Habitualment, llegeixo els reculls diaris de Global Voices Online, on diferents bloggers de tot el món expliquen el que passa. És un mega-agregador de blogs mondials.

Ja quan ho vaig descobrir, em vaig interessar en participar-hi des de la blogsfera catalana, vaig començar l’experiment “And now, for something completely different…in english”, però per alguna raó, no va acabar de cuallar.

Durant les vacances a Madrid, em vaig fixar que GVO no té representants ni editors a l’Europa occidental, ni a l’Amèrica del Nord ni editors en espanyol, però si, per exemple, en Portuguès o fins i tot en Persa (minipunt per als qui pensen que el castellà l’espanyol és la llengua de la Madre Patria i hauria de ser idioma de referència).

En una petita conversa per mail amb Rosario Lizana, blogger xilena i col.laboradora de GVO, comentava que els ulls de GVO miren més cap a l’est (i lleugerament cap a l’Àfrica), cosa que es pot veure clarament llegint els reculls diaris.
També, a la mateixa pàgina de GVO, informen que, com la blogsfera occidental (europa occidental i amèrica del nord) ja té per si mateixa molt moviment i rellevància, no hi ha editors en aquestes zones i es mira més cap a d’altres llocs.

Quin és el problema doncs? Doncs que per a que GVO indexi un blog, aquest ha de ser en anglès, amb una excusa tan animal com que Google no sap llegir en Myanmar. Aquesta animalada torna a posar a la palestra un dels “imperialismes” més famosos, el linguístic i anglocentric. Si no escrius en anglès, no ets global ni ets voice ni ets res, i molt menys et llegeix algú. I si fas el pas i escrius en anglès, tampoc tens cap garantia.

Prova d’això és que aquest cap de setmana, mentre dissabte uns miravem a Bolívia i diumenge tothom mirava cap a Xile, a GVO es parlava de músics txecs a Kazakhstan o de les medalles d’or que guanyava una universitat a Myanmar.
Absolutament cap referència a la situació inestable de Bolivia i només una petita ressenya a la mort del dictador, un micro post de tres línies escrites en anglès per un blogger de Trinitat i Tobago comentant un blog sobre amèrica llatina… escrit en anglès des de Nova York.

Per això em pregunto si valdrà la pena seguir la cimera d’aquest cap de setmana, on un grapadet de bloggers anglòfons miraran un munt de bloggers exòtics, de països llunyans.
Els miraran realment com a veus globals que parlen de coses interessants d’arreu del món?
O els miraran com a curiositat en plan “oh, anem a veure que fan aquests africanets o asianets als que obliguem a aprendre el nostre idioma per a que (els puguem llegir) el món els pugui llegir”?

Habitualmente, leio recolhe-los jornais de Global Voices Online, onde diferentes bloggers de todo o mundo explicam o que passa. É um mega-agregador de blogs mondials.

Já quando o descobri, me vou interessar ao # participar desde a blogsfera catalã, comecei l’experimento “And now, for something completely different…in english”, mas por alguma razão, não acabou de cuallar.

Durante as férias em Madri, vou-me fixar que GVO não tem representantes nem editores a l’Europa ocidental, nem a l’América do Norte nem editores em espanhol, mas se, por exemplo, em Português ou inclusive em Persa (minipunt para os quem pensam que o castelhano l’espanhol é a língua da Madre Patria e teria de ser idioma de referência).

Numa pequena conversação por mail com Rosario Lizana, blogger chilena e col.laboradora de GVO, comentava que os olhos de GVO olham mais para l’est (e ligeiramente para l’África), coisa que se pode ver claramente lendo os recolhes jornais.
Também, à mesma página de GVO, informam que, como a blogsfera ocidental (europa ocidental e amèrica do norte) já tem por si mesma muito movimento e rellevància, não há editores nestas zonas e se olha mais para d’outros lugares.

Qual é o problema pois? Pois que para que GVO indexi um blog, este tem de ser em inglês, com uma desculpa tão animal como que Google não sabe ler em Myanmar. Esta animalada volta a pôr à palestra um dos “imperialismes” mais famosos, o linguístic e anglocentric. Se não escreves em inglês, não és global nem és voice nem és nada, e muito menos te lê alguém. E se fazes o passo e escreves em inglês, também não tens chefe garantia.

Prova d’isto é que este chefe de semana, enquanto sábado uns miravem a Bolívia e domingo todo mundo olhava para Chile, a GVO se falava de músicos txecs a Kazakhstan ou das medalhas d’ouro que ganhava uma universidade a Myanmar.
Absolutamente cabe referência à situação instável de Bolivia e só uma pequena ressenya à morte do ditador, um micro posto de três linhas escritas em inglês por um blogger de Trinitat e Tobago comentando um blog sobre amèrica latina… escrito em inglês desde Nova Iorque.

Por isto me pergunto se valerá a pena seguir a cimeira d’este chefe de semana, onde um grapadet de bloggers anglòfons olharão um montão de bloggers exòtics, de países longínquos.
olhá-los-ão realmente como vozes globais que falam de coisas interessantes d’por todos os lados do mundo?
Ou olhá-los-ão como curiosidade em plan “oh, vamos ver que fazem estes africanets ou asianets aos que obrigamos a aprender o nosso idioma para que (os possamos ler) o mundo os possa ler”?

Abitualament, # # #el los recuèlhs jornalièrs de Global Voices Online, ont desparièrs bloggers de tot lo mond explican çò que passa. Es un mega-agregador de blogs mondials.

Ja quand o descobriguèri, m'interessèri en i participar dempuèi la blogsfera catalana, comencèri l’experiéncia “And now, for something completely different…in english”, mas per qualque rason, acabèt pas de cuallar.

Pendent las vacanças a Madrid, me fixèri que GVO a pas de representantas ni d'editors a l’Euròpa occidental, ni a l’America del Nòrd ni editors en espanhòl, mas se, per exemple, en Portugués o quitament en Persa (minipunt pels quales pensan que la castelhana l’espanhòla es la lenga de la Madre Patria e li caldriá èsser idiòma de referéncia).

En una pichona convèrsa per mail amb Rosario Lizana, blogger chilenca e caulet.laboradora De GVO, comentava que los uèlhs de GVO gardan mai cap a l’èst (e leugièrament cap a l’Africa), causa que se pòt veire en legint clarament los recuèlhs jornalièrs.
Tanben, a la meteissa pagina de GVO, informan que, coma la blogsfera occidentala (europa occidentala e amèrica del nòrd) a ja per se meteissa fòrça movement e importància, i a pas editors dins aquelas zònas e se garda mai cap a d’autra luòcs.

Quin es lo problèma doncas? Doncas que per que GVO indexi un blog, aquel li cal èsser en anglés, amb una desencusa tan animal coma que Google sap pas legir en Myanmar. Aquela animalada tòrna metre a la palestra un dels “imperialismes” mai famoses, lo linguístic e anglocentric. s'Escrives pas en anglés, ès pas global ni ès voice ni ès res, e fòrça te legís mens quauquarrés. E se fas lo passatge e escrives en anglés, as tanpauc cap de gatge.

Pròva d’aiçò es qu'aquela dimenjada, mentre dissabte unes miravem a Bolívia e dimenge totes gardavan cap a Chile, a GVO se parlavan de musicians chècs a Kazakhstan o de las medalhas d’aur que ganhavan una universitat a Myanmar.
Absoludament cap de referéncia a la situacion inestable de Bolivia e solament una pichona ressenya a la mòrt del dictator, un micro post de tres linhas escrichas en anglés per un blogger de Trinitat e Tobago en comentant un blog sus amèrica latina… escrich en anglés dempuèi Naua Yòrk.

Me demandi per aquò se valrà la pena seguir la reünion d’aquela dimenjada, ont un grapadet de bloggers anglòfons gardaràn un pialèr de bloggers exòtics, de païses alunhats.
Los gardaràn vertadièrament coma voses globalas que parlan de causas interessantas d’arreu del mond?
O los gardaràn coma curiositat en plan “oh, anam veire que fan aqueles africanets o asianets als qu'obligam a aprene lo nòstre idiòma per que (los poscam legir) lo mond los pòsca legir”?

Habitualmente, leo las compilaciones diarias de Global Voices Online, donde diferentes bloggers de todo el mundo explican el que pasa. Es un mega-agregador de blogs mondials.

Ya cuando lo descubrí, me interesé al #participar desde la blogsfera catalana, empecé l’experimento “And now, for something completely different…in english”, pero por alguna razón, no acabó de cuallar.

Durante las vacaciones en Madrid, me fijé que GVO no tiene representantes ni editores a l’Europa occidental, ni a l’América del Norte ni editores en español, pero si, por ejemplo, en Portugués o incluso en Persa (minipunt para los quién piensan que el castellano l’español es la lengua de la Madre Patria y tendría que ser idioma de referencia).

En una pequeña conversación por mail con Rosario Lizana, blogger chilena y col.laboradora de GVO, comentaba que los ojos de GVO miran más hacia l’este (y ligeramente hacia l’África), cosa que se puede ver claramente leyendo las compilaciones diarias.
También, a la misma página de GVO, informan que, como la blogsfera occidental (europa occidental y amèrica del norte) ya tiene por sí misma mucho movimiento y relevancia, no hay editores en estas zonas y se mira más hacia d’otras lugares.

Cuál es el problema pues? Pues que para que GVO indexi un blog, este tiene que ser en inglés, con una excusa tan animal como que Google no sabe leer en Myanmar. Esta animalada vuelve a poner a la palestra uno de los “imperialismos” más famosos, el linguístic y anglocentric. Si no escribes en inglés, no eres global ni eres voice ni eres nada, y mucho menos te lee alguien. Y si haces el paso y escribes en inglés, tampoco tienes ninguna garantía.

Prueba d’esto es que este fin de semana, mientras sábado unos miravem en Bolivia y domingo todo el mundo miraba hacia Chile, a GVO se hablaba de músicos txecs a Kazakhstan o de las medallas d’oro que ganaba una universidad a Myanmar.
Absolutamente ninguna referencia a la situación inestable de Bolivia y sólo una pequeña reseña a la muerte del dictador, un micro puesto de tres líneas escritas en inglés por un blogger de Trinidad y Tobago comentando un blog sobre amèrica latina… escrito en inglés desde Nueva York.

Por esto me pregunto si valdrá la pena seguir la cumbre d’este fin de semana, donde un grapadet de bloggers anglòfons mirarán un montón de bloggers exóticos, de países lejanos.
Les mirarán realmente como voces globales que hablan de cosas interesantes d’en cualquier parte del mundo?
O les mirarán como curiosidad en plan “oh, vamos a ver que hacen estos africanets o asianets a los que obligamos a aprender nuestro idioma para que (les podamos leer) el mundo les pueda leer”?