Reflexions després de la trobada de Global Voices
December 18th, 2006(Also available in english)
Després de dormir i reflexionar sobre tot el llegit i sentit durant la cimera de Global Voices, i encara a l’espera que es pugin al blog de la cimera les transcripcions de les sessions 3 i 4, “Llengua i traducció” i “Tecnología i tàctiques”, que eren les més interessants, em queda un regust amarg.
La política de traduccions de GV passa per l’anglès. I com a màxim el xinès. Tot i existir una mena de para-edició en espanyol, Voces Latinas, la presència d’aquest idioma, així com d’altres, es té poc en compte. Definitivament, si es vol publicar a GV, s’ha de fer en anglès i passar pel filtre
Speaker: why do you want to choose what to translate, why can’t I choose what to translate? Can’t the translations be ranked by other visitors?
Boris: the answer is a technical limitation; I can’t just turn that on. About motivation. We have to identify the value of translating, we have to find those values and appeal to them
A l’espera de que pugin la continuació de la tercera sessió a veure si puc llegir la resposta a la meva pregunta, em quedo amb el resum de la sessió que fa Ethan i on apareix la menció al post d’en David
David points out that Global Voices currently translates only a small subset of the languages of the blogosphere - we translate content from Spanish, Portuguese, Swahili, French, Arabic, Persian, Mandarin, Russian and occasionally Serbian and Ukranian. In other countries, we neccesarily misrepresent the local conversation, showing off only a few people in the country who happen to be bilingual. He points us to a recent blog post titled “Africa, Global Voices y el anglocentrismo cool”, which argues that if you don’t speak English, you don’t show up on global voices. David’s looking for ways to turn critique like this into involvement - what would be involved with getting the author of this post to help translate GV into Spanish and translate Spanish posts on GV?
Per l’última frase, veig que o potser no van entendre la pregunta o igual encara no s’han adonat de res:
David starts outlining some of the questions we’re facing in dealing with translation on GV:
- How do we encourage blogger translation? How do we get more people doing this?
- Do we need permission from bloggers before we start translating their work?
- Should we translate non-English comments into English to encourage conversation?
- Should we let people translate all our posts, using the Indymedia model which allows people to click a tab, choose a language and offer their own translation?
No sé, veig com una mena de filtre editorial molt fort. Entre allò de hem de trobar els valors de la traducció i el tema de hauriem de traduïr els comentaris non-English a English? …
Per altra banda, fent una comprovació dels editors de GV, hom veu que excepte dos d’ells, nord-est d’Àsia i Àfrica sub-sahariana, tots escriuen en anglès i/o són anglosaxons (per exemple, un editor del Càucas i Àsia central, provinent d’Oregón als EEUU) i una de molt bona especialment per a en Pere: l’editora de la Francophonie és nord-americana, viu a Brooklyn i publica en… anglès!!! (Oh mon Dieu!)
Per tant, em pregunto què fa Global Voices?
Amplifica les converses de les blogsferes menys llegides i ajuda a que els temes i problemes que no són del món occidental surtin a la llum?
Mostra aquests problemes només a la blogsfera anglofona?
Sigui com sigui, de moment la comunicació és només en una direcció: de les altres llengües cap a l’anglès. I això no correspon amb el que diu el Global Voices Manifesto:
We believe in free speech: in protecting the right to speak — and the right to listen. We believe in universal access to the tools of speech.
To that end, we want to enable everyone who wants to speak to have the means to speak — and everyone who wants to hear that speech, the means to listen to it.
(…)
We want to build bridges across the gulfs of culture and language that divide people, so as to understand each other more fully. We want to work together more effectively, and act more powerfully.
Aquesta comunicació unidireccional i el fet que la blogsfera del primer món (Europa i Amèrica del nord bàsicament) no es vegi reflexada, crea tres grans problemes:
Hi ha feedback cap a la gent que, per exemple, escriu en altres idiomes i els seus articles surten en anglès a GV, traduïts o només comentats per terceres persones?
Iniciatives que sorgeixin des de la blogsfera del món occidental, ja sigui com a resposta a algún problema llegit en algún recull de la blogsfera sudanesa o bé qualsevol iniciativa que pogués sorgir i que pogués interessar a algú de les regions cobertes actualment per GV, queden en l’oblit.
I el més important: la gent que no entén l’anglès no pot llegir sobre temes que els podrien resultar interessants.
Una possible solució seria la que proposa Stuart Henshall al seu blog:
Offer translation opportunities to readers. There should be a button next to every post that enables any reader to offer up a translation. This translation would not be immediately verified. It would need to be vetted by others and voted on as correct. A link to the translator should be provided. It’s a perfect demonstration to their services and capability. If a translator translates many posts then their credibility should create a rating and capability. As posts become translated the “flags” should just be added to the posts.
O el que vol dir (potser hauria de començar a aplicar-me el conte i traduïr els quotes, veritat?):
Oferir oportunitats de traducció als lectors. Hi hauria d’haver un botó al costat de cada artícle que permetés a qualsevol lector oferís una traducció. Aquesta traducció no seria verificada immediatament. Hauria de ser examinada per tercers i votada com a correcte. S’hauria de donar un enllaç al traductor. És un agraïment perfecte als seu servei i capacitat. Si un traductor tradueix molts artícles llavors la seva credibilitat hauria de crear avaluació i capacitat. A mesura que els artícles s’anessin traduïnt, s’haurien d’afegir banderes (idioma de traducció) al costat de l’artícle.
Aquesta proposta té un lleuger problema. Les traduccions a idiomes minoritaris, com el català o el myanmar, trigarien molt temps en superar la validació, ja que quasibe no hi ha voluntaris que parlin aquests idiomes.
Llavors, s’hauria de seguir amb el model centralitzat? O pel contrari, s’hauria d’obrir adoptant un model de xarxa distribuïda, tal i com és la blogsfera, i on tothom pugui traduir o, fins i tot i per què no, que sorgissin edicions de GV en altres idiomes espontàniament?
Els temes sobre si és legal o èticament correcte traduïr articles sense permís explícit dels autors, no seria un problema si en comptes de fer servir llicències Creative Commons restrictives, comencéssim per situar cada vegada més contingut sota el domini públic.
El problema no és què traduir, ni qui ho ha de fer, ni com s’ha de fer o si és ètic o legal. El problema és que encara no s’ha fet.
Les eines les tenim i els voluntaris segurament també, i l’oferta de construïr les Voces Globales i, per què no, les Veus Globals, segueix en peu. Només cal… voluntat i ganes de fer-ho?


December 19th, 2006 at 16:46
[…] Todo esto viene al caso de una reflexión abierta en nuestra red por las reflexiones de Arnau sobre la conferencia de Global Voices y las de Juan Urrutia sobre la lógica de los clubs. […]
December 22nd, 2006 at 19:21
[…] Global es en realidad la puerta por la que entra a la blogsfera anglófona, comunicando esa mirada anglo al propio mundo anglo con los blogs extranjeros (fundamentalmente anglofonos también) como documentación argumental. Sin embargo la organización vende su producto como el intercomunicador global, el centro de intercambio, la plaza pública de la blogsfera mundial. En resumen Global Voices es pura y simplemente imperialismo cultural anglófono. […]