L’eurodiputat Ignasi Guardans és una persona a la que admiro.

Des del juliol de 2007, en que va començar la seva odissea pel tema dels controls de seguretat als aeroports.
Passant per quan es va declarar el foiegras arma terrorista o el petit reportatge estiuenc anomenat “Les sabates d’en Guardans” i fins a arribar la setmana passada, en que es va publicar la llista secreta d’articles prohibits.

Malgrat tot això, i com que no tots hem de pensar igual, hi ha dos temes importants en els que discrepo. I força. I per això m’entristeix tant haver d’escriu-re aquest post.

El primer es que un eurodiputat abanderat de la llibertat, al menys als aeroports, defensi la directiva de la vergonya dient que

Aquest text protegeix millor els immigrants irregulars a molts Estats membre, mentre permet a d’altres com Espanya mantenir unes garanties superiors.

No entenc com “detenir retenir sense proves judicials als inmigrants indocumentats durant 18 mesos” és sinònim de protecció. Com no sigui contra la pluja i el vent treient-los del carrer i posant-los a tots a dins de cel.les amb calefacció i cafè calent, no ho entenc.
Ah, que 18 mesos és demagògia. Que són 6 i fins a 18 amb mandat judicial. Acabaramos! Això ho canvia tot!! Si el jutge només ha d’entrar a partir del mig any, sigui. Així alleujarem els jutjats, que prou feina tenen.

L’altra cosa en que discrepo, i aquesta m’emprenya foŕça però en un sentit diferent, es en la posició de l’eurodiputat respecte a la directiva de telecomunicacions i les seves esmenes.

Avui mateix, al Parlament Europeu, Ignasi Guardans s’ha posicionat a favor de les esmenes que faràn que Internet sigui considerada un niu de pirateria i tots els seus usuaris delinqüents.
Unes esmenes que farien salivar a l’STASI, ja que deixaran la porta oberta a que qualsevol “òrgan competent” pugui ordenar el monitoratge de comunicacions i el tràfic d’internet de qualsevol ciutadà europeu, sense l’intervenció de cap jutge. A algú li sona? Com els 6 mesos, exacte. A ningú li sona res més?

Unes esmenes que, d’aprovar-se, permetràn que les societats de gestió de drets d’autor puguin auto-denominar-se “organs competents” i decidir què és legal i què no és legal a la xarxa, passant per sobre del poder judicial (ni sis mesos, ni deu, ni divuit) i desconectar d’Internet a aquells usuaris reincidents.

l’Ignasi Guardans ha dit a la seva intervenció d’avui que es necessita una resposta equilibrada. Que s’ha de protegir tant a la cultura com als usuaris, i que espera que la votació no es contamini per pressions externes.

Estic entenent que la falsa propietat intelectual disfressada de “cultura” puntua igual o per sobre dels ciutadans europeus en termes de drets i protecció?

De veritat, senyor Guardans, després de tot allò de la transparència, com pot dir tranquilament que no li agrada que els ciutadans europeus escriguin als seus representants per a demanar-los que no els converteixin el sospitosos? Quina transparència és aquesta!! Han sigut els ciutadans europeus els qui han atorgat la seva representació als eurodiputats, però això no vol dir que aquests tinguin carta blanca. Si no li agrada que “pressions externes” consistents en ciutadans, que per cert li paguen el sou, parlant amb els seus representants polítics, influeixin en les decisions del parlament, crec que faria bé de replantejar-se la seva professió. Aquesta concepció de la transparència m’espanta.

M’he permès de copiar un parell de frases del propi blog d’Ignasi Guardans per acabar, i es que, senyor Guardans, amb la directiva de telecomunicacions no està en joc el dret a baixar pelis o música, sinó el dret a ser tractats com a ciutadans en tota circumstància. També a internet.

I si, l’Europa oficial està lluny dels seus votants i dels ciutadans. Actituds com considerar intervencions ciutadanes com a “contaminació” no fan res més que augmentar aquesta distància i demostrar, un cop més, que l’Europa oficial està trencant de forma unilateral el contracte establert amb els seus ciutadans.

L’eurodiputat Ignasi Guardans é uma pessoa à que admiro.

Desde o julho de 2007, em que começou a sua odissea pelo tema dos controles de segurança aos aeroportos.
Passando por quando se declarou o foiegras arma terrorista ou a pequena reportagem estiuenc denominado “As sabates d’em Guardans” e até chegar na semana passada, em que se publicou a lista secreta d’artigos proibidos.

Apesar todo isto, e como que não todos temos de pensar igual, há dois temas importantes nos que discrepo. E bastante. E por isto m’entristeix tanto ter’d escreve-re este tabela.

O primeiro se que um eurodiputat abanderat da liberdade, ao menos aos aeroportos, defenda a directora da vergonha dizendo que

Este texto protege melhor os imigrantes irregulares a muitos Estados membro, enquanto permite a dÂ’outros como Espanha manter umas garantias superiores.

Não entendo como “deter reter sem provas judiciais aos inmigrants indocumentados durante 18 meses” é sinònim de protecção. Como não seja contra a chuva e o vento treient-los da rua e os pondo a todos adentro de céu.as com calefacção e café quente, não o entendo.
Ah, que 18 meses é demagògia. Que são 6 e até 18 com mandato judicial. Acabaramos! Isto o muda tudo!! Se o juiz só tem’d entrar a partir do médio ano, seja. Assim aliviaremos os julgados, que basta trabalho têm.

L’outro coisa em que discrepo, e este m’emprenya foŕça mas num sentido diferente, se na posição de l’eurodiputat com respeito à directora de telecomunicações e as suas emendas.

Hoje mesmo, ao Parlamento Europeu, Ignasi Guardans s’tem posicionat a favor das emendas que faràn que Internet seja considerada um ninho de pirateria e todos os seus utentes delinqüents.
Umas emendas que fariam salivar a l’STASI, já que deixarão a traz aberta a que qualquer “órgão competent” possa ordenar o monitoratge de comunicações e o tráfico d’internet de qualquer cidadão europeu, sem l’intervenção de chefa julgue. A alguém lhe soa? Como os 6 meses, exacto. A ninguém lhe soa nada mais?

Umas emendas que, d’se aprovar, permetràn que as sociedades de gestão de direitos d’autor possam auto-se denominar “organs competents” e decidir que é legal e que não é legal à rede, passando acima do poder judicial (nem seis meses, nem dez, nem dezoito) e desconectar d’Internet àqueles utentes reincidents.

l’Ignasi Guardans disse à sua intervenção d’hoje que se precisa uma respondida equilibrada. Que s’tem de proteger tanto à cultura como os utentes, e que espera que a votação não se contamine por pressões externas.

Estou a entender que a falsa propriedade intelectual disfarçada de cultura “” puntua igual ou acima dos cidadãos europeus em termos de direitos e protecção?

De verdade, senhor Guardans, depois de todo aquilo da transparência, como pode dizer tranquilament que não gosta que dos cidadãos europeus escrevam aos seus representantes para os pedir que não os convertam o suspeitos? Qual transparência é esta!! Foram os cidadãos europeus quem outorgaram a sua representação aos eurodiputats, mas isto não quer dizer que estes tenham carta branca. Se não gosta que “de pressões externas” consistents em cidadãos, que por verdadeiro lhe pagam o salário, falando com os seus representantes políticos, influam nas decisões do parlamento, acho que faria bem de replantejar-se a sua profissão. Esta concepção da transparência m’assusta.

M’permiti de copiar um par de frases do próprio blog d’Ignasi Guardans para acabar, e se que, senhor Guardans, com a directora de telecomunicações não está em jogo o direito a baixar peles ou música, senão o direito a ser tratados como cidadãos em toda circunstância. Também a internet.

E se, lÂ’Europa oficial está longe dos seus votants e dos cidadãos. Atitudes como considerar intervenções cidadãs como “contaminação” não fazem nada mais que aumentar esta distância e demonstrar, um golpe mais, que l’Europa oficial está a romper de forma unilateral o contrato estabelecido com os seus cidadãos.

L’eurodiputat Ignasi Guardans # # #el una persona a la que admiri.

Dempuèi julhet de 2007, en que comencèt la siá odissèa pel tèma dels contraròtles de seguretat als aeropòrts.
En passant per quand se declarèt lo foiegras arma terrorista o lo pichon reportatge estiuenc nomenat “Las sabatas d’en Guardans” e fins a arribar la setmana passada, en que se publiquèt la lista secrèta d’articles enebits.

Malgrat tot aiçò, e cossí que pas totes nos cal pensar parièr, i a dos tèmas importants en los que divergissi. E fòrça. E per aquò m’entristís tant aver’d escriu-re aquel post.

Lo primièr se que un eurodiputat abanderat de la libertat, al mens als aeropòrts, defenda la directiva de la vergonha en disent que

Aquel tèxt protegís melhor los immigrants irregulares a fòrça Estat membre, mentre permet a dÂ’autra coma Espanha manténer unes gatges superiors.

Compreni pas coma deténer reténer sens pròvas judicialas als inmigrants indocumentats pendent 18 meses” es sinonim de proteccion. Cossí siá pas contra la pluèja e lo vent treient-los de la carrièra e en los metent a totes dins de cèl.Las amb calfatge e cafè en calent, o compreni pas.
Ah, que 18 meses es demagogia. Que son 6 e fins a 18 amb mandat judicial. Acabaramos! Aiçò o càmbia tot!! Se lo jutge a solament’d dintrar a comptar del mièg an, siatz. Aital alleujarem los jutjats, que pro trabalh an.

L’autra causa en que divergissi, e aquela m’embèstia foŕça mas en un sens desparièr, se en la posicion de’l eurodiputat per çò qu'es de la directiva de telecomunicacions e las siás esmenas.

Uèi meteis, dins lo Parlament Europèu, Ignasi Guardans s’a plaçat en favor de las esmenas que faràn qu'Internet siá considerada un nin de pirateria e totes los sieus usatgièrs delinquentes.
Unas esmenas que farián salivar a l’STASI, doncas que daissaràn la pòrta dubèrta a que quin “organ competent que siá” pòsca ordenar lo monitoratge de comunicacions e lo trafic d’internet de quin ciutadan europèu que siá, sens l’intervencion de cap de jutge. A quauquarrés li sona? Coma los 6 meses, exacte. A degun li sona res mai?

Unas esmenas que, d’s'aprovar, permetràn que las societats de gestion de drecha d’autor pòscan auto-se nomenar “organs competents” e decidir qué es legal e qué es pas legal a la ret, en passant per dessús lo poder judicial (ni sièis meses, ni dètz, ni dètz-e-uèch) e desconectar d’Internet a aqueles usatgièrs reincidents.

L’Ignasi Guardans a dich a la siá intervencion d’uèi que s'a de besonh una responsa equilibrada. Que’s li cal protegir tant a la cultura coma los usatgièrs, e qu'espera que la votacion se contamine pas per pressions extèrnas.

Compreni que la falsa proprietat intelectual disfressada de “cultura” puntua parièra o per dessús los ciutadans europèus en tèrmes de dreches e proteccion?

De vertat, senhor Guardans, après tot aquò de la transparéncia, coma pòt dire tranquilament que li agrada pas que los ciutadans europèus escrigan als sieus representants per los demandar que los convertiscan pas los suspèctes? Quina transparéncia es aquela!! Son estats los ciutadans europèus los qu'an autrejat la siá representacion als eurodiputats, mas aiçò vòl pas dire qu'aqueles ajan letra blanca. se Li agrada pas que “pressions extèrnas” consistentas en ciutadans, que per cèrt li pagan lo sòu, en parlant amb los sieus representants politics, influiscan en las decisions del parlament, cresi que fariá plan de replantejar-la se siá profession. Aquela concepcion de la transparéncia m’espanta.

M’ai permés de copiar un parelh de frasas del pròpri blog d’Ignasi Guardans per acabar, e se que, senhor Guardans, amb la directiva de telecomunicacions es pas en jòc lo drech a davalar espeles o musica, mas lo drech a èsser tractats coma ciutadans en tota circonstància. Tanben dins internet.

E se, lÂ’Euròpa oficial es luènh de los sieus votants e dels ciutadans. Actituds coma considerar d'intervencions ciutadanas coma “contaminacion” fan pas res mai qu'acréisser aquela distància e demostrar, un còp mai, que ’l Euròpa oficial trinca de forma unilaterala lo contracte establit amb los sieus ciutadans.

L’eurodiputat Ignasi Guardans es una persona a la que admiro.

Desde el julio de 2007, en que empezó su odisea por el tema de los controles de seguridad a los aeropuertos.
Pasando por cuando se declaró el foiegras arma terrorista o el pequeño reportaje estiuenc denominado “Los zapatos d’en Guardans” y hasta llegar la semana pasada, en que se publicó la lista secreta d’artículos prohibidos.

A pesar de todo esto, y cómo que no todos tenemos que pensar igual, hay dos temas importantes en los que discrepo. Y fuerza. Y por esto m’entristeix tanto haber’d escribe-re este tabla.

El primero se que un eurodiputat abanderado de la libertad, al menos a los aeropuertos, defienda la directiva de la vergüenza diciendo que

Este texto protege mejor los inmigrantes irregulares a muchos Estados miembro, mientras permite a dÂ’otras como España mantener unas garantías superiores.

No entiendo como “detener retener sin pruebas judiciales a los inmigrants indocumentados durante 18 meses” es sinónimo de protección. Cómo no sea contra la lluvia y el viento treient-los de la calle y poniéndolos a todos adentro de cielo.las con calefacción y café caliente, no lo entiendo.
Ah, que 18 meses es demagogia. Que son 6 y hasta 18 con mandato judicial. Acabaramos! Esto lo cambia todo!! Si el juez sólo ha’d entrar a partir del medio año, sea. Así aliviaremos los juzgados, que basta trabajo tienen.

L’otra cosa en que discrepo, y esta m’emprenya foŕça pero en un sentido diferente, se en la posición de l’eurodiputat respecto a la directiva de telecomunicaciones y sus enmiendas.

Hoy mismo, al Parlamento Europeo, Ignasi Guardans s’ha posicionado a favor de las enmiendas que faràn que Internet sea considerada un nido de piratería y todos sus usuarios delincuentes.
Unas enmiendas que harían salivar a l’STASI, puesto que dejarán la puerta abierta a que cualquier “órgano competente” pueda ordenar el monitoratge de comunicaciones y el tráfico d’internet de cualquier ciudadano europeo, sin l’intervención de ningún juez. A alguien le suena? Como los 6 meses, exacto. A nadie le suena nada más?

Unas enmiendas que, d’aprobarse, permetràn que las sociedades de gestión de derechos d’autor puedan auto-denominarse “organs competentes” y decidir qué es legal y que no es legal a la red, pasando por encima del poder judicial (ni seis meses, ni diez, ni dieciocho) y desconectar d’Internet a aquellos usuarios reincidentes.

l’Ignasi Guardans ha dicho a su intervención d’hoy que se necesita una respuesta equilibrada. Que s’tiene que proteger tanto a la cultura como a los usuarios, y que espera que la votación no se contamine por presiones externas.

Estoy entendiendo que la falsa propiedad intelectual disfrazada de cultura “” puntúa igual o por encima de los ciudadanos europeos en termas de derechos y protección?

De verdad, señor Guardans, después de todo aquello de la transparencia, como puede decir tranquilament que no le gusta que los ciudadanos europeos escriban a sus representantes para pedirlos que no les conviertan el sospechosos? Qué transparencia es esta!! Han sido los ciudadanos europeos quienes han otorgado su representación a los eurodiputats, pero esto no quiere decir que estos tengan carta blanca. Si no le gusta que “presiones externas” consistentes en ciudadanos, que por cierto le pagan el sueldo, hablando con sus representantes políticos, influyan en las decisiones del parlamento, creo que haría bien de replantearse su profesión. Esta concepción de la transparencia m’asusta.

M’he permitido de copiar un par de frases del propio blog d’Ignasi Guardans para acabar, y se que, señor Guardans, con la directiva de telecomunicaciones no está en juego el derecho a bajar peles o música, sino el derecho a ser tratados como ciudadanos en toda circunstancia. También a internet.

Y si, lÂ’Europa oficial está lejos de sus votantes y de los ciudadanos. Actitudes como considerar intervenciones ciudadanas como “contaminación” no hacen nada más que aumentar esta distancia y demostrar, un golpe más, que l’Europa oficial está rompiendo de forma unilateral el contrato establecido con sus ciudadanos.