Cal regular el que passa a les carreteres, o caldria millorar-les?
November 10th, 2007Ultimament les administracions han decidit regular gran part dels aspectes del transit. Prohibeixen l’ús de GPS, l’ús dels telèfons mòbils inclús amb depèn de quins sistemes de mans lliures, carnet de punts, limitacions de velocitat per a reduïr la contaminació…
En canvi, les carreteres, que és el lloc on s’apliquen aquestes noves regulacions, segueixen igual. Mal senyalitzades, brutes (restes d’accidents com para-xocs sencers, restes variades de càrrega de camions, cargols i demés), amb cotxes accidentats situats als laterals durant més d’un mes, cons, forats a l’asfalt, sortides i entrades totalment demencials a autopistes…
Potser atropellar un pobre retrovisor perdut a un carril d’autovia no comporta cap risc per a un cotxe, pero en cas d’anar en moto, pot portar conseqüències nefastes, ja que després de la caiguda, els guarda-raïls actuen com una guillotina.
En lloc de prohibir encendre un cigarret, posar limitacions absurdes a la velocitat i gastar un munt de diner públic amb campanyes de “concienciació”, podríen invertir-los en millorar la qualitat d’aquestes carreteres, ja que no serveix de res que no s’encengui un cigarret i “et distreguis”, si has d’esquivar palets sencers o es punxa una roda per passar per sobre d’un cargol o qualsevol resta d’un accident mentre circules a 120 km/h pel caril esquerre, a part que també es podríen invertir en retirar els guarda-raïls, o al menys protegir-los, com ara es comença a fer.
Senyors legisladors. En comptes de fer cas a iluminacions espontànies, facin cas a les persones que fem servir les carreteres cada dia i als clubs i associacions que ens representen. A part de reduïr accidents i mortalitat, potser fins i tot guanyaran vots.
November 10th, 2007 at 23:47
Mmmm, no tinc clar que sigui “enlloc de”. La quantitat de subnormals conduint és enorme i no em sembla bé que em matin perquè discuteixen per telèfon amb la nòvia. Estic d’acord que, probablement, la tecnologia viaria és millorable, d’entrada em sorpren que encara siguin humans els que condueixin.
El que tmabé discutiria és que associacions com el RACC ens representen. Jo sóc soci del RACC però només per tal que em viguin a “salvar” en cas de problema. Ho han fet sempre molt bé i els ho agraeixo. El que no vull és que parlin en nou meu, ja pago prou com per tal de poder negar-los-ho.
November 11th, 2007 at 00:46
Jo també sóc soci del RACC, i tampoc cal que parlin en nom meu. Però tampoc negaré que tenen molta més capacitat que jo per a certs aspectes com informes sobre punts negres millorables a les carreteres, seguretat en la conducció, etc. I fins ara, tant informes com comentaris que he llegit i sentit m’han semblat molt correctes i encertats. Així com tampoc negaré que he evitat un parell d’accidents gràcies a un curs de conducció preventiva que vaig fer amb ells.
Però la referència anava cap a les associacions de moters, que mentre els polítics i analistes es pregunten les raons de l’augment de la mortalitat entre els motoristes, ells fa anys que tenen la solució.
November 11th, 2007 at 12:13
I quina és la solució dels moters?
November 11th, 2007 at 13:02
Substituir els guardarrails per altres sistemes de protecció o protegir els suports de 4 formes diferents.
November 11th, 2007 at 23:10
El problema és que aquestes mesures són molt cares. Crec que és just demanar-se si val la pena gastar-se els diners posant la carretera a punt pels motoristes o invertir-lo en altres coses. Crec que la resposta no és clara ja que els motoristes són una minoria. A més, hi ha una proporció de motoristes (que desconec) que abusa de la carretera. Hem de dir quantes vegades hem estat avançats per motoristes suicides volant sobre carreteres petites? Pot ser aquesta proporció és petita, no ho sé, però certament fa mala publicitat al col.lectiu.
És fàcil posar-se demagogic i dir: “si volen seguretat, que vagin poc a poc”.
Per cert, jo he conduit moto a diari des dels 14 anys fins fa tres anys. Això inclou motos petites i grans, fins a 450cc.
Crec que és evident que els motoristes mai m’han caigut molt bé, així que estic força esbiaixat. ;)
November 12th, 2007 at 00:09
I quantes vegades ens han adelantat automovilistes suicides per carreteres petites?
I no cal anar massa ràpid per a que un pal et talli un braç o una cama. Una caiguda a 30 o 40 km/h és sufucient.
A mi tampoc em cauen bé alguns taxistes, però simplement els evito i prou.
I no es tracta de la conversa sobre si una minoria pot decidir sobre la majoria. Es tracta de la vida de la gent. Gent que queda mutilada, paraplègica o que mor. Es tracta de la balança on a un plat hi ha vides i a l’altre diners (16€ per metre!). Es tracta d’empatia ;)
November 21st, 2007 at 10:38
No es tracta de qui condueix millor.
A mi em sembla molt bé que l’estat faci les carreteres segures, però
1. anar en moto és perillós pel simple fet que la moto no té carrosseria i el cotxe sí. És una gran diferència.
2. si fer segures les carreteres per a una minoria que va amb un vehicle, que és perillós per construcció, és molt car, pot ser millor que emprem els diners per quelcom d’altre més útil.
molta gent fa coses perilloses i després exigeix a l’estat que garanteixi la seva seguretat.
les autopistes dels estats units són més cutres que les d’aquí. són el mínim necessari per tal de poder-hi circular més o menys bé.
a mi em sembla bé, quelcom funcional però que no demana una gran inversió de l’estat.
jo crec que quan algú fa quelcom perillós no té dret a exigir res de l’estat, sobretot si es tracta d’una minoria clara. si l’estat troba que no surt molt car fer-ho i que val la pena, endavant, però sense exigències.
November 21st, 2007 at 10:40
per alguna raó que desconec, se m’ha liat el text anterior. però, de totes maneres, s’entén.