De tothom és coneguda la croada suicida de la “Guerra contra el terror”, destinada a lliurar-nos, a nosaltres peatons del món, de l’amenaça terrorista.

Tothom sabrà també, o al menys hauria de tenir-ho més o menys clar, que el món no és, ni de bon tros, més segur per a ningú. Si abans de les torres bessones només haviem de tenir por d’un dels bàndols, ara els peatons normals ens trobem sota un foc creuat, que paradoxalment és més intens per part de les persones a qui paguem amb els nostres impostos.
Gràcies a les noves lleis “for your own security”, la policía anglesa té vía lliure per disparar a matar a qualsevol persona al metro simplement pel fet de portar un abric en una època climatològica incorrecta.

Als Estats Units han copiat l’idea, modificant-la una mica. Quan vagis en metro a Nova York, no et dispararàn policies de paisà, si no els homes de Harrelson, amb Rintintín (o Lassie) detector de bombes inclòs. Són més honorables i et mostren d’ón vindràn les bales, i així tindràs un segón per mirar a la cara al soldat que t’ha de salvar del terror…

Noves normatives (que no legislació) als aeroports que permeten que un vigilant jurat, que recordem que NO ÉS UN AGENT D’ORDRE PÚBLIC, disposi del poder en front a viatgers que permeti, per sistema (o perque el “segurata” de torn té el día flamenc) abusar dels viatgers fent que s’hagin de treure les sabates, cinturons i pantalons.

Però no només et poden fer abaixar els pantalons per passar un detector de metalls o disparar-te mentre vas a comprar el diari… La presumpta inviolabilitat de les comunicacions desapareix gràcies a la societat de control, però ara ja no cal anar al Regne Unit. Aquí mateix tenim funcionaris públics amb capacitat per a mirar amb qui parles, quan, des d’ón i durant quant temps sense necessitar ordre judicial (és això “la mirada positiva” Sr. Zapatero?).
Ah, que mentre no mirin què diuen els missatges no passa res? Doncs jo crec que el fet que un funcionari normal i corrent pugui saber amb qui parlo i quan no és gaire apropiat, a part que no cal llegir els missatges tenint tot el teixit de comunicacions.

Per altra banda, l’ús de la criptografia per a xifrar dades o comunicacions comença a enfrontar-se amb perills com que la policia t’obligui a entregar les contrassenyes sota amenaça de presó si et negues a fer-ho.

Però mentre alguns intenten reflexionar sobre el tema i alçar la veu, alguns altres intenten vendre la moto sobre l’amenaça terrorista a Europa, dient que no sóm conscients de l’amenaça “real”. De l’amenaça fantasma.

De veritat algú creu que vivim en un món més segur?
Quin “món segur” és aquest, on qui més apreta són els propis estats, presumptes defensors de les persones i la llibertat?
Podem confiar en uns estats que, a part de convertir-nos a tots en sospitosos i forçar-nos a fer de policies, permeten disparar als seus propis ciutadans pel carrer? De veritat?

De todo mundo é conhecida a croada suicida da “Guerra contra o terror”, destinada a nos entregar, a nós peatons do mundo, de l’ameaça terrorista.

Todo mundo saberá também, ou ao menos teria do ter mais ou menos claro, que o mundo não é, nem de bom pedaço, mais seguro para ninguém. Se dantes das torres bessones só haviem de ter medo d’um dos bandos, agora os peatons normais nos encontramos sob um fogo cruzado, que paradoxalmente é mais intenso por parte das pessoas a quem pagamos com os nossos impostos.
Graças às novas leis “for your own security”, a policía inglesa tem vía livre para disparar a matar a qualquer pessoa ao metro simplesmente pelo fato de trazer um abric numa época climatològica incorrecta.

Aos Estados Unidos têm copiat l’cria, modificando-a um pouco. Quando vás em metro em Nova Iorque, não te dispararàn polícias de paisà, se não os homens de Harrelson, com Rintintín (ou Lassie) detector de bombas incluído. São mais honorables e mostram-te d’ón vindràn as balas, e assim terás um segón para olhar à cara ao soldado que t’tem de salvar do terror…

Novos regulamentos (que não legislação) aos aeroportos que permitem que um vigilante jurado, que recordamos que NÃO É UM AGENTE D’ORDEM PÚBLICO, disponha do poder em frente a viajantes que permita, por sistema (ou perque o “segurata” de turno tem o día flamenc) abusar dos viajantes fazendo que s’tenham de sacar as sabates, cintos e pantalons.

Mas não só te podem fazer abaixar os pantalons para passar um detector de metais ou te disparar enquanto vais comprar o jornal… A suposta inviolabilitat das comunicações desaparece graças à sociedade de controle, mas agora já não faz falta ir ao Reino Unido. Aqui mesmo temos servidores públicos públicos com capacidade para olhar com quem falas, quando, des’d ón e durante quanto tempo sem precisar ordem judicial (é isto “a mirada positiva” Sr. Zapatero?).
Ah, que enquanto não olhem que dizem as mensagens não passa nada? Pois eu acho que o fato que um servidor público normal e correndo possa saber com quem falo e quando não é muito apropriado, aparte que não faz falta ler as mensagens tendo todo o tecido de comunicações.

Por outra banda, l’uso da criptografia para xifrar dados ou comunicações começa a enfrentar-se com perigos como que a polícia t’obrigue a entregar as contrassenyes sob ameaça de prisão se te negas ao fazer.

Mas enquanto alguns tentam reflexionar sobre o tema e alçar a voz, alguns outros tentam vender a moto sobre l’ameaça terrorista em Europa, dizendo que não sóm conscients de l’ameaça “real”. De l’ameaça fantasma.

De verdade alguém acha que vivemos num mundo mais seguro?
Qual “mundo seguro” é este, onde quem mais apreta são os próprios estados, supostos defensores das pessoas e a liberdade?
Podemos confiar nuns estados que, aparte de nos converter a todos em suspeitos e forçar-nos a fazer de polícias, permitem disparar aos seus próprios cidadãos pela rua? De verdade?

De totes # # #el coneguda la crosada suicida de la “Guèrra contra la terror”, destinada a nos liurar, a nosautras peatons del mond, de’l menaça terrorista.

Totes sauràn tanben, o al li caldrián mens o aver mai o mens clar, que lo mond son pas, ni de bon tròç, mai segur per degun. S'abans de las tors bessonas solament haviem d'aver paur d’un dels partits, ara los peatons normales nos trobam jos un fuòc crosat, qu'es paradoxalament mai intens de la part de las personas a qui pagam amb los nòstres impòstes.
Mercés a las nòvas leis “for your own security”, la policía anglesa a vía liura per tirar a aucir a quina persona que siá al mètro simplament pel fach de portar un abric en una epòca climatològica incorrècta.

Als Estats Units an copiat l’inventa, en la modificant un pauc. Quand anaràs en mètro a Naua Yòrk, pas te dispararàn polícias de paisà, si que non los òmes de Harrelson, amb Rintintín (o Lassie) detector de pompas compresas. Son mai onorables e te mòstran d’ón vindràn las balas, e auràs aital un segón per gardar a la cara al soldat que’t li cal salvar de la terror…

Nòvas nòrmas (que pas legislacion) als aeropòrts que permeton qu'un en susvelhant jurat, que remembram qu'ES PAS UN AGENT D’ÒRDRE PUBLIC, dispause del poder en tèsta a viatgèrs que permeta, per sistèma (o perque lo “segurata” de torn a lo día flamenc) abusar dels viatgèrs en fasent que ’s lor calga traire las sabatas, centuras e pantalons.

Mas te pòdon non solament far abaissar los pantalons per passar un detector de metals o te tirar mentre vas crompar lo jornal… La presomptiva inviolabilitat de las comunicacions desapareis mercés a la societat de contraròtle, mas ara pas mai cal anar al Reialme Unit. Avèm aquital de foncionaris publics amb capacitat per gardar amb qui de parlars, quand, dempuèi’d ón e pendent quant temps sens aver de besonh òrdre judicial (es aiçò “l'agach positiu” Sr. Zapatero?).
Ah, que mentre garden pas qué dison los messatges passa pas res? Doncas ieu cresi que lo fach qu'un foncionari normal e en corrent pòsca saber amb qui parli e quand es pas gaire apropriat, a despart que cal pas legir los messatges en avent tot lo teissut de comunicacions.

D'autra banda, l’usatge de la criptografia per numerotar de donadas o de comunicacions comença a s'afrontar amb perilhs coma que la polícia t’obligarà a autrejar las contrassenyes jos menaça de preson se te vòles pas o far.

Mas mentre qualqu'uns ensajan soscar sul tèma e auçar la votz, qualques autres ensajan vendre la mòto sus l’menaça terrorista a Euròpa, en disent que pas sóm conscientas de’l menaça “reala”. De’l menaça fantauma.

De vertat quauquarrés crei que vivèm dins un mond mai segur?
Quin “mond es” segur aquel, ont qui mai apreta son los pròpris estats, presomptius defensors de las personas e la libertat?
Podèm confiar dins unes estats que, a despart de nos convertir a totes los suspèctes e nos forçar a far de polícias, permeton tirar als sieus pròpris ciutadans per la carrièra? De vertat?

De todo el mundo es conocida la croada suicida de la “Guerra contra el terror”, destinada a entregarnos, a nosotros peatons del mundo, de l’amenaza terrorista.

Todo el mundo sabrá también, o al menos tendría que tenerlo más o menos claro, que el mundo no es, ni de buen trozo, más seguro para nadie. Si antes de las tuestes gemelas sólo haviem de tener miedo d’uno de los bandos, ahora los peatons normales nos encontramos bajo un fuego cruzado, que paradójicamente es más intenso por parte de las personas a quienes pagamos con nuestros impuestos.
Gracias a las nuevas leyes “for your own security”, la policía inglesa tiene vía libre para disparar a matar a cualquier persona al metro simplemente por el hecho de traer un abrigo en una época climatológica incorrecta.

A los Estados Unidos han copiado l’idea, modificándola un poco. Cuando vayas en metro en Nueva York, no te dispararàn policías de paisano, si no los hombres de Harrelson, con Rintintín (o Lassie) detector de bombas incluido. Son más honorables y te muestran d’ón vindràn las balas, y así tendrás un segón para mirar a la cara al soldado que t’tiene que salvar del terror…

Nuevas normativas (que no legislación) a los aeropuertos que permiten que un vigilante jurado, que recordamos que NO ES UN AGENTE D’ORDEN PÚBLICO, disponga del poder en frente a viajeros que permita, por sistema (o perque el “segurata” de turno tiene el día flamenco) abusar de los viajeros haciendo que s’tengan que sacar los zapatos, cinturones y pantalones.

Pero no sólo te pueden hacer abaixar los pantalones para pasar un detector de metales o dispararte mientras vas a comprar el diario… La presunta inviolabilitat de las comunicaciones desaparece gracias a la sociedad de control, pero ahora ya no hace falta ir al Reino Unido. Aquí mismo tenemos funcionarios públicos con capacidad para mirar con quien hablas, cuando, des’d ón y durante cuánto tiempo sin necesitar orden judicial (es esto “la mirada positiva” Sr. Zapatero?).
Ah, que mientras no miren qué dicen los mensajes no pasa nada? Pues yo creo que el hecho que un funcionario normal y corriendo pueda saber con quien hablo y cuando no es muy apropiado, fuera de que no hace falta leer los mensajes teniendo todo el tejido de comunicaciones.

Por otro lado, l’uso de la criptografia para cifrar datos o comunicaciones empieza a enfrentarse con peligros como que la policía t’obligue a entregar las contrassenyes bajo amenaza de prisión si te niegas a hacerlo.

Pero mientras algunos intentan reflexionar sobre el tema y alzar la voz, algunos otros intentan vender la moto sobre’l amenaza terrorista en Europa, diciendo que no sóm conscientes de l’amenaza “real”. De l’amenaza fantasma.

De verdad alguien cruz que vivimos en un mundo más seguro?
Qué “mundo seguro” es este, donde quien más apreta son los propios estados, presuntos defensores de las personas y la libertad?
Podemos confiar en unos estados que, aparte de convertirnos a todos en sospechosos y forzarnos a hacer de policías, permiten disparar a sus propios ciudadanos por la calle? De verdad?