L’actual legislació europea permet explotar els drets d’obres musicals fins a un total de 50 anys després del registre. Qui exploti aquests drets, ja és una altra cosa. Pot ser l’autor, poden ser els hereus legals de l’autor original en cas que aquest mori, o algú que els hagi comprat.

María em passa un enllaç al Times, on diuen que la Unió Europea planeja extendre aquests drets fins a 95 anys, per tal d’assegurar que els autors segueixin cobrant royalties per les seves creacions, fins i tot després de morts.

Aquest moviment de la Unió Europea té el suport directe del president de torn francès Sarko, que ja ha dit que la proposta tirarà endavant durant la presidència francesa.

Deixant de banda que Europa presenta enormes dubtes, aquests 95 anys demostren les raons del per què alguns vam optar fa temps pel Domini Públic.

Molts d’altres van sumar-se a la moda CC, que al cap i a la fi no és més que una petita modificació que atorga alguns drets als usuaris, tot i que les llicències CC més usades són, curiosament?, les més restrictives.
Per exemple, a Flickr tenim, a data 17 de juliol, 25 milions de llicències de les més restrictives (Autoria-No Comercial-No derivats) en front a quasi 9 milions de llicències en que només es reconeix l’autoria.

La funció principal de CC no era per a res modificar legislacions cap avall, és a dir reduir els temps d’explotació, si no deixar les coses com estaven. Gràcies a això, d’aquí sis mesos segurament tinguem una nova directiva europea que extendrà 45 anys més els “drets d’autor.”

This entry was posted on Thursday, July 17th, 2008 at 19:34 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.