L’actual legislació europea permet explotar els drets d’obres musicals fins a un total de 50 anys després del registre. Qui exploti aquests drets, ja és una altra cosa. Pot ser l’autor, poden ser els hereus legals de l’autor original en cas que aquest mori, o algú que els hagi comprat.

María em passa un enllaç al Times, on diuen que la Unió Europea planeja extendre aquests drets fins a 95 anys, per tal d’assegurar que els autors segueixin cobrant royalties per les seves creacions, fins i tot després de morts.

Aquest moviment de la Unió Europea té el suport directe del president de torn francès Sarko, que ja ha dit que la proposta tirarà endavant durant la presidència francesa.

Deixant de banda que Europa presenta enormes dubtes, aquests 95 anys demostren les raons del per què alguns vam optar fa temps pel Domini Públic.

Molts d’altres van sumar-se a la moda CC, que al cap i a la fi no és més que una petita modificació que atorga alguns drets als usuaris, tot i que les llicències CC més usades són, curiosament?, les més restrictives.
Per exemple, a Flickr tenim, a data 17 de juliol, 25 milions de llicències de les més restrictives (Autoria-No Comercial-No derivats) en front a quasi 9 milions de llicències en que només es reconeix l’autoria.

La funció principal de CC no era per a res modificar legislacions cap avall, és a dir reduir els temps d’explotació, si no deixar les coses com estaven. Gràcies a això, d’aquí sis mesos segurament tinguem una nova directiva europea que extendrà 45 anys més els “drets d’autor.”

L’actual legislação européia permite explodir os direitos d’fazes musicais até um total de 50 anos depois do registro. Quem exploda estes direitos, já é outra coisa. Pode ser l’autor, podem ser os herdeiros legais de l’autor original em caso que este morra, ou alguém que os tenha comprado.

María passa-me um enllaç ao Times, onde dizem que a União Européia planea extendre estes direitos até 95 anos, por tal d’assegurar que os autores sigam cobrando royalties pelas suas criações, inclusive depois de mortes.

Este movimento da União Européia tem o apoio directo do presidente de turno francês Sarko, que já disse que a proposta jogará adiante durante a presidência francesa.

Deixando de banda que Europa apresenta enormes dúvidas, estes 95 anos demonstram as razões do por que alguns optámos faz tempo pelo Domínio Público.

Muitos d’outros somaram-se à moda CC, que afinal de contas não é mais que uma pequena modificação que outorga alguns direitos aos utentes, apesar que as licenças CC mais usadas são, curiosamente?, as mais restrictives.
Por exemplo, a Flickr temos, a data 17 de julho, 25 milhões de licenças das mais restrictives (Autoria-Não Comercial-Não derivados) em frente a quase 9 milhões de licenças em que só se reconhece l’autoria.

A função principal de CC não era para nada modificar legislações cabe abaixo, isto é reduzir os tempos d’exploração, se não deixar as coisas como estavam. Graças a isto, d’aqui seis meses seguramente tenhamos uma nova directora européia que extendrà mais 45 anos os “direitos d’autor.”

L’actual legislación europea permite explotar los derechos d’obras musicales hasta un total de 50 años después del registro. Quién explote estos derechos, ya es otra cosa. Puede ser l’autor, pueden ser los herederos legales de l’autor original en caso de que este muera, o alguien que les haya comprado.

María me pasa un enllaç al Times, donde dicen que la Unión Europea planea extendre estos derechos hasta 95 años, por tal d’asegurar que los autores sigan cobrando royalties por sus creaciones, incluso después de muertos.

Este movimiento de la Unión Europea tiene el apoyo directo del presidente de turno francés Sarko, que ya ha dicho que la propuesta echará adelante durante la presidencia francesa.

Dejando de banda que Europa presenta enormes dudas, estos 95 años demuestran las razones del por qué algunos optamos hace tiempo por el Dominio Público.

Muchos d’otras se sumaron a la moda CC, que a la cabeza y al fin no es más que una pequeña modificación que otorga algunos derechos a los usuarios, a pesar de que las licencias CC más usadas son, curiosamente?, las más restrictivas.
Por ejemplo, a Flickr tenemos, a fecha 17 de julio, 25 millones de licencias de las más restrictivas (Autoría-No Comercial-No derivados) en frente a casi 9 millones de licencias en que sólo se reconoce l’autoría.

La función principal de CC no era para nada modificar legislaciones cabe abajo, es decir reducir los tiempos d’explotación, si no dejar las cosas como estaban. Gracias a esto, d’aquí seis meses seguramente tengamos una nueva directiva europea que extendrà 45 años más los “derechos d’autor.”