Preocupacions electorals
January 30th, 2008Com a bon català modern i que “mola mogollón”, puc fardar de tenir amics i coneguts a Madrid, cosa que fins fa pocs anys, resultava un signe clar de traïció.
En una de les converses, em comentaven que es notava una certa preocupació dins el partit del “Gobierno de España” pels resultats de les eleccions a Catalunya.
No caldrà recordar que el 2007 va ser un dels pitjors anys en tan a infraestructures. Un cable misteriosament trencat o caigut (encara queda pendent saber-ho) va provocar que mitja Barcelona quedés a les fosques.
El refotut AVE no només no arribava, si no que a part de provocar terribles molèsties als veins tant de soroll, pols, llum, carrers tallats… uns familiars que viuen just davant de les obres a Bellvitge comentaven que a l’estiu no podien ni dormir, ja que les obres continuaven a la nit i no es podia deixar la finestra oberta per la pols, el soroll de les obres i la llum dels enormes focus, va deixar mitja area metropolitana (curiosament la mitja area metropolitana votant del PSC-PSOE) sense mitjà de transport durant gairebé un mes, i per si no fos poc, també va sabotejar “colateralment” un dels pocs serveis que si que funciona correctament, els Ferrocarrils de la Generalitat, esquerdant un tunel a Hospitalet i provocant el tall de la línia, que es tornarà a obrir d’aquí dues setmanes.
Per si no fossin poqus tots aquests entrebancs, encara sortia la Ministra del Cemento a embolicar més (encara) la troca.
Per això crec que al PSOE no estan gens preocupats. Gens ni mica. És més, personalment crec el tema sel’s refot bastant. O això, o tenim un President que no ens el mereixem (i no és el que llegeix el diari Avui, porta barretina i puja al Pedra Forca tot xiulant la Santa Espina).
Un president que tenint coneixement de tot el que ha estat passant, i que continúa passant, no només no ordena immediatament el cessament fulminant de la ministressa cimentera de torn, o al menys que calli la boqueta (o bocassa, i de “peñón” de Gibraltar en aquest cas) i faci el favor de callar per no embolicar més les coses, o no té ni idea de com governar, o se li en refot el que passa al lloc en qüestió.
Señor Presidente, en el post anterior me dirigía a su compañera ministra, pero quisiera aprovechar para dirigirme también a usted.
Si les preocupa lo más mínimo, no solamente los votos (que lo dudo mucho visto como le da al talonario) si no el sentimiento de animadversión de la gente (y fíjese que ya no pido que le preocupen las personas, que ya me pasaría demasiado, ¿verdad?), hace tiempo que ya le hubiera puesto, como mínimo, un bozal a la Ministresa de Cemento. Sin hablar del entrañable señor Bono, que antes incluso de empezar ya está soltando rebuznos.
En temas de gestión, señor Zapatero, debería aprender de su “amigo Pepe”. Podrá ser aburrido, pero al que levanta la voz de forma inútil e innecesaria, inmediatamente le pega la correspondiente colleja.
Aunque tras una pequeña reflexión… creo que le subestimé. ¿Para qué preocuparse por Catalunya y unos cuantos votos, sabiendo que su máximo oponente no va poder sacar tajada de este territorio, pero si que podría hacerlo en otros lugares? Mejor concentrarse en esos sitios decisivos, aquellos en que su oponente si que puede arañarle esos votos que nunca conseguirá en Catalunya. Claro, claro…
Sin duda, es usted un gran político. Cante conmigo, por favor, cante…
“antes partía que doblá… que doblá, ay que dobláááá…”

