Del Jargon File
nerd: n.

1. [mainstream slang] Pejorative applied to anyone with an above-average IQ and few gifts at small talk and ordinary social rituals.

2. [jargon] Term of praise applied (in conscious ironic reference to sense 1) to someone who knows what’s really important and interesting and doesn’t care to be distracted by trivial chatter and silly status games.

La traducció que més s’apropa seria “empollón” en castellà o “mestretites” en català.
Mai me n’he considerat un. Més aviat estava a la part del mig. Sense ser el cerebret de classe ni dels que passaven de tot (aqui encara no han arribat els equips de futbol ni les animadores). No vaig tenir mai un Spectrum 128. El meu primer ordinador va ser un CPC6128 que vaig aconseguir convencent a mon pare que era millor que els fantabulosos PC-1512 que començaven a florir. No m’interessava programar, només els jocs. És més, fins fa uns 6 o 7 anys, de la informàtica només m’interessaven els jocs, i encara no he passat del “Hello world!”. Potser per això no entenc l’actitud de molts dels que s’autoanomenen ‘nerds’ o ‘geeks’.

Quan vaig començar a introduïrme en el món de GNU/Linux, em sorprenien algunes respostes que es donaven als newbies (incloent-m’hi a mi mateix) als canals d’IRC. “RTFM”, “aprèn-ho tu mateix”, “busca tu la resposta, no pretendràs que se’t doni tot fet”. D’aquí vaig aprendre a disfrutar aprenent a solucionar els meus problemes jo solet. A buscar-me les garrofes. El problema ve quan, amb tota la bona fè del món, intentes fer free-software advocacy. “Massa complicat”, “pero Linux no es allò de posar comandos?”. I tú intentes fer entendre que no. Que GNU/Linux ha avançat molt i que hi ha interfícies gràfiques bastant completes.

Però llavors arriba el moment de configurar el sò. Au explica-li a algú ha de compilar el nucli. Jo mateix estava aterrat quan vaig haver de fer la primera compilació, però me’n vaig sortir prou bé. Pero intentar explicar-li a algú que només vol tenir sò per a poder escoltar música o els CD d’algún curs d’anglès com baixar les fonts del nucli, compilar, moure un parell d’arxius, editar-ne un altre i després executgar-lo, provoca rebuig. Virgencita que me quede como estoy.

En comentar això, rebia respostes com “la gent és massa mandrosa” o “si no volen aprendre que es fotin”. Potser si que hi ha gent a la que li fa mandra llegir tones de paper explicant com compilar tal o qual aplicació. O potser es que no té cap raó per a fer-ho?

Els sistemes GNU/Linux han avançat moltíssim. Les interfícies gràfiques actuals faciliten molt el seu ús. I és precisament per això que GNU/Linux va tenir el seu boom. Perqué cada vegada és més fàcil d’usar. El fet que sigui free (as beer and also as speech) també hi ha contribuït, i molt. Però tot i això, la majoria de tasques de manteniment, com les actualitzacions de seguretat, updates del nucli i algunes comandes, s’han de fer des de la consola. I això aterra als usuaris ‘normals’.

Res de nou sota el sol. A uns els aterra haver de tornar a ‘la màquina d’escriure’ i els altres els acusen de ‘mandrosos’. Precisament aquesta última acusació em treu de polleguera. Si pretens vendre la moto que GNU/Linux és un sistema molt millor que els milions de MS Windows* que corren arreu del món, que és lliure i gratuït, que hom pot fer el mateix que fà en Windows però d’una manera lliure… no pots acusar als seus futurs usuàris de mandrosos i dir que “RTFM”. Hi ha gent que no té temps ni de veure la seva família i li dius “RTFM”? Doncs el més segur és que et contesti “Virgencita que me quede como estoy. A la merda els talibans.”

I tenen raó. Moltes aplicacions només poden ser instalades mitjançant compilacions, que necessiten altres programes per a poder compilar, que al seu temps requereixen que s’instali un altre programa… Tot això des de la ‘màquina d’escriure’. I encara hi ha qui diu que la gent és mandrosa i no té ganes d’aprendre?

Aquesta tarda, tot passejant, pensava sobre el fet que moltíssimes aplicacions per a GNU/Linux no disposin de GUI o la seva instalació s’hagi de fer mitjançant inacabables comandes. Potser és la venjança dels ‘nerds’ contra la societat que els va arraconar a l’institut? Una mena de “fa temps que tú i els teus amigatxos em vau fotre, i ara és el meu torn”. Sería llògic, pero llavors no entenc el perquè d’estripar-se les vestimentes i arrencar-se els cabells quan la reacció més comuna és: me quedo con mi windows.

El primer gran boom de GNU/Linux (empreses) es va produïr quan van sortir els sistemes d’escriptori i els empleats només havien de fer un curset de reciclatge per a saber les noves icones, que del manteniment ja se n’encarreguen els departaments d’informàtica. Si volem que GNU/Linux arribi a totes les cases, s’ha d’aconseguir que el manteniment dels sistemes es pugui fer COMPLETAMENT des d’un GUI i deixar la línia de comandes als usuàris avançats. Fins que no arribi aquest dia, GNU/Linux mai derrotarà als altres sistemes propietàris/privatius. I en això, Ubuntu té moltíssim a dir.