Coses que passen un dissabte al matí
June 30th, 2007Aquest matí m’ha tocat aixecar-me d’hora, ja que havia de portar als pares a l’aeroport, que marxen tres setmanetes al Japó (ja he encarregat el meu ganivet especial per a sushi!!).
En tornar a casa, i després d’anar a la caça i captura de una ració XXL de Nicotina Tabacum amb aditius adictius, he sentit uns cascabells, petards, uns timbals i algú que cantava.
Per a sorpresa i “jolgorio”, resulta que es tractava de la romería rociera de Cornellà que, en el seu periple urbanita, passaven per Esplugues.
Este matei m’tocou me levantar d’hora, já que tinha de trazer aos pais a l’aeroporto, que marcham três setmanetes ao Japão (já tenho encarregado a minha faca especial para sushi!!).
Ao #voltar a casa, e depois’d ir à caça e captura de uma ració XXL de Nicotina Tabacum com aditius adictius, senti uns cascabells, petards, uns timbals e alguém que cantava.
Para surpresa e “jolgorio”, resulta que se tratava da romería rociera de Cornellà que, no seu periple urbanita, passavam por Esplugues.
Uèi matin m’#a # #el me levar d’ora, doncas que li caliá portar als parents a l’aeropòrt, que partisson tres setmanetes al Japon (ai ja encargat lo mieu guinhauet especial per sushi!!).
En tornar a l'ostal, e après’d anar a la caça e captura d'una ració XXL de Nicotina Tabacum amb aditius adictius, ai sentit unes cascabells, petards, unes timbals e quauquarrés que cantava.
Per estonament e “jolgorio”, resulta que s'agissiá de la romería rociera de Cornellà que, en lo sieu periple urbanita, passavan per Esplugues.
Este maté m’ha tocado levantarme d’hora, puesto que tenía que traer a los padres a l’aeropuerto, que marchan tres setmanetes al Japón (ya he encargado mi cuchillo especial para sushi!!).
Al volver a casa, y después d’ir a la caza y captura de una ración XXL de Nicotina Tabacum con aditius adictius, he sentido unos cascabells, petardos, unos timbals y alguien que cantaba.
Para sorpresa y jolgorio “”, resulta que se trataba de la romería rociera de Cornellà que, en su periplo urbanita, pasaban por Esplugues.
Aquest matí m’ha tocat aixecar-me d’hora, ja que havia de portar als pares a l’aeroport, que marxen tres setmanetes al Japó (ja he encarregat el meu ganivet especial per a sushi!!).
En tornar a casa, i després d’anar a la caça i captura de una ració XXL de Nicotina Tabacum amb aditius adictius, he sentit uns cascabells, petards, uns timbals i algú que cantava.
Per a sorpresa i “jolgorio”, resulta que es tractava de la romería rociera de Cornellà que, en el seu periple urbanita, passaven per Esplugues.






July 9th, 2007 at 00:22
em van passar davant de la feina… quina colla d’integristes religiosos. per comptes de vel portaven la bandera andalusa
au salut!
July 10th, 2007 at 15:35
No me’n sé avenir que encara hi hagin tants “fidels” ostentosos… En el meu àmbit vital, no me’n topo mai amb cap, però ja veig que no s’han extingit!!! De fet, la mediàtica cerimònia d’enterrament del Papa anterior ja m’ho va fer sospitar…
Petons, ArnaUH!