Dimarts a la nit vam passar per can Somosene, i mentre ens deixavem liar (je je) entre vins, empanades, guacamole, pizza, avellanes mutants i el sector editorial, que vam conèixer a Pablo Odell de Tökland, Malena va comentar un article aparegut al suplement dominical de El País.

L’artícle en qüestió diu que l’ajuntament de Barcelona “ha posat en marxa una campanya per a convertir la ciutat en una marca internacional, amb atributs de disseny i modernitat”.

Oooooohhh!!!! Però, què no és pas això mateix el que porta fent BCN des de principis dels 90? No era la Barsalona del disseny la que es venia arreu del món ja finals dels mateixos 90? Què no és Barsalona el bressol del modernisme? I ja no parlo de Gaudí, si no del “modernisme modern”, aquell de les ulleres de pasta de tres kilats i converse amb punta de goma.

La Barsalona dels Jocs Olímpics, que es va descobrir “perplexa” quan es va acabar el rotllo i que es va infentar el Fooooorum (en pronunciació Closiana) del ciment, va posar a Carlinhos “pepepeeepepeee” Brown al mig del Passeig de Gràcia i va mostrar l’alcalde Clos movent l’esquelet (i la panxa! desapareguda de tot arreu per cert) al ritme de la samba toca-pepepeeepepepeeepepe-brots que va durar sis mesos.

Anys després, quan la tonteria es torna a acabar, Barcelona es va canviar el nom a BCN, va canviar també d’identitat i es va fer “la millor botiga del món”, convertint-se tota la ciutat en un inmens aparador destinat als turistes. El “civiiiiiiismeeeee” (en pronunciació Closiana) va irrompre i, com en qualsevol botiga, no es podia ni beure (ni excretar) alcohol.

A principis de l’estiu, BSN va tornar a saltar a tots els mitjans per la raó que, oh sielos, Woody Allen rodaba una peli als seus carrers…. subvencions, dards enverinats, i bufetades, tant per la desviació de fons públics com per sortir a la foto.

Ves per ón, una de les protagonistes de la peli, Pé Cruz, resulta que és l’imatge de l’empresa de roba amb que ara s’ha associat la millor botiga del món, coincidint amb l’estrena mondial de la pelicula… i mutant un cop més per esdevenir MGN.

Au, una bona dosi de cinisme civisme baaarrrsaaaluuunnnèèèèèèèsssss (en pronunciació Closiana), amb-sense-aturador.

Terça-feira à noite passámos por casa de Somosene , e enquanto nos deixavem liar (je je) entre vinhos, empanades, guacamole, pizza, avellanes mutants e o sector editorial, que conhecemos a Pablo Odell de Tökland , Malena comentou um artigo aparecido ao suplemento dominical do País.

L’artícle em questão diz que l’prefeitura de Barcelona “pôs em marcha uma campanha para converter a cidade numa marca internacional, com atributs de desenho e modernitat”.

Oooooohhh!!!! Mas, que não é passo isto mesmo o que traz fazendo BCN desde princípios dos 90? Não era a Barsalona do desenho a que se vendia por todos os lados do mundo já finais dos mesmos 90? Que não é Barsalona o berço do modernisme? E já não falo de Desfrutou, se não do “modernisme moderno”, aquele das ulleres de massa de três kilats e converso com ponta de borracha.

A Barsalona dos Jogos Olímpicos, que se descobriu “perplexa” quando se acabou o rotllo e que se vai infentar o Fooooorum (em pronunciació Closiana) do ciment, pôs a Carlinhos “pepepeeepepeee” Brown ao médio do Passeio de Graça e mostrou l’prefeito Fechado movendo l’esqueleto (e a panxa! desaparecida de todo por todos os lados por certo) ao ritmo da samba toca-pepepeeepepepeeepepe-brots que durou seis meses.

Anos depois, quando a tonteria se volta a acabar, Barcelona se mudou o nome a BCN, mudou também d’identidade e se fez “a melhor loja do mundo”, se convertendo toda a cidade num inmens aparador destinado aos turistas. O “civiiiiiiismeeeee” (em pronunciació Closiana) irrompeu e, como em qualquer loja, não se podia nem beber (nem excretar) álcool.

A princípios de l’verão, BSN voltou a saltar a todos os meios pela razão que, oh sielos, Woody Allen rodaba uma pele às suas ruas…. subvencions, dards enverinats, e bufetades, tanto pelo desvio de fundos públicos como para sair à foto.

Vê por ón, uma das protagonistas da pele, Pé Cruz, resulta que é l’imagem de l’empreendido de roupa com que agora s’tem associat a melhor loja do mundo, coincidindo com l’estreia mondial da pelicula… e mutant um golpe mais para acontecer MGN.

Ave, uma boa dose de cinisme civisme baaarrrsaaaluuunnnèèèèèèèsssss (em pronunciació Closiana), com-sem-aturador.

Dimars a la nuèch # # #el per can Somosene, e mentre nos deixavem liar (je je) entre vins, empanades, guacamole, pizza, avellanes mutants e lo sector editorial, que coneguèrem a Pablo Odell de Tökland, Malena comentèt un article aparegut al suplement dominical del País.

L’artícle en question ditz que’l comuna de Barcelona “a mes en marcha una campanha per convertir la vila en una marca internacionala, amb atributs de dessenh e modernitat”.

Oooooohhh!!!! Mas, qué es pas pas aiçò meteis çò que pòrta en fasent BCN dempuèi principis dels 90? Èra pas la Barsalona del dessenh la que se vendiá arreu del mond ja final dels meteisses 90? Qué es pas Barsalona lo brèç del modernisme? E parli pas mai de Gaudí, si que non del “modernisme modèrn”, aquel de las lunetas de pasta de tres kilats e convèrsi amb punta de goma.

La Barsalona dels Jòcs Olimpics, que se descobriguèt “perplexa” quand s'acabèt lo rotllo e que se va infentar lo Fooooorum (en prononciacion Closiana) del ciment, metèt a Carlinhos “pepepeeepepeee” Brown al mièg de la Passejada de Gràcia e mostrèt l’cònsol Clos en movent l’esquelet (e la panxa! Desapareguda de tot arreu per cèrt) al ritme de la samba tòca-pepepeeepepepeeepepe-de brots que durèt sièis meses.

Ans après, quand la tonteria se tòrna acabar, Barcelona se cambièt lo nom a BCN, cambièt tanben d’identitat e se faguèt “la melhor botiga del mond”, en se convertint tota la vila en un inmens veirina destinada als toristas. Lo “civiiiiiiismeeeee” (en prononciacion Closiana) irrompèt e, coma dins quina botiga que siá, se podiá pas ni beure (ni excretar) alcoòl.

A la debuta de’l estiu, BSN tornèt sautar a totes los mejans per la rason que, oh sielos, Woody Allen rodaba una espele dins las siás carrièras…. Subvencions, dards empoisonats, e de bohets, tant per la desviació de fons publics coma per sortir ena fòto.

Veja per ón, una de las protagonistas de l'espele, Pé Cruz, resulta qu'es l’image de’l empresa de ròba amb qu'ara s’a associat la melhor botiga del mond, en coincidint amb l’estrea mondial de la pelicula… e mutant un còp mai per venir MGN.

Au, Una bona dòsi de cinisme civisme baaarrrsaaaluuunnnèèèèèèèsssss (en prononciacion Closiana), amb-sens-aturador.

Martes por la noche pasamos por can Somosene, y mientras nos deixavem liar (je je) entre vinos, empanades, guacamole, pizza, avellanes mutants y el sector editorial, que conocimos a Pablo Odell de Tökland , Malena comentó un artículo aparecido al suplemento dominical del País.

L’artícle en cuestión dice que l’ayuntamiento de Barcelona “ha puesto en marcha una campaña para convertir la ciudad en una marca internacional, con atributos de diseño y modernidad”.

Oooooohhh!!!! Pero, que no es paso esto mismo lo que trae haciendo BCN desde principios de los 90? No era la Barsalona del diseño la que se vendía en cualquier parte del mundo ya finales de los mismos 90? Que no es Barsalona la cuna del modernisme? Y ya no hablo de Gaudí, si no del “modernisme moderno”, aquel de las gafas de pasta de tres kilats y converso con punta de goma.

La Barsalona de los Juegos Olímpicos, que se descubrió “perpleja” cuando se acabó el rollo y que se va infentar el Fooooorum (en pronunciación Closiana) del cemento, puso a Carlinhos “pepepeeepepeee” Brown al medio del Paseo de Gràcia y mostró l’alcalde Clos moviendo l’esqueleto (y la barriga! desaparecida de todas partes por cierto) al ritmo de la samba toca-pepepeeepepepeeepepe-brotes que duró seis meses.

Años después, cuando la tonteria se vuelve a acabar, Barcelona se cambió el nombre a BCN, cambió también d’identidad y se hizo “la mejor tienda del mundo”, convirtiéndose toda la ciudad en un inmens escaparate destinado a los turistas. El “civiiiiiiismeeeee” (en pronunciación Closiana) irrumpió y, como en cualquier tienda, no se podía ni beber (ni excretar) alcohol.

A principios de l’verano, BSN volvió a saltar a todos los medios por la razón que, oh sielos, Woody Allen rodaba una pele a sus calles…. subvenciones, dardos enverinats, y bofetadas, tanto por la desviación de fondos públicos como para salir a la foto.

Ve por ón, una de las protagonistas de la pele, Pé Cruz, resulta que es l’imagen de l’emprendida de ropa con que ahora s’ha asociado la mejor tienda del mundo, coincidiendo con’l estrena mondial de la pelicula… y mutant un golpe más para acontecer MGN.

Ave, una buena dosis de cinismo civismo baaarrrsaaaluuunnnèèèèèèèsssss (en pronunciación Closiana), con-sin-aturador.