Durant la guerra freda eren típiques les frases amb rimes convidant als habitants de les zones controlades per governs comunistes, a provar les excel.lències de l’estil de vida occidental. 17 anys després de la caiguda del mur de Berlin i de la posterior desmembració de la URSS, alguns països giren la mirada cap a l’est. Cap al comunisme globalitzat de la Xina.

Fa temps que la Xina té els ulls posats a Àfrica. El comerç puja i puja i inclús es parla de la creació d’àrees de lliure comerç sino-africanes. De fet, la Xina és el tercer país inversor amb 700 empreses i uns 30 bilions de dòlars l’any.

A Sierra Leone s’estan construint hotels de luxe totalment “made in China”. Des dels materials de construcció fins als símbols dels lavabos. Els edificis de l’exèrcit, del govern, el parlament o l’estadi esportiu, també els han construït (o remodelat) els xinesos.

“Africa is a very good environment for investment, especially at the moment. Europe and the USA are too competitive. But it’s not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen to embark on. That’s why we entrepreneurs have come to Sierra Leone, to Africa.”

Mentre Europa i els Estats Units “perden el temps” en protocols sostenibles i d’altres xorrades,

“They just come and do it. We don’t start to hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. I’m not saying that’s right, I’m just saying Chinese investment is succeeding because they don’t set high benchmarks. “

És realment aquest “lliure mercat” o aquest tipus de comerç el que demanen els africans? Si més no, aquesta concepció és curiosa i perillosa. Africa necessita poder entrar dins algún mercat global i occident li nega el dret amb les subvencions i la PAC, els aranzels i les sancions als governs dictatorials. La Xina mostra la seva “cara amable” oferint inversions multimilionàries sense preguntar. Que han de fer els dictadors si no mirar cap a l’est?

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aeries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east”, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

“The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.”

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb d’altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul.la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, ja siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, pero s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès alguna que altra queixa.

Durante a guerra fria eram típiques as frases com rimes convidant aos habitantes das zonas controladas por governações comunistas, a provar as excel.lències de l’estilo de vida ocidental. 17 anos depois da queda do muro de Berlin e da posterior desmembració da URSS, alguns países giram a mirada para l’est. Para o comunisme globalitzat da China.

Faz tempo que a China tem os olhos postos em África. O comércio sobe e sobe e inclús fala-se da criação d’áreas de livre comércio sino-africanas. De fato, a China é o terceiro país investidor com 700 empresas e uns 30 biliões de dólares l’ano.

A Sierra Leone s’estão a construir hotéis de luxo totalmente “made in China”. Desde os materiais de construção até os símbolos dos lavabos. Os edifícios de l’exército, da governação, o parlamento ou l’estádio desportivo, também os construíram (ou remodelat) os chineses.

“Africa is a very good environment for investment, especially at the momento. Europe and the USA are too competitive. But it’s not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen tom embark onde. That’s why we entrepreneurs have come tom Sierra Leone, tom Africa.”

Enquanto Europa e os Estados Unidos “perdem o tempo” em protocolos sostenibles e d’outros xorrades,

“They justo come and dom it. We don’t start tom hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. E’m not saying that’s right, E’m justo saying Chinese investment is succeeding because they don’t sete high benchmarks. “

É realmente este “livre mercado” ou este tipo de comércio o que pedem os africanos? Sequer, esta concepção é curiosa e perigosa. Africa precisa poder entrar dentro algún mercado global e ocidente nega-lhe o direito com as subvencions e a PAC, os aranzels e as sanções às governações dictatorials. A China mostra a sua “cara amável” oferecendo investimentos multimilionàries sem perguntar. Que têm de fazer os ditadores se não olhar para l’est?

Os chineses também chegaram a Zimbabwe. As forças aeries s’treinam com aviões chineses, os ónibus são chineses e até todo há rumors que os canhões d’água que se usam para dissolver as manifestações são também feitas à xina.

A política de Mugabe, “Look east”, vai forte. Inclusive há planos para trazer o mandarí às universidades. Dizia o ministro d’educação que

“The compelling need tom bring our two peoples together could cordeiro strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an importando role in this regard.”

O problema que há com os produtos chineses é que não duram muito. Há queixes com os ónibus, que parece que se rompem a cada dois por três, e com d’outros coisas que não chegam à qualidade que se esperava. E como é normal, a gente começa a se cansar. Por enquanto já criaram um termo para se referir a este tipo de produtos de baixa ou nul.a qualidade: zhing-zhong. L’outro problema é que este termo s’aplica a todo aquilo que tenha a ver com os chineses, já sejam produtos ou pessoas, inclusive quando estas pessoas não são chinesas, pero s’ assemblen. A comunidade japonesa já emitiu alguma que outra queixa.

Pendent la guèrra freda # # #el tipicas las frasas amb rimes en convidant als abitants de las zònas contarotladas per govèrns comunistas, a provar las excel.lències De’l estil de vida occidentala. 17 Ans après la casuda del mur de Berlin e de la posteriora desmembració de la URSS, qualques païses viran l'agach cap a l’èst. Cap al comunisme globalitzat de la China.

Fa temps que la China a los uèlhs meses a Africa. Lo comèrci puja e puja e inclús se parla de la creacion d’airals de liure comèrci sino-africanas. En fach, la China es lo tresen país investisseire amb 700 entrepresas e unes 30 bilions de dolars l’an.

A Sierra Leone s’bastisson d'otèls de luxe totalament “made in China”. Dempuèi los materials de bastiment fins als simbòls dels comuns. Las bastissas de’l armada, del govèrn, lo parlament o l’estadi esportiu, los an bastits tanben (o remodelat) los chineses.

“Africa is A very good environment for investment, especially at the moment. Europe and the USA are too competitive. But it’S not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen ton embark ont. That’S why we entrepreneurs have come ton Sierra Leone, ton Africa.”

Mentre Euròpa e los Estats Units “pèrdon lo temps” en protocòls sostenibles e d’autra xorrades,

“They Just come and don it. We don’T start ton hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. E’m not saying that’s right, E’m justa saying Chinese investment is succeeding because they don’t sèt high benchmarks. “

Es vertadièrament aquel “liure mercat” o aquel tipe de comèrci çò que demandan los africanes? Se mai pas, aquela concepcion es coriosa e perilhosa. Africa A de besonh poder dintrar dins algún mercat global e cogant li nega lo drech amb las subvencions e la PAC, los aranzels e las sancions dins los govèrns dictatorials. La China mòstra la siá “cara amabla” en ofrint d'inversions multimilionàries sens demandar. Que lor cal far los dictators si que non gardar cap a l’èst?

Los chineses son arribats tanben a Zimbabwe. Las fòrças aeries s’entrenan amb avions chineses, los autobuses son chineses e fins i tot i a de rumors que los canons d’aiga que s'emplegan per dissòlvre las manifestacions son tanben fachas a la xina.

La politica de Mugabe, “Look east”, va fòrta. I a quitament de plans per portar lo mandarí a las universitats. Disiá lo ministre d’educacion que

“The compelling need Ton bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.G. teaching of Chinese as A foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an Important role in this regard.”

Lo problèma que i a amb los produchs chineses es que duran pas gaire. I a de planhs amb los autobuses, que sembla que se trincan cada dos per tres, e amb d’autra causas qu'arriban pas a la qualitat qu'òm esperava. E cossí es normal, las gents comença a se cansar. Per ara ja an creat un tèrme per se far referéncia a aquela sòrta de produchs de bassa o nul.La qualitat: zhing-zhong. L’autre problèma es qu'aquel tèrme s’aplica a tot aquò qu'aja a veire amb los chineses, sián ja produchs o de personas, quitament quand aquelas personas son pas chinesas, pero s’i semblan. La comunitat japonesa a ja emés qualqu'una qu'autre planh.

Durante la guerra fría eran típicas las frases con rimes invitando a los habitantes de las zonas controladas por gobiernos comunistas, a probar las excel.lències de l’estilo de vida occidental. 17 años después de la caída del muro de Berlin y de la posterior desmembració de la URSS, algunos países giran la mirada hacia l’este. Hacia el comunisme globalitzat de la China.

Hace tiempo que la China tiene los ojos puestos en África. El comercio sube y sube y inclús se habla de la creación d’áreas de libre comercio sino-africanas. De hecho, la China es el tercer país inversor con 700 empresas y unos 30 billones de dólares l’año.

A Sierra Leone s’están construyendo hoteles de lujo totalmente “made in China”. Desde los materiales de construcción hasta los símbolos de los lavabos. Los edificios de l’ejército, del gobierno, el parlamento o l’estadio deportivo, también les han construido (o remodelado) los chinos.

“Africa is a very good environment for investment, especially at the momento. Europe and the USA are too competitive. But it’s not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen tono embark dónde. That’s why we entrepreneurs have come tono Sierra Leone, tono Africa.”

Mientras Europa y los Estados Unidos “pierden el tiempo” en protocolos sostenibles y d’otras xorrades,

“They justo come and don it. We don’t start tono hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. Y m’not saying that’s right, Y m’justo saying Chinese investment is succeeding because they don’t siete high benchmarks. “

Es realmente este “libre mercado” o este tipo de comercio lo que piden los africanos? Cuando menos, esta concepción es curiosa y peligrosa. Africa necesita poder entrar dentro algún mercado global y occidente le niega el derecho con las subvenciones y la PAC, los aranzels y las sanciones a los gobiernos dictatorials. La China muestra su “cara amable” ofreciendo inversiones multimilionàries sin preguntar. Que tienen que hacer los dictadores si no mirar hacia l’este?

Los chinos también han llegado a Zimbabwe. Las fuerzas aeries s’entrenan con aviones chinos, los autobuses son chinos y hasta todo hay rumors que los cañones d’agua que se usan para disolver las manifestaciones son también hechas a la xina.

La política de Mugabe, “Look east”, va fuerte. Incluso hay planes para traer el mandarí a las universidades. Decía el ministro d’educación que

“The compelling need tono bring our two peoples together could cordero strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an importando role in this regard.”

El problema que hay con los productos chinos es que no duran mucho. Hay quejas con los autobuses, que parece que se rompen cada dos por tres, y con d’otras cosas que no llegan a la calidad que se esperaba. Y cómo es normal, la gente empieza a cansarse. De momento ya han creado un término para referirse a este tipo de productos de baja o nulo.la calidad: zhing-zhong. L’otro problema es que este término s’aplica a todo aquello que tenga a ver con los chinos, ya sean productos o personas, incluso cuando estas personas no son chinas, pero s’ assemblen. La comunidad japonesa ya ha emitido alguna que otra queja.