Cap al Sionisme Digital II: Fronteres i identitats

August 24th, 2007
Versiones Latoc

(En español)
Quan estudiava per a director de cinema, un dels professors al que li encantava el Western sempre ens posava exemples del que anomenava “personatges de frontera”. Aquesta frontera pot ser física, entre països, persones o cultures, o temporal i conceptual, com a The man who shot Liberty Valance, on un sheriff que no porta pistola i creu en la no-violència, s’ha d’enfrontar al pistoler Liberty Valance, un dels darrers personatges del món del salvatge oest, amb la presència de John Wayne, un altre dels darrers personatges del salvatge oest, però no un bandit com Valance.
Wayne acaba matant a Valance, i just després, John Ford, el mestre/director, posa un pla d’una espelma que s’apaga, com s’apaga el món del salvatge oest de pistolers i els duels al sol, en front del nou món que vé de la costa Est americana, on la gent ja no porta pistoles pel carrer.

Aquests personatges de frontera, no només no adopten l’identitat del nou món que arriba de l’Est, si no que desenvolupen una identitat pròpia: la dels darrers representants d’un món que s’esfondra.
En el món de fronteres físiques passa el mateix, com a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.
L’exemple, un ranxo, que ha estat espanyol, després texà, mexicà i ara cau dins l’estat de Texas als Estats Units. I tota la zona d’aquesta frontera és el mateix. Una línia imaginària divideix el territori. Aquesta pedra es Mexicana i dos metres enllà, Nord Americana.

Però a les zones de frontera, aquesta no només no separa si no que uneix i es crea un flux d’intercanvi entre les dues bandes.

Un altre cas ben clar ens el mostra en Manel amb el seu post Afriques on comenta el tema de les fronteres geogràfiques i humanes de l’Àfrica.

Però el que més m’interessa són les noves fronteres i identitats que pot portar el sionisme digital. Tant si va cap al model territorial com si deriva més cap al model desterritorialitzat, l’identitat basada en el territori desapareix, o es dilueix quan es trasllada al ciberespai.

L’identitat lingüística també es desmunta, ja que es poden fer servir una o varies llengües, ja sigui catanyol, spanglish, toki-pona, quenya, esperanto o qualsevol altra que permeti la comunicació entre les persones, ja que tampoc li trobo gaire utilitat a definir una llengua pròpia per a ús dels sionistes digitals.

En David, al seu post La próxima sereníssima explica cap a ón pot derivar l’identitat, basant-se en l’exemple de les empreses transnacionals:

Paulatinamente el componente identitario y reticular se hace más y más definitorio sobre la naturaleza de la empresa y eclipsa el rol que las identidades nacionales y territoriales -ligadas a sus orígenes históricos- tenían hace tan sólo 20 años.

Esta emergencia interna de la lógica organizativa de red cambia la naturaleza de la organización también hacia dentro, cambiando cómo se consideran las personas que forman parte de ella. Aunque es un tema a desarrollar, creo que la tendencia es hacia una reidentificación en la lógica de personas frente a la lógica protestante de los individuos que hasta ahora había informado a la mayor parte de herramientas ligadas a la red.

Per tant, l’identitat ja no la configura ni la zona territorial, ni la llengua (en tant a comunitat lingüística) i potser que ni tan sols el grup. Muta, potser, ja no cap a un sentiment de pertanyença a si no cap a un ser part de, però molt més potent de com es podria entendre ara.

Com deia en Pere el primer cop que es va fer servir el terme sionista digital,

Nuestra identidad son nuestros textos en red.

Sóm allò que fem?

Si fins ara l’identitat venia marcada pel lloc on s’ha nascut, o per la comunitat lingüística, el sionista digital redueix la dependència territorial fins a allò minimament necessari, una base o sagrat que fa servir per a treballar i operar, canviant de lloc quan ho considera necessari i es converteix en un personatge de frontera, però no a l’estil dels personatges dels westerns, ni del ranxo que canvia de país segons on estigui la línia imaginaria, si no com a generador i receptor d’un flux i intercanvi continu i divers.

Si com diu en Pere, la nostra identitat són els nostres textos a la xarxa, i si el SD redueix al mínim la dependència territorial i trasllada la seva creativitat, feina i desenvolupament intel.lectual a la xarxa, podríem dir que el SD és allò que fa… en el moment que ho fa:

Nadie tiene una esfera exclusiva de actividad, sino que cada uno puede realizarse en el campo que desee. La sociedad regula la producción general, haciendo a cada uno posible el hacer hoy una cosa y mañana otra distinta: Cazar por la mañana, pescar después de comer, criar ganado al atardecer y criticar a la hora de la cena; todo según sus propios deseos y sin necesidad de convertirse nunca ni en cazador, ni en pescador, ni en pastor, ni en crítico.

El SD no s’encalla als seus orígens, ni al territori, ni en una llengua ni en les seves activitats. No li cal buscar ni crear cap identitat, ja que és allò que fa en el moment que ho fa i al lloc on ho fa, amb la capacitat afegida de reinventar-se quan vulgui o ho necessiti.

7 Responses to “Cap al Sionisme Digital II: Fronteres i identitats”

  1. David de Ugarte Says:

    clap, clap, clap, clap… bonissim… gran post SD, o neovenecià o com vulguis anomenar-li. Molt bo..

  2. » Lecturas para un sábado deUgarte.com Says:

    [...] Hay que seguir al autor y a su blog: D’alt s’arbre. En la misma línea de intereses, el último post de Arnau sobre fronteras e identidad. Y en otro orden, los comentarios de Rodrigo Araya desde Kosovo. Guardado por David de Ugarte en [...]

  3. Arnauh Says:

    Gràcies!

  4. » Exploradores de un mundo sin nombres deUgarte.com Says:

    [...] sorprendente descubrir cómo el sionismo digital va abriendo espacios en distintos blogs más allá de nuestro círculo al tiempo que en las Indias se plantea la necesidad material de nuevos [...]

  5. pqs Says:

    Molt bo el post Arnauh, però m’agradaria fer un matís. Jo no dic que la llengua no formi la identitat, es clar que sí que ho fa, però no és la llengua que s’ha inventat una certa acadèmia, és(són) la(les) teva(es) pròpia(es) llengua(ües) personal(s). La propia experiència vital de casdascú configura la identitat, no la terra, i la llengua forma part d’aquesta. Així, els meus peculiars i personals català, castellà, anglès, francès i esperanto formen part de la meva identitat, juntament amb moltes altres experiències vitals i personals.

  6. Arnauh Says:

    Matís del matís. Em referia a la comunitat lingüística, no a la llengua com a tal, que cadascú en fa el seu ús i interpretació propis.
    Per a tu, l’us que en fas forma part de la teva identitat. Per la Meri representa més, però per a l’Enrique resulta una tecnología de comunicació.
    Ho posaré al post.

  7. And now, for something completely different… » Blog Archive » Cap al Sionisme Digital III: definint als Exploradors Electrònics Says:

    [...] cop arribem a la conclusió que el Sionista Digital és allò que fa, toca definir què vol fer, o cap a ón vol [...]