Habitualment, llegeixo els reculls diaris de Global Voices Online, on diferents bloggers de tot el món expliquen el que passa. És un mega-agregador de blogs mondials.

Ja quan ho vaig descobrir, em vaig interessar en participar-hi des de la blogsfera catalana, vaig començar l’experiment “And now, for something completely different…in english”, però per alguna raó, no va acabar de cuallar.

Durant les vacances a Madrid, em vaig fixar que GVO no té representants ni editors a l’Europa occidental, ni a l’Amèrica del Nord ni editors en espanyol, però si, per exemple, en Portuguès o fins i tot en Persa (minipunt per als qui pensen que el castellà l’espanyol és la llengua de la Madre Patria i hauria de ser idioma de referència).

En una petita conversa per mail amb Rosario Lizana, blogger xilena i col.laboradora de GVO, comentava que els ulls de GVO miren més cap a l’est (i lleugerament cap a l’Àfrica), cosa que es pot veure clarament llegint els reculls diaris.
També, a la mateixa pàgina de GVO, informen que, com la blogsfera occidental (europa occidental i amèrica del nord) ja té per si mateixa molt moviment i rellevància, no hi ha editors en aquestes zones i es mira més cap a d’altres llocs.

Quin és el problema doncs? Doncs que per a que GVO indexi un blog, aquest ha de ser en anglès, amb una excusa tan animal com que Google no sap llegir en Myanmar. Aquesta animalada torna a posar a la palestra un dels “imperialismes” més famosos, el linguístic i anglocentric. Si no escrius en anglès, no ets global ni ets voice ni ets res, i molt menys et llegeix algú. I si fas el pas i escrius en anglès, tampoc tens cap garantia.

Prova d’això és que aquest cap de setmana, mentre dissabte uns miravem a Bolívia i diumenge tothom mirava cap a Xile, a GVO es parlava de músics txecs a Kazakhstan o de les medalles d’or que guanyava una universitat a Myanmar.
Absolutament cap referència a la situació inestable de Bolivia i només una petita ressenya a la mort del dictador, un micro post de tres línies escrites en anglès per un blogger de Trinitat i Tobago comentant un blog sobre amèrica llatina… escrit en anglès des de Nova York.

Per això em pregunto si valdrà la pena seguir la cimera d’aquest cap de setmana, on un grapadet de bloggers anglòfons miraran un munt de bloggers exòtics, de països llunyans.
Els miraran realment com a veus globals que parlen de coses interessants d’arreu del món?
O els miraran com a curiositat en plan “oh, anem a veure que fan aquests africanets o asianets als que obliguem a aprendre el nostre idioma per a que (els puguem llegir) el món els pugui llegir”?

This entry was posted on Wednesday, December 13th, 2006 at 09:48 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.