Blogosfera endogàmica? Depèn…
February 26th, 2006El debat sobre la presumpta endogàmia de la blogosfera és potser tan antic com la pròpia blogosfera. Hi ha qui afirma sense dubtar-ho que la blogosfera és endogamia pura. Que si les mafies bloggers. Que si els comentaris per a donar-se a conèixer. I hi ha qui dóna ‘consells’ com ara Aprende quienes son los Bloggers predominantes y por el momento no los contradigas recuerda que un reproche de uno de estos a un comentario tuyo y será tu final instantáneo. Oh, si. M’imagino el dit de San Fulanito, màrtir de la blogosfera, apuntant a un pobre comentarista novell. Nanosegons després, un raig diví surt del dit i deixa ben fregit l’infeliç heretje.
Au va!
Qui pensi que TOTHOM vinculat al món dels blogs actua així, hauria d’aprofundir bastant sobre el tema.
Certament hi ha a qui l’interessa seguir amb el model Divos vs. Plebe, ón els divos i dives són ells, és clar, per tal d’ anar repartint benediccions bloggistiques urbi et orbe. I on el seu dit mesiànic electrocuta a tot aquell qui pretengui destacar.
Són aquells que veuen la blogosfera com una prolongació dels grans i monolítics grups mediàtics, on un parla i tots els altres escolten, i si volen dir quelcom, doncs a registrar-se per a poder comentar, i vigilant que dius, no sigui que un raig a lo Zeus (o a lo Emperador P’al Patín) et solucioni el problema de la calefacció.
El que la gent que parla d’endogàmia no sap, o no vol veure, és que la blogosfera també pot ser l’anti-endogàmia. Gràcies a la blogosfera, pots conèixer realitats ben diferents arreu del món. Realitats que els “Divos” filtren previament per tal de ser ells qui dicten la fatwa corresponent.
Una de les altres falàcies sobre la blogosfera, és el tema dels comentaris, i allò de que “els moderadors fan perillar la conversa“. Que algú modera el teu comentari? Quin és el problema? Construeix i deixa de cridar “Censuraaa!!”. Obre un compte a blogspot, livejournal, wordpress… O millor encara, aconsegueix un hosting baratet i fes-te el teu propi blog!
La blogosfera permet precisament la total llibertat d’expressió, a no ser que visquis a la Xina o a Iran. Si tens el teu propi espai d’es d’on poder expressar-te, ningú podrà fer-te callar. I tens exactament les mateixes possibilitats de ser llegit que els pretenciosos “Divos”. I oblida el pagerank. Major nombre de visites no implica més qualitat. Només cal veure l’exemple de MS Windows. Que sigui el sistema operatiu més instal.lat del món no vol dir que sigui el millor. I qui parla de Windows, parla de BoingBoing…
O debate sobre a suposta endogàmia da blogosfera é quiçá tão antigo como a própria blogosfera. Há quem afirma sem o duvidar que a blogosfera é endogamia pura. Que se as mafies bloggers. Que se os comentários para se dar a conhecer. E há quem dá ‘conselhos’ como agora Aprende quienes son los Bloggers predominantes y medo o momento não los contradigas recuerda que um reproche de uno destes a um comentario tuyo y será você final instantáneo. Oh, si. M’imagino o dedo de San Fulanito, màrtir da blogosfera, apontando a um pobre comentarista novell. Nanosegons depois, um raio divino sai do dedo e deixa bem fregit l’infeliç heretje.
Ave vai!
Quem pense que TODO MUNDO vinculado ao mundo dos blogs actua assim, teria’d aprofundar bastante sobre o tema.
Certament há a quem l’interessa seguir com o modelo Divos vs. Plebe, ón os divos e dives são eles, é claro, por tal d’ ir repartindo bênçãos bloggistiques urbi te orbe. E onde o seu dedo mesiànic electrocuta a todo aquele quem pretenda destacar.
São aqueles que vêem a blogosfera como uma prolongació dos grãos e monolítics grupos mediáticos, onde um fala e todos os outros escutam, e se querem dizer algo, pois a se registar para poder comentar, e vigilante que dizes, não seja que um raio a lo Zeus (ou a lo Imperador P’ao Patín) te solucione o problema da calefacção.
O que a gente que fala d’endogàmia não sabe, ou não quer ver, é que a blogosfera também pode ser l’anti-endogàmia. Graças à blogosfera, podes conhecer realidades bem diferentes por todos os lados do mundo. Realidades que os “Divos” filtren previament por tal de ser eles quem ditam a fatwa correspondente.
Uma das outras falàcies sobre a blogosfera, é o tema dos comentários, e aquilo de que “os moderadors fazem perillar a conversação“. Que alguém modera o teu comentário? Qual é o problema? Constrói e deixa de gritar “Censuraaa!!”. Faço uma conta a blogspot , livejournal, wordpress… Ou melhor ainda, consegue um hosting baratet e te faz o teu próprio blog!
A blogosfera permite precisamente a total liberdade d’expressão, a não ser que vivas na China ou em Irão. Se tens o teu próprio espaço d’se d’onde poder te exprimir, ninguém poderá te fazer calar. E tens exactamente as mesmas possibilidades de ser lido que os pretenciosos “Divos”. E esquece o pagerank. Maior número de visitas não implica mais qualidade. Só faz falta ver l’exemplo de MS Windows. Que seja o sistema operativo mais instal.lat do mundo não quer dizer que seja o melhor. E quem fala de Windows, fala de BoingBoing…
Lo debat sus la presomptiva endogàmia de la blogosfera # # #el benlèu tan ancian coma la pròpria blogosfera. I a qui afirma sens o dobtar que la blogosfera es endogamia pura. Que se las mafies bloggers. Que se los comentaris per se far conéisser. E i a qui dona ‘de conselhs’ coma Aprende quienes sa los Bloggers predominantes y paur lo momento pas los contradigas recuerda qu'un reproche de uno d'aqueles a un comentario tuyo y será tu final instantáneo. Oh, Se. M’imagini lo dit de San Fulanito, martir de la blogosfera, en apuntant a un paure comentarista novell. Nanosegons Après, un rai divin sòrt del dit e daissa plan fregida l’infeliç heretje.
Au Va!
Qual pense que TOTES ligat dins lo mond dels blogs agisson aital, aurián’d aprigondir fòrça sul tèma.
I a cèrtament a qui l’interèssa seguir amb lo modèl Divos vs. Plebe, ón Los divos e dives son eles, segur, per tala’ d repartir de benediccions bloggistiques urbi te orbe. E ont lo sieu dit mesiànic electrocuta a tot aquel qui pretenga destacar.
Son aqueles que veson la blogosfera coma una prolongació dels grands e monolitics grops mediatics, ont un parlar e totes los autres escotan, e se vòlon dire qualquarren, doncas a s'enregistrar per poder comentar, e en susvelhant que dises, siá pas qu'un rai a lo Zeus (o a lo Emperaire P’al Patín) te resòlga lo problèma del calfatge.
Çò que las gents que parla d’endogàmia sap pas, o vòl pas veire, es que la blogosfera pòt tanben èsser l’anti-endogàmia. Mercés a la blogosfera, pòdes conéisser de realitats plan desparièras arreu del mond. Realitats que los “Divos” filtren previament per'mor d'èsser eles qui dictan la fatwa correspondenta.
Una de las autras falàcies sus la blogosfera, es lo tèma dels comentaris, e aquò de que “los moderadors fan perilhar la convèrsa“. Que quauquarrés modèra lo tieu comentari? Quin es lo problèma? Bastís e quita de cridar “Censuraaa!!”. Òbri un compte a blogspot , livejournal, wordpress… O melhor encara, atenh un hosting baratet e fai-te lo tieu pròpri blog!
La blogosfera permet justament la totala liberada d’expression, a pas èsser que demòres en la China o a Iran. S'as lo tieu pròpri espaci d’se d’ont poder t'exprimir, degun poirà te far calar. E as exactament las meteissas possibilitats d'èsser legit que los pretenciosos “Divos”. E desbremba lo pagerank. Màger nombre de visitas implica pas mai qualitat. Cal solament veire l’exemple de MS Windows. Que siá lo sistèma operatiu mai instal.lat Del mond vòl pas dire que siá çò melhor. E qui parla de Windows, parlar de BoingBoing…
El debate sobre la presunta endogàmia de la blogosfera es quizás tan antiguo como la propia blogosfera. Hay quién afirma sin dudarlo que la blogosfera es endogamia pura. Que si las mafies bloggers. Que si los comentarios para darse a conocer. Y hay quién da ‘consejos’ como por ejemplo Aprende quienes sueño los Bloggers predominantes y miedo el momento no los contradigas recuerda que un reproche de uno de estos a un comentario tuyo y será tú final instantáneo. Oh, sí. M’imagino el dedo de San Fulanito, mártir de la blogosfera, apuntando a un pobre comentarista novel. Nanosegons después, un rayo divino sale del dedo y deja bien freído l’infeliz heretje.
Ave va!
Quién piense que TODO EL MUNDO vinculado al mundo de los blogs actúa así, habría’d profundizar bastante sobre el tema.
Certament hay a quien l’interesa seguir con el modelo Divos vs. Plebe, ón los divos y dives son ellos, es claro, por tal d’ ir repartiendo bendiciones bloggistiques urbi te orbe. Y donde su dedo mesiànic electrocuta a todo aquel quien pretenda destacar.
Son aquellos que ven la blogosfera como una prolongación de los granos y monolítics grupos mediáticos, donde uno habla y todos los otros escuchan, y si quieren decir algo, pues a registrarse para poder comentar, y vigilante que dices, no sea que un rayo a lo Zeus (o a lo Emperador P’al Patín) te solucione el problema de la calefacción.
El que la gente que habla d’endogàmia no sabe, o no quiere ver, es que la blogosfera también puede ser l’anti-endogàmia. Gracias a la blogosfera, puedes conocer realidades bien diferentes en cualquier parte del mundo. Realidades que los “Divos” filtran previament por tal de ser ellos quién dictan la fatwa correspondiente.
Una de las otras falàcies sobre la blogosfera, es el tema de los comentarios, y aquello de que “los moderadors hacen peligrar la conversación“. Que alguien modera tu comentario? Cuál es el problema? Construye y deja de llamar “Censuraaa!!”. Obro una cuenta a blogspot , livejournal, wordpress… O mejor todavía, consigue un hosting baratet y hazte tu propio blog!
La blogosfera permite precisamente la total libertad d’expresión, a no ser que vivas en la China o a Iran. Si tienes tu propio espacio d’se d’donde poder expresarte, nadie podrá hacerte callar. Y tienes exactamente las mismas posibilidades de ser leído que los pretenciosos “Divos”. Y olvida el pagerank. Mayor número de visitas no implica más calidad. Sólo hace falta ver l’ejemplo de MS Windows. Que sea el sistema operativo más instal.lat del mundo no quiere decir que sea lo mejor. Y quien habla de Windows, habla de BoingBoing…
El debat sobre la presumpta endogàmia de la blogosfera és potser tan antic com la pròpia blogosfera. Hi ha qui afirma sense dubtar-ho que la blogosfera és endogamia pura. Que si les mafies bloggers. Que si els comentaris per a donar-se a conèixer. I hi ha qui dóna ‘consells’ com ara Aprende quienes son los Bloggers predominantes y por el momento no los contradigas recuerda que un reproche de uno de estos a un comentario tuyo y será tu final instantáneo. Oh, si. M’imagino el dit de San Fulanito, màrtir de la blogosfera, apuntant a un pobre comentarista novell. Nanosegons després, un raig diví surt del dit i deixa ben fregit l’infeliç heretje.
Au va!
Qui pensi que TOTHOM vinculat al món dels blogs actua així, hauria d’aprofundir bastant sobre el tema.
Certament hi ha a qui l’interessa seguir amb el model Divos vs. Plebe, ón els divos i dives són ells, és clar, per tal d’ anar repartint benediccions bloggistiques urbi et orbe. I on el seu dit mesiànic electrocuta a tot aquell qui pretengui destacar.
Són aquells que veuen la blogosfera com una prolongació dels grans i monolítics grups mediàtics, on un parla i tots els altres escolten, i si volen dir quelcom, doncs a registrar-se per a poder comentar, i vigilant que dius, no sigui que un raig a lo Zeus (o a lo Emperador P’al Patín) et solucioni el problema de la calefacció.
El que la gent que parla d’endogàmia no sap, o no vol veure, és que la blogosfera també pot ser l’anti-endogàmia. Gràcies a la blogosfera, pots conèixer realitats ben diferents arreu del món. Realitats que els “Divos” filtren previament per tal de ser ells qui dicten la fatwa corresponent.
Una de les altres falàcies sobre la blogosfera, és el tema dels comentaris, i allò de que “els moderadors fan perillar la conversa“. Que algú modera el teu comentari? Quin és el problema? Construeix i deixa de cridar “Censuraaa!!”. Obre un compte a blogspot, livejournal, wordpress… O millor encara, aconsegueix un hosting baratet i fes-te el teu propi blog!
La blogosfera permet precisament la total llibertat d’expressió, a no ser que visquis a la Xina o a Iran. Si tens el teu propi espai d’es d’on poder expressar-te, ningú podrà fer-te callar. I tens exactament les mateixes possibilitats de ser llegit que els pretenciosos “Divos”. I oblida el pagerank. Major nombre de visites no implica més qualitat. Només cal veure l’exemple de MS Windows. Que sigui el sistema operatiu més instal.lat del món no vol dir que sigui el millor. I qui parla de Windows, parla de BoingBoing…
March 12th, 2007 at 20:23
[...] altra banda, i agafant el fil d’un post anterior i la idea original de n’ Enrique, tenim el projecte de taller de blogs de Ciberpunk que, no [...]