El 23 de Novembre del 1996 es va posar a la venda una mena d’ou de plàstic amb una petita pantalla i tres botons. Després d’encendre’l, apareixia una mena d’ou que es trencava i en sortia una criatura extranya que s’havia d’alimentar i cuidar. Havia nascut el Tamagotchi.

Fa nou anys hi va haver qui deia que aquesta nova joguina era una mena d’aberració alienadora de les persones. Que només faltava haver de donar el dinar a una criatura extranya que vivia dins un ou de plàstic. Que la gent aniria pel carrer distreta mirant com jugava el seu petit alien.

Jo no en vaig tenir cap, pero vaig aconseguir un simulador per a PC, en plan Mame. Resultava divertit veure al Tamagotchi reclamar el menjar i després renyar-lo per haver-se cagat on no tocava. Però tal i com passa amb algunes mascotes, al cap d’un temps m’en vaig cansar i vaig esborrar-lo.

El passat Octubre es va posar a la venda Nintendogs. En aquest joc, pots escollir un cadell entre diferents races, alimentar-lo, rentar-lo, jugar-hi i ensinistrar-lo…fins i tot pots llençar-li un frisbee! Com que és un joc per a una consola portàtil, en trobar-te un altre propietari de gossos virtuals, pots conectar les dues consoles i que els gossos juguin i facin coses junts. Tal i com si en comptes d’una consola a la mà hi portessis una corretja amb un cadell a l’altre extrem. Una altra avantatge és que quan el nen troba una altra cosa amb què jugar, se li treuen les piles o es llença. Potser d’aquí un temps començaràn a sortir gosseres virtuals on aniran a parar aquells Nintendogs que siguin abandonats a una bossa d’escombraries i on gent caritativa anirà per tal d’adoptar-los.

Potser queda molt tecnòfob dir que Nintendogs apuja el nivell d’alienació, que ja és bastant elevat, dels nens d’avui dia. Tenir un gos pixelat no donara mai la satisfacció ni la il.lusió que un bon matí et despertin per sorpresa les llepades d’un gosset, ni ensenyar-lo a seure, ni a sortir a la muntanya amb ell, ni a esperar-lo quan desapaeix sense deixar rastre o plorar quan al cap de 10 o 15 anys mor.

Tant mateix, si això serveix per a que baixi el nombre de mascotes regalades per nadal que s’abandonen després d’uns mesos i bé moren atropellats a la carretera o són sacrificats a les gosseres, benvinguts siguin.

This entry was posted on Tuesday, December 6th, 2005 at 21:31 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.