La diferència és bastant clara: fa quaranta anys, els que sortien al carrer eren els fills de la burgesia parisina, que després van evolucionar en “progres”.
A Grècia, han sigut els fills i hereus dels líders dels 80 i les seves declaracions sobre igualdat d’oportunitats, fetes des dels grans aparells i partits polítics que han heretat, son els que han provocat que els que no son fills de ningú surtin al carrer.

La sorra sota les llambordes, per a una altra ocasió.

Gràcies, i a la vostra salut David! :D

Nueve años de trabajo, un equipo distribuido entre 12 comisiones y más de 5.000 redactores de distintas disciplinas, entre ellos los propios académicos -que también figuran como biografiados, junto con “personalidades tan decisivas” como Lola Flores, Julio Iglesias o Sara Montiel.

Lo que no sale en la noticia es el precio de estos 9 años de trabajo y 5000 redactores para crear un diccionario del nacionalismo español… dinero proveniente de impuestos públicos.

La darrera, no rebaixar els aranzels de notaris i registradors, ja que si es rebaixen, es posarien en perill els milers (40.000) llocs de treball que depenen de les notaries.

L’administració, el Gobierno de Ejpaña, ha preferit no desestabilizar el equilibrio y la paz laboral de los despachos notariales y registradores, que dan trabajo a cerca de 40.000 personas en comptes d’ incentivar la creació d’empreses i mirar pels altres milers, o milions, de llocs de treball que conformen les PIME… les mateixes empreses que han de pagar fins al 70% de la seva producció en forma d’impostos directes i indirectes.

Contra la crisi, solucions “creatives”… so called progressistes…

Potser Aguirre va poder marxar abans perque, com va dir ella mateixa, va marxar trepitjant bassals de sang … descalça…

Segurament, en Guardans va quedar retingut a l’aeroport, ja que com ell si que portava sabates, el van obligar a decalçar-se perquè l’arc de seguretat pitava.

Shit happens…

L’excusa? Que les organitzacions de consumidors europees són més “constructives” que les “nacionals”.

Caldría preguntar-se què entén Bautista per “constructiu”? No, ell mateix es respòn:

[En España] se ha hecho una campaña pagada y dirigida por las empresas en contra del canon digital, que defendía los derechos de éstas y no los de los consumidores.

Bautista reclama poder interpretar la llei de forma que les societats de gestió puguin decidir què és millor, tant per a autors com per a les empreses… for their own security… que no saben el que volen, pobretes.

L’antic repositori d’enllaços comentats dels Exploradores Electrónicos desapareix. Però no del tot, ja que tots ells es conserven i passen a formar part de la matriz, adoptant finalment una estructura completament distribuida.

A partir d’ara, per a comentar enllaços interessants, només cal escriu-re un minipost al propi blog, i aquest es replicarà automàticament per tota la RMD.

I no cal oblidar que el text del minipost ha de copiar-se integrament a l’entradeta o “excerpt”.

A finales del mes pasado, Ecologistas en Acción proponía, entre otras cosas, “Poner fin a las negociaciones actuales de acuerdos comerciales con África, Asia y Latinoamérica” y “Comprometerse a replantear por completo la política comercial de la UE antes de octubre 2009, para asegurar que da prioridad al desarrollo, a la sostenibilidad ambiental y a los derechos humanos (sobre todo los de las mujeres) en los países pobres.”

¿Que significa exactamente este “fin de las negociaciones”? ¿Cuales son esos “cambios de verdad”? ¿Por qué se pide “limitar la libre circulación de capitales, de modo que la riqueza permanezca en los lugares donde se está creando”?

Pero, ¿no se quería una economía global sostenible? ¿Por que no se habla entonces en ningún momento de la supresión para ayer de la PAC? ¿Por que no se habla en ningún momento sobre las subvenciones a la agricultura europea, que lleva a inundar los mercados de Asia, Africa y Latinoamérica con excedentes europeos, destruye las economías locales y limita la circulación de capitales de forma que la riqueza permanece… allá dónde cae la subvención (que por cierto siempre cae en Europa)?

Una de les virtuts que el periodista li otorga a en Guardans es la d’”acostar Europa als ciutadans”, la de ser l’abanderat de la lluita contra l’ocultisme de la UE.

Caldria recordar que va ser el mateix Guardans qui va dir que preguntar l’opinió dels Eurodiputats sobre una directiva en votació, era “contaminar” la mateixa amb “pressions i amenaçes”, i que va titllar de “mentiders i manipuladors” als qui vam protestar contra les esmenes torpede.

Sens dubte, un prestigi guanyat a pols.

Y vuelvo a repetir la eterna pregunta: ¿Cómo puede alguien tener como referencia un mundo que, en 2008, descubre que la mayonesa no crece espontáneamente en las estanterías de los hipermercados?

A Emilio Botín, com a bon “güiner”, l’han inclòs a la llista “top ten” del diari anglès Times amb els “houdinis” guanyadors de la crisi econòmica. Altres integrants del rànquing són Gordon Brown, Barak Obama, Karl Marx o Ronald McDonald.

Mai millor dit, la llista no és de “guanyadors” de la crisi, si no de “houdinis de la contracción crediticia”… bicos dei ar a güiners…

Pues bien, si tenemos en cuenta que los Exploradores Electrónicos tenemos el mayor consumo de mate per cápita del mundo, a la par que de café y tabaco, lo más lógico es que estuvieramos, no sólo presentes, si no en posición de dictar algunas de las nuevas directivas. Si somos los mayores mercados futuros de ciertos productos, no pediremos menos, ¿verdad?

A bullying bastards carrega de forma lírica contra l’aplicació arbitrària de la llei contra dos comerciants.

Per tant, i re-reorganitzant tota la pesca:
A partir d’ara els enllaços que comentava sortiran com a minipost, al fil de subscripció dels meus miniposts, que és diferent al que vaig dir el passat 26 d’octubre.

El fil de subscripció de tots els articles que escrigui jo en qualsevol categoria queda igual.

I per si queden dubtes, es poden consultar tots els fils de subscripció a la pàgina especial.

Crec que ara ja ho tinc…

A partir d’ara, els meus miniposts els escriuré directament aqui al blog, i els podreu trobar en aquest feed.

El feed de subscripció de sempre queda igual que abans.