Llegeixo a El Pais que les discogràfiques han demanat al Parlament Europeu incloure dins la directiva europea sobre retenció de dades d’activitat de trucades telefòniques i Internet, altres usos diferents a la lluita contra el terrorisme. Més concretament, la lluita contra la pirateria.

Ja he parlat sobre el tema de la traça privada de les comunicacions i dels perills que comporta. Doncs ara se n’afegeixen més.

D’una banda, el fet que les companyies discogràfiques puguin accedir a les dades de les teves comunicacions electròniques (amb autorització del “agente judicial” o sense?), que en teoria haurien de ser secretes. D’una altra banda, tenim un nou front contra el p2p, ja que si tenen accés a les dades de tràfic d’internet d’una determinada línia ADSL, que va associada a un número telefònic, el titular d’aquesta línia pasa a engrossar la llista de sospitosos d’estar baixant ilegalment continguts sota drets d’autor. I aquí no valen els proxys anonimitzadors com Tor.

I el tercer perill és que això ho digui una directiva europea. Si, tant de bò, s’aconseguis parar el decret llei que ara per ara permet saber amb qui et comuniques, quan, com i amb quina freqüència, el fet que existeixi una directiva europea faria que es repetís el que va passar amb la LSSI-CE. En aquesta llei, impulsada per adaptar la directiva europea corresponent a la legislació espanyola, es va aconseguir capejar el tema de la retenció de dades respecte a les comunicacions. Però amb aquesta nova directiva, no hi hauria escapatòria, ja que “Como lo dice Europa, pues miren, es lo que hay…”

Es veu que les discogràfiques ja estan pressionant als eurodiputats per tal que vegin que restringir els usos de la norma seria una equivocació. Un altre cop, els usuàris de les xarxes p2p sóm dins el mateix sac que els terroristes.

This entry was posted on Friday, November 25th, 2005 at 20:49 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.