Totes les películes apocalíptiques de ciència ficció tenen un denominador comú. El futur és controlat per màquines. Inteligència artificial que pren consciència de si mateixa i decideix anihilar la humanitat.

Un dia vaig una teorida que més o menys deia que si les inteligències artificials actuaven d’aquesta manera, era perquè estaven programades per humans i amb paràmetres humans. De tothom és conegut que un dels defectes de l’ésser humà és el de masacrar tot allò que interpreti com una amenaça. Per això Skynet, just després de prendre consciència d’ella mateixa, declara la guerra als humans a “Terminator”. I el mateix fan les màquines a “Matrix”.

Però deixant de banda la ciència ficció, tenim els éssers humans (tecnòfobs, neoludites, etc) que dia sí dia també ens avisen que les nostres vides cada dia estàn més i més controlades per les màquines i els ordinadors. I que si no ho aturem en sec, aquest futur apocalíptic no trigarà a arribar. I tenen raó. Si no aconseguim d’una manera ràpida que les administracions públiques i els governs deixin d’emprar programari privatiu i controlat per una mega-corp, aquest futur podría ser real. No tan fatalista com a les pelicules, però si que podria derivar cap a un control abusiu.

A casa, hom pot escollir usar el programari que vulgui, tot i que sempre es recomana el que tingui més transparència i qualitat en comptes d’aquell que és obscur, insegur i que no ofereix cap control clar a l’usuàri sobre el que fa i deixa de fer. El que és imperdonable, és que els ordinadors que contenen les dades dels ciutadans estiguin a mercè de programari insegur i que només l’empresa que el crea sap què és realment el que fa aquest programari.

Quin control tenen els administradors d’aquestes dades si el programari falla? Què és això de dependre de pedaços de seguretat que, sempre i quan la mega-corp decideixi fer-los, poden trigar mesos en poder aplicar-se? I si ni les administracions dels governs tenen el control total de les dades dels seus ciutadans, quin control poden tenir els ciutadans sobre les seves pròpies dades? Cap ni un. I quan els ciutadans no tenen cap control sobre les seves dades, i per tan de les seves vides, apareix el futur on les màquines sota programari privatiu de les mega-corps controlen absolutament les vides de les persones.

Per això l’única solució viable és posar aquestes dades sota el control de programari lliure i de codi obert. I que aquest programari sigui públic en el sentit que hom pugui saber quins programes es fan servir per a determinades tasques. Programari que qualsevol persona amb els coneixements necessàris pugui llegir i saber exactament què fa i que deixa de fer. Programari que permeti a les pròpies administracions desenvolupar-lo per a les seves necessitats específiques sense dependre de ningú. Programari menys propens a errors, cosa que podria passar tot i que gràcies a que tothom podria llegir el codi, trobar errors i subsanar-los, sempre queda alguna errada. Programari que en cas d’error, les solucions necessàries les puguin fer els programadors de la pròpia administració (i igualment fer públics aquests pedaços) permetent moltíssima més rapidesa i que les dades dels ciutadans estiguessin molt menys temps exposades…

El futur ha d’estar governat per programari lliure i de codi obert.

Todas as películes apocalíptiques de ciência ficção têm um denominador comum. O futuro é controlado por máquinas. Inteligència artificial que toma consciência de si mesma e decide anihilar a humanidade.

Num dia vou uma teorida que mais ou menos dizia que se as inteligències artificiais actuavam d’esta maneira, era porque estavam programadas por humanos e com paràmetres humanos. De todo mundo é conhecido que um dos defeitos de l’ser humano é o de masacrar todo aquilo que interprete como uma ameaça. Por isto Skynet, justo depois de tomar consciência d’ela mesma, declara a guerra aos humanos a Terminator “”. E o mesmo fazem as máquinas a Matrix “”.

Mas deixando de banda a ciência ficção, temos os seres humanos (tecnòfobs, neoludites, etc) que dia sim dia também nos avisam que as nossas vidas a cada dia estàn mais e mais controladas pelas máquinas e os computadores. E que se não o paramos em seco, este futuro apocalíptic não demorará a chegar. E têm razão. Se não conseguimos d’uma maneira rápida que as administrações públicas e as governações deixem d’empregar programari privatiu e controlado por uma mega-corp, este futuro podría ser real. Não tão fatalista como as pelicules, mas se que poderia derivar para um controle abusiu.

A casa, pode-se escolher usar o programari que queira, apesar que sempre se recomenda o que tenha mais transparência e qualidade # contes d aquele que é escuro, inseguro e que não oferece cabe controle claro a l’usuàri sobre o que faz e deixa de fazer. O que é imperdonable, é que os computadores que contêm os dados dos cidadãos estejam a graça de programari inseguro e que só l’empreendido que o cria sabe que é realmente o que faz este programari.

Qual controle têm os administradores d’estes dados se o programari falha? Que é isto de depender de pedaços de segurança que, sempre e quando a mega-corp decida os fazer, podem demorar meses em poder se aplicar? E se nem as administrações das governações têm o controle total dos dados dos seus cidadãos, qual controle podem ter os cidadãos sobre os seus próprios dados? Chefe nem um. E quando os cidadãos não têm cabe controle sobre os seus dados, e por tão das suas vidas, aparece o futuro onde as máquinas sob programari privatiu das mega-corps controlam absolutamente as vidas das pessoas.

Por isto l’único solução viable é pôr estes dados sob o controle de programari livre e de código aberto. E que este programari seja público no sentido que se possa saber quais programas se usam para determinadas tarefas. Programari que qualquer pessoa com os conhecimentos necessàris possa ler e saber exactamente que faz e que deixa de fazer. Programari que permita às próprias administrações o desenvolver para as suas necessidades específicas sem depender de ninguém. Programari menos propens a erros, coisa que poderia passar apesar que graças a que todo mundo poderia ler o código, encontrar erros e subsanar-los, sempre fica algum erro. Programari que em caso d’erro, as soluções necessárias as possam fazer os programadors da própria administração (e igualmente fazer públicos estes pedaços) permitindo moltíssima mais rapidez e que os dados dos cidadãos estivessem muito menos tempos expostas…

O futuro tem’d estar governat por programari livre e de código aberto.

Totas las películes apocalíptiques de sciéncia ficcion # # #el un denominador comun. Lo futur es controtlat per maquinas. Inteligència Artificial que pren consciéncia de se meteissa e decidís anihilar l'umanitat.

Un jorn vau una teorida que mai o disiá mens que se las inteligències artificialas agissián d’aquela manièra, èra perque èran programadas per umans e amb paramètres umans. De totes es conegut qu'un dels defèctes de’l èsser uman es lo de masacrar tot aquò qu'interprete coma una menaça. Per aquò Skynet, just après prene consciéncia d’ela meteissa, declara la guèrra als umans a Terminator “”. E lo meteis fan las maquinas a Matrix “”.

Mas en quitant de banda la sciéncia ficcion, avèm los èssers umans (tecnòfobs, neoludites, eca) que jorn òc jorn nos avertisson tanben que las nòstras vidas cada jorn estàn mai e mai controtladas per las maquinas e los ordenadors. E que s'o arturam pas en shut, aquel futur apocalíptic trigarà pas a arribar. E an rason. s'Atenhèm pas d’una manièra rapida que las administracions publicas e los govèrns daissen’d emplegar logicial privatiu e controtlat per una mega-corp, aquel futur podría èsser real. Pas tan fatalista coma las pelicules, mas se que poiriá derivar cap a un contraròtle abusiu.

A l'ostal, òm pòt escuélher usar lo logicial que vòlga, malgrat que se recomanda totjorn çò qu'aurà mai transparéncia e qualitat ne’comptes d aquel qu'es escur, insegur e qu'ofrís pas cap de contraròtle clar a l’usuàri sus çò que fa e quita de far. Çò qu'es imperdonable, es que los ordenadors que contenon las donadas dels ciutadans sián a mercè de logicial insegur e que solament l’empresa que lo crèa sap qué es vertadièrament çò que fa aquel logicial.

Quin contraròtle an los administradors d’aquelas donadas se lo logicial manca? Qué es aiçò de dependre de pedaços de seguretat que, totjorn e quand la mega-corp decidirà los far, pòdon trigar de meses en poder s'aplicar? E se ni las administracions dels govèrns an lo contraròtle total de las donadas de los sieus ciutadans, quin contraròtle pòdon aver los ciutadans sus las siás pròprias donadas? Cap ni un. E quand los ciutadans an pas cap de contraròtle sus las siás donadas, e per tan de las siás vidas, apareis lo futur ont las maquinas jos logicial privatiu de las mega-corps contròtlan absoludament las vidas de las personas.

Per aquò l’sola solucion viabla es metre aquelas donadas jol contraròtle de logicial liure e de còdi dubèrt. E qu'aquel logicial siá public en lo sens qu'òm pòsca saber de quines programas s'emplegan per determinats prètzfaches. Logicial que quina persona que siá amb las coneissenças necessàris pòsca legir e saber exactament qué fa e que quita de far. Logicial que permeta a las pròprias administracions lo desvolopar per los sieus besonhs especifics sens dependre de degun. Logicial mens propens a errors, causa que poiriá passar malgrat que mercés a que totes poirián legir lo còdi, trobar d'errors e subsanar-los, demòran totjorn qualque errança. Logicial qu'en’cas d error, las solucions necessàrias las pòscan far los programaires de la pròpria administracion (e egalament far de publics aqueles pedaços) en permetent moltíssima mai rapiditat e que las donadas dels ciutadans foguèsson fòrça mens tempses expausats…

Lo futur a’d èsser governat per logicial liure e de còdi dubèrt.

Todas las películes apocalíptiques de ciencia ficción tienen un denominador común. El futuro es controlado por máquinas. Inteligència artificial que toma conciencia de sí misma y decide anihilar la humanidad.

Un día voy una teorida que más o menos decía que si las inteligències artificiales actuaban d’esta manera, era porque estaban programadas por humanos y con parámetros humanos. De todo el mundo es conocido que uno de los defectos de l’ser humano es el de masacrar todo aquello que interprete como una amenaza. Por esto Skynet, justo después de tomar conciencia d’ella misma, declara la guerra a los humanos a Terminator “”. Y el mismo hacen las máquinas a Matrix “”.

Pero dejando de banda la ciencia ficción, tenemos los seres humanos (tecnòfobs, neoludites, etc) que día sí día también nos avisan que nuestras vidas cada día estàn más y más controladas por las máquinas y los ordenadores. Y que si no lo paramos en seco, este futuro apocalíptic no tardará a llegar. Y tienen razón. Si no conseguimos d’una manera rápida que las administraciones públicas y los gobiernos dejen d’emplear software privatiu y controlado por una mega-corp, este futuro podría ser real. No tan fatalista como las pelicules, pero si que podría derivar hacia un control abusivo.

A casa, se puede escoger usar el software que quiera, a pesar de que siempre se recomienda el que tenga más transparencia y calidad ’cuentes d aquel que es oscuro, inseguro y que no ofrece ningún control claro a l’usuàri sobre el que hace y deja de hacer. El que es imperdonable, es que los ordenadores que contienen los datos de los ciudadanos estén a merced de software inseguro y que sólo l’emprendida que lo crea sabe qué es realmente lo que hace este software.

Qué control tienen los administradores d’estos datos si el software falla? Qué es esto de depender de pedaços de seguridad que, siempre y cuando la mega-corp decida hacerlos, pueden tardar meses en poder aplicarse? Y si ni las administraciones de los gobiernos tienen el control total de los datos de sus ciudadanos, qué control pueden tener los ciudadanos sobre sus propios datos? Ninguno ni uno. Y cuando los ciudadanos no tienen ningún control sobre sus datos, y por tan de sus vidas, aparece el futuro donde las máquinas bajo software privatiu de las mega-corps controlan absolutamente las vidas de las personas.

Por esto l’única solución viable es poner estos datos bajo el control de software libre y de código abierto. Y que este software sea público en el sentido que se pueda saber qué programas se usan para determinadas tareas. Software que cualquier persona con los conocimientos necessàris pueda leer y saber exactamente qué hace y que deja de hacer. Software que permita a las propias administraciones desarrollarlo para sus necesidades específicas sin depender de nadie. Software menos propens a errores, cosa que podría pasar a pesar de que gracias a que todo el mundo podría leer el código, encontrar errores y subsanar-los, siempre queda algún error. Software que en caso d’error, las soluciones necesarias las puedan hacer los programadors de la propia administración (e igualmente hacer públicos estos pedaços) permitiendo muchísima más rapidez y que los datos de los ciudadanos estuvieran mucho menos tiempos expuestas…

El futuro ha’d estar gobernado por software libre y de código abierto.