Tothom que hagi viatjat en avió en els darrers anys segurament haurà tastat les excel.lències en el tracte d’alguns agents de seguretat (privada) als controls. Gràcies a les novedoses mesures de seguretat, d’eficàcia extremadament nul·la, els agents de seguretat, que no pas de l’autoritat, han vist com se’ls ha atorgat un poder massa gran per a les seves capacitats: la d’humiliar als passatgers de forma totalment arbitrària.

L’estiu de l’any passat, l’eurodiputat Ignasi Guardans va ser testimoni d’un d’aquests infinits actes d’humiliació arbitrària. El vigilant, que no agent, de seguretat va fer descalçar una noia de la cua abans de passar l’arc detector, i l’eurodiputat Guardans li va recordar, tant a ella com als altres passatgers, que si no es porta metall a les sabates, no hi ha cap obligació a descalçar-se.
El vigilant es va donar per al·ludit i va amenaçar a en Guardans amb un

Donç ara seràs tú qui t’hauràs de treure les sabates, per llest.

Fins a aquell moment, Guardans no s’havia identificat com a membre del Parlament Europeu. En fer-ho i requerir la presència, aquest cop si, d’un agent de l’ordre amb capacitat, en aquest cas un Guàrdia Civil, que va recolzar al seu “col·lega”.
Guardans va passar sense sabates, però en recuperar-les va demanar al vigilant que s’identifiqués, cosa que no va fer. Dos companys del vigilant el van “rescatar”, allunyant-lo de la zona mentre un altre indicava als passatgers de la cua

Aquí, a callar i sense fer comentaris, que aquí sembla que n’hi ha un que coneix els seus drets.

Guardans va dirigir-se directament a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a presentar una denúncia, acusant els dos guàrdies de vulnerar diversos articles del Codi Penal per abusos i vexacions, així com de la llei de seguretat privada en el cas del vigilant per no facilitar la seva identificació i de la llei del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, en el cas de l’agent, per no fer complir la llei.

Doncs la denúncia ha arribat al jutge, que l’ha arxivat, descartant la via penal, però (gràcies Senyoria) permetent la possible (però poc probable) obertura d’expedient disciplinari per a l’ agent denunciat.

Com diu Ignasi Guardans,

El jutge exclou tota responsabilitat del vigilant de seguretat perquè segons ell no té la condició d’autoritat ni de funcionari, limitant-se a valorar l’actuació del Guàrdia Civil que va intervenir “a posteriori” dels fets. És obvi que s’obre així un greu interrogant polític i legislatiu: si els vigilants de l’aeroport no són autoritat, amb quin dret donen ordres als ciutadans?

Per la nostra seguretat, i gràcies al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 del Prat, a partir d’ara els vigilants dels aeroports espanyols tenen via lliure per a donar ordres arbitràries als ciutadans, tot i que reclamin els seus drets, sense cap mena de responsabilitat.

Fins quan s’aguantaràn aquestes faltes de respecte?

El conegut hacker del segle XVIII, Benjamin Franklin, ja ho va deixar ben clar:

Qualsevol societat que renuncia a la seva llibertat per a aconseguir una petita dosi de seguretat temporal, no mereix ni llibertat ni seguretat.

Els abusos als aeroports, o l’estat que fa trampes al solitari

Todo mundo que tenha viajado em avião nos últimos anos seguramente terá provado as excel.lències #tratar d’alguns agentes de segurança (privada) aos controles. Graças às novedoses medidas de segurança, d’eficácia extremamente nul·la, os agentes de segurança, que não de l’autoridade, viram como se’ls outorgou um poder demasiado grande para as suas capacidades: o d’humilhar aos passatgers de forma totalmente arbitrària.

L’verão de l’ano passado, l’eurodiputat Ignasi Guardans foi testemunha d’um d’estes infinitos actos d’humiliació arbitrària. O vigilante, que não agente, de segurança fez descalçar uma #moço da bicha dantes de passar l’arco detector, e l’eurodiputat Guardans lhe recordou, tanto a ela como os outros passatgers, que se não se traz metal às sabates, não há cabe obrigação a descalçar-se.
O vigilante deu-se por aludido e ameaçou a em Guardans com um

Donç agora serás tú quem t’terás de sacar as sabates, por pronto.

Até aquele momento, Guardans não s’tinha identificado como membro do Parlamento Europeu. Ao o fazer e requerer a presença, desta vez se, d’um agente de l’ordem com capacidade, neste caso um Guarda Civil, que apoiou ao seu “colega”.
Guardans passou sem sabates, mas ao as recuperar pediu ao vigilante que s’identificasse, coisa que não fez. Dois colegas do vigilante resgataram-no”, afastando-o da zona enquanto outro indicava aos passatgers da bicha

Aqui, a calar e sem fazer comentários, que aqui parece que n’há um que conhece os seus direitos.

Guardans dirigiu-se directamente à delegacia dos Mossos d’Esquadra a apresentar uma denúncia, acusando os dois guardas de vulnerar vários artigos do Código Penal por abusos e vexacions, bem como da lei de segurança privada no caso do vigilante por não facilitar a sua identificação e da lei do regime disciplinari da Guarda Civil, no caso de l’agente, por não fazer cumprir a lei.

Pois a denúncia chegou ao juiz, que l’tem arxivat, descartando a via penal, mas (graças Senyoria) permitindo a possível (mas pouco provável) abertura d’expediente disciplinari para l’ agente denunciado.

Como diz Ignasi Guardans,

O juiz exclui toda responsabilidade do vigilante de segurança porque segundo ele não tem a condição d’autoridade nem de servidor público, se limitando a valorizar l’actuação do Guarda Civil que interveio “a posteriori” dos fatos. É óbvio que s’faço assim um grave interrogando político e legislativo: se os vigilantes de l’aeroporto não são autoridade, com qual direito dão ordens aos cidadãos?

Pela nossa segurança, e graças ao Julgado de Primeira Instância e Instrução número 5 do Prat, a partir d’agora os vigilantes dos aeroportos espanhóis têm via livre para dar ordens arbitràries aos cidadãos, apesar que reclamem os seus direitos, sem chefe tipo de responsabilidade.

Até quando s’aguantaràn estas faltas de respeito?

O conhecido hacker do século XVIII, Benjamin Franklin, já o deixou bem claro:

Qualquer sociedade que renuncia à sua liberdade para conseguir uma pequena dose de segurança temporária, não merece nem liberdade nem segurança.

Os abusos aos aeroportos, ou l’sido que faz armadilhas ao solitário

Totes que #ajan # #el en avion en los darrièrs ans auràn tastat segurament las excel.lències Ne lo tracti d’qualques agents de seguretat (privada) als contraròtles. Mercés a las novedoses mesuras de seguretat, d’eficacitat extrèmament nulla, los agents de seguretat, que pas de’l autoritat, an vist coma se ls’a autrejat un poder tròp grand per las siás capacitats: la d’umiliar als passatgièrs de forma totalament arbitrària.

L’estiu de’l an passat, l’eurodiputat Ignasi Guardans foguèt testimòni d’una d’aqueles infinits actes d’humiliació arbitrària. Lo en susvelhant, que pas agent, de seguretat faguèt descauçar una gojata de la coa abans de passar l’arc detector, e l’eurodiputat Guardans li remembrèt, tant a ela coma los autres passatgièrs, que se se pòrta pas metal a las sabatas, i a pas cap de obligacion a se descauçar.
Lo en susvelhant se donèt per fach allusion e menacèt a en Guardans amb un

Donç Seràs ara tú qui t’te caldrà traire las sabatas, per escarrabilhat.

Fins a aquel moment, Guardans pas’s aviá identificat coma membre del Parlament Europèu. En o far e requerir la preséncia, aquel còp se, d’un agent de’l òrdre amb capacitat, en aquel cas un Gàrdia Civil, qu'apiegèt a lo sieu “collèga”.
Guardans Passèt sens sabatas, mas en las recuperar demandèt al en susvelhant que’s identifiquès, causa que faguèt pas. Dos companhs del en susvelhant lo rescatèron”, en l'aluenhant de la zòna mentre un autre indicava als passatgièrs de la coa

Aicí, a calar e sens far de comentaris, que sembla aicí que’n i a un que coneis los sieus dreches.

Guardans Se dirigiguèt dirèctament al comissariat dels Mòssos’d Esquadra a far una denóncia, en acusant los dos gàrdias d'alebar de divèrses articles del Còdi Penal per abuses e vexacions, aital coma de la lei de seguretat privada en lo cas del en susvelhant per pas facilitar la siá identificacion e de la lei del regim disciplinari de la Gàrdia Civila, en lo cas de’l agent, per pas far complir la lei.

Doncas la denóncia es arribada al jutge, que’l a arxivat, en escartant la via penala, mas (mercés Senyoria) en permetent la possibla (mas pauc probabla) dubertura d’expedient disciplinari per l’ agent denonciat.

Cossí ditz Ignasi Guardans,

Lo jutge exclutz tota responsabilitat del en susvelhant de seguretat perque segon el a pas la condicion d’autoritat ni de foncionari, en se limitant a avalorar l’accion del Gàrdia Civil qu'intervenguèt “a posteriori” dels faches. Es vesedor que’s òbri aital un grèu punt d'interrogacion politic e legislatiu: se los vigilants de’l aeropòrt son pas autoritat, amb quin drech donan d'òrdres als ciutadans?

Per la nòstra seguretat, e mercés al Jutjat de Primièra Instància e Instruccion numèro 5 del Prat, a partir’d ara los vigilants dels aeropòrts espanhòls an via liura per donar d'òrdres arbitràrias als ciutadans, malgrat que reclamen los sieus dreches, sens cap de sòrta de responsabilitat.

Fins quand s’aguantaràn aquelas fautas de respècte?

Lo conegut hacker del sègle XVIII, Benjamin Franklin, o daissèt ja plan clar:

Quina societat que siá que renóncia a la siá libertat per aténher una pichona dòsi de seguretat temporala, merita pas ni libertat ni seguretat.

Los abuses als aeropòrts, o l’estada que # # #el arratèras al solitari

Todo el mundo que haya viajado en avión en los últimos años seguramente habrá probado las excel.lències lo trato d’algunos agentes de seguridad (privada) a los controles. Gracias a las novedoses medidas de seguridad, d’eficacia extremadamente nula, los agentes de seguridad, que no de l’autoridad, han visto cómo se’ls ha otorgado un poder demasiado grande para sus capacidades: la d’humillar a los pasajeros de forma totalmente arbitrària.

L’verano de l’año pasado, l’eurodiputat Ignasi Guardans fue testigo d’un’d estos infinitos actos d’humillación arbitrària. El vigilante, que no agente, de seguridad hizo descalçar una chica de la cola antes de pasar l’arco detector, y l’eurodiputat Guardans le recordó, tanto a ella cómo a los otros pasajeros, que si no se trae metal a los zapatos, no hay ninguna obligación a descalçar-se.
El vigilante se dio por aludido y amenazó a en Guardans con uno

Donç ahora serás tú quien t’tendrás que sacar los zapatos, por listo.

Hasta aquel momento, Guardans no’s había identificado como miembro del Parlamento Europeo. Al hacerlo y requerir la presencia, este golpe si, d’un agente de l’orden con capacidad, en este caso un Guardia Civil, que apoyó a su “colega”.
Guardans pasó sin zapatos, pero al recuperarlas pidió al vigilante que s’identificara, cosa que no hizo. Dos compañeros del vigilante lo rescataron”, alejándolo de la zona mientras otro indicaba a los pasajeros de la cola

Aquí, a callar y sin hacer comentarios, que aquí parece que’n hay un que conoce sus derechos.

Guardans se dirigió directamente a la comisaría de los Mozos’d Esquadra a presentar una denuncia, acusando los dos guardias de vulnerar varios artículos del Código Penal por abusos y vejaciones, así como de la ley de seguridad privada en el caso del vigilante por no facilitar su identificación y de la ley del régimen disciplinario de la Guardia Civil, en el caso de l’agente, por no hacer cumplir la ley.

Pues la denuncia ha llegado al juez, que l’ha archivado, descartando la vía penal, pero (gracias Señoría) permitiendo la posible (pero poco probable) apertura d’expediente disciplinario para l’ agente denunciado.

Cómo dice Ignasi Guardans,

El juez excluye toda responsabilidad del vigilante de seguridad porque según él no tiene la condición d’autoridad ni de funcionario, limitándose a valorar l’actuación del Guardia Civil que intervino “a posteriori” de los hechos. Es obvio que s’obro así un grave interrogante político y legislativo: si los vigilantes de l’aeropuerto no son autoridad, con qué derecho dan órdenes a los ciudadanos?

Por nuestra seguridad, y gracias al Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 5 del Prat, a partir’d ahora los vigilantes de los aeropuertos españoles tienen vía libre para dar órdenes arbitràries a los ciudadanos, a pesar de que reclamen sus derechos, sin ningún tipo de responsabilidad.

Hasta cuando s’aguantaràn estas faltas de respeto?

El conocido hacker del siglo XVIII, Benjamin Franklin, ya lo dejó bien claro:

Cualquier sociedad que renuncia a su libertad para conseguir una pequeña dosis de seguridad temporal, no merece ni libertad ni seguridad.

Los abusos a los aeropuertos, o l’sido que hace trampas al solitario