Ahir nit vaig anar a sopar a casa els pares. Un cop acabat el sopar, vaig passar per una gelateria a comprar tabac. Gelateria a la que anavem a l’estiu per a fer unes canyes i passar l’estona.

Potser per això, vaig decidir anar a Molins, a fer una ullada per als llocs on anavem els dissabtes a la nit, deu anys enrere.

Els bars segueixen allà. Inmutables. La gent es diferent, però vaig veure les mateixes escenes. Tenia l’esperança de, potser, veure a algú conegut. Però pel que sembla tothom ha seguit el mateix camí i ha marxat cap a una altra banda.

De camí cap a casa pensava en la colla. Un treballant a una multinacional química i de vacances a Tailandia, un altre vivint a Sants, i dels altres, cap notícia de fa molts anys.
Com a resultat, men vaig anar a dormir amb una sensació extranya. No trista, però si melancòlica. Ens fem grans…

This entry was posted on Sunday, August 5th, 2007 at 15:48 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.