Fa uns dies, des de Catalunya Fast Forward parlaven del gran encert del Bread&Butter i el 080 i que ja vaig comentar per uns aspectes.

Què dir del Bread&Butter. Un tinglado muntat des d’Alemanya, que han traslladat temporalment a Barsalona (la miyó butiga del món!) simplement perque ara per ara Barsalona mola.
Si no ets al mundillo, no t’hi deixaràn entrar, tal i com va passar la darrera edició, en que des d’Örlandooo Things, una marca nova, de moda nova, innovadora, i amb base a Barcelona, vam demanar els passis pertinents, que ens van negar adduint raons absurdes com que “no encaixavem al perfil”: si no exposes (i pagues), si no ets comprador (i pagues) o si no ets botiga (i pagues), al Bread&Butter no hi ha lloc per a tú.
El més curiós, es que a l’edició de 2007 no vam tenir cap problema per a entrar-hi, presentant un full amb el logotip imprès i plastificat. En fi, ho sabiem, però ho vam voler provar.

Un cas diferent es el tema del 080 i associats. Creada ad-hoc pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, és a dir, diner provinent d’impostos, la passarel.la 080 fashion va associada al Projecte Bressol, el “Projecte de dinamització de la moda catalana”.

Quan hom visita el web del Projecte Bressol, veu un enllaç que diu “Serveis”, i a dins, tota una corrua de coses que ofereix el Projecte: assessorament, formació, espais que van des d’estudis complerts a biblioteca, mostrateca amb mostres de teixits, sales de reunió i conferències… un luxe digne de jòlibut.

Doncs avui, innocents nosaltres, teniem una cita a les 16:30 amb una tal Elena Salcedo (Project Manager), per tal de veure quins serveis podría obtenir una nova marca catalana de moda d’un servei creat per la Generalitat de Catalunya amb diners públics, i que té la funció d’ ajudar a crear petites empreses i aconseguir que superin amb èxit els obstacles de l’apassionant món de la moda.

La primera, en la frente. En arribar a lloc, la tal Elena no hi era. Després d’entrar i rebre les mirades racistes de la gent que hi havía a la sala, i després d’insistir en que teniem cita concertada, i després d’entre 15 i 20 minuts de xerrameca telefònica, se’ns ha informat que la tal Elena havía patit un canvi d’agenda i, oh, s’havia oblidat completament. Que a les 18:00 tenia un forat entre entrevista i entrevista.
Després de les cares de sorpresa i incredulitat per la falta total de professionalitat que representa tenir hora concertada i ni tan sols avisar d’un canvi, hem acceptat el segón plat.

A les 18:00 ens tornem a presentar a l’oficina, ens rep l’Elena Salcedo (Project Manager) i després de la mirada “qui pebrots ets i què fas aquí” i preguntar a la persona equivocada, la nostra cap de màrqueting, ens demana què volem.

Simple: contactar amb patronistes, subministradors, tallers… nimietats. Però ah! sorpresa!! Amablement, ens ha informat que actualment els dissenyadors del Bressol són els guanyadors del Premi “ves tu a saber”, que formaran la primera colecció del Bressol. Que és un “projecte pilot” i que no es sap si es tornarà a fer o què.

La nostra resposta ha sigut clara: no ens interessa el Premi “ves tu a saber”, ens interessa contactar amb subministradors, patronistes, etc… Tan sols un llistat per saber a on podem anar.

Elena Salcedo (Project Manager) ha repetit la cantarella: que actualment tots els ajuts i esforços van dirigits als dissenyadors seleccionats pel Premi “ves tu a saber” i que no ens poden donar ni un miserable llistat, que anem a l’ Incubadora Projecte Bressol, a Canet de Mar, a preguntar.

Resumint: el Projecte Bressol és un tinglado muntat exclusivament per als amiguets, on no s’hi pot entrar a demanar ni l’hora, ja que només entrar per la porta et recorden i et fan sentir que no ets d’allà i no ho seràs mai. Res de res. Ni l’hora.

Que d’un tinglado creat expressament per a afavorir, com diu EA al comentari del post de Cat.FFW, als “dissenyadors emergents” està bé, especialment per als qui cobren les subvencions, a les que nosaltres ni aspirem ni volem.

Però que a part de robar d’afavorir només als “dissenyadors emergents” seleccionats per la Generalitat, s’ofereixin uns serveis fantasma i et facin perdre tota una tarda, canvi de cita i falta de respecte inclosos, per a dir-te que no només no es pot accedir als serveis anunciats a la web, si no que ni tan sols ets benvingut, la cara d’imbècil que se’t queda és alucinant.
Val que des de les diferents Administracions no es dona res de forma gratuita, i que aquest món és difícil, però que algú es negui a donar ni tan sols un llistat…

Fins ara, quan ens preguntaven per què feiem part de la producció fora del pais, reiteravem que, tot i que ser sostenible i reciclar a casa està bé, també és important crear i repartir riquesa als llocs on no n’hi ha. A partir d’ara, afegirem que no fem cap procés ni a Catalunya ni a Espanya perquè, senzillament, no treballem allà on sen’s falta al respecte.

Una altra senzilla veritat.

Há uns dias, desde Cataluña Fast Forward falavam do grande encert do Bread&Butter e o 080 e que já comentei por uns aspectos.

Que dizer do Bread&Butter. Um tinglado montado des’d Alemanha, que transladaram temporariamente a Barsalona (a miyó butiga do mundo!) simplesmente perque actualmente Barsalona mola.
Se não és ao mundillo, não t’ deixaràn entrar, tal e como passou a última edição, em que des’d Örlandooo Things, uma marca nova, de moda nova, inovadora, e com base em Barcelona, pedimos os passes pertinents, que nos negaram alegando razões absurdas como que “não encaixavem ao perfil”: se não expões (e pagas), se não és comprador (e pagas) ou se não és loja (e pagas), ao Bread&Butter não há lugar para tú.
O mais curioso, se que a l’edição de 2007 não tivemos cabe problema para # entrar, apresentando uma folha com o logotip impresso e plastificat. Em fim, o sabiem, mas quisemo-lo provar.

Um caso diferente se o tema do 080 e associats. Criada ad-hoc pelo Departamento d’Inovação, Universidades e Empresa da Generalitat de Cataluña, isto é, diner proveniente d’impostos, a passarel.a 080 fashion vai associada ao Projecte Berço, o “Projecto de dinamització da moda catalã”.

Quando se visita a web do Projecte Berço, vê um enllaç que diz “Serviços”, e adentro, toda uma corrua de coisas que oferece o Projecto: assessorament, formação, espaços que vão des’d estudos cumpridos a biblioteca, mostrateca com mostras de tecidos, salas de reunião e conferências… um luxo digno de jòlibut.

Pois hoje, inocentes nós, teniem uma cita às 16:30 com uma tal Elena Salcedo (Project Manager), por tal de ver quais serviços podría obter uma nova marca catalã de moda d’um serviço criado pela Generalitat de Cataluña com dinheiro público, e que tem a função d’ ajudar a criar pequenas empresas e conseguir que superem com sucesso os obstáculos de lÂ’apaixonando mundo da moda.

A primeira, na frente. Ao #chegar a lugar, a tal Elena não # era. Depois’d entrar e receber as miradas racistas da gente que havía à sala, e depois’d fazer questão de que teniem cita marcada, e depois’d entre 15 e 20 minutos de xerrameca telefónica, se’ns informou que a tal Elena havía padecido uma mudança d’agenda e, oh, s’tinha esquecido completamente. Que às 18:00 tinha um buraco entre entrevista e entrevista.
Depois das caras de surpresa e incredulitat pela falta total de professionalitat que representa ter hora marcada e nem tão só avisar d’uma mudança, aceitámos o segón plat.

Às 18:00 voltamos-nos a apresentar a l’escritório, recebe-nos l’Elena Salcedo (Project Manager) e depois da mirada “quem pebrots és e que fazes aqui” e perguntar à pessoa equivocada, a nossa chefa de marketing, nos pede que queremos.

Simples: contactar com patronistes, subministradors, oficinas… nimietats. Mas ah! surpresa!! Amavelmente, informou-nos que actualmente os desenhadores do Berço são os ganhadores do Prêmio “vê você a saber”, que formarão a primeira colecció do Berço. Que é um “projecte piloto” e que não se sabe se voltar-se-á a fazer ou que.

A nossa respondida foi clara: não nos interessa o Prêmio “vê você a saber”, nos interessa contactar com subministradors, patronistes, etc… Tão só uma listagem para saber onde podemos ir.

Elena Salcedo (Project Manager) repetiu a cantarella: que actualmente todas as ajudas e esforços vão dirigidos aos desenhadores seleccionados pelo Prêmio “vê você a saber” e que não nos podem dar nem um miserable listado, que vamos a l’ Incubadora Projecte Berço, a Canet de Mar, a perguntar.

Resumindo: Projecto-o Berço é um tinglado montado exclusivamente para os amiguets, onde não s’# pode entrar a pedir nem l’hora, já que só entrar pela traz te recordam e te fazem sentir que não és d’lá e não sê-lo-ás nunca. Nada de nada. Nem l’hora.

Que d’um tinglado criado expressamente para favorecer, como diz EA ao comentário do posto de Cat.FFW, aos “desenhadores emergentes” está bem, especialmente para os quem cobram as subvencions, às que nós nem aspiramos nem queremos.

Mas que aparte de roubar d’favorecer só aos “desenhadores emergentes” seleccionados pela Generalitat, s’ofereçam uns serviços fantasma e te façam perder toda uma tarde, mudança de cita e falta de respeito incluídos, para te dizer que não só não se pode aceder aos serviços anunciados à web, se não que nem tão só és bem-vindo, o caro’d imbecil que se’t fica é alucinant.
Vale que desde as diferentes Administrações não se mulher nada de forma gratuita, e que este mundo é difícil, mas que alguém se negue a dar nem tão só uma listagem…

Até agora, quando nos perguntavam por que feiem parte da produção fora do pais, reiteravem que, apesar que ser sostenible e reciclar a casa está bem, também é importante criar e repartir riqueza aos lugares onde’não n há. A partir d’agora, acrescentaremos que não fazemos cabe processo nem em Cataluña nem em Espanha porque, singelamente, não trabalhamos lá onde sen’s falta ao respeito.

Outra singela verdade.

# # #el unes jorns, dempuèi Catalonha Fast Forward parlavan de la granda capitada del Bread&Butter e lo 080 e que comentèri ja per unes aspèctes.

Qué dire del Bread&Butter. Un tinglado montat dempuèi’d Alemanda, qu'an transportat temporàriament a Barsalona (la miyó butiga del mond!) Simplament perque ara per ara Barsalona esmòla.
s'Ès pas al mundillo, pas’t i deixaràn dintrar, tala e coma passèt la darrièra edicion, en que dempuèi’d Örlandooo Things, una marca nòva, de mòda nòva, innovadora, e amb basa a Barcelona, demandèrem los passes apertientas, que nos neguèron en adusint de rasons absurdas coma que “pas encaixavem al perfil”: s'expausas pas (e de pagas), s'ès pas crompador (e de pagas) o s'ès pas botiga (e de pagas), al Bread&Butter i a pas luòc per tú.
Çò de mès de coriós, se que a l’edicion de 2007 aguèrem pas cap de problèma per i dintrar, en presentant una fuèlha amb lo logotip estampat e plastificat. En fin, o sabiem, mas o volguèrem provar.

Un cas desparièr se detlo tèma del 080 e associats. Creada ad-hoc pel Departament d’Innovacion, Universitats e Entrepresa de la Generalitat de Catalonha, es a dire, diner provenenta d’impòstes, la passarel.La 080 fashion va associada al Projècti Brèç, lo “Projècte de dinamizacion de la mòda catalana”.

Quand òm visita lo web del Projècti Brèç, vei un ligam que ditz “de Servicis”, e dins, tota una corrua de causas qu'ofrís lo Projècte: assessorament, formacion, espacis que van dempuèi d estudis complits a bibliotèca, mostrateca amb mòstras de teissuts, salas de reünion e conferéncias… un luxe digne de jòlibut.

Doncas uèi, innocents nosautres, teniem una cita a las 16:30 amb una tala Elena Salcedo (Project Manager), per'mor de veire de quines servicis podría obténer una nòva marca catalana de mòda d’un servici creat per la Generalitat de Catalonha amb sòus publics, e qu'a la foncion d’ ajudar a crear de pichonas entrepresas e aténher que supèren amb succès los obstacles de lÂ’apassionanta mond de la mòda.

La primièra, en la frente. En arribar a luòc, la tala Elena i èra pas. Après’d dintrar e recebre los agaches racistas de las gents que i havía dins la sala, e après’d insistir en que teniem cita concertada, e après’d entre 15 e 20 minutas de xerrameca telefonica, se ns’a informat que la tala Elena havía patit un cambiament d’agenda e, oh, s’aviá desbrembat entièrament. Qu'a las 18:00 aviá un trauc entre entrevista e entrevista.
Après las caras d'estonament e incredulitat per la fauta totala de professionalitat que representa aver ora concertada e quitament pas avertir d’un cambiament, avèm acceptat lo segón plat.

A las 18:00 nos tornam presentar a l’burèu, nos recep l’Elena Salcedo (Project Manager) e après l'agach “qual pebrots ès e qué fas aicí” e demandar a la persona confonduda, la nòstra cap de marqueting, nos demanda qué volèm.

Simple: contactar amb patronistes, subministradors, de talhièrs… nimietats. Mas ah! Estonament!! Aimablament, nos a informat qu'a l'ora d'ara los dessenhaires del Brèç son los ganhants del Prèmi “veja tu a saber”, que formaràn la primièra colecció del Brèç. Qu'es “un projècti pilòt” e que se sap pas se se tornarà far o qué.

La nòstra responsa es estada clara: nos interèssa pas lo Prèmi “veja tu a saber”, nos interèssa contactar amb subministradors, patronistes, eca… Sonque un listat per saber a ont podèm anar.

Elena Salcedo (Project Manager) a repetit la cantarella: qu'a l'ora d'ara totas las ajudas e d'esfòrces van dirigits als dessenhaires seleccionats pel Prèmi “veja tu a saber” e que nos pòdon pas donar ni un miserable listat, qu'anam a l Incubadora Projècti Brèç, a Canet de Mar, a demandar.

En resumint: lo Projècti Brèç es un tinglado montat exclusivament pels amiguets, ont pas’s i pòt dintrar a demandar ni l’ora, doncas que solament dintrar per la pòrta te remembran e te fan sentir qu'ès pas d’ailà e o seràs pas jamai. Res de res. Ni l’ora.

Que’d un tinglado creat exprèssament per favorir, coma ditz EA al comentari del pondut de Cat.FFW, Als “dessenhaires emergentes” es plan, mai que mai pels quales cruban las subvencions, a las que nosautras ni aspiram ni volèm.

Mas qu'a despart de panar d’favorir solament als “dessenhaires emergentes” seleccionats per la Generalitat, s’ofriscan unes servicis fantauma e te fagan pèrdre tota una serada, cambiament de cita e fauta de respècte comprés, per te dire que non solament pas se pòt accedir als servicis anonciats a la web, si que non qu'ès quitament pas benvengut, la cara d’imbècil que se’t demòra es alucinant.
Val que dempuèi las desparièras Administracions pas se femna res de forma gratuita, e qu'aquel mond es malaisit, mas que quauquarrés se vòlga pas donar quitament pas un listat…

Fins ara, quand nos demandavan perqué feiem part de la produccion defòra del pais, reiteravem que, malgrat qu'èsser sostenible e reciclar es a l'ostal plan, es tanben important crear e repartir riquesa als luòcs ont pas’n i a. A partir’d ara, apondrem que fasèm pas cap de procès ni a Catalonha ni a Espanha perque, simplament, trabalham pas ailà ont sen’s manca al respècte.

Una autra simpla vertat.

Hace unos días, desde Catalunya Fast Forward hablaban del gran acierto del Bread&Butter y el 080 y que ya comenté por unos aspectos.

Qué decir del Bread&Butter. Un tinglado montado des’d Alemana, que han trasladado temporalmente a Barsalona (la miyó butiga del mundo!) simplemente perque ahora por ahora Barsalona mola.
Si no eres al mundillo, no t’ deixaràn entrar, tal y como pasó la última edición, en que des’d Örlandooo Things, una marca nueva, de moda nueva, innovadora, y con base en Barcelona, pedimos les pases pertinentes, que nos negaron aduciendo razones absurdas como que “no encaixavem al perfil”: si no expones (y pagas), si no eres comprador (y pagas) o si no eres tienda (y pagas), al Bread&Butter no hay lugar para tú.
El más curioso, se que a l’edición de 2007 no tuvimos ningún problema para #entrar, presentando una hoja con el logotipo imprimido y plastificado. En fin, lo sabiem, pero lo quisimos probar.

Un caso diferente se el tema del 080 y asociados. Creada ad-hoc por el Departamento d’Innovación, Universidades y Empresa de la Generalitat de Catalunya, es decir, diner proveniente d’impuestos, la passarel.la 080 fashion va asociada al Proyecte Cuna, el “Proyecto de dinamització de la moda catalana”.

Cuando se visita la web del Proyecte Cuna, ve un enllaç que dice “Servicios”, y adentro, toda una corrua de cosas que ofrece el Proyecto: asesoramiento, formación, espacios que van des’d estudios cumplidos a biblioteca, mostrateca con muestras de tejidos, salas de reunión y conferencias… un lujo digno de jòlibut.

Pues hoy, inocentes nosotros, teniem una cita a las 16:30 con una tal Elena Salcedo (Project Manager), por tal de ver qué servicios podría obtener una nueva marca catalana de moda d’un servicio creado por la Generalitat de Catalunya con dinero público, y que tiene la función d’ ayudar a crear pequeñas empresas y conseguir que superen con éxito los obstáculos de lÂ’apasionante mundo de la moda.

La primera, en la frente. Al llegar a lugar, la tal Elena no era. Después d’entrar y recibir las miradas racistas de la gente que havía a la sala, y después d’insistir en que teniem cita concertada, y después d’entre 15 y 20 minutos de xerrameca telefónica, se’ns ha informado que la tal Elena havía padecido un cambio d’agenda y, oh, s’había olvidado completamente. Que a las 18:00 tenía un agujero entre entrevista y entrevista.
Después de las caras de sorpresa e incredulidad por la falta total de profesionalidad que representa tener hora concertada y ni siquiera avisar d’un cambio, hemos aceptado el segón plato.

A las 18:00 nos volvemos a presentar a l’oficina, nos recibe l’Elena Salcedo (Project Manager) y después de la mirada “quien pimientos eres y que haces aquí” y preguntar a la persona equivocada, nuestra jefa de marketing, nos pide qué queremos.

Simple: contactar con patronistes, subministradors, talleres… nimietats. Pero ah! sorpresa!! Amablemente, nos ha informado que actualmente los diseñadores de la Cuna son los ganadores del Premio “ve tú a saber”, que formarán la primera colecció de la Cuna. Que es un “proyecto piloto” y que no se sabe si se volverá a hacer o qué.

Nuestra respuesta ha sido clara: no nos interesa el Premio “ve tú a saber”, nos interesa contactar con subministradors, patronistes, etc… Tan sólo un listado para saber donde podemos ir.

Elena Salcedo (Project Manager) ha repetido la cantarella: que actualmente todas las ayudas y esfuerzos van dirigidos a los diseñadores seleccionados por el Premio “ve tú a saber” y que no nos pueden dar ni un miserable listado, que vamos a l’ Incubadora Proyecte Cuna, a Canet de Mar, a preguntar.

Resumiendo: lo Proyecto Cuna es un tinglado montado exclusivamente para los amiguets, donde no’s puede entrar a pedir ni l’hora, puesto que sólo entrar por la puerta te recuerdan y te hacen sentir que no eres d’allá y no lo serás nunca. Nada de nada. Ni l’hora.

Que d’un tinglado creado expresamente para favorecer, como dice EA al comentario del puesto de Cat.FFW, a los “diseñadores emergentes” está bien, especialmente para los quién cobran las subvenciones, a las que nosotros ni aspiramos ni queremos.

Pero que aparte de robar d’favorecer sólo a los “diseñadores emergentes” seleccionados por la Generalitat, s’ofrezcan unos servicios fantasma y te hagan perder toda una tarde, cambio de cita y falta de respeto incluidos, para decirte que no sólo no se puede acceder a los servicios anunciados a la web, si no que ni siquiera eres bienvenido, la cara d’imbécil que se’t queda es alucinant.
Vale que desde las diferentes Administraciones no se mujer nada de forma gratuita, y que este mundo es difícil, pero que alguien se niegue a dar ni siquiera un listado…

Hasta ahora, cuando nos preguntaban por qué feiem parte de la producción fuera del pais, reiteravem que, a pesar de que ser sostenible y reciclar a casa está bien, también es importante crear y repartir riqueza a los lugares donde no n’hay. A partir’d ahora, añadiremos que no hacemos ningún proceso ni en Catalunya ni en España porque, sencillamente, no trabajamos allá donde sen’s falta al respeto.

Otra sencilla verdad.