Per primer cop en uns quants anys, aquest traspàs ha sigut tranquil. Sense cap altre preocupació que arribar d’hora a casa de l’Ares, en Manu i en Pau. Sense haver de preocupar-se de llogar cases i cuidar-les de destrosses etíliques, sense treballar 40 hores sense dormir jugant-me la pell…

Simplement un cap d’any perduts a la muntanya, i sense cobertura de telèfon. 7 persones i un any per endavant.

I per primer cop, allò d’ “any nou, vida nova” serà real. Amb el 2007 marxa una bona pila de merda i d’incerteses, però també ha estat un any que ha portat coses molt bones.

La trajectòria de l’any resulta curiosa. Ja al gener m’arrivava el meme “Tres razones para irse de España”, després va venir la critica a Poliblocs i la primera col.laboració seriosa amb la família Indiana, Parlamentaris.info. El Curs d’ètica wikipedística, el dia en que vaig aparèixer a LasIndias.net i el naixement d’ Ecoperiódico.
També vaig conèixer al Professor Alextein, amb el que junt amb en David, vam intentar crear inteligència artificial, i que és famós, el Professor, pels seus tallers de robòtica solar.

L’inici del viatge al Sionisme Digital i el capítol de “De las naciones a las redes… i finalment, el començament d’un somni.

Algú diría que començar l’any a casa de dues persones que fa any i mig van llençar-se de cap a la piscina sense tenir la certesa de si hi havia aigua és casualitat, però jo no m’ho crec.
La vida és dels intrèpids. Dels que es llencen a la piscina. Els qui es queden a casa, aferrats a falses seguretats, només aconsegueixen això: una falsa seguretat.

Si tot va bé, just d’aquí un mes caminarem per Delhi, buscant nous horitzons i futurs mentres dibuixem nous mapes i cartes de navegació. No serà fàcil, però tampoc és impossible. Con vosotros, nada es imposible.

Només resta agraïr a l’Ares, en Manu i al Pau que ens deixessin compartir amb ells l’arribada de 2008, un any molt important. I a tú, Meri, gràcies per acceptar ser la meva companya de viatge.

Primer down, deu iardes.

Por primeiro golpe nuns quantos anos, este traspàs foi calmo. Sem chefe outro preocupação que chegar d’hora a @casa de l’Ares, em Manu e em Paz. Sem ter de preocupar-se de alugar casas e cuidá-las de destroças etíliques, sem trabalhar 40 horas sem dormir jogando-me a pele…

Simplesmente um cabe’d ano perdidos à montanha, e sem cobertura de telefone. 7 pessoas e num ano por adiante.

E por primeiro golpe, aquilo d’ “ano novo, vida nova” será real. Com o 2007 marcha uma boa pila de merda e d’incertezas, mas também foi num ano que trouxe coisas muito boas.

A trajectória de l’ano resulta curiosa. Já ao janeiro m’arrivava o meme “Três razones pára irse de España”, depois veio a critica a Poliblocs e a primeira col.laboració séria com a família Indiana, Parlamentares.info. O Curso d’ético wikipedística, no dia em que apareci a LasIndias.limpo e o nascimento d’ Ecoperiódico.
Também conheci ao Professor Alextein, com o que junto com em David , tentámos criar inteligència artificial, e que é famoso, o Professor, pelas suas oficinas de robòtica solar.

L’início da viagem ao Sionisme Digital e o capítulo de De “las naciones a las redes… e finalmente, o começo d’um sonho.

Alguém diría que começar l’ano a @casa de duas pessoas que há ano e médio se atiraram de para a piscina sem ter a certeza de se # tinha água é casualidade, mas eu não m’o creio.
A vida é dos intrèpids. Dos que se atiram à piscina. Quem ficam-se a casa, aferrats a falsas seguranças, só conseguem isto: uma falsa segurança.

Se todo vai bem, justo’d aqui num mês andaremos por Delhi, procurando novos horizontes e futuros mentres desenhamos novos mapas e cartas de navegação. Não será fácil, mas também não é impossível. Con vosotros, nada se imposible.

Só resta agraïr a l’Ares, em Manu e ao Paz que nos deixassem compartilhar com eles l’chegado de 2008, um ano muito importante. E a tú, Meri, graças para aceitar ser a minha colega de viagem.

Primeiro down, dez iardes.

Pel primièr còp en qualques ans, aquel traspàs #es # #el tranquil. Sens cap de autra preocupacion qu'arribar d’ora a l'ostal de’l Ares, en Manu e en Pau. Sens aver de se preocupar de logar d'ostals e las sonhar d'estrossejas etíliques, sens trabalhar 40 oras sens dormir en me jogant la pèl…

Simplament un cap’d an perdut dins la montanha, e sens cobertura de telefòn. 7 Personas e un an per endavant.

E pel primièr còp, aquò d’ “an nòu, vida nòva” serà reala. Amb la 2007 marcha una bona pila de merda e d’incertituds, mas es estat tanben un an qu'a portat de causas fòrça bonas.

La trajectòria de’l an resulta coriosa. Ja en genièr m’arrivava lo meme “Tres razones para irse de España”, venguèt après la critica a Poliblocs e lo primièr caulet.laboració Seriosa amb la familha Indiana, Parlamentaris.info. Lo Cors d’etica wikipedística, lo jorn en qu'apareguèri a LasIndias.Net e la naissença d’ Ecoperiódico.
Coneguèri tanben al Professor Alextein, amb çò qu'amassa amb en David , ensagèrem crear inteligència artificial, e qu'es famós, lo Professor, per los sieus talhièrs de robòtica solar.

L’inici del viatge al Sionisme Digital e lo capítol de De “las naciones a las redes… e fin finala, lo començament d’un sòn.

Quauquarrés diría que començar l’an a l'ostal de doas personas que fa an e mièg se lancèron de cap a la piscina sens aver la certitud de s'i aviá d'aiga es edart, mas ieu pas m’o cresi.
La vida es dels intrèpids. Dels que se lançan a la piscina. Los que se demòran a l'ostal, aferrats a falsas seguretats, atenhon solament aiçò: una falsa seguretat.

Se tot va plan, justa d’aicí un mes caminarem per Delhi, en cercant de nòus orizonts e futurs mentres diboisham de nòvas mapas e de letras de navegacion. Serà pas facil, mas es tanpauc impossible. Con vosotros, nada Se imposible.

Rèsta solament agraïr a l’Ares, en Manu e al Pau que nos daissèsson partejar amb eles l’arribada de 2008, un an fòrça important. E a tú, Meri, mercés per acceptar èsser la miá companha de viatge.

Primièr down, dètz iardes.

Por primer golpe en unos cuántos años, este traspaso ha sido tranquilo. Sin ninguno otro preocupación que llegar d’hora a casa de l’Ares, en Manu y en Pau. Sin tener que preocuparse de alquilar casas y cuidarlas de destrozos etíliques, sin trabajar 40 horas sin dormir jugándome la piel…

Simplemente uno ninguna’d año perdidos a la montaña, y sin cobertura de teléfono. 7 personas y un año por adelante.

Y por primer golpe, aquello d’ “año nuevo, vida nueva” será real. Con el 2007 marcha una buena pila de mierda y d’incertidumbres, pero también ha sido un año que ha traído cosas muy buenas.

La trayectoria de l’año resulta curiosa. Ya en enero m’arrivava el meme “Tres razones para irse de España”, después vino la critica a Poliblocs y la primera col.laboració seria con la familia Indiana, Parlamentarios.info. El Curso d’ética wikipedística, el día en que aparecí a LasIndias.limpio y el nacimiento d’ Ecoperiódico.
También conocí al Profesor Alextein, con el que junto con en David, intentamos crear inteligència artificial, y que es famoso, el Profesor, por sus talleres de robòtica solar.

L’inicio del viaje al Sionisme Digital y el capítulo de De “las naciones a las redes… y finalmente, el comienzo d’un sueño.

Alguien diría que empezar l’año a casa de dos personas que hace año y medio se tiraron de hacia la piscina sin tener la certeza de si había agua es casualidad, pero yo no m’lo creo.
La vida es de los intrèpids. De los que se tiran a la piscina. Quienes se quedan a casa, aferrados a falsas seguridades, sólo consiguen esto: una falsa seguridad.

Si todo va bien, justo d’aquí un mes andaremos por Delhi, buscando nuevos horizontes y futuros mentres dibujamos nuevos mapas y cartas de navegación. No será fácil, pero tampoco es imposible. Con vosotros, nada se imposible.

Sólo resta agraïr a l’Ares, en Manu y al Pau que nos dejaran compartir con ellos l’llegada de 2008, un año muy importante. Y a tú, Meri, gracias para aceptar ser mi compañera de viaje.

Primero down, diez iardes.