No acostumo mai a parlar de “moda”. Més que res, perque no hi crec. Pero veure les imatges del festival de la moda “underground” de “Barsalona” m’ha produït tal xoc, que necessito fer un auto-exorcisme.

Veure una senyora amb una camisa de lleopard, un abric/plumón fet de paper d’alumini, uns collars que ni la Carmensita Polo i una civella que com a mínim pesa 3 kg. de Dolce&Gabbana DG (pronunciat “dégé”)…
Un altre paio lluïnt jaqueta de xandall (aquelles que feiem servir als 80), amb l’excusa que és “una chaqueta vintage“, unes sabatilles vintage limited edition (repetit tres cops per si no quedava clar)…
Un altre paio amb un modelet 100% texa…i un nosequé de complement “dégé”…
Una altra noia “superfásion” (pronunciat tal i com s’escriu) amb nosequina peça de roba “dégé” i “una pelota que me l’encontrao en la basura”…

Resulta que tot aixo són tendencies de “moda urbana” i “andergraun”. Usease, que representa que la gent va vestida així pel carrer. Una especie “haute couture”, pero en plan barat i cutre, amb jaquetes “vintage” tretes de botigues “humana”, sabatilles Cruyff Classics, com no, complements “dégé”, i no parlem dels altres complements aconseguits a la més gran cadena de moda barcelonina, amb més de 3000 punts de distribució a tota la ciutat: els contenidors d’escombraries! (la miyó butiga del món!)

Potser sóc jo que surto poc al carrer, i en vistes a aquest “fenomen” (en la versió “que pasa, fenomenu!”, semblant al de “que pasa, artista!”, donant uns copets a l’espatlla del “fenomenu” o “artista”), menys que sortiré, pero tot aixo de les “tendencies” i “moda urbana” em sona a presa de pel tremebunda.
Que una colla de dissenyistes amb un mínim de cervell i vista, readaptin l’ a-estil de la gent que passa totalment de la moda i el venguin com a “tendencies urbanes” a un centre comercial al gran “festival de la moda urbana”, tot convertint estils propis de la gent en moda “andergraun”… per la qual la peñita guay paga una pasta… doncs que voleu que us digui. Com deia aquell, que se pare el mundo (que tengo ganas de vomitar).

No sé si els senyors Domenico Dolce i Stefano Gabbana són conscients del monstre multicefal que s’esta creant, pero veure de sobte un munt de gent (diuen que 80000 persones! I sort que és “andergraun”…) disfressada de carnestoltes i amb ulleres de bus “féshion” marca “dégé”, cinturons “dégé”, civelles de tres quilos “dégé”, pitilleres “dégé”… a La Fira de Barsalona (la miyó butiga del món!), crec que tira per terra tots els anys que porten treballant aquests senyors, que ja als 90 innovaven de veritat el món de la moda amb sabates de taló d’agulla…de titani!

De fet, no sé que em fa més por, si les hordes popero-guays o les hordes del pa-amb-mantega… tot i que ara que hi penso, em ve al cap la visió de Miki Puig (y sus mariachis) amb uns pantalons de lleopard, les botes de futbol que va fer servir Cruyff a Basilea, un abric d’amiant i les ulleres de sol que portava Tom Cruise a Risky Bussiness. Wow, superfeshiondelamuelte!

Per acabar, reivindico la creació del festival “Pa amb oli (i sal)” de la moda moderno-tradicional catalana. Es tracta de sortir al carrer disfressats vestits d’Hereu o Pubilla, pero amb una visió “underground”. Per exemple, un gorro de piscina vermell a mode de barretina, ulleres de natació fosques, llacet fet d’una tira de bossa d’escombraries, una armilla negra de neopre, pantalonets 3/4 i les arxifamoses “espardenyes de hombre rana” de 7 vetes.
Ah, que no coneixeu les “espardenyes de hombre rana” de 7 vetes? Si es que no sou gens “freshionnn”… com va dir Coco Chanel, “avans morta que vulgar”…

This entry was posted on Saturday, January 20th, 2007 at 18:18 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.