Una de les notícies més absurdes d’aquest país és la del presumpte embargament per un deute d’un cèntim d’euro.

Potser es que, al treballar de fa anys amb ordinadors, en conec el funcionament i què passa quan un ordinador detecta una quantitat negativa: automàticament es genera una carta i també automàticament s’envia.

Qui sembla no saber que la figura del senyor amb visera, llibre de comptabilitat i un àbac ja no existeix són les persones que s’estiren els cabells quan els diuen que es tractava d’un “error informàtic” i es queixen que els han fet “perdre el matí”.

Tan costa fer-se a la idea que les coses canvien? Tan costa creure que ja no hi ha senyors amb àbacs i viseres i llibres inmensos de comptabilitat que van sumant i restant? Que passava quan un d’aquests senyors cometia un error? Era també d’un centim d’euro?

Però clar, si hi ha un ordinador (ja sabeu, aquestes màquines infernals que ens estan envaïnt i que no tindran carnet de punts ni ulleres gratis) a qui passar-li la responsabilitat i que assumeixi els errors, doncs qui dia passa, any empeny.

This entry was posted on Thursday, November 2nd, 2006 at 06:42 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.