El llibre del futur
July 10th, 2008
Dijous, 17:30. Truquen a la porta…
Arnau Fuentes? - Sip… - Seur.
Amb aquesta misteriosa paraula m’he quedat pensant en si haviem comprat alguna cosa, però no em venia res al cap.
Però en obrir el paquet, sorpresa!! És l’Iliad que han enviat des de Las Indias!!!
Hem corregut a obrir la caixa per veure’l i començar a jugar i a remenar calaixos per a trobar aquella tarja de memòria que sempre corre per casa i que mai saps per a que la faràs servir…
Al principi costa acostumar-se a passar la pàgina amb la barra lateral, però un cop llegida la guia ràpida, el dit ja va sol.
El pas següent ha sigut formatejar la tarja i provar un llibre. L’organització interna encara no l’he descobert, però es que ni m’he mirat com va, copiar i pegar i directe. Però es veu perfectament, l’aparell no pesa res i és súper còmode! Es pot conectar a la xarxa (encara no ho he provat) i posar fins i tot el diari!
Ah, i també resultarà molt util per a llegir al llit i no perdre el punt quan t’adorms… simplement s’engega i et presenta la pàgina on t’havies quedat. És genial.
Amb l’Iliad s’han acabat els dilemes quan marxo fora de casa… quin llibre agafo que hi càpiga a la motxilla i quan torni a casa no estigui absolutament destrossat? A partir d’ara els puc agafar absolutament tots!!!
Això que sembla una tonteria, no ho és. Com relatava María aquest matí,
[...] no esperaba oír que los lectores de tinta electrónica nunca triunfarán porque no tienen tapa y un libro sin tapa no es un libro (está claro), ni esperaba oír (como dijo el señor sentado a mi lado) que “menuda tontería, ¿quien va a querer llevar 300 libros (o más) en la mochila?”…
Doncs miri senyor retrògrad. Molta, moltíssima gent. Encara que pensin que el món s’acaba al seu despatx, la seva poltrona, a la seva copa de brandy o al seu puro, n’hi ha que ens movem amunt i avall i que a casa, a part d’altres coses, hi tenim alguns llibres de consulta que a vegades no ens podem endur. A partir d’ara, amb els llibres electrònics, no només podrem consultar el que faci falta, si no que podrem escollir llegir qualsevol llibre de la nostra biblioteca en qualsevol moment. Ah, i amb tapa inclosa, de pell i amb tanca. A casa meva, a això se li deia “edició de luxe”.
I a part, a casa meva no tenim gaire lloc. Poder portar 300 llibres o més a la motxilla, per a molta gent representa la diferència entre poder tenir llibres o no.
I es que, senyors retrògrads, per molt que vostès s’entestin en fer-nos llegir el que volen, n’hi ha que preferim escollir per nosaltres mateixos. Tan de bò les xarxes P2P estiguessin plenes de llibres!!
Espero que algun dia s’adonin que en el moment que la gent comença a copiar alguna cosa, és senyal que aquesta cosa és realment bona i de qualitat, i que això és un bon símptoma, no la causa de tots els mals.
Quinta-feira, 17:30. Truquen a trá-la…
Arnau Fuentes? - Sip… - Seur.
Com esta misteriosa palavra m’fiquei pensando em se haviem comprado algo, mas não me vendia nada ao chefe.
Mas ao #abrir o pacote, surpresa!! É l’Iliad que enviaram desde Las Indias!!!
Corremos a abrir a caixa para ver’l e começar a jogar e a baralhar calaixos para encontrar aquela tarja de memória que sempre corre por casa e que nunca sabes para que usá-la-ás…
Ao princípio custa costumar-se a passar a página com a barra lateral, mas um golpe lida guia-a rápida, o dedo já vai sozinho.
O passo seguinte foi formatejar a tarja e provar um livro. L’organização interna ainda não l’descobri, mas se que nem m’olhei como vai, copiar e colar e directo. Mas vê-se perfeitamente, l’aparelho não pesa nada e é súper cómodo! pode-se conectar à rede (ainda não o provei) e pôr inclusive o jornal!
Ah, e também resultará muito util para ler à cama e não perder o ponto quando t’dormes… simplesmente s’engega e te apresenta a página onde t’tinhas ficado. É genial.
Com l’Iliad s’acabaram os dilemes quando marcho fora de casa… qual livro pego que càpiga à motxilla e quando volte a casa não esteja absolutamente destroçado? A partir d’agora os posso pegar absolutamente todos!!!
Isto que parece uma tonteria, não o é. Como relatava María esta manhã,
[...] não esperaba oír que los leitoras de tinta electrónica nunca triunfarán porque não tienen tampa y um libro sin tampa não se um libro (está claro), nem esperaba oír (como dijo o señor sentado a mim lado) que “menuda tontería, ¿quien vai a querer tirar 300 libros (ou más) na mochila?”…
Pois olhe senhor retrògrad. Muita, moltíssima gente. Ainda que pensem que o mundo s’acaba ao seu despacho, a sua poltrona, à sua copa de brandy ou ao seu puro, n’há que nos movemos acima e abaixo e que a casa, aparte d’outros coisas, # temos alguns livros de consulta que a vezes não nos podemos levar. A partir d’agora, com os livros electrónicos, não só poderemos consultar o que faça falta, se não que poderemos escolher ler qualquer livro da nossa biblioteca em qualquer momento. Ah, e com tampa incluída, de pele e com fecha. A casa minha, a isto se lhe dizia “edição de luxo”.
E aparte, a casa minha não temos muito lugar. Poder trazer 300 livros ou mais à motxilla, para muita gente representa a diferença entre poder ter livros ou não.
E se que, senhores retrògrads, por muito que vocês s’entestin ao nos fazer ler o que querem, n’há que preferimos escolher por nós mesmos. Tão de bò as redes P2P estivessem cheias de livros!!
Espero que em algum dia s’adonin que no momento que a gente começa a copiar algo, é sinal que esta coisa é realmente boa e de qualidade, e que isto é um bom sintoma, não a causa de todos os males.
Dijòus, 17:30. # # #el a la pòrta…
Arnau Fuentes? - Sip… - Seur.
Amb aquela misteriosa paraula m’soi demorada en pensant a se haviem crompat quicòm, mas me vendiá pas res al cap.
Mas en dobrir lo paquet, estonament!! Es l’Iliad qu'an enviat dempuèi Las Indias!!!
Avèm corregut a dobrir la caissa per veire’l e començar a jogar e a bolegar de tiradors per trobar aquela targa de memòria que cor totjorn per ostal e que sabes jamai per que la emplegaràs…
Al principi còsta s'acostumar a passar la pagina amb la barra laterala, mas un còp legit la guida rapida, lo dit va ja sòl.
Lo passatge seguent es estat formatejar la targa e provar un libre. L’organizacion intèrna pas encara l’ai descobèrt, mas se que ni m’ai gardat coma va, copiar e tustar e dirècte. Mas se vei perfièchament, l’aparelh pesa pas res e es supèr comòde! Se pòt conectar a la ret (o ai provat pas encara) e metre quitament lo jornal!
Ah, e resultarà tanben fòrça util per legir al lièch e pas pèrdre lo ponch quand t’endormisses… simplament s’comença e te presenta la pagina ont t’èras demorada. Es genial.
Amb l’Iliad s’an acabat los dilèmas quand partissi defòra d'ostal… quin libre preni que i càpiga al morralet e quand tornarà a l'ostal pas siá absoludament estrossejat? A partir’d los pòdi ara prene absoludament totes!!!
Aiçò que sembla una tonteria, o es pas. Cossí relatava María uèi matin,
[...] Pas esperaba oír que los de lectoras de tencha electrónica nunca triunfarán porque pas tienen cobrís y un libro sin cobrís pas s'un libro (está claro), ni esperaba oír (como dijo lo señor sentado a ieu lado) que “menuda tontería, quien va a querer levar 300 libros (o más) en la mochila?”…
Doncas garde senhor retrograd. Fòrça, moltíssima gents. E mai se pensen que lo mond s’acaba a lo sieu burèu, la siá poltrona, a la siá copa de brandy o a lo sieu puro, n’i a que nos movèm amont e aval e qu'a l'ostal, a despart d’autra causas, i avèm qualques libres de consulta que de còps pas nos podèm emportar. A partir’d ara, amb los libres electronics, poirem non solament consultar çò que farà fauta, si que non que poirem escuélher legir quin libre que siá de la nòstra bibliotèca en quin moment que siá. Ah, e amb cobrís compresa, de pèl e amb barralha. En cò mieu, a aiçò se li sonava “edicion de luxe”.
E a despart, en cò mieu pas avèm gaire luòc. Poder portar 300 libres o mai al morralet, per fòrça gents representa la diferéncia entre poder aver de libres o pas.
E se que, de senhors retrogrades, per fòrça que vosautras s’entestin en nos far legir çò que volètz, n’i avètz que preferissèm escuélher per nosautras meteisses. Tan de bò las rets P2P foguèsson plena de libres!!
Esperi que qualque jorn s’avisen qu'en lo moment que las gents comença a copiar quicòm, es senhal qu'aquela causa es vertadièrament bona e de qualitat, e qu'aiçò es un bon simptòma, pas la causa de totes los mals.
Jueves, 17:30. Trucan a la puerta…
Arnau Fuentes? - Sip… - Seur.
Con esta misteriosa palabra m’he quedado pensando en si haviem comprado algo, pero no me vendía nada a la cabeza.
Pero al abrir el paquete, sorpresa!! Es l’Iliad que han enviado desde Las Indias!!!
Hemos corrido a abrir la caja para ver’l y empezar a jugar y a barajar cajones para encontrar aquella tarja de memoria que siempre corre por casa y que nunca sabes para que la usarás…
Al principio cuesta acostumbrarse a pasar la página con la barra lateral, pero un golpe leída la guía rápida, el dedo ya va solo.
El paso siguiente ha sido formatejar la tarja y probar un libro. L’organización interna todavía no l’he descubierto, pero se que ni m’he mirado como va, copiar y pegar y directo. Pero se ve perfectamente, l’aparato no pesa nada y es súper cómodo! Se puede conectar a la red (todavía no lo he probado) y poner incluso el diario!
Ah, y también resultará muy util para leer a la cama y no perder el punto cuando t’duermes… simplemente s’engega y te presenta la página donde t’habías quedado. Es genial.
Con’l Iliad s’han acabado los dilemas cuando marcho fuera de casa… qué libro cojo que càpiga a la mochila y cuando vuelva a casa no esté absolutamente destrozado? A partir’d ahora les puedo coger absolutamente todos!!!
Esto que parece una tonteria, no lo es. Cómo relataba María esta mañana,
[...] no esperaba oír que los lectoras de tinta electrónica nunca triunfarán porque no tienen tapa y un libro sin tapa no se un libro (está claro), ni esperaba oír (como dijo lo señor sentado a mí lado) que “menuda tontería, ¿quien va a querer quitar 300 libros (o más) en la mochila?”…
Pues mire señor retrógrado. Mucha, muchísima gente. Aunque piensen que el mundo s’acaba a su despacho, su poltrona, a su copa de brandy o a su puro, n’hay que nos movemos arriba y abajo y que a casa, aparte d’otras cosas, tenemos algunos libros de consulta que a veces no nos podemos llevar. A partir’d ahora, con los libros electrónicos, no sólo podremos consultar el que haga falta, si no que podremos escoger leer cualquier libro de nuestra biblioteca en cualquier momento. Ah, y con tapa incluida, de piel y con valla. A casa mía, a esto se le decía “edición de lujo”.
Y aparte, a casa mía no tenemos mucho lugar. Poder traer 300 libros o más a la mochila, para mucha gente representa la diferencia entre poder tener libros o no.
Y se que, señores retrógrados, por mucho que ustedes s’entestin al hacernos leer el que quieren, n’hay que preferimos escoger por nosotros mismos. Tan de bò las redes P2P estuvieran llenas de libros!!
Espero que algún día s’den cuenta que en el momento que la gente empieza a copiar algo, es señal que esta cosa es realmente buena y de calidad, y que esto es un buen síntoma, no la causa de todos los males.
Dijous, 17:30. Truquen a la porta…
Arnau Fuentes? - Sip… - Seur.
Amb aquesta misteriosa paraula m’he quedat pensant en si haviem comprat alguna cosa, però no em venia res al cap.
Però en obrir el paquet, sorpresa!! És l’Iliad que han enviat des de Las Indias!!!
Hem corregut a obrir la caixa per veure’l i començar a jugar i a remenar calaixos per a trobar aquella tarja de memòria que sempre corre per casa i que mai saps per a que la faràs servir…
Al principi costa acostumar-se a passar la pàgina amb la barra lateral, però un cop llegida la guia ràpida, el dit ja va sol.
El pas següent ha sigut formatejar la tarja i provar un llibre. L’organització interna encara no l’he descobert, però es que ni m’he mirat com va, copiar i pegar i directe. Però es veu perfectament, l’aparell no pesa res i és súper còmode! Es pot conectar a la xarxa (encara no ho he provat) i posar fins i tot el diari!
Ah, i també resultarà molt util per a llegir al llit i no perdre el punt quan t’adorms… simplement s’engega i et presenta la pàgina on t’havies quedat. És genial.
Amb l’Iliad s’han acabat els dilemes quan marxo fora de casa… quin llibre agafo que hi càpiga a la motxilla i quan torni a casa no estigui absolutament destrossat? A partir d’ara els puc agafar absolutament tots!!!
Això que sembla una tonteria, no ho és. Com relatava María aquest matí,
[...] no esperaba oír que los lectores de tinta electrónica nunca triunfarán porque no tienen tapa y un libro sin tapa no es un libro (está claro), ni esperaba oír (como dijo el señor sentado a mi lado) que “menuda tontería, ¿quien va a querer llevar 300 libros (o más) en la mochila?”…
Doncs miri senyor retrògrad. Molta, moltíssima gent. Encara que pensin que el món s’acaba al seu despatx, la seva poltrona, a la seva copa de brandy o al seu puro, n’hi ha que ens movem amunt i avall i que a casa, a part d’altres coses, hi tenim alguns llibres de consulta que a vegades no ens podem endur. A partir d’ara, amb els llibres electrònics, no només podrem consultar el que faci falta, si no que podrem escollir llegir qualsevol llibre de la nostra biblioteca en qualsevol moment. Ah, i amb tapa inclosa, de pell i amb tanca. A casa meva, a això se li deia “edició de luxe”.
I a part, a casa meva no tenim gaire lloc. Poder portar 300 llibres o més a la motxilla, per a molta gent representa la diferència entre poder tenir llibres o no.
I es que, senyors retrògrads, per molt que vostès s’entestin en fer-nos llegir el que volen, n’hi ha que preferim escollir per nosaltres mateixos. Tan de bò les xarxes P2P estiguessin plenes de llibres!!
Espero que algun dia s’adonin que en el moment que la gent comença a copiar alguna cosa, és senyal que aquesta cosa és realment bona i de qualitat, i que això és un bon símptoma, no la causa de tots els mals.






July 11th, 2008 at 16:47
Oh!
Ahir comentava amb en Pere que tinc ganes de fer-me’n amb un! Què tal és? A mi em preocupa (apart del preu) la superfície de lectura… no sé si serà massa petit…
És el Book Edition, oi? El que no té wifi, crec… s’ha de notar en la durada de la batería?
Perdona per l’apretada de preguntes… però ets dels primers que tinc a mà amb una andròmina d’aquestes…
La confiança, ja se sap…
;·)
En quant als retrògrads… suposo que ha de costar molt, però molt, passar d’una indústria ancorada en l’objecte-llibre (que basa els seus beneficis en això) a una indústria que es basi en el servei-llibre, com deia fa uns dies en David.
July 11th, 2008 at 16:56
La pantalla es una miqueta més petita que la d’un llibre de butxaca, 8 polzades. Amb els llibres optimitzats es llegeix perfectament. He provat amb una edició normal sense optimitzar i queda bastant petit, però es llegeix.
El curiós és que alguns llibres optimitzats (més pàgines) ocupen menys espai.
Si, és el Book edition sense wifi. La bateria es espectacular. Tan bon punt va arribar el vaig encendre (menys de la meitat de càrrega, potser un quart) i quasibé va aguantar 5 hores amunt i avall. Aquest matí l’he carregat a tope i ara faré un “battery test” com cal :)
July 13th, 2008 at 09:43
Fan ganes aquests aparells, la veritat. Però, en aquests moments, jo el voldria més per a llegir articles científics que per a llegir llibres. Per exemple, ahir na MC em va regalar un llibre que seria molt difícil d’escanejar ja que té nombroses il·lustracions. En canvi, els papers sí que són quelcom que imprimeixo i no voldria imprimir. Són tonelades de paper, de vegades, per res.
Amb un Illiad, pots llegir bé un document com aquest?
http://pere.quintanasegui.com/coses/quintana-segui_et_al_2008.pdf
July 13th, 2008 at 11:44
Hum. Per les ilustracions no és problema, si s’escanegen bé (nivells i colors) es veuen perfectament, però en B/N.
Una altra cosa es el paper de l’enllaç. Tal i com està ara resulta ilegible. Però si l’adaptes una mica i li augmentes la mida de la lletra a… posem entre 14 i 16, i si a sobres redueixes la mida del “paper” a un A6, cap problema :)
L’adaptació és una mica pesada al principi, però s’ha de poder fer tot molt més fàcil i automatitzable…
July 13th, 2008 at 12:08
Així fet a lo bruto i sense gaires miraments, les dues primeres pàgines quedarien així, amb el gràfic inclòs.
July 17th, 2008 at 14:41
[...] And now, for something completely different… » Blog Archive » El llibre del futur - [...]
July 23rd, 2008 at 13:27
El problema és que no puc adaptar aquests PDF. Venen “as is”. No veig com podria modificar-los amb un editor de text, tenint en compte que duen equacions, solen contenir taules complicades, etc. :’(
July 25th, 2008 at 19:23
Pere: a males, es pot fer un HTML. Selecciones tot el text, copypaste a un editor de text, canvies els salts ed linia per
(amb ajut del manual que va fer en David) i ho graves com .html.
L’ iliad permet augmentar i reduir la mida de la lletra als html. La cosa es que queda només amb una pàgina.
Tinc pendent provar a adaptar-ho a diferents html (capitol1.html capitol2.html…) i provar si funcionen els enllaços…
Manel: vaig provar a deixar el llibre encès… i sense fer res la bateria dura entre 12 i 17 hores. Llegint i passant pàgines calculo que durarà entre 10 i 12 :)