Mentre tornava del sopar i canyes posteriors a la taula rodona del dimecres, anava escoltant la ràdio nacional de Catalunya. Va ser casualitat, ja que just en arrencar la furgoneta i en conectar l’aparell per posar un CD, resulta que estaven en Vicenç Partal i en, crec recordar, Joan Torrent. I parlaven de la xarxa.

Mentre que feia tan sols unes hores havia estat sentint coses com controlar gairebé tots els aspectes de la pròpia casa mitjançant la xarxa (temperatura de l’aigua de la banyera, calefacció, gas, etc) o de prendre el protagonisme als mass-media tradicionals, a la ràdio sentia coses com “la xarxa apunta cap a l’audiovisualització”, videoconferències o que en un futur el poder parlar via xarxa arribarà al public de masses. Com veureu, hi ha un oceà que separa la visió que tenim algúns de la xarxa de la que tenen uns altres.

A en Joan Torrent no el conec, pero d’en Partal n’he sentit a parlar, i molt bé (mai sap qui pot estar llegint ;P). És per això que m’extranya que no estigui al cas de coses com Skype o GoogleTalk. Potser seria per l’hora (les 3 de la matinada) o perquè el “public de masses” al que es refería es el que ara s’interesa per “manda-sms-con-palomitas-de-mais-al-3387857834578″.

El que sí em va sobtar, va ser el que deia en Torrent. Que s’havia de regular, legislar i posar filtres a depèn quins continguts. Segur que ho haureu endevinat. Pornografía infantil. No es pot permetre que els infants tinguin accés a determinats continguts perjudicials. I en Partal respòn: això correspòn a l’ambit familiar. Els pares han de ser qui decideixin. Perquè si deixem que decideixi algú altre pot passar, com també es va dir a l’Ateneu Barcelones, que algú posi filtres de DNS dins de proxis com el de Telefònica.

Un altre tema: la corrupció de l’escriptura. Segons Torrent, els xats i ls sms promouen l krrupsio d leskriptura. Cada vegada s’escriu menys i pitjor. I la rèplica d’en Partal, sublim: els xats i els missatges sms són més o menys una escriptura fonètica. S’escriu tal com es pronuncia. I va treure un exemple que em va encantar: quan hom parla en privat, en l’intimitat familiar o amb els amics, ho fa d’una manera totalment diferent a quan ho fa en públic o a la feina. Els xats i els sms estàn per comunicar-se bàsicament amb familiars i amics, i el més normal és que s’escrigui (es parli) de manera informal.

Tot això no és res més que una altra mostra de l’actitud d’ algunes persones que, bé per desconeixement, por o alguna altra raó, creuen que la primera opció sempre ha de ser la de prohibir, censurar, regular i legislar en contra de. I aquest desconeixement s’ha de combatre, perquè si no, un cop aprovades les lleis i les normatives reguladores, pot ser molt difícil retirar-les.

This entry was posted on Wednesday, November 16th, 2005 at 18:55 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.