Fa quaranta anys, en un planeta llunyà, molt llunyà, un grup d’estudiants progres de Santraginus V va sortir al carrer a protestar pel preu de les llegums oleaginoses emprades per a fer combustible per a motors de condensació del fluxe.
Durant tot el més de maig van manifestar-se, convocant una gran acampada al passeig marítim de la capital del planeta, demanant que, al menys, es destinés el 0.7% dels beneficis de l’industria dels condensadors de flux a la creació d’una reserva biosfèrica de l’estúpida i Voraç Bèstia Bugblatter de Traal.

Els productors de llegums del planeta, enfadats amb els estudiants perque els tallaven el pas a la platja justament els dies de més sol, van decidir agafar-se la justicia per la mà.
La Federació de Productors de Llegums es va presentar en massa al paseig maritim en una contra-manifestació, llençant pamflets amb la llista de 42 raons per les quals consideraven inadmissible que es tallés el passeig marítim just els dies de més sol, que curiosament també eren els dies en que el forat de la capa d’ozó es tancava i permetia sortir de casa sense els vestits importats d’Arrakis per a evitar el càncer de pell.

En arribar a l’acampada del 0.7, els portaveus de la Federació van apropar-se a una de les tendes a preguntar amb qui podien parlar del tema per tal d’obrir un corredor per a que, al menys les dones i fills puguessin disfrutar d’unes hores de sol, però la resposta que van rebre, “enrere porcs capitalistes!!”, els va produir una gran tristesa.

Just en aquell moment, un grup de ciutadans que es dirigien a la platja amb els para-sols i les tovalloles a l’espatlla, es va trobar amb el bloqueig. En sentir de lluny la resposta, i pensant-se que anava per ells, en comptes de tristesa van derivar a una sensació de mala llet, així que van començar a agafar les llambordes del passeig i a llençar-les cap a la zona d’acampada.

En mig de la confusió de la pedregada, els estudiants pro-defensa dels drets de la Voraç Bèstia Bugblatter de Traal, van decidir fer com ella i tapar-se els ulls per tal que els llençadors de pedres no els poguessin veure mentre fugien, cosa que va fer que l’estampida estudiantil fos encara més caòtica i topessin tots entre ells, envaissin les vies del tren o anessin directament al mar.

Després d’uns minuts de caos i corredisses, el passeig maritim i les seves llambordes havien desaparegut per complet, recuperant d’aquesta manera 23 metres de platja a la ciutat i creant el nou lema de la campanya turística de l’any següent: Sota les llambordes, la platja!

Com a spin-off, el Doctor Brown, descobridor del condensador de fluxe i causa de tot aquest desordre públic, va emigrar a la Terra després de les protestes, va modificar el seu invent per a que funcionés amb biomassa i després va fer una serie de pelicules de promoció de l’invent. Van ser un èxit de taquilla, pero l’objectiu de trobar un inversor per a construir màquines del temps va fracassar estrepitosament. A causa d’això, va presentar-se al concurs musical d’Eurovisió disfressat de gall dindi irlandès. També va fracassar.

Anys després de l’exitosa campanya turística del 69, a Santraginus V es van construir milions d’apartaments de 30m2 a primera línia de mar, amb la qual cosa la ciutat va tornar a recuperar els 23 metres de platja. Un dels promotors d’aquesta obra va ser el líder de l’acampada estudiantil de la foto. Encara més anys després li van plagiar l’idea a Oropesa de Mar, incloent un detonador gargàric pangalàctic amb l’entrada, cosa que va fer que tota la clientela de Santraginus V marxés en bloc a Oropesa i que poc després, coincidint amb el canvi de segle, es demolissin els apartaments abandonats en un gran espectacle piromusical de caire milenarista. A causa d’un lamentable error de càlcul (algú va confondre “metres quadrats” amb “acres”), mitja ciutat va volar pels aires en sonar la darrera campanada.

Actualment l’ex lider estudiantil i ex-promotor immobiliari subsisteix al metro cantant “The cobble is blowin’ in the wind”, en record d’un temps passat i millor, amb l’ajut d’unes maraques de joguina mentres espera data del judici per no pagar els corresponents drets d’autor i imatge, ja que ha estat denunciat recentment per la ex-lideressa de la batucada de protesta del 68 (a la foto), autora de la cançó original i actual propietària de la major discogràfica de la galàxia.

Ah, feliç (i retrassat) dia de la tovallola!

El maig del 68 a Santraginus V (o com es van formar les seves boniques platjes de sorra)

Há quarenta anos, num planeta longínquo, muito longínquo, um grupo d’estudantes progres de Santraginus V saiu à rua a protestar pelo preço das llegums oleaginoses empregadas para fazer combustível para motores de condensació do fluxe.
Durante todo o mais de maio se manifestaram, convocando uma grande acampada ao passeio marítimo da capital do planeta, pedindo que, ao menos, se destinasse o 0.7% dos benefícios de l’industria dos condensadors de flux à criação d’uma reserva biosfèrica de l’estúpido e Voraç Besta Bugblatter de Traal.

Os produtores de llegums do planeta, enfadados com os estudantes perque cortavam-nos o passo à praia justamente os dias a mais sozinho, decidiram pegar-se a justicia pela mão.
A Federação de Produtores de Llegums apresentou-se em demasiado ao paseig maritim numa contra-manifestação, atirando pamflets com a lista de 42 razões pelas quais consideravam inadmissível que se cortasse o passeio marítimo justo os dias a mais sozinho, que curiosamente também eram os dias em que o buraco da capa d’ozónio se fechava e permitia sair de casa sem os vestidos importados d’Arrakis para evitar o cancro de pele.

Ao #chegar a l’acampado do 0.7, os porta-vozes da Federação acercaram-se a uma das tendes a perguntar com quem podiam falar do tema por tal d’abrir um corredor para que, ao menos as mulheres e filhos puguessin disfrutar d’umas horas de sozinho, mas a respondida que receberam, “atrás porcos capitalistes!!”, produziu-os uma grande tristeza.

Justo naquele momento, um grupo de cidadãos que se dirigiam à praia com os pára-só e as tovalloles a l’estraga, se encontrou com o bloqueig. Ao #sentir de longe a respondida, e pensando-se que ia por eles, em vez de tristeza derivaram a uma sensação de mau leite, assim que começaram a pegar as llambordes do passeio e às atirar para a zona d’acampado.

Em médio da confusão da pedregada, os estudantes pro-defesa dos direitos da Voraç Besta Bugblatter de Traal, decidiram fazer como ela e se tampar os olhos contanto que os llençadors de pedres não os pudessem ver enquanto fugien, coisa que fez que l’estampida estudiantil fosse ainda mais caòtica e topessin todos entre eles, envaissin as vias do comboio ou fossem directamente ao mar.

Depois’d uns minutos de caos e corredisses, o passeio maritim e as suas llambordes tinham desaparecido por completo, recuperando d’esta maneira 23 metros de praia à cidade e criando o novo lema da campanha turística de l’ano seguinte: Sob as llambordes, a praia!

Como spin-off, o Doutor Brown, descobridor do condensador de fluxe e causa de todo este desordre público, emigrou à Terra depois dos protestos, modificou o seu invent para que funcionasse com biomassa e depois fez uma serie de pelicules de promoção de l’invent. Foram um sucesso de taquilla, pero l’objectivo de encontrar um investidor para construir máquinas do tempo vai fracassar estrepitosament. A causa’d isto, se apresentou ao concurso musical d’Eurovisió disfarçado de galo dindi irlandês. Também vai fracassar.

Anos depois de l’exitosa campanha turística do 69, a Santraginus V construíram-se milhões d’apartamentos de 30m2 a primeira linha de mar, com a qual coisa a cidade voltou a recuperar os 23 metros de praia. Um dos promotores d’esta obra foi o líder de l’acampado estudiantil da foto. Ainda mais anos depois lhe vão plagiar l’cria a Oropesa de Mar, incluindo um detonador gargàric pangalàctic com l’entrado, coisa que fez que toda a freguesia de Santraginus V marchasse em bloco a Oropesa e que pouco depois, coincidindo com a mudança de século, se demolissin os apartamentos abandonados num grande espectáculo piromusical de caire milenarista. A causa’d um lamentável erro de cálculo (alguém confundiu “metros quadrats” com “acres”), média cidade voou pelos ares ao #soar a última campanada.

Actualmente l’ex lider estudiantil e ex-promotor immobiliari subsisteix ao metro cantando “The cobble is blowin’ in the wind”, em lembrança d’um tempo passado e melhor, com l’ajuda d’umas maraques de brinquedo mentres espera data do julgamento por não pagar os correspondentes direitos d’autor e imagem, já que foi denunciado recentemente pela ex-lideressa da batucada de protesto do 68 (à foto), autora da canção original e actual proprietária da maior discogràfica da galàxia.

Ah, feliz (e retrassat) dia da tovallola!

O maio do 68 a Santraginus V (ou como se formaram as suas bonitas platjes de areia)

# # #el quaranta ans, dins una planeta alunhada, fòrça alunhat, un grop d’estudiantas progres de Santraginus V sortèt dins la carrièra a protestar pel prètz de las llegums oleaginoses emplegadas per far combustible per motors de condensació del fluxe.
Pendent tot çò de mès de mai se participèron en una manifestacion, en convocant una granda acampada a la passejada maritima de la capitala de la planeta, en demandant que, al mens, se destinèsse 0.7% dels beneficis de’l industria dels condensadors de flux a la creacion d’una resèrva biosfèrica de’l estupida e Voraç Bèstia Bugblatter de Traal.

Los productors de llegums de la planeta, enfadats amb los estudiants perque los talhavan lo passatge a la plaja justament los jorns de mai sol, decidiguèron se prene la justicia per la man.
La Federacion de Productors de Llegums se presentèt en tròp al paseig maritim en una contra-manifestacion, en lançant pamflets amb la lista de 42 rasons que consideravan per el inadmissibla que se talhèsse la passejada maritima just los jorns de mai sol, que curiosament tanben èran los jorns en que lo trauc de la cresta d’ozó se barrava e permetiá sortir d'ostal sens los vestits importada d’Arrakis per evitar lo càncer de pèl.

En arribar a l’acampada del 0.7, los pòrtavoses de la Federacion se sarrèron a una de las tendas a demandar amb quala podián parlar del tèma per tala’d dobrir un corredor per que, al mens las femnas e filhs puguessin gaudir d’unas oras de sol, mas la responsa que recebèron, “enrè de pòrcs capitalistas!!”, Los produsiguèt una granda tristesa.

Just en aquel moment, un grop de ciutadans que se dirigissián a la plaja amb los para-sonque e las tovalloles a l’espatla, se trobèt amb lo blocatge. En sentir de luènh la responsa, e en se pensant qu'anava per eles, alloc de tristesa derivèron a una sensacion de marrit lach, aital que comencèron a prene las caladas de la passejada e a las lançar cap a la zòna d’acampada.

En mièg de la confusion de la pedregada, los estudiants pro-defensa dels dreches de la Voraç Bèstia Bugblatter de Traal, decidiguèron far coma ela e se cobrir los uèlhs per'mor que los llençadors de pèiras los poguèsson pas veire mentre fugián, causa que faguèt que’l estampida estudiantil foguèsse encara mai caotica e piquèsson totes entre eles, envaissin las vias del tren o anèsson dirèctament a la mar.

Après’d unas minutas de caòs e escorregudas, la passejada maritim e las siás caladas avián desaparegut per complet, en recuperant d’aquela manièra 23 mètres de plaja dins la vila e en creant lo nòu lèma de la campanha toristica de’l an seguent: Jos las caladas, la plaja!

Coma spin-off, lo Doctor Brown, descobridor del condensador de fluxe e causa de tot aquel parrabastatge public, va emigrar dins la Tèrra après las protèstas, modifiquèt la siá invencion per que foncionèsse amb biomassa e faguèt après una serie de pelicules de promocion de’l invencion. Foguèron un succès de taquilla, pero l’objectiu de trobar un investisseire per bastir de maquinas del temps fracassèt estrepitosament. A causa’d aiçò, se presentèt al concors musical d’Eurovisió disfressat de gal dindi irlandés. Fracassèt tanben.

Ans après l’exitosa campanha toristica del 69, a Santraginus V se bastiguèron de milions d’apartaments de 30m2 a primièra linha de mar, que causa la vila tornèt amb el recuperar los 23 mètres de plaja. Un dels promotors d’aquela òbra foguèt lo cap de’l acampada estudiantil de la fòto. Encara mai d'ans li van après plagiar l’inventa a Oropesa de Mar, en comprenent un detonador gargàric pangalàctic amb l’dintrada, causa que faguèt que tota la clientela de Santraginus V partiguèsse en blòc a Oropesa e que pauc après, en coincidint amb lo cambiament de sègle, se demolissin los apartaments abandonats en un grand espectacle piromusical de caire milenarista. A causa’d un lamentable error de calcul (quauquarrés confondèt “de mètres cairats” amb “acres”), mièja vila volèt pels aires en sonar la darrièra campanada.

A l'ora d'ara l’ex lider estudiantil e ex-promotor immobiliari subsisteix al mètro en cantant “The cobble is blowin’ in the wind”, en remembre d’un temps passat e melhor, amb l’ajuda d’unas maraques de joguet mentres espera data del jutjament per pas pagar los correspondents drecha d’autor e image, doncas qu'es estat denonciat recentament per l'ex-lideressa de la batucada de protèsta del 68 (ena fòto), autora de la cançon originala e actuala proprietària del màger ostal discografic de la galàxia.

Ah, erosa (e retrassat) jorn de la tovallola!

en mai del 68 a Santraginus V (o coma se # # #el las siás polidas platjes de sable)

Hace cuarenta años, en un planeta lejano, muy lejano, un grupo d’estudiantes progres de Santraginus V salió a la calle a protestar por el precio de las legumbres oleaginoses empleadas para hacer combustible para motores de condensació del fluxe.
Durante todo el más de mayo se manifestaron, convocando una gran acampada al paseo marítimo de la capital del planeta, pidiendo que, al menos, se destinara el 0.7% de los beneficios de l’industria de los condensadors de flux a la creación d’una reserva biosfèrica de l’estúpida y Voraç Bestia Bugblatter de Traal.

Los productores de legumbres del planeta, enfadados con los estudiantes perque les cortaban el paso a la playa justamente los días de más solo, decidieron cogerse la justicia por la mano.
La Federación de Productores de Legumbres se presentó en demasiado al paseig maritim en una contra-manifestación, tirando panfletos con la lista de 42 razones por las cuales consideraban inadmisible que se cortara el paseo marítimo justo los días de más solo, que curiosamente también eran los días en que el agujero de la capa d’ozono se cerraba y permitía salir de casa sin los vestidos importados d’Arrakis para evitar el cáncer de piel.

Al llegar a l’acampada del 0.7, los portavoces de la Federación se acercaron a una de las tendes a preguntar con quienes podían hablar del tema por tal d’abrir un corredor para que, al menos las mujeres y hijos puguessin disfrutar d’unas horas de solo, pero la respuesta que recibieron, “atrás cerdos capitalistas!!”, les produjo una gran tristeza.

Justo en aquel momento, un grupo de ciudadanos que se dirigían a la playa con les para-sólo y las toallas a l’estropea, se encontró con el bloqueig. Al sentir de lejos la respuesta, y pensándose que iba por ellos, en vez de tristeza derivaron a una sensación de mala leche, así que empezaron a coger las llambordes del paseo y a tirarlas hacia la zona d’acampada.

En medio de la confusión de la pedregada, los estudiantes pro-defiende de los derechos de la Voraç Bestia Bugblatter de Traal, decidieron hacer como ella y taparse los ojos por tal que los llençadors de piedras no les pudieran ver mientras huían, cosa que hizo que l’estampida estudiantil fuera todavía más caótica y toparan todos entre ellos, envaissin las vías del tren o fueran directamente al mar.

Después d’unos minutos de caos y corredisses, el paseo maritim y sus llambordes habían desaparecido por completo, recuperando d’esta manera 23 metros de playa a la ciudad y creando el nuevo lema de la campaña turística de l’año siguiente: Bajo las llambordes, la playa!

Como spin-off, el Doctor Brown, descobridor del condensador de fluxe y causa de todo este desorden público, emigró a la Tierra después de las protestas, modificó su invento para que funcionara con biomassa y después hizo una serio de pelicules de promoción de l’invento. Fueron un éxito de taquilla, pero l’objetivo de encontrar un inversor para construir máquinas del tiempo fracasó estrepitosament. A causa’d esto, se presentó al concurso musical d’Eurovisión disfrazado de gallo dindi irlandés. También fracasó.

Años después de l’exitosa campaña turística del 69, a Santraginus V se construyeron millones d’apartamentos de 30m2 a primera línea de mar, con lo cual la ciudad volvió a recuperar los 23 metros de playa. Uno de los promotores d’esta obra fue el líder de l’acampada estudiantil de la foto. Todavía más años después le plagiaron l’idea a Oropesa de Mar, incluyendo un detonador gargàric pangalàctic con’l entrada, cosa que hizo que toda la clientela de Santraginus V marchara en bloque a Oropesa y que poco después, coincidiendo con el cambio de siglo, se demolieran los apartamentos abandonados en un gran espectáculo piromusical de caire milenarista. A causa’d un lamentable error de cálculo (alguien confundió “metros cuadrados” con “acres”), media ciudad voló por los aires al sonar la última campanada.

Actualmente l’ex lider estudiantil y ex-promotor inmobiliario subsiste al metro cantando “The cobble is blowin’ in the wind”, en recuerdo d’un tiempo pasado y mejor, con’l ayuda d’unas maraques de juguete mentres espera data del juicio por no pagar los correspondientes derechos d’autor e imagen, puesto que ha sido denunciado recientemente por la ex-lideressa de la batucada de protesta del 68 (a la foto), autora de la canción original y actual propietaria de la mayor discográfica de la galaxia.

Ah, feliz (y retrassat) día de la toalla!

El mayo del 68 a Santraginus V (o cómo se formaron sus bonitas platjes de arena)