Quan algú proposa fer coses útils per al tercer món, a tothom se li acut el mateix. Donacions, apadrinar nens i poca cosa més. En canvi, quan a algú se li acut algún altre mètode que inclogui tecnología com els telèfons mòbils o els ordinadors sempre surt algú que opina que hi ha altres coses millors per a fer.

Tot endinsant-me en el primer mapa de la blogosfera Xilena, navegant navegant he arribat a Xile, he fet unes voltes i he acabat a Uganda. I es que els camins de l’hipertext són inescrutables.

A partir del blog de Leonardo Maldonado he descobert Kiva. Aquest projecte és com una mena de xarxa p2p en la qual, en comptes de saquejar a l’altre peer, l’ajudes. A l’altra banda del cable hi ha persones que intenten tirar endavant un negoci a una zona rural de Uganda. Com ho fan? Amb microcrèdits via PayPal.

L’usuàri presta una petita quantitat de diners per a un negoci que necessita finançament i del que en pot seguir l’evolució. Amb el temps es va rebent la devolució del microcrèdit (sense interessos) que bé pots recuperar o reinvertir en un altre negoci.

Perquè després diguin que portar tecnología al tercer món només serveix per a vendre el que a nosaltres ja no ens serveix o que la globalització és el diable.

This entry was posted on Saturday, December 10th, 2005 at 20:17 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.