Fa uns catorze anys vaig anar a visitar uns tiets que vivien al Canadà. En una excursió que vam fer, vam entrar als Estats Units. Al cotxe, el tiet, dos cosins i jo. La cosa es que a la frontera Canadà-EEUU, que no te res a veure amb la frontera sud amb Mèxic, el meu tiet li va comentar al policia que “tots som ciutadans canadencs, de Montreal”. Vam entrar sense problemes i ningú va haver de mostrar cap document a la policía. Ni tan sols el permís de conduir.

I aquesta és l’història de com vaig entrar ilegalment als Estats Units. Tot i que això resulta anecdòtic i fins i tot risible, no ho podria tornar a repetir.

Llegint els enllaços que proposa en Pere Quintana trobo que el govern federal va autoritzar la recopilació i posterior retenció durant 15 anys per a ciutadans dels Estats Units, i fins a 75 per a la resta, de les dades de les persones que entrin als EEUU per terra. Aquestes dades es podràn fer servir en investigacions anti-terroristes i “d’inteligència”.

Per si no fos poc, i com que des del gener els oficials de frontera han de recopilar totes les dades manualment, els plans inclouen des del juny un nou requeriment: que totes les persones que entrin als EEUU per terra hagin de mostrar algún document identificatiu amb sistema de radio freqüència (o RFID).

Si un viatja a Vancouver i vol visitar Seattle fent un viatge en un cotxe llogat, a la frontera li demanaran un document RFID, li agafaràn les dades personals i les faràn servir durant 15 o 75 anys per a investigar moviments, contrastar-les amb el país d’origen i ves a saber què més.
Es a dir: tota persona que entra als Estats Units, incloent els seus propis ciutadans, és considerada com a potencial terrorista des del gener de 2008.

I ja per a rematar, el departament de seguretat interior pretén que la inmensa base de dades que es crearà amb tot això quedi al marge de la Privacy Act, que permet que els ciutadans puguin saber si alguna entitat, com l’ FBI, la CIA o el departament de bombers de Philadelphia, ha accedit a les seves dades.

Què s’ aconsegueix fent això? Primer de tot, i amb l’excusa “qui no vulgui que es retenguin les seves dades, que no creui la frontera”, s’aconsegueix tancar-la encobertament i restringir la llibertat de moviments de ciutadans normals i corrents, per no parlar d’aquells “en situació ilegal”.
Per altra banda, es força l’implantació, també encoberta i per la cara, de nous documents que creen molts dubtes sobre la seva eficàcia i seguretat.

Tinc molt clar que després de les meves dues estades als EEUU, i veient els tinglados actuals, trigaré molts i molts anys a tornar-hi, si es que hi torno. Però el problema no és aquest. El problema és molt més a prop.

El problema es que les actuals polítiques europees, dissenyades per una Comissió que no escolleixen els ciutadans, passen per adaptar o copiar les estrategies dels Estats Units en materia de seguretat, passant per sobre dels mateixos ciutadans europeus i trencant unilateralment el contracte social i de llibertats que suposava la pròpia creació de la UE.

El problema es que, seguint les recomanacions i la paranoia antiterrorista nord-americana, els ciutadans de la Unió Europea ja fa temps que pateixen abusos arbitraris, ineficients i totalment absurds, tant als controls de seguretat als aeroports com durant l’enllaç de vols en països tan llunyans com el Brasil.

El problema és que, després de patir aquestes humiliacions públiques, la Unió Europea instalarà una mini-càmera a cada seient i sis més als passadissos dels avions per a controlar el comportament dels passatgers i “alertar” a la tripulació de possibles “comportaments violents”.

El problema és que, seguint l’exemple dels seus cosins americans, a la frontera del Regne Unit et poden obligar a obrir l’ordinador, el registren en busca de “musica ilegal”, te’l roben te’l requisen i et posen una multa per contraban.

El problema és que la Unió Europea permetrà que les dades personals dels seus ciutadans puguin ser consultades lliurement per agències federals nord-americanes. Aquestes dades inclouran informació sobre tarjes de crèdit, historial de viatges i de navegació per internet.

El problema és que el govern de Suècia, imitant iniciatives nord-americanes, controlarà totes les comunicacions internacionals, telèfon, fax i correu electrònic, per qüestions de seguretat nacional.

El problema és que gran part d’ aquestes mesures les estan adoptant governs que s’auto atorguen l’etiqueta de “progressistes”.

El problema és, quan es trigarà a implantar l’ús obligatori de passaports RFID o biomètrics a territori europeu?
Quan es trigarà a suprimir la llibertat de moviments dins Europa, i a obligar que qualsevol ciutadà europeu hagi de presentar un d’aquests documents insegurs per tal que sigui molt més fàcil incorporar les seves dades personals a una base de dades, semblant a l’americana, o potser com alguna de les noves bases de dades franceses?

Però a part de problemes, també es creen preguntes, perque en qualsevol context, si una de les parts trenca unilateralment un contracte, aquest queda anulat per complet.

La antigament coneguda com “bona i vella Europa” sembla decidida a ser la “vella Europa del control totalitari“, on tots els seus ciutadans seràn ilegals.

Faz uns quatorze anos fui a visitar uns tiets que viviam no Canadá. Numa excursió que fizemos, entrámos aos Estados Unidos. Ao carro, o tiet, dois cosins e eu. A coisa se que à fronteira Canadá-EEUU, que não chá nada a ver com a fronteira sul com México, o meu tiet lhe comentou ao polícia que “todos somos cidadãos canadenses, de Montreal”. Entrámos sem problemas e ninguém teve de mostrar cabe documento à policía. Nem tão só a permissão de conduzir.

E esta é l’história de como entrei ilegalment aos Estados Unidos. Apesar que isto resulta anecdòtic e inclusive risible, não podê-lo-ia voltar a repetir.

Lendo os enllaços que propõe em Pere Quintana encontro que a governação federal autorizou a recopilació e posterior retenció durante 15 anos para cidadãos dos Estados Unidos, e até 75 para o resto, dos dados das pessoas que entrem aos EEUU por terra. Estes dados se podràn usar em investigações anti-terroristas e “d’inteligència”.

Por se não fosse pouco, e como que desde o janeiro os oficiais de fronteira têm de recopilar todos os dados manualment, os planos incluem desde o junho um novo requeriment: que todas as pessoas que entrem aos EEUU por terra tenham de mostrar algún documento identificatiu com sistema de radio frequência (ou RFID).

Se um viaja a Vancouver e quer visitar Seattle fazendo uma viagem num carro alugado, à fronteira pedir-lhe-ão um documento RFID, lhe agafaràn os dados pessoais e as faràn servir durante 15 ou 75 anos para pesquisar movimentos, as contrastar com o país d’origem e vê a saber que mais.
Se a dizer: toda pessoa que entra aos Estados Unidos, incluindo os seus próprios cidadãos, é considerada como potencial terrorista desde o janeiro de 2008.

E já para arrematar, o departamento de segurança interior pretende que a inmensa base de dados que criar-se-á com todo isto fique à margem da Privacy Act, que permite que os cidadãos possam saber se alguma entidade, como l’ FBI, a CIA ou o departamento de bombeiros de Philadelphia, acedeu aos seus dados.

Que s’ consegue fazendo isto? Primeiro de todo, e com l’desculpa “quem não queira que se retenguin os seus dados, que não cruze a fronteira”, s’consegue a fechar encobertament e restringir a liberdade de movimentos de cidadãos normais e correntes, por não falar d’aqueles “em situação ilegal”.
Por outra banda, se bastante l’implantação, também encoberta e pela cara, de novos documentos que criam muitas dúvidas sobre a sua eficácia e segurança.

Tenho muito claro que depois das minhas duas estadias aos EEUU, e vendo os tinglados actuais, demorarei muitos e muitos anos a # voltar, se se que # volto. Mas o problema não é este. O problema é bem mais perto.

O problema se que as actuais políticas européias, desenhadas por uma Comissão que não escolleixen os cidadãos, passam para adaptar ou copiar as estrategies dos Estados Unidos em materia de segurança, passando acima dos mesmos cidadãos europeus e rompendo unilateralmente o contrato social e de liberdades que supunha a própria criação da UE.

O problema se que, seguindo as recomendações e a paranoia antiterrorista norte-americana, os cidadãos da União Européia já faz tempo que padecem abusos arbitraris, ineficients e totalmente absurdos, tanto aos controles de segurança aos aeroportos como durante l’enllaç de voos em países tão longínquos como o Brasil.

O problema é que, depois de padecer estas humiliacions públicas, a União Européia instalarà uma mini-câmara à cada sentando e mais seis aos corredores dos aviões para controlar o comportamento dos passatgers e “alertar” à tripulação de possíveis “comportamentos violentos”.

O problema é que, seguindo l’exemplo dos seus cosins americanos, à fronteira do Reino Unido te podem obrigar a abrir l’computador, o registam # procura de musica “ilegal”, te l’roubam te l’requisen e te põem uma multa por contraban.

O problema é que a União Européia permitirá que os dados pessoais dos seus cidadãos possam ser consultadas livremente por agências federais norte-americanas. Estes dados incluirão informação sobre tarjes de crédito, historial de viagens e de navegação por internet.

O problema é que a governação de Suécia, imitando iniciativas norte-americanas, controlará todas as comunicações internacionais, telefone, fax e correio electrónico, por questões de segurança nacional.

O problema é que grande parte d’ estas medidas as estão a adoptar governações que s’auto outorgam l’etiqueta de progressistes “”.

O problema é, quando demorar-se-á a implantar l’uso obrigatório de passaportes RFID ou biomètrics a território europeu?
Quando demorar-se-á a suprimir a liberdade de movimentos dentro Europa, e a obrigar que qualquer cidadão europeu tenha de apresentar um d’estes documentos inseguros contanto que seja bem mais fácil incorporar os seus dados pessoais a uma base de dados, parecendo a l’americano, ou quiçá como alguma das novas bases de dados franceses?

Mas aparte de problemas, também se criam perguntas, perque em qualquer contexto, se uma das partes rompe unilateralmente um contrato, este fica anulat por completo.

A antigamente conhecida como “boa e velha Europa” parece decidida a ser a “velha Europa do controle totalitari“, onde todos os seus cidadãos seràn ilegals.

# # #el unes catorze ans anèri visitar unes tiets que vivián al Canadà. En una excursion que faguèrem, dintrèrem als Estats Units. A la veitura, lo tiet, dos cosins e ieu. La causa se que dins la frontièra Canadà-EEUU, que pas te res a veire amb la frontièra sud amb Mexic, lo mieu tiet li comentèt al polícia que “totes sèm de ciutadans canadians, de Montreal”. Dintrèrem sens problèmas e degun li calguèt mostrar cap de document a la policía. Quitament pas lo permís de condusir.

E aquela es l’istòria de coma dintrèri ilegalment als Estats Units. Malgrat qu'aiçò resulta anecdòtic e quitament risible, o poiriá pas tornar a repetir.

En legint los ligams que prepausa en Pere Quintana tròbi que lo govèrn federal autorizèt la recopilació e posteriora retenguda pendent 15 ans per ciutadans dels Estats Units, e fins a 75 per la rèsta, de las donadas de las personas que dintren als EEUU per tèrra. Aquelas donadas se podràn emplegar en investigacions anti-terroristas e “d’inteligència”.

Per se foguèsse pas pauc, e cossí que dempuèi genièr los oficiales de frontièra lor cal reculhir totas las donadas manualment, los plans comprenon dempuèi junh una nòva requeréncia: que totas las personas que dintren als EEUU per tèrra lor calga mostrar algún document identificatiu amb sistèma de radio frequéncia (o RFID).

S'un viatja a Vancouver e vòl visitar Seattle en fasent un viatge en una veitura logada, dins la frontièra li demandaràn un document RFID, li agafaràn las donadas personalas e las faràn servir pendent 15 o 75 ans per metre en examen de movements, las contrastar amb lo país d’origina e veja a saber qué mai.
Se a dire: tota persona que dintra als Estats Units, en comprenent los sieus pròpris ciutadans, es considerada coma potenciala terrorista dempuèi genièr de 2008.

E ja per acabar, lo departament de seguretat interiora preten que la inmensa basa de donadas que se crearà amb tot aquò demòre al marge de la Privacy Act, que permet que los ciutadans pòscan saber se qualque entitat, coma l’ FBI, la CIA o lo departament de pompièrs de Philadelphia, a accedit a las siás donadas.

Qué s’ atenh en fasent aiçò? Primièr de tot, e amb l’desencusa “qui vòlga pas que se retenguin las siás donadas, que crose pas la frontièra”, s’atenh la barrar encobertament e restringir la libertat de movements de ciutadans normales e corrents, per pas parlar d’aqueles “en situacion ilegal”.
D'autra banda, se força l’implantacion, tanben encobèrta e per la cara, de nòus documents que crèan fòrça dobtes sus la siá eficacitat e seguretat.

Ai fòrça clar qu'après los mieus dos sojorns als EEUU, e en vesent los tinglados actuales, trigarai fòrça e fòrça ans a i tornar, se se que i tòrni. Mas lo problèma es pas aquel. Lo problèma es fòrça mai près.

Lo problèma se que las actualas politicas europèas, dessenhadas per una Comission que pas escolleixen los ciutadans, passan per adaptar o copiar las estrategies dels Estats Units en materia de seguretat, en passant per dessús los meteisses ciutadans europèus e en trincant unilateralment lo contracte social e de libertats que supausava la pròpria creacion de l'UE.

Lo problèma se que, en seguint las recomandacions e la paranoia antiterrorista nòrd-americana, los ciutadans de l'Union Europèa fa ja temps que patisson d'abuses arbitraris, ineficients e totalament absurdes, tant als contraròtles de seguretat als aeropòrts coma pendent l’ligam de vòls dins païses tan alunhats coma lo Brasil.

Lo problèma es que, après patir aquelas humiliacions publicas, l'Union Europèa instalarà una mini-camèra a cada sèti e sièis mai als correders dels avions per controtlar lo comportament dels passatgièrs e “alertar” a la tripulació de possibles “comportaments violentes”.

Lo problèma es que, en seguint l’exemple de los sieus cosins americanes, dins la frontièra del Reialme Unit te pòdon obligar a dobrir l’ordenador, l'enregistran ne cerca de “musica ilegal”, te l’panan te l’requisen e te meton una multa per contraban.

Lo problèma es que l'Union Europèa permetrà que las donadas personalas de los sieus ciutadans pòscan èsser consultadas liurament per agéncias federalas nòrd-americanas. Aquelas donadas comprendràn informacion sus tarjes de credit, istorial de viatges e de navegacion per internet.

Lo problèma es que lo govèrn de Suècia, imitant iniciativas nòrd-americanas, controtlarà totas las comunicacions internacionalas, telefòn, fax e corrièr electronic, per questions de seguretat nacionala.

Lo problèma es que granda part d’ aquelas mesuras las adòptan de govèrns que’s auto autrejan l’etiqueta de “progressistas”.

Lo problèma es, quand se trigarà a implantar l’usatge obligatòri de passapòrts RFID o biomètrics a territòri europèu?
Quand se trigarà a suprimir la libertat de movements dins Euròpa, e a obligar que quin ciutadan europèu que siá li calga presentar una d’aqueles documents insegurs per'mor que siá fòrça mai facil incorporar las siás donadas personalas a una basa de donadas, semblabla a l’americana, o benlèu coma qualqu'una de las nòvas basas de donadas francesas?

Mas a despart de problèmas, se crèan tanben questions, perque en quin contèxt que siá, s'una de las parts trinca unilateralment un contracte, aquel demòra anulat per complet.

La antigament coneguda coma “bona e vièlha Euròpa” sembla decidida a èsser la “vièlha Euròpa del contraròtle totalitari“, ont totes los sieus ciutadans seràn ilegals.

Hace unos catorce años fui a visitar unos tiets que vivían en el Canadá. En una excursión que hicimos, entramos a los Estados Unidos. Al coche, el tiet, dos primos y yo. La cosa se que a la frontera Canadá-EEUU, que no té nada a ver con la frontera sur con México, mi tiet le comentó al policía que “todos somos ciudadanos canadienses, de Montreal”. Entramos sin problemas y nadie tuvo que mostrar ningún documento a la policía. Ni siquiera el permiso de conducir.

Y esta es l’historia de cómo entré ilegalment a los Estados Unidos. A pesar de que esto resulta anecdòtic e incluso risible, no lo podría volver a repetir.

Leyendo los enllaços que propone en Pere Quintana encuentro que el gobierno federal autorizó la recopilación y posterior retención durante 15 años para ciudadanos de los Estados Unidos, y hasta 75 para el resto, de los datos de las personas que entren a los EEUU por tierra. Estos datos se podràn usar en investigaciones anti-terroristas y d “’inteligència”.

Por si no fuera poco, y cómo que desde el enero los oficiales de frontera tienen que recopilar todos los datos manualmente, los planes incluyen desde el junio un nuevo requerimiento: que todas las personas que entren a los EEUU por tierra tengan que mostrar algún documento identificatiu con sistema de radio frecuencia (o RFID).

Si uno viaja a Vancouver y quiere visitar Seattle haciendo un viaje en un coche alquilado, a la frontera le pedirán un documento RFID, le agafaràn los datos personales y las faràn servir durante 15 o 75 años para investigar movimientos, contrastarlas con el país d’origen y ve a saber qué más.
Se a decir: toda persona que entra a los Estados Unidos, incluyendo sus propios ciudadanos, es considerada como potencial terrorista desde el enero de 2008.

Y ya para rematar, el departamento de seguridad interior pretende que la inmensa base de datos que se creará con todo esto quede al margen de la Privacy Act, que permite que los ciudadanos puedan saber si alguna entidad, como l’ FBI, la CIA o el departamento de bomberos de Philadelphia, ha accedido a sus datos.

Que s’ consigue haciendo esto? Primero de todo, y con’l excusa “quien no quiera que se retenguin sus datos, que no cruce la frontera”, s’consigue cerrarla encobertament y restringir la libertad de movimientos de ciudadanos normales y corrientes, por no hablar d’aquellos “en situación ilegal”.
Por otro lado, se fuerza l’implantación, también encubierta y por la cara, de nuevos documentos que crean muchas dudas sobre su eficacia y seguridad.

Tengo muy claro que después de mis dos estancias a los EEUU, y viendo los tinglados actuales, tardaré muchos y muchos años a #volver, si se que vuelvo. Pero el problema no es este. El problema es mucho más cerca.

El problema se que las actuales políticas europeas, diseñadas por una Comisión que no escolleixen los ciudadanos, pasan para adaptar o copiar las estrategies de los Estados Unidos en materia de seguridad, pasando por encima de los mismos ciudadanos europeos y rompiendo unilateralmente el contrato social y de libertades que suponía la propia creación de la UE.

El problema se que, siguiendo las recomendaciones y la paranoia antiterrorista norteamericana, los ciudadanos de la Unión Europea ya hace tiempo que padecen abusos arbitraris, ineficients y totalmente absurdos, tanto a los controles de seguridad a los aeropuertos como durante l’enllaç de vuelos en países tan lejanos como el Brasil.

El problema es que, después de padecer estas humillaciones públicas, la Unión Europea instalarà una mini-cámara a cada asiento y seis más a los pasillos de los aviones para controlar el comportamiento de los pasajeros y alertar “” a la tripulación de posibles “comportamientos violentos”.

El problema es que, siguiendo l’ejemplo de sus primos americanos, a la frontera del Reino Unido te pueden obligar a abrir l’ordenador, lo registran busca de musica “ilegal”, te’l roban te’l requisen y te ponen una multa por contrabando.

El problema es que la Unión Europea permitirá que los datos personales de sus ciudadanos puedan ser consultadas libremente por agencias federales norteamericanas. Estos datos incluirán información sobre tarjes de crédito, historial de viajes y de navegación por internet.

El problema es que el gobierno de Suecia, imitando iniciativas norteamericanas, controlará todas las comunicaciones internacionales, teléfono, fax y correo electrónico, por cuestiones de seguridad nacional.

El problema es que gran parte d’ estas medidas las están adoptando gobiernos que s’auto otorgan l’etiqueta de progresistas “”.

El problema es, cuando se tardará a implantar l’uso obligatorio de pasaportes RFID o biomètrics a territorio europeo?
Cuando se tardará a suprimir la libertad de movimientos dentro Europa, y a obligar que cualquier ciudadano europeo tenga que presentar un’d estos documentos inseguros por tal que sea mucho más fácil incorporar sus datos personales a una base de datos, pareciendo a l’americana, o quizás como alguna de las nuevas bases de datos franceses?

Pero aparte de problemas, también se crean preguntas, perque en cualquier contexto, si una de las partes rompe unilateralmente un contrato, este queda anulat por completo.

La antiguamente conocida como “buena y vieja Europa” parece decidida a ser la vieja “Europa del control totalitario“, donde todos sus ciudadanos seràn ilegals.