Per si algú encara no se n’ha assabentat, la setmana que vé es debatran al Parlament Europeu les anomenades “esmenes torpede”. En cas d’aprovar-se, aquestes esmenes permetran que una entitat de gestió pugui suplantar al poder judicial en decidir què és legal i què no és legal a Internet.

Des d’Esta Europa NO! es va començar una campanya informativa a principis de juliol, tant pel tema de les esmenes com per la deriva totalitària que està prenent “l’Europa dels Pobles”.

L’Associación de Internautas ha enviat una carta al President del Parlament i la setmana passada es va presentar la campanya conjunta organitzada per Informática Verde, el Partido Pirata, Púlsar i FFII per a aconseguir que el Parlament Europeu voti en contra de les esmenes torpede.

Com a resident i tributari d’ un estat membre de la UE, i com que m’oposo a que els impostos dels ciutadans es facin servir per a espiar-los en benefici d’entitats de gestió privades, he enviat dos cartes als eurodiputats Raimón Obiols i Josep Borrell, dos dels tres eurodiputats socialistes espanyols que van votar en contra de la Directiva de la Vergonya, demanant-los que votin en contra de convertir Internet en un lloc on tots siguem sospitosos i on les entitats de gestió de drets d’autor passin per sobre dels governs.

En primer lloc el voldria felicitar per la valentia demostrada a l’hora de votar contra la directiva de “retorn”, també coneguda com “directiva de la vergonya”. Tant per demostrar clarament l’oposició a la directiva, com per no plegar-se a la disciplina de partit en un tema tan compromès com la directiva esmentada.

I parlant de temes compromesos, m’agradaria comentar el debat i votació sobre el Paquet Telecom que tindrà lloc al Parlament Europeu durant aquest mes de setembre.

En concret, m’agradaria cridar la seva atenció sobre un conjunt de 5 esmenes que no tenen res a veure amb l’objectiu de la legislació que s’està estudiant. *Aquestes esmenes ataquen la llibertat dels usuaris a Internet i amenacen la neutralitat de la mateixa.* Per aquesta raó s’han batejat popularment com “Esmenes Torpede”.

Són les esmenes proposades pels eurodiputats Syed Kamall i Malcom Harbour. La nomenclatura H1, H2, H3, K1 i K2 es correspon amb l’empleada en les votacions del Parlament de la següent manera:

H1 - Esmena 81 de l’Informe Harbour.

H2 - Esmena 112 de l’Informe Harbour.

H3 - Esmena 76 de l’Informe Harbour.

K1 - Esmena 32 del Comitè LIBE a l’Informe Harbour.

K2 - Esmena 27 del Comitè LIBE a l’informe Harbour.

A propòsit de l’Esmena H1.

L’esmena H1 proposa la regulació de les possibles restriccions aplicables a la capacitat dels usuaris d’accedir o de distribuir continguts legals o d’executar aplicacions i serveis legals de la seva elecció, per això, les autoritats nacionals de reglamentació podran adoptar directrius per a establir requisits mínims de qualitat del servei.

La imposició d’aquestes directrius a les operadores que proveeixen l’accés a la xarxa deixa en mans d’aquests últims la decisió sobre quan aplicar o no les restriccions dalt esmentades. També obre la porta (en combinació amb l’esmena K1) a la utilització de “spyware”, una mena de programari espía, per a aplicar aquestes directrius directament sobre l’ordinador de l’usuari (anomenada Informàtica amb Traidoria).

Cal destacar que, tot i estar redactada com una protecció de l’usuari enfront de restriccions abusives, les restriccions que permet ja són, en si mateixes, un abús. L’aprovació d’aquestes esmenes admet com acceptables aquests abusos, i el seu rebuig els deixa sense regulació, però no els impedeix.

A propòsit de l’Esmena H2.

L’esmena H2 promou la col·laboració entre les autoritats nacionals de reglamentació i els sectors interessats en la promoció de continguts legals en serveis i xarxes electròniques de comunicacions. Dita d’altra forma: promou la col·laboració amb les entitats gestores de drets d’autor (la SGAE en el cas d’Espanya, per exemple) per a determinar quins continguts són considerats legals i quins són considerats il·legals.

Aquesta posició de poder (en combinació amb l’esmena H1) podria ser utilitzada indegudament per aquestes entitats, donant lloc a abusos que es convertirien en una forma de censura encoberta i d’eliminació de possibles competidors. Podria, per exemple, utilitzar-se per a desconnectar als usuaris de serveis P2P, tal com ja s’ha proposat a França i al Regne Unit, i com vénen reclamant a Espanya les entitats gestores de drets d’autor, que ja estan negociant pel seu compte amb les operadores telefòniques, saltant-se qualsevol procés legislatiu.

També s’ha de tenir en compte que la LISI concedeix a un òrgan competent no judicial la potestat per a ordenar el tancament d’una web sense intervenció judicial prèvia. L’aprovació de l’esmena H2 atorgaria a l’entitats gestores de drets d’autor, entitats colectives privades, arguments de pes per a reclamar el seu caràcter d’òrgan competent en relació a aspectes judicials.

A propòsit de l’Esmena H3.

Segons diu el text de l’esmena H3, s’ obligaria als proveidors de servei a informar als seus abonats sobre temes com:

• a) l’ús no permissible legalment per part dels abonats dels serveis de comunicacions electròniques, incloent la infracció dels drets d’autor i drets afins;
• b) els usos no permissibles legalment més comuns dels serveis de comunicacions electròniques, incloent la infracció dels drets d’autor i les seves conseqüències i
• c) els mitjans a l’abast dels abonats per a protegir-se contra els riscos per a la seguretat personal, la privadesa i les dades de caràcter personal en l’ús dels serveis de comunicacions electròniques.

No es fa referència en aquesta esmena a si aquesta informació s’enviaria a tots els abonats o solament a aquells als quals se li hagués detectat alguna infracció relativa als punts a), b) i c). La segona possibilitat (no menyspreable si, d’acord amb el suggeriment de l’esmena K1, s’imposa la instal·lació de spyware en l’ordinador de l’usuari), significaria una intromissió en la intimitat de l’usuari sense autorització judicial prèvia, situació similar a la provocada a Espanya fa anys per la coneguda com Llei Corcuera o Llei de la Puntada en la Porta, que finalment va ser derogada per incostitucional.

Tenint en compte que:

• l’intercanvi, sense ànim de lucre, d’arxius per P2P a Espanya constitueix, a tot estirar, un il·lícit civil
• els proveïdors d’Internet haurien de controlar d’alguna manera si l’usuari està usant P2P
• l’avís a l’usuari al final el paga l’Administració

Podem concloure que amb l’esmena H3 estem configurant el primer “strike” de la Guillotina Digital de Sarkozy, pagat amb diners públics per a benefici d’una entitat privada.

A propòsit de l’Esmena K1.

L’esmena K1 està relacionada amb la instal·lació obligatòria de “spyware” en els ordinadors dels usuaris. Aquesta mena de programari informa de totes les activitats de l’usuari a la xarxa, sense el seu coneixement ni consentiment.

Permet que es puguin aplicar mesures tècniques per a detectar, interceptar, o prevenir infraccions de drets de propietat intel·lectual, amb l’única condició que no afectin a la competitivitat del mercat intern.

Per a prevenir aquestes infraccions, els usuaris han de ser monitoritzats per programari. Aquest programari, el “spyware obligatori”, controlaria aquestes infraccions de propietat intel·lectual, convertint-se en un “policia” o “jutge” que decideix què et pots descarregar i què no.

Diu el text de l’esmena K1 que no han d’imposar-se requisits obligatoris als ordinadors, ni tan sols amb la finalitat de prevenir drets de propietat intel·lectual. És a dir, que la prevenció de drets de propietat intel·lectual no ha de donar lloc a que s’imposi la compra de determinats ordinadors. En altres paraules, que no poden obligar-te a comprar un determinat model de PC (o un determinat Sistema Operatiu),
sinó que el control de drets de propietat intel·lectual es podrà fer en qualsevol tipus d’ordinador.

A propòsit de l’Esmena K2.

El text de l’esmena K2 diu que es podrà processar el tràfic d’una xarxa per “raons de seguretat”.

En si mateixa, aquesta esmena deixa oberta la porta a qualsevol interceptació de dades que es faci sota “raons de seguretat”. A la pràctica, són les companyies proveïdores d’Internet les quals realitzaran aquest filtrat. Feina que correspon a les forces de seguretat.

Combinada amb K1, obre la porta al control automàtic d’aquestes dades, mitjançant spyware.

En resum, l’aprovació de les esmenes “torpede” convertiran a tots els usuaris d’internet en sospitosos, crearan una Internet pobra que propiciarà un empobriment de les llibertats, donant facilitats a un debilitament dels drets i de la democràcia, tot facilitant el camí al totalitarisme.

Com a ciutadà preocupat per la darrera deriva cap a una Europa totalitaria, m’agradaria comentar amb vostè aquest delicat tema, i demanar-li que s’oposi a l’aprovació d’una internet europea on tots siguem sospitosos.

Li agraeixo enormement el temps que ha dedicat a llegir aquest missatge, i quedo a la seva disposició per a qualsevol pregunta o comentari.

Atentament,

Arnau Fuentes Esteller

Por se alguém ainda não se n’inteirou, na semana que vé debater-se-ão ao Parlamento Europeu as denominadas “emendas torpede”. Em caso d’aprovar-se, estas emendas permitirão que uma entidade de gestão possa suplantar ao poder judicial ao #decidir que é legal e que não é legal a Internet.

Des’d Esta Europa NÃO! começou-se uma campanha informativa a princípios de julho, tanto pelo tema das emendas como por deriva-a totalitària que está a tomar “l’Europa dos Povos”.

L’Associación de Internautas enviou uma carta ao Presidente do Parlamento e na semana passada apresentou-se a campanha conjunta organizada por Informática Verde, o Partido Pirata, Púlsar e FFII para conseguir que o Parlamento Europeu vote na contramão das emendas torpede.

Como resident e tributário d’ um sido membro da UE, e como que m’oponho a que os impostos dos cidadãos se usem para espiar-los em benefício d’entidades de gestão privadas, enviei dois cartas aos eurodiputats Raimón Obiols e Josep Borrell, dois dos três eurodiputats socialistas espanhóis que votaram na contramão da Directora da Vergonha, os pedindo que votem na contramão de converter Internet num lugar onde todos sejamos suspeitos e onde as entidades de gestão de direitos d’autor passem acima das governações.

Em primeiro lugar querê-lo-ia felicitar pela valentia demonstrada a l’hora de votar contra a directora de regresso “”, também conhecida como “directora da vergonha”. Tanto para demonstrar claramente l’oposição à directora, como por não plegar-se à disciplina de partido num tema tão comprometido como a directora mencionada.

E falando de temas comprometidos, m’gostaria comentar o debate e votação sobre o Pacote Telecom que terá lugar ao Parlamento Europeu durante este mês de setembro.

Em concreto, m’gostaria gritar a sua atenção sobre um conjunto de 5 emendas que não têm nada a ver com l’objectivo da legislação que s’está estudante. Estas emendas atacam a liberdade dos utentes a Internet e ameaçam a neutralitat da mesma. Por esta razão s’baptizaram popularmente como “Emendas Torpede”.

São as emendas propostas pelos eurodiputats Syed Kamall e Malcom Harbour. A nomenclatura H1, H2, H3, K1 e K2 corresponde-se com l’empleada nas votações do Parlamento da seguinte maneira:

H1 - Emenda 81 de l’Informe Harbour.

H2 - Emenda 112 de l’Informe Harbour.

H3 - Emenda 76 de l’Informe Harbour.

K1 - Emenda 32 do Comité LIBE a l’Informe Harbour.

K2 - Emenda 27 do Comité LIBE a l’informe Harbour.

A propósito de l’Emenda H1.

L’emenda H1 propõe a regulação das possíveis restrições aplicables à capacidade dos utentes d’aceder ou de distribuir conteúdos legais ou d’executar aplicações e serviços legais da sua eleição, por isto, as autoridades nacionais de regulamentação poderão adoptar directrizes para estabelecer requisitos mínimos de qualidade do serviço.

A imposició d’estas directrizes às operadoras que proveeixen l’acesso à rede deixa em mãos d’estes últimos a decisão sobre quando aplicar ou não as restrições acima mencionadas. Também faço a traz (em combinação com l’emenda K1) à utilização de spyware “”, um tipo de programari espía, para aplicar estas directrizes directamente sobre l’computador de l’utente (denominada Informática com Traidoria).

Faz falta destacar que, tudo e estar redigida como uma protecção de l’utente em frente a restrições abusives, as restrições que permite já são, em si mesmas, um abuso. L’aprovação d’estas emendas admite como aceitáveis estes abusos, e a sua rejeição deixa-os sem regulação, mas não os impede.

A propósito de l’Emenda H2.

L’emenda H2 promove a colaboração entre as autoridades nacionais de regulamentação e os sectores interessats na promoção de conteúdos legais em serviços e redes electrónicas de comunicações. Dita d’outro forma: promove a colaboração com as entidades gestores de direitos d’autor (a SGAE no caso d’Espanha, por exemplo) para determinar quais conteúdos são considerados legais e quais são considerados ilegais.

Esta posição de poder (em combinação com l’emenda H1) poderia ser utilizada indegudament por estas entidades, dando lugar a abusos que converter-se-iam numa forma de censura encoberta e d’eliminação de possíveis competidores. Poderia, por exemplo, utilizar-se para desligar aos utentes de serviços P2P, tal como já s’propôs em França e ao Reino Unido, e como vêm reclamando em Espanha as entidades gestores de direitos d’autor, que já estão a negociar pela sua conta com as operadoras telefónicas, se saltando qualquer processo legislativo.

Também s’tem de ter em conta que a LISI concede a um órgão competent não judicial a potestade para ordenar o fechamento d’uma web sem intervenção judicial prévia. L’aprovação de l’emenda H2 outorgaria a l’entidades gestores de direitos d’autor, entidades colectives privadas, argumentos de importância para reclamar o seu carácter d’órgão competent em relação a aspectos judiciais.

A propósito de l’Emenda H3.

Segundo diz o texto de l’emenda H3, s’ obrigaria aos proveidors de serviço a informar aos seus abonats sobre temas como:

• a) l’uso não permissible legalmente por parte dos abonats dos serviços de comunicações electrónicas, incluindo a infracção dos direitos d’autor e direitos afins;
• b) os usos não permissibles legalmente mais comuns dos serviços de comunicações electrónicas, incluindo a infracção dos direitos d’autor e as suas consequências e
• c) os meios a l’alcance dos abonats para proteger-se contra os riscos para a segurança pessoal, a privadesa e os dados de carácter pessoal em l’uso dos serviços de comunicações electrónicas.

Não se faz referência nesta emenda a se esta informação s’enviaria a todos os abonats ou somente àqueles aos quals se lhe tivesse detectado alguma infracção relativa aos pontos a), b) e c). A segunda possibilidade (não menyspreable se, d’acordo com a sugestão de l’emenda K1, s’impõe a instalação de spyware em l’computador de l’utente), significaria uma intromissió na intimitat de l’utente sem autorização judicial prévia, situação similar à provocada em Espanha há anos pela conhecida como Lei Corcuera ou Lei da Puntada na Traz, que finalmente foi derogada por incostitucional.

Tendo em conta que:

• l’intercâmbio, sem ânimo de lucro, d’arquivos por P2P em Espanha constitui, a todo esticar, um ilícito civil
• os provedores d’Internet teriam de controlar d’alguma maneira se l’utente está a usar P2P
• l’avís a l’utente ao final paga-o l’Administração

Podemos concluir que com l’emenda H3 estamos configurant o primeiro “strike” da Guillotina Digital de Sarkozy, pago com dinheiro público para benefício d’uma entidade privada.

A propósito de l’Emenda K1.

L’emenda K1 está relacionada com a instalação obrigatória de spyware “” nos computadores dos utentes. Este tipo de programari informa de todas as actividades de l’utente à rede, sem o seu conhecimento nem consentimento.

Permite que se possam aplicar medidas técnicas para detectar, interceptar, ou prevenir infracções de direitos de propriedade intelectual, com l’único condição que não afectem à competitivitat do mercado interno.

Para prevenir estas infracções, os utentes têm de ser monitoritzats por programari. Este programari, o “spyware obrigatório”, controlaria estas infracções de propriedade intelectual, convertendo-se num “polícia” ou “juiz” que decide que te podes descarregar e que não.

Diz o texto de l’emenda K1 que não têm’d se impor requisitos obrigatórios aos computadores, nem tão só com a finalidade de prevenir direitos de propriedade intelectual. Isto é, que a prevenção de direitos de propriedade intelectual não tem de dar lugar a que s’imponha a compra de determinados computadores. Em outras palavras, que não podem te obrigar a comprar um determinado modelo de PC (ou um determinado Sistema Operativo),
senão que o controle de direitos de propriedade intelectual poder-se-á fazer em qualquer tipo d’computador.

A propósito de l’Emenda K2.

O texto de l’emenda K2 diz que poder-se-á processar o tráfico d’uma rede por razões “de segurança”.

Em si mesma, esta emenda deixa aberta a traz a qualquer interceptació de dados que se faça sob “razões de segurança”. À prática, são as companhias provedoras d’Internet as quais realizarão este filtrat. Trabalho que corresponde às forças de segurança.

Combinada com K1, faço trá-la ao controle automático d’estes dados, mediante spyware.

Em resum, l’aprovação das emendas “torpede” converterão a todos os utentes d’internet em suspeitos, criarão uma Internet pobre que propiciará um empobriment das liberdades, dando facilidades a um debilitament dos direitos e da democracia, todo facilitando o caminho ao totalitarisme.

Como cidadão preocupado pela última deriva para uma Europa totalitaria, m’gostaria comentar com você este delicado tema, e lhe pedir que s’oponha a l’aprovação d’uma internet européia onde todos sejamos suspeitos.

agradeço-lhe enormemente o tempo que dedicou a ler esta mensagem, e fico à sua disposição para qualquer pergunta ou comentário.

Atenciosamente,

Arnau Fuentes Esteller

Per se quauquarrés pas encara se n’#a # #el, la setmana que vé se debatràn dins lo Parlament Europèu las nomenadas “esmenas torpede”. En cas’d s'aprovar, aquelas esmenas permetràn qu'una entitat de gestion pòsca suplantar al poder judicial en decidir qué es legal e qué es pas legal dins Internet.

Dempuèi’d Aquela Euròpa PAS! Se comencèt una campanha informativa a la debuta de julhet, tant pel tèma de las esmenas coma per la deriva totalitària que pren “l’Euròpa dels Pòbles”.

L’Associación de Internautas a enviat una letra al President del Parlament e la setmana passada se presentèt la campanha conjoncha organizada per Informática Verde, lo Partido Pirata, Púlsar e FFII per aténher que lo Parlament Europèu vòte en contra de las esmenas torpede.

Coma resident e tributària d’ un estat membre de l'UE, e cossí que’m opausi a que los impòstes dels ciutadans s'empleguen per espiar-los en benefici d’entitats de gestion privada, ai enviat doas letras als eurodiputats Raimón Obiols e Josep Borrell, dos dels tres eurodiputats socialistas espanhòls que votèron en contra de la Directiva de la Vergonha, en los demandant que vòten en contra de convertir Internet en un luòc ont totes siam suspèctes e ont las entitats de gestion de drecha d’autor passen per dessús los govèrns.

En primièr luòc çò voldriá felicitar pel coratge demostrat a l’ora de votar contra la directiva de “retorn”, tanben coneguda coma “directiva de la vergonha”. Tant per demostrar clarament l’oposicion a la directiva, coma per se plegar pas a la disciplina de partit en un tèma tan compromés coma la directiva mencionada.

E parlant de tèmas compromeses, m’agradariá comentar lo debat e votacion sul Paquet Telecom que debanarà dins lo Parlament Europèu pendent aquel mes de setembre.

En concrèt, m’agradariá cridar la siá atencion sus un ensems de 5 esmenas qu'an pas res a veire amb l’objectiu de la legislacion que’s es estudianta. Aquelas esmenas atacan la libertat dels usatgièrs dins Internet e menaçan la neutralitat de la meteissa. Per aquela rason s’an cristianat popularament coma Esmenas Torpede”.

Son las esmenas prepausadas pels eurodiputats Syed Kamall e Malcom Harbour. La nomenclatura H1, H2, H3, K1 e K2 se reven a l’trabalhadora en las votacions del Parlament de la seguenta manièra:

H1 - Esmena 81 de’l Informi Harbour.

H2 - Esmena 112 de’l Informi Harbour.

H3 - Esmena 76 de’l Informi Harbour.

K1 - Esmena 32 del Comitat LIBE a l’Informi Harbour.

K2 - Esmenda 27 del Comitat LIBE a l’informi Harbour.

A intencion de’l Esmenda H1.

L’esmenda H1 prepausa la regulacion de las possiblas restriccions aplicablas a la capacitat dels usatgièrs d’accedir o de distribuir de contenguts legales o d’executar d'aplicacions e de servicis legales de la siá eleccion, per aquò, las autoritats nacionalas de reglamentacion poiràn adoptar de directrises per establir de requisits minims de qualitat del servici.

L'imposicion d’aquelas directrises als operators que provesisson l’accès a la ret daissa en mans d’aqueles darrièrs la decision sus quand aplicar o pas las restriccions naut mencionadas. Òbri tanben la pòrta (en combinacion amb l’esmenda K1) a l'utilizacion de “spyware”, una sòrta de logicial espía, per aplicar aquelas directrises dirèctament sus l’ordenador de’l usatgièr (nomenada Informatica amb Traidoria).

Cal destacar que, malgrat èsser redigida coma una proteccion de’l usatgièr davant de restriccions abusivas, las restriccions que permet son ja, en se meteissas, un abús. L’aprobacion d’aquelas esmenas admet coma acceptablas aqueles abuses, e lo sieu refús los daissa sens regulacion, mas los empedís pas.

A intencion de’l Esmenda H2.

L’esmenda H2 promòu la collaboracion entre las autoritats nacionalas de reglamentacion e los sectors interessats en la promocion de contenguts legales en servicis e rets electronicas de comunicacions. Dicha d’autra forma: promòu la collaboracion amb las entitats gestoras de drecha d’autor (la SGAE en lo cas d’Espanha, per exemple) per determinar de quines contenguts son considerats legales e quines son considerats illegales.

Aquela posicion de poder (en combinacion amb l’esmenda H1) poiriá èsser utilizada indegudament per aquelas entitats, en donant luòc a abuses que se convertirián en una forma de censura encobèrta e d’eliminacion de possiblas competitors. Poiriá, per exemple, s'utilizar per desconnectar als usatgièrs de servicis P2P, tala coma ja s’a prepausat a França e al Reialme Unit, e coma venon en reclamant a Espanha las entitats gestoras de drecha d’autor, que negòcian ja per lo sieu compte amb los operators telefonics, en se sautant quin procès legislatiu que siá.

Tanben s’li cal prene en compte que la LISI concedís a un organ competent pas judicial la potestat per ordenar lo barrament d’una web sens intervencion judiciala prealabla. L’aprobacion de’l esmenda H2 autrejariá a l entitats gestoras de drecha d’autor, entitats colectives privadas, arguments de pes per reclamar lo sieu caractèr d’organ competent per rapòrt a aspèctes judiciales.

A intencion de’l Esmenda H3.

Segon ditz lo tèxt de’l esmenda H3, s’ obligariá als proveidors de servici a informar als sieus pagats sus tèmas cossí:

• A) l’usatge pas permissible legalament de la part dels pagats dels servicis de comunicacions electronicas, en comprenent l'infraccion de la drecha d’autor e dreches parions;
• B) los usatges pas permissibles legalament mai comuns dels servicis de comunicacions electronicas, en comprenent l'infraccion de la drecha d’autor e las siás consequéncias e
• C) los mejans a l’portada dels pagats per se protegir contra los risques per la seguretat personala, la privadança e las donadas de caractèr personal en l’usatge dels servicis de comunicacions electronicas.

Se fa referéncia pas en aquela esmena a s'aquela informacion s’enviariá a totes los pagats o solament a aqueles que se li foguèsse detectat qualque infraccion relativa als ponches a), b) e c). La segonda possibilitat (pas menyspreable se, d’acòrdi amb la suggestion de’l li esmenda a el K1, s’impausa l'installacion de spyware en l’ordenador de’l usatgièr), significariá una intromission en l'intimitat de’l usatgièr sens autorizacion judiciala prealabla, situacion similara a la provocada a Espanha fa d'ans per la coneguda coma Lei Corcuera o Lei de la Puntada en la Pòrta, que foguèt fin finala abolida per incostitucional.

En prenent en compte que:

• L’escambi, sens ànim de lucre, d’archius per P2P a Espanha constituissi, a tot estirar, un illicit civil
• Los provedidors d’Internet lor caldriá controtlar d’qualque manièra se’l usatgièr usa P2P
• L’avís a l’usatgièr lo paga a la fin l’Administracion

Podèm conclure qu'amb l’esmenda H3 configuram lo primièr “strike” de la Guillotina Digitala de Sarkozy, pagat amb sòus publics per benefici d’una entitat privada.

A intencion de’l Esmenda K1.

L’esmenda K1 es ligada a l'installacion obligatòria de “spyware” en los ordenadors dels usatgièrs. Aquela sòrta de logicial informa de totas las activitats de’l usatgièr a la ret, sens la siá coneissença ni consentiment.

Permet que se pòscan aplicar de mesuras tecnicas per detectar, interceptar, o prevenir d'infraccions de dreches de proprietat intellectuala, amb l’sola condicion qu'afècten pas a la competitivitat del mercat intèrne.

Per prevenir aquelas infraccions, los usatgièrs lor cal èsser monitoritzats per logicial. Aquel logicial, lo “spyware obligatòri”, controtlariá aquelas infraccions de proprietat intellectuala, en se convertint en un polícia” o “jutge” que decidís qué te pòdes descargar e qué pas.

Ditz lo tèxt de’l esmenda K1 qu'an pas’d s'impausar de requisits obligatòris als ordenadors, quitament pas amb la fin de prevenir de dreches de proprietat intellectuala. Es a dire, que la prevencion de dreches de proprietat intellectuala li cal pas donar luòc a que’s impause la crompa de determinats ordenadors. En autras paraulas, que pòdon pas t'obligar a crompar un determinat modèl de PC (o un determinat Sistèma Operatiu),
Mas que lo contraròtle de dreches de proprietat intellectuala se poirà far en quin tipe que siá d’ordenador.

A intencion de’l Esmenda K2.

Lo tèxt de’l esmenda K2 ditz que se poirà tractar lo trafic d’una ret per rasons “de seguretat”.

En se meteissa, aquela esmena daissa dobèrta la pòrta a quinsevolhe interceptació de donadas que se faga jos rasons de seguretat”. A la practica, son las companhiás provedidoras d’Internet las que realizaràn aquel filtrat. Trabalh que correspond a las fòrças de seguretat.

Combinada amb K1, òbri la pòrta al contraròtle automatic d’aquelas donadas, mejançant spyware.

En resumit, l’aprobacion de las esmenas “torpede” convertiràn a totes los usatgièrs d’internet en suspèctes, crearàn una Internet paura que propiciarà un empobriment de las libertats, en donant facilitats a un debilitament dels dreches e de la democracia, tot en facilitant lo camin al totalitarisme.

Coma ciutadan preocupat per la darrièra deriva cap a una Euròpa totalitaria, m’agradariá comentar amb vos aquel delicat tèma, e li demandar que’s opause a l aprobacion d’una internet europèa ont totes siam suspèctes.

Li mercegi enòrmament lo temps qu'a consacrat a legir aquel messatge, e demòri a la siá disposicion per quina question que siá o comentari.

Atentament,

Arnau Fuentes Esteller

Por si alguien todavía no se n’ha enterado, la semana que vé se debatirán al Parlamento Europeo las llamadas “enmiendas torpede”. En caso d’aprobarse, estas enmiendas permitirán que una entidad de gestión pueda suplantar al poder judicial al decidir qué es legal y que no es legal a Internet.

Des’d Esta Europa NO! se empezó una campaña informativa a principios de julio, tanto por el tema de las enmiendas como por la deriva totalitaria que está tomando “l’Europa de los Pueblos”.

L’Associación de Internautas ha enviado una carta al Presidente del Parlamento y la semana pasada se presentó la campaña conjunta organizada por Informática Verde, el Partido Pirata, Púlsar y FFII para conseguir que el Parlamento Europeo vote en contra de las enmiendas torpede.

Como residente y tributario d’ un sido miembro de la UE, y cómo que m’opongo a que los impuestos de los ciudadanos se usen para espiarlos en beneficio d’entidades de gestión privadas, he enviado dos cartas a los eurodiputats Raimón Obiols y Josep Borrell, dos de los tres eurodiputats socialistas españoles que votaron en contra de la Directiva de la Vergüenza, pidiéndolos que voten en contra de convertir Internet en un lugar donde todos seamos sospechosos y donde las entidades de gestión de derechos d’autor pasen por encima de los gobiernos.

En primer lugar lo querría felicitar por la valentía demostrada a l’hora de votar contra la directiva de regreso “”, también conocida como “directiva de la vergüenza”. Tanto para demostrar claramente l’oposición a la directiva, como por no plegarse a la disciplina de partido en un tema tan comprometido como la directiva mencionada.

Y hablante de temas comprometidos, m’gustaría comentar el debate y votación sobre el Paquete Telecom que tendrá lugar al Parlamento Europeo durante este mes de septiembre.

En concreto, m’gustaría llamar su atención sobre un conjunto de 5 enmiendas que no tienen nada a ver con’l objetivo de la legislación que s’está estudiante. Estas enmiendas atacan la libertad de los usuarios a Internet y amenazan la neutralitat de la misma. Por esta razón s’han bautizado popularmente como “Enmiendas Torpede”.

Son las enmiendas propuestas por los eurodiputats Syed Kamall y Malcom Harbour. La nomenclatura H1, H2, H3, K1 y K2 se corresponde con’l empleada en las votaciones del Parlamento de la siguiente manera:

H1 - Enmienda 81 de l’Informe Harbour.

H2 - Enmienda 112 de l’Informe Harbour.

H3 - Enmienda 76 de l’Informe Harbour.

K1 - Enmienda 32 del Comité LIBE a l’Informe Harbour.

K2 - Enmienda 27 del Comité LIBE a l’informe Harbour.

A propósito de l’Enmienda H1.

L’enmienda H1 propone la regulación de las posibles restricciones aplicables a la capacidad de los usuarios d’acceder o de distribuir contenidos legales o d’ejecutar aplicaciones y servicios legales de su elección, por esto, las autoridades nacionales de reglamentación podrán adoptar directrices para establecer requisitos mínimos de calidad del servicio.

La imposición d’estas directrices a las operadoras que proveen l’acceso a la red deja en manos d’estos últimos la decisión sobre cuando aplicar o no las restricciones arriba mencionadas. También obro la puerta (en combinación con’l enmienda K1) a la utilización de spyware “”, un tipo de software espía, para aplicar estas directrices directamente sobre’l ordenador de l’usuario (llamada Informática con Traidoria).

Hace falta destacar que, a pesar de estar redactada como una protección de l’usuario enfrente de restricciones abusivas, las restricciones que permite ya son, en sí mismas, un abuso. L’aprobación d’estas enmiendas admite como aceptables estos abusos, y su rechazo les deja sin regulación, pero no les impide.

A propósito de l’Enmienda H2.

L’enmienda H2 promueve la colaboración entre las autoridades nacionales de reglamentación y los sectores interesados en la promoción de contenidos legales en servicios y redes electrónicas de comunicaciones. Dicha d’otra forma: promueve la colaboración con las entidades gestoras de derechos d’autor (la SGAE en el caso d’España, por ejemplo) para determinar qué contenidos son considerados legales y qué son considerados ilegales.

Esta posición de poder (en combinación con’l enmienda H1) podría ser utilizada indegudament por estas entidades, dando lugar a abusos que se convertirían en una forma de censura encubierta y d’eliminación de posibles competidores. Podría, por ejemplo, utilizarse para desconectar a los usuarios de servicios P2P, tal como ya s’ha propuesto en Francia y al Reino Unido, y cómo vienen reclamando en España las entidades gestoras de derechos d’autor, que ya están negociando por su cuenta con las operadoras telefónicas, saltándose cualquier proceso legislativo.

También s’tiene que tener en cuenta que la LISI concede a un órgano competente no judicial la potestad para ordenar el cierre d’una web sin intervención judicial previa. L’aprobación de l’enmienda H2 otorgaría a l’entidades gestoras de derechos d’autor, entidades colectives privadas, argumentos de pes para reclamar su carácter d’órgano competente en relación a aspectos judiciales.

A propósito de l’Enmienda H3.

Según dice el texto de l’enmienda H3, s’ obligaría a los proveidors de servicio a informar a sus abonados sobre temas cómo:

• a) l’uso no permissible legalmente por parte de los abonados de los servicios de comunicaciones electrónicas, incluyendo la infracción de los derechos d’autor y derechos afines;
• b) los usos no permissibles legalmente más comunes de los servicios de comunicaciones electrónicas, incluyendo la infracción de los derechos d’autor y sus consecuencias y
• c) los medios a l’alcance de los abonados para protegerse contra los riesgos para la seguridad personal, la privacidad y los datos de carácter personal en l’uso de los servicios de comunicaciones electrónicas.

No se hace referencia en esta enmienda a si esta información s’enviaría a todos los abonados o solamente a aquellos a los cuales se le hubiera detectado alguna infracción relativa a los puntos a), b) y c). La segunda posibilidad (no menyspreable si, d’acuerdo con la sugerencia de l’enmienda K1, s’impone la instalación de spyware en l’ordenador de l’usuario), significaría una intromisión en la intimidad de l’usuario sin autorización judicial previa, situación similar a la provocada en España hace años por la conocida como Ley Corcuera o Ley de la Patada en la Puerta, que finalmente fue derogada por incostitucional.

Teniendo en cuenta que:

• l’intercambio, sin ánimo de lucro, d’archivos por P2P en España constituye, a todo estirar, un ilícito civil
• los proveedores d’Internet tendrían que controlar d’alguna manera si l’usuario está usando P2P
• l’aviso a l’usuario al final lo paga l’Administración

Podemos concluir que con’l enmienda H3 estamos configurando el primero “strike” de la Guillotina Digital de Sarkozy, pagado con dinero público para beneficio d’una entidad privada.

A propósito de l’Enmienda K1.

L’enmienda K1 está relacionada con la instalación obligatoria de spyware “” en los ordenadores de los usuarios. Este tipo de software informa de todas las actividades de l’usuario a la red, sin su conocimiento ni consentimiento.

Permite que se puedan aplicar medidas técnicas para detectar, interceptar, o prevenir infracciones de derechos de propiedad intelectual, con’l única condición que no afecten a la competitividad del mercado interno.

Para prevenir estas infracciones, los usuarios tienen que ser monitoritzats por software. Este software, el “spyware obligatorio”, controlaría estas infracciones de propiedad intelectual, convirtiéndose en un “policía” o juez “” que decide qué te puedes descargar y que no.

Dice el texto de l’enmienda K1 que no han’d imponerse requisitos obligatorios a los ordenadores, ni siquiera con el fin de prevenir derechos de propiedad intelectual. Es decir, que la prevención de derechos de propiedad intelectual no tiene que dar lugar a que s’imponga la compra de determinados ordenadores. En otras palabras, que no pueden obligarte a comprar un determinado modelo de PC (o un determinado Sistema Operativo),
sino que el control de derechos de propiedad intelectual se podrá hacer en cualquier tipo d’ordenador.

A propósito de l’Enmienda K2.

El texto de l’enmienda K2 dice que se podrá procesar el tráfico d’una red por “razones de seguridad”.

En sí misma, esta enmienda deja abierta la puerta a cualquier interceptació de datos que se haga bajo “razones de seguridad”. A la práctica, son las compañías proveedoras d’Internet las cuales realizarán este filtrado. Trabajo que corresponde a las fuerzas de seguridad.

Combinada con K1, obro la puerta al control automático d’estos datos, mediante spyware.

En resumen, l’aprobación de las enmiendas “torpede” convertirán a todos los usuarios d’internet en sospechosos, crearán una Internet pobre que propiciará un empobriment de las libertades, dando facilidades a un debilitament de los derechos y de la democracia, todo facilitando el camino al totalitarisme.

Como ciudadano preocupado por la última deriva hacia una Europa totalitaria, m’gustaría comentar con usted este delicado tema, y pedirle que s’oponga a l’aprobación d’una internet europea donde todos seamos sospechosos.

Le agradezco enormemente el tiempo que ha dedicado a leer este mensaje, y quedo a su disposición para cualquier pregunta o comentario.

Atentamente,

Arnau Fuentes Esteller