Josep: Demagogia? Pse. Per a mi, tot nacionalisme és demagogia.

Els habitants dels que parlo són a Barcelona. M’ha sortit la centralitat, jeje.

I veig que no has captat l’ironia.No seré pas jo qui desitgi que algú es mori de gana. Simplement que tots els diners (publics) que es destinen a homogeneitzar/assimilar els nouvinguts es podrien dedicar a que no s’haguessin d’amuntegar en guettos i puguessin millorar la seva qualitat de vida.

Del que parlo és de la hipocresia i falsedat de la pretesa “identitat popular fundada en l’amor ilimitat al que és propi pel simple fet que és propi (en el nostre cas, llengua i costums) buscant l’homogeneització popular”.

Ara bé, això de que “aquí no volem que ningú perdi els seus origens” fa que el nacionalisme català sigui diferent (!!) i que moli molt. Integra però permet que els nouvinguts continuin les seves pròpies tradicions. Sóm així de magnànims… Au va.
Cap nacionalisme vol (ni permet) que els seus súbdits segueixin tradicions alienes!!
Per això es parla d’immigrants de 2ª i 3ª generacions. Els de la 4ª ja s’han “integrat” prou (nascuts,escolaritzats i assimilats) al país d’acollida com per no conèixer absolutament res dels seus (bes-)avis.
On ha quedat la diversitat??? Es dilueix en les 2 generacions anteriors.
Jugada mestra…

D’una banda, a mi em meravellen els catalans que lluiten contra el nacionalisme català (i contra tota mena de nacionalisme). Jo de fet no sóc nacionalista, només sóc independentista. Suposo que jo, com a bon individualista, tampoc no puc suportar que una idea abstracta se m’imposi com a nova dinivitat, i menys una bandereta i quatre muntanyes i la moreneta.

Començo dient que a principis de 1800 hi havia a Catalunya gairebé un milió d’habitants, no cent mil com dius. “A finals de segle”, del segle XIX, n’hi havia uns dos milions. Això està a l’Idescat, jo no m’ho invento.

Miri, senyor Arnau, el seu problema és que ho treu tot de mare amb una demagògia o simplificació o esbiaixament increïbles. Quan dius que els catalans ens queixem de la immigració d’ara, i no de la de fa tres mil anys, i ens titlles d’hipòcrites: em sembla que fer qualsevol altra cosa seria ben estúpid. Em penso que majoritàriament, de la gent del “rotllo” (nacionalista), si els hi preguntes què els hi sembla viure en “una terra de pas” (de marca, com deia Vicens Vives) segurament et diran que és un orgull ser iber, fenici, romà, cartaginès, got, francès i en part espanyol. Mira, a mi m’agrada i em fa gràcia.

En general, hi ha dos models “d’integració” de la immigració. Hi ha el model anglès, liberal, que els hi dóna drets i els tracta com a qualsevol fill de l’Imperi, i els deixa viure tranquils. Tanmateix, resulta que també s’hi creen guetos, que no s’adapten a la vida anglesa, i que per alguna raó hi ha algú que encara es fa extremista d’Al-Qaeda.

Després hi ha el model francès, d’absorció completa i menysteniment més o menys evident. I d’aquí van sortir els cotxes cremats als suburbis.

El model català em sembla una mena de solució pràctica, entremig dels dos models. Això que dius de què “que es morin de gana, mentre ho facin demanant pa en català”, em sembla totalment fora de lloc, i dubto que tu ho pensis. Aquí no s’ha obligat mai ningú a aprendre català, i així ens va (bé, s’obliga a l’ensenyament obligatori, com s’hi obliga a absolutament tots els sistemes educatius del món civilitzat). Ara l’Estatut ho posa com a obligació, però si vols d’això en parlem un altre dia.

Finalment, que no vull allargar-me massa. Ningú no vol que els immigrants deixin de parlar castellà, quetxua o suahili (que perdi la seva identitat), el que volem els anomenats “nacionalistes” és que es puguin comunicar amb els aborígens en la llengua ancestral (bah, tampoc no tant) de Catalunya. El que sempre hem estat dient, pobres de nosaltres, és que cadascú pensi i faci el que li surti de la punta de la polla, però que tingui una mica de respecte pels catalanets de botifarra i barretina i tinguin si més no la deferència de parlar-nos en el nostre idioma. En resum, fer i pensar el que es vulgui, però adaptar-se mínimament als costums públics de Catalunya (jo no demano gaire res).

Fer com sembla que dius tu, això de no voler imposar res, i anar parlant tothom en castellà, per ser simpàtics, per no voler fer esdevenir Catalunya un infern a aquells malaurats immigrants, que prou en tenen amb la seva misèria com per haver d’emmerdar-se amb un idioma nou parlat per quatre gats. Fer això, deia, és per a mi el suïcidi de la llengua catalana. Ara bé, Catalunya continuarà existint amb llengua o sense.

Au, salut

“”En las democracias, son las clases altas las que se sublevan, porque no tienen derechos iguales, no obstante su desigualdad.”"

aquesta tb és bona car en el llibre diferència entre esclaus i ciutadans. És pre any 1 però potser avui els esclaus ho són voluntariament o per supervivència.

http://usuarios.lycos.es/politicasne/documentos/politica.pdf

I sobre la creació de ghettos, o china-towns/little-italy (n’he visitat un parell i són ben divertits), doncs no crec que s’hi pugui fer gaire. Altre cop en Pere ho explica molt millor que jo.

cada país decidirà quin model de societat vol ja que si no fas res acabes tipus china-town i little-italy si prefereixes aquest model molt bé però crec que espanya això no ho vol per això hi ha més de 500 lleis/regulacions que fant obligatori el castellà i al concedir el passaport és “obligatori” parlar-lo.

posats a llegir coses que et sembla: política aristotil..a tenir en compte no era pas un curt de gambals.

“”"”
La diversidad de origen puede producir también revoluciones hasta tanto que la mezcla de las razas sea completa; porque el Estado no puede formarse con cualquier gente, como no puede formarse en una circunstancia cualquiera. Las más veces estos cambios políticos han sido consecuencia de haber dado el derecho de ciudadanía a los extranjeros domiciliados desde mucho tiempo atrás o a los recién llegados. Los aqueos se unieron a los trezenos para fundar Síbaris; pero habiéndose hecho éstos más numerosos, arrojaron a los otros, crimen que más tarde los sibaritas debieron expiar. Y éstos no fueron, por lo demás, mejor tratados por sus compañeros de colonia en Turio, puesto que se les arrojó porque pretendieron apoderarse de la mejor parte del territorio, como si les hubiese pertenecido en propiedad. En Bizancio, los colonos recién llegados se conjuraron secretamente para oprimir a los ciudadanos, pero fueron descubiertos y batidos y se les obligó a retirarse. Los antiseos, después de haber recibido en su seno a los desterrados de Quíos, tuvieron que libertarse de ellos dándoles una batalla. Los zancleos fueron expulsados de su propia ciudad por los samios, que ellos habían acogido. Apolonia del Ponto Euxino tuvo que sufrir las consecuencias de una sedición, por haber concedido a colonos extranjeros el derecho de ciudad. En Siracusa, la discordia civil no paró hasta el combate, porque después de derrocar la tiranía, se habían convertido en ciudadanos los extranjeros y los soldados mercenarios. En Amfipolis, la hospitalidad dada a los colonos de Calcis fue fatal para la mayoría de los ciudadanos, que fueron expulsados de su territorio. En las oligarquías la multitud es la que se insurrecciona; porque, como ya he dicho, se supone herida por la desigualdad política y se cree con derecho a la igualdad. En las democracias, son las clases altas las que se sublevan, porque no tienen derechos iguales, no obstante su desigualdad.
“”"

sobre les migracions jo diferenciaria la que és una invasió militar de les que són pacífiques.

Pet: és clar. Els qui venen aquí ho fan perque Catalunya mola. No es juguen la vida perque al seu país d’orígen no prosperin o fugin de guerres i fam.
Per altra banda, torno a recordar l’idea de’n Mas de fer el carnet de bon immigrant (ja no cal només bona voluntat) i et recomano que llegeixis sobre el sistema “integrador” alemany a Galloverde.net.
Ah, i això dels catalans de 1a o 2a ho pensen alguns habitants habituals del Parlament de Catalunya. Només cal que revisis les hemeroteques.

Com un llengüa vehicular (pq ens poguem entendre), que les dones no van tapades per obligació i la poligamia està prohibida per dir-ne unes quantes. Coneixer el viorlai o ser cristià són tonteries jo mateix tp el conec i no sóc cristià, però no entec pq el que fa qualsevol altre estat com obligació de coneixer una llengua no es pot aplicar a Catalunya. Pq aquí tenim que fer les coses diferents a la resta d’europa ?

això de catalans de 1era o 2ona ho pensaràs tu i alguns sonats però crec que no és així, penso que es pot ser negre i català és només voluntat de ser-ho.