Voltants de St. Pietro in Vaticano, un dilluns qualsevol cap allà l’hora de dinar. Dos guiris caminen despreocupats buscant algún lloc on menjar “qualquecosa”. Just passanr prop una “Tavola calda”, sel’s apropa un noi oferint el “menu turistico”.

Tot el voltant del Vaticà n’és plè d’aquests restaurants. És com quan hom passa per les rambles de Barcelona, que hi ha multitud de cambrers a la porta dels restaurants, convidan-te a entrar. Però un cop la víctima cau a les mans de l’atrapaguiris, no hi ha pietat. Se’l fa passar a dins, se l’encaixona a una taula al costat de la porta i se li dona un plat de pasta passable, un troç de pollastre o uns scalopini (més concretament 2 scalopini, sense cap mena de guarnició) i una amanida, que juntament amb dues ampolletes d’aigua fan un total de 34?. El milagro de los panes y los euros! I perquè no hem demanat res més, perquè la cara que han posat uns que havien demanat vi i postres ha estat de foto…

Això, juntament amb la miríada de botigues d’ogetti religiosi i souvenirs que hi ha tant a la Via della Concilliazione que va a petar a la basílica com a tots els carrers del voltant, recorda un cop més que “religió != espiritualitat”.

Els llatins sóm curiosos. Picaresca, estafa i mamoneo allà on vagis: caffe latte: 0.80?…sempre i quan te’l prenguis dret, si seus a la taula, són 3?. El milagro de los cafes y los euros! En fí. No cal exclamar-se, només mentalitzar-se d’on es va i pendre’s-ho amb calma. Però és extrany que, sent llatí, em trobi més a gust a Londres, Berlin o fins i tot a alguns llocs de França, que no pas a Italia. Potser serà que no m’agraden els sorolls forts, innecessaris i gratuïts, que no m’agrada la desorganització global i sistemàtica, o que molesta una mica que una alarma es dispari accidentalment i estigui sonant durant més de 20 minuts sense que ningú es preocupi del per què s’ha disparat ni d’apagar-la, i sort que això ha passat a l’aeroport, et miren fins als calçotets, pero si sonen les alarmes… corre i no miris enrere.

Com parlavem amb una noia alemanya fa un moment, és la decadència generalitzada. Saben que encara que no s’esforcin a parlar altres idiomes, que encara que deixin que el coliseu, el foro o qualsevol altra resta del seu passat caigui a trossets, la gent continuarà venint igual. Viuen totalment del passat i no s’esforcen en millorar res. La ciutat està brutissima, tant els carrers com els edificis, que alguns cauen a trossos (cal reconèixer que no es com a Lisboa, aquí al menys quan estàn molt fets caldo, els restauren. NOTA 19:04h. : torna a disparar-se l’alarma). No hem vist cap punt de conexió Wi-Fi, i els 4 locutoris decrèpits ofereixen accés a internet per quasibé 3? l’hora.

This entry was posted on Monday, February 6th, 2006 at 20:59 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.