Per a qui no sàpiga què és el principi d’escassetat, és allò que fa que la capacitat de generar rendes extraordinàries d’ una xarxa derivi de la capacitat dels beneficiaris per a assegurar tant la seva centralitat en ella com la centralitat de la xarxa creada a la xarxa global en la que s’ insereix. Dos dels exemples més clars són la Wikipedia i Digg i els seus clons com Menéame.
La primera, per qué només una elit és qui té el poder per a decidir què es publica i què no. Els altres dos, per qué una altra elit, però aquest cop disfressada de falsa democràcia participativa, és qui decideix què és prou rellevant per a ser notícia.

I què passa quan es sumen aquest principi d’escassetat i el fet diferencial català? Doncs que neixen coses com el fantabulós concurs, organitzat per Òmnium Cultural, “Qui creus que forma part de la catosfera?” aprofitant la publicació del llibre Nació.cat.

Aquest concurs pretén reduir la blogsfera catalana a 200 noms,

des dels gurús que tothom admira fins als promotors d’iniciatives més modestes, sovint vinculades al territori, que han donat trempera a la Internet del país.

Com a la Wikipedia, els guardians de vés a saber què d’ Òmnium Cultural rebran les propostes de “catosfèric ilustre”, i d’entre les moltes candidatures, en seleccionaran 200. 200 noms que passaran a l’història com els pares de la Catalunya digital del segle XXI.

Amén.

Què passa amb els altres milers de bloggers, catalans o no, que escriuen en català? No són dignes de pertànyer a aquesta “catosfera”? Simplement seran danys colaterals del fet diferenciador i el sectarisme catalans.

Què trist basar-se en les diferències, en el “nosaltres (els bons) i la resta” per al propi reconeixement. Què trist.

This entry was posted on Monday, April 9th, 2007 at 18:05 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.