Si dilluns comentava perquè crec que el futur ha d’estar governat pel programari lliure, avui m’agradaria donar la meva visió del que faria falta per a que s’implantés definitivament.

En Cuchí comenta dilluns que “el software libre no estará realmente implantado hasta que lo usen las marujitas para chatear”. I té tota la raó. Igual que en tot el post. Que les administracions públiques, les grans empreses o els superordinadors funcionin amb programari lliure, ajuda ben poc a que aquest s’implanti a la societat. No podrem dir mai que el programari lliure triomfi fins que la “gent corrent”, entenent “gent corrent” com gent “no freak-informàtic”. Fins que, com molt bé diu, les estadístiques de la pàgina web del Mercadona mostrin els sistemes operatius privatius per sota dels lliures.

En Javier diu cap al final del seu post que s’ha de baixar el llistó. I aquest és l’únic punt on estic en desacord. La solució mai està en baixar el llistó. La solució necessària per a que el programari lliure triomfi, crec que és fer fàcil el que ara és difícil. Deixar la línia de comandes per a aquells que tinguin ganes de posar comandes quilomètriques plenes de |, >>, <, &&, etc.

Una de les barreres més altes que es pot trobar un usuàri novell de GNU/Linux, és configurar el sò o el sistema gràfic: a part d'instalar, amb alguna que altra comanda extranya, 10 o 12 paquets que no sap ben bé per a què serveixen, l'últim pas sovint és la recompilació del nucli. Recordo molt bé la meva primera compilació del nucli. I recordo que estava aterrat i desorientat i que m'anava a llegir tot el Kernel-HOWTO quan vaig trobar un petit manual on explicava els passos a seguir. I no era tan difícil com semblava. Però si que és complicat per a un usuàri que el que vol és escoltar música sense complicar-se la vida.

En els meus temps de newbie linuxer, llegia coses com “si la gent no vol aprendre com fer aquestes coses, es que són uns vagos”. Per no tenir necessitat de ser un freakie? Per què si jo només vull escoltar un CD m’haig d’aprendre com compilar la llibreria ncurses i després empassar-me un fotimer de menús extranys, comandes encara més extranyes (make menuconfig, make clean && make bzImage && make modules && make modules_install) per després copiar un arxiu a un altre directori, havent-lo muntat previament, editar un altre arxiu i després executar-lo?

La tecnologia és una eina que ens facilita i millora la vida, no ens l’hauria de complicar!

Si la tecnologia hauria de fer fàcil allò que és difícil, per què emprar determinades tecnologies requereix coneixements avançats? Fem-ho fàcil. Fem GUIs que siguin fàcils d’usar i que fàcin fàcils les tasques més difícils.

En alguns aspectes s’ha millorat molt. Synaptic, per exemple, permet l’ús d’ apt-get d’una manera molt més intuitiva que amb línia de comandes. GPA permet a l’usuari treballar i xifrar i desxifrar cosetes fàcilment amb claus GPG…

Però el pas definitiu que, crec jo, farà que el programari lliure triomfi de veritat i que les “marujitas” xategin i comprin en linia, serà quan existeixi un GUI que permeti fer les tasques d’administració com compilar un nucli o canviar de versió (de woody a sid en l’exemple Debian o de Warty a Breezy en l’exemple Ubuntu) amb un parell o tres de clicks. Quan la “gent normal” vegi i comprovi que per a fer absolutament tot el que faci falta, només calgui moure el ratolí i aconseguir que els sistemes GNU/Linux funcionin com MAC OS X, que amb click, drag and drop instala, desinstala i actualitza el que faci falta.

This entry was posted on Thursday, November 24th, 2005 at 20:34 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.