Sectarisme
May 3rd, 2008
Al recull de premsa del matí he llegit a El Periódico que un senyor Diputat del PSC, Manel Mas, ha demanat el cap de Mònica Terribas en safata de plata, suposadament per alguna mena d’ultratge misteriós.
Resulta que a l’entrevista que se li va fer al Molt Honorable, i seguint amb l’estil que caracteritza totes les entrevistes de La Nit al Dia, apareixien imatges de fons relacionades amb l’entrevistat. No és pas una cosa nova, pero sembla que al senyor Mas li va molestar que les imatges fossin del president del Gobierno de España,
com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules.
Amb l’excusa aquella de “això amb en Pujol no passava”, el Diputat Mas s’atreveix a parlar de que la televisió pública que paguem entre tots se l’intenten apropiar alguns.
Tot i que jo no estic d’acord en certs usos que fan dels diners a TV3, no puc estar més en contra de la suggerència de Manel Mas de defenestrar la Monica Terribas. No només perquè la considero una de les millors periodistes, juntament amb en Cuní, catalanes, si no per la forma de la seva suggerència.
El senyor Mas ha mostrat clarament la manera de pensar d’alguns, que consisteix en transformar els mitjans de comunicació públics amb el “tebeo” del govern de torn, on per “objectivitat” entenem ni una sola crítica.
Demanant el cessament de Monica Terribas, el diputat Mas mostra el sectarisme més ranci d’algun sector del PSC, que per cert, abans de demanar que rodin caps, hauria de revisar la gestió que ha fet de moltíssimes coses durant els darrers anys.
L’excusa de “durant 23 anys no es va fer res” ja s’ha gastat. Ara els toca treballar. I de valent. Que ja en porten 5.
Ah, i parlant de la cosa pública. Senyor Mas, li recordo que, com a Diputat al Congreso, el seu sou, viatges i dietes, també els paguem els ciutadans. I com a ciutadà que d’aquí molt poc pagarà els seus impostos, em veig amb l’obligació de demanar-li que abans de demanar cessaments faci una mica d’autocrítica. Potser el que hauría de dimitir es vosté. Comportaments censuradors i sectaris com el seu no son propis d’una democràcia.
No li sona aquesta frase? Si home, es la mateixa que fan servir els seus companys una vegada darrera l’altra…
I no val excusar-se al seu blog dient que se l’ha malinterpretat i que hi ha certes coses sobre les que no es pot opinar.
Vostè és Diputat. Hauria de saber que un carrec públic, que cobra diners públics, ha de mesurar molt i molt bé les seves paraules. I el que està emprant ara com excusa, que “no es pot opinar sobre certes coses”, és el mateix pel que demanava el cessament d’una de les millors periodistes catalanes.
Precisament la feina d’un periodista, senyor Diputat, és la de fer posar vermells als polítics quan calgui (i cregui’m que vostes s’haurien de posar molt i molt vermells sense ajuda, quasi tant com el logotip del seu partit…si es que per alguna casualitat, els quedés una mica de vergonya…), i no pas la de riure les seves gràcies. Els temps dels periodistes “afectos al régimen” ja hauria d’haver passat, recorda?
I si això el molesta, si creu que s’ha de cessar a una persona per fer la seva feina en comptes de dir “que be que ho fan els senyors del govern”, és vostè, senyor Manel Mas, qui ha de marxar, no la Monica Terribas. I com abans millor. Aquesta és l’única manera de sortir de l’esbarzer que ha creat vostè mateix i del que haurà de sortir-ne solet, per exemple dimitint del carrec de diputat el més aviat possible.
Com a persona que li paga el sou, els ponts aeris, els AVES i els dinars, no admeto una persona sectaria i que no respecta la llibertat de premsa i d’informació com vostè com a dipositari d’un càrrec públic important com el seu.
Ao recolhe de imprensa da manhã li ao Periódico que um senhor Deputado do PSC, Manel Mas, pediu o chefe de Mònica Terribas em safata de prata, supostamente por algum tipo d’ultratge misterioso.
Resulta que a l’entrevista que se lhe fez ao Muito Honorable, e seguindo com l’estilo que caracteriza todas as entrevistas da Noite ao Dia, apareciam imagens de fundos relacionadas com l’entrevistado. Não é passo uma coisa nova, pero parece que ao senhor Mas lhe molestou que as imagens fossem do presidente do Gobierno de España,
como se fosse e faz um fantasmagòric controle das suas palavras.
Com l’desculpa aquela disto “com em Colina não passava”, o Deputado Mas s’atreve a falar de que a televisão pública que pagamos entre todos se l’tentam apropriar alguns.
Apesar que eu não estou d’acordo em certos usos que fazem do dinheiro a Tv3, não posso estar mais na contramão da suggerència de Manel Mas de defenestrar a Monica Terribas. Não só porque a considero uma das melhores jornalistas, juntamente com em Cuní, catalãs, se não pela forma da sua suggerència.
O senhor Mas mostrou claramente a maneira de pensar d’alguns, que consiste ao #transformar os meios de comunicação públicos com o “tebeo” da governação de turno, onde por objectivitat “” entendemos nem uma sozinha crítica.
Pedindo o cessament de Monica Terribas, o deputado Mas mostra o sectarisme mais ranci d’algum sector do PSC, que por certo, dantes de pedir que rodem cabes, teria de revisar a gestão que fez de moltíssimes coisas durante os últimos anos.
L’desculpa de durante “23 anos não se fez nada” já s’gastou. Agora os toca trabalhar. E de valente. Que já # trazem 5.
Ah, e falando da coisa pública. Senhor Mas, recordo-lhe que, como Deputado ao Congreso, o seu salário, viagens e dietes, também os pagamos os cidadãos. E como cidadão que d’aqui muito pouco pagará os seus impostos, me vejo com l’obrigação de lhe pedir que dantes de pedir cessaments faça um pouco d’autocrítica. Quiçá o que hauría de demitir se você. Comportamentos censuradors e sectaris como o seu não son próprios d’uma democracia.
Não lhe soa esta frase? Se homem, se a mesma que usam os seus colegas uma vez última l’outro…
E não vale excusar-se ao seu blog dizendo que se l’tem malinterpretat e que há certas coisas sobre as que não se pode opinar.
Você é Deputado. Teria de saber que um carrec público, que cobra dinheiro público, tem de medir muito e muito bem as suas palavras. E o que está a empregar agora como desculpa, que “não se pode opinar sobre certas coisas”, é o mesmo pelo que pedia o cessament d’uma das melhores jornalistas catalãs.
Precisamente o trabalho d’um jornalista, senhor Deputado, é a de fazer pôr vermelhos aos políticos quando faça falta (e creia’m que vostes s’teriam de pôr muito e muito vermelhos sem ajuda, quase tanto como o logotip do seu partido…se se que por alguma casualidade, os ficasse um pouco de vergonha…), e não a de rir as suas graças. Os tempos dos jornalistas “afectos ao régimen” já teria’d ter passado, recorda?
E se isto o molesta, se acha que s’tem de cessar a uma pessoa para fazer o seu trabalho em vez de dizer “que bê que o fazem os senhores da governação”, é você, senhor Manel Mas, quem tem de marchar, não a Monica Terribas. E como dantes melhor. Esta é l’único maneira de sair de ’l esbarzer que criou você mesmo e do que terá de # sair solet, por exemplo demitindo do carrec de deputado o mais cedo possível.
Como pessoa que lhe paga o salário, as pontes aéreas, os AVES e as comidas, não admito uma pessoa sectaria e que não respeita a liberdade de imprensa e d’informação como você como dipositari d’um cargo público importando como o seu.
Al recuèlh de premsa del matin #ai # #el a El Periódico qu'un senhor Deputat del PSC, Manel Mas, a demandat lo cap de Mònica Terribas en platèl d'argent, supausadament per qualque sòrta d’otratgi misteriós.
Resulta qu'a’l entrevista que se li faguèt al Fòrça Onorable, e en seguint amb l’estil que caracteriza totas las entrevistas de la Nuèch al Jorn, apareissián d'images de fons ligats a l’entrevistada. Es pas pas una causa nòva, pero sembla qu'al senhor Mas li shordèt que las images foguèsson del president del Gobierno de España,
Cossí se foguèsse e de fes un fantasmagòric contraròtle de las siás paraulas.
Amb l’desencusa aquela d'aiçò “amb en Pujol passava pas”, lo Deputat Mas s’gausa a parlar de que la television publica que pagam entre totes se l’ensajan apropriar qualqu'uns.
Malgrat qu'ieu soi’pas d acòrdi en cèrts usatges que fan dels sòus a Tv3, pòdi pas èsser mai en contra de la suggestion de Manel Mas de defenestrar la Monica Terribas. Non solament perque la considèri una de las melhoras jornalistas, amassa amb en Cuní, catalanas, si que non per la forma de la siá suggestion.
Lo senhor Mas a mostrat clarament la manièra de pensar d’qualqu'uns, que consistís en transformar los mejans de comunicacion publica amb lo “tebeo” del govèrn de torn, ont per objectivitat “” comprenèm ni una sòla critica.
En demandant lo cessament de Monica Terribas, lo deputat Mas mòstra lo sectarisme mai ranci d’qualque sector del PSC, que per cèrt, abans de demandar que ròden de caps, li caldriá revisar la gestion qu'a fach de moltíssimes de causas pendent los darrièrs ans.
L’desencusa de “pendent 23 ans se faguèt pas res” ja s’a gastat. Los tòca ara trabalhar. E de valent. Que ne pòrtan ja 5.
Ah, e parlant de la causa publica. Senhor Mas, li remembri que, coma Deputat al Congreso, lo sieu sòu, viatges e diètas, los pagam tanben los ciutadans. E coma ciutadan que’d aicí fòrça pauc pagarà los sieus impòstes, me vesi amb l’obligacion de li demandar qu'abans de demandar de cessaments faga un pauc d’autocritica. Benlèu çò que hauría de demissionar se vosté. Comportaments censuradors e sectaris coma lo sieu pas sa pròpria d’una democracia.
Li sona pas aquela frasa? S'òme, se detla meteissa qu'emplegan los sieus companhs un còp darrièr l’autra…
E val pas se desencusar a lo sieu blog en disent que se’l a malinterpretat e que i a cèrtas causas sus las que se pòt pas opinar.
Vos es Deputat. Li caldriá saber qu'un carrec public, que cruba de sòus publics, li cal mesurar fòrça e fòrça ben las siás paraulas. E çò qu'emplega ara coma desencusa, que se “pòt pas opinar sus cèrtas causas”, es lo meteis pel que demandava lo cessament d’una de las melhoras jornalistas catalanas.
Justament lo trabalh d’un jornalista, senhor Deputat, es la de far metre roges als politics quand caldrà (e crega’m que vostes s’lor caldriá metre fòrça e fòrça roges sens ajuda, gaireben tant coma lo logotip de lo sieu partit…se se que per qualque edart, los demorès un pauc de vergonha…), e pas la de rire las siás gràcias. Los tempses dels jornalistas “afectos al régimen” auriá ja’d èsser passat, remembra?
E s'aiçò çò d'argaròt, se crei que’s li cal cessar a una persona per far lo sieu trabalh alloc de dire “que be qu'o fan los senhors del govèrn”, es vos, senhor Manel Mas, qual li #caler partir, pas la Monica Terribas. E coma abans melhor. Aquela es l’sola manièra de sortir de ’l romec qu'a creat vos meteis e del que li #caler ne sortir solet, per exemple en demissionant del carrec de deputat çò de mès lèu possible.
Coma persona que li paga lo sòu, los ponts aerianes, los AVES e los dinars, admeti pas una persona sectaria e que respècta pas la libertat de premsa e d’informacion coma vos coma dipositari d’una carga publica importanta coma lo sieu.
A la compilación de prensa de la mañana he leído al Periódico que un señor Diputado del PSC, Manel Mas, ha pedido la cabeza de Mònica Terribas en bandeja de plata, supuestamente por algún tipo d’ultratge misterioso.
Resulta que a l’entrevista que se le hizo al Mucho Honorable, y siguiendo con’l estilo que caracteriza todas las entrevistas de La Noche al Día, aparecían imágenes de fondos relacionadas con’l entrevistado. No es paso una cosa nueva, pero parece que al señor Mas le molestó que las imágenes fueran del presidente del Gobierno de España,
cómo si fuera y haz un fantasmagòric control de sus palabras.
Con’l excusa aquella de esto “con en Pujol no pasaba”, el Diputado Mas s’atreve a hablar de que la televisión pública que pagamos entre todos se l’intentan apropiar algunos.
A pesar de que yo no estoy d’acuerdo en ciertos usos que hacen del dinero a TV3, no puedo estar más en contra de la suggerència de Manel Mas de defenestrar la Monica Terribas. No sólo porque la considero una de las mejores periodistas, junto con en Cuní, catalanas, si no por la forma de su suggerència.
El señor Mas ha mostrado claramente la manera de pensar d’algunos, que consiste al transformar los medios de comunicación públicos con “el tebeo” del gobierno de turno, donde por “objectivitat” entendemos ni una sola crítica.
Pidiendo el cessament de Monica Terribas, el diputado Mas muestra el sectarismo más rancio d’algún sector del PSC, que por cierto, antes de pedir que rueden jefas, tendría que revisar la gestión que ha hecho de muchísimas cosas durante los últimos años.
L’excusa de durante “23 años no se hizo nada” ya s’ha gastado. Ahora les toca trabajar. Y de valiente. Que ya traen 5.
Ah, y hablante de la cosa pública. Señor Mas, le recuerdo que, como Diputado al Congreso, su sueldo, viajes y dietas, también les pagamos los ciudadanos. Y como ciudadano que d’aquí muy poco pagará sus impuestos, me veo con’l obligación de pedirle que antes de pedir cessaments haga un poco d’autocrítica. Quizás lo que hauría de dimitir se usted. Comportamientos censuradors y sectaris como el suyo no sueño propios d’una democracia.
No le suena esta frase? Si hombre, se la misma que usan sus compañeros una vez última l’otra…
Y no vale excusarse a su blog diciendo que se l’ha malinterpretat y que hay ciertas cosas sobre las que no se puede opinar.
Usted es Diputado. Tendría que saber que un carrec público, que cobra dinero público, tiene que medir mucho y muy bien sus palabras. Y lo que está empleando ahora como excusa, que “no se puede opinar sobre ciertas cosas”, es el mismo por el que pedía el cessament d’una de las mejores periodistas catalanas.
Precisamente el trabajo d’un periodista, señor Diputado, es la de hacer poner rojos a los políticos cuando haga falta (y crea’m que vostes s’tendrían que poner mucho y muy rojos sin ayuda, casi tanto como el logotipo de su partido…si se que por alguna casualidad, les quedara un poco de vergüenza…), y no paso la de reír sus gracias. Los tiempos de los periodistas “afectos al régimen” ya habría’d haber pasado, recuerda?
Y si esto lo molesta, si cree que s’tiene que cesar a una persona para hacer su trabajo en vez de decir “que be que lo hacen los señores del gobierno”, es usted, señor Manel Mas, quién tiene que marchar, no la Monica Terribas. Y como antes mejor. Esta es l’única manera de salir de ’l esbarzer que ha creado usted mismo y del que tendrá que #salir solet, por ejemplo dimitiendo del carrec de diputado lo más pronto posible.
Como persona que le paga el sueldo, los puentes aéreos, los AVES y las comidas, no admito una persona sectaria y que no respeta la libertad de prensa y d’información como usted como depositario d’un cargo público importante como el suyo.
Al recull de premsa del matí he llegit a El Periódico que un senyor Diputat del PSC, Manel Mas, ha demanat el cap de Mònica Terribas en safata de plata, suposadament per alguna mena d’ultratge misteriós.
Resulta que a l’entrevista que se li va fer al Molt Honorable, i seguint amb l’estil que caracteritza totes les entrevistes de La Nit al Dia, apareixien imatges de fons relacionades amb l’entrevistat. No és pas una cosa nova, pero sembla que al senyor Mas li va molestar que les imatges fossin del president del Gobierno de España,
com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules.
Amb l’excusa aquella de “això amb en Pujol no passava”, el Diputat Mas s’atreveix a parlar de que la televisió pública que paguem entre tots se l’intenten apropiar alguns.
Tot i que jo no estic d’acord en certs usos que fan dels diners a TV3, no puc estar més en contra de la suggerència de Manel Mas de defenestrar la Monica Terribas. No només perquè la considero una de les millors periodistes, juntament amb en Cuní, catalanes, si no per la forma de la seva suggerència.
El senyor Mas ha mostrat clarament la manera de pensar d’alguns, que consisteix en transformar els mitjans de comunicació públics amb el “tebeo” del govern de torn, on per “objectivitat” entenem ni una sola crítica.
Demanant el cessament de Monica Terribas, el diputat Mas mostra el sectarisme més ranci d’algun sector del PSC, que per cert, abans de demanar que rodin caps, hauria de revisar la gestió que ha fet de moltíssimes coses durant els darrers anys.
L’excusa de “durant 23 anys no es va fer res” ja s’ha gastat. Ara els toca treballar. I de valent. Que ja en porten 5.
Ah, i parlant de la cosa pública. Senyor Mas, li recordo que, com a Diputat al Congreso, el seu sou, viatges i dietes, també els paguem els ciutadans. I com a ciutadà que d’aquí molt poc pagarà els seus impostos, em veig amb l’obligació de demanar-li que abans de demanar cessaments faci una mica d’autocrítica. Potser el que hauría de dimitir es vosté. Comportaments censuradors i sectaris com el seu no son propis d’una democràcia.
No li sona aquesta frase? Si home, es la mateixa que fan servir els seus companys una vegada darrera l’altra…
I no val excusar-se al seu blog dient que se l’ha malinterpretat i que hi ha certes coses sobre les que no es pot opinar.
Vostè és Diputat. Hauria de saber que un carrec públic, que cobra diners públics, ha de mesurar molt i molt bé les seves paraules. I el que està emprant ara com excusa, que “no es pot opinar sobre certes coses”, és el mateix pel que demanava el cessament d’una de les millors periodistes catalanes.
Precisament la feina d’un periodista, senyor Diputat, és la de fer posar vermells als polítics quan calgui (i cregui’m que vostes s’haurien de posar molt i molt vermells sense ajuda, quasi tant com el logotip del seu partit…si es que per alguna casualitat, els quedés una mica de vergonya…), i no pas la de riure les seves gràcies. Els temps dels periodistes “afectos al régimen” ja hauria d’haver passat, recorda?
I si això el molesta, si creu que s’ha de cessar a una persona per fer la seva feina en comptes de dir “que be que ho fan els senyors del govern”, és vostè, senyor Manel Mas, qui ha de marxar, no la Monica Terribas. I com abans millor. Aquesta és l’única manera de sortir de l’esbarzer que ha creat vostè mateix i del que haurà de sortir-ne solet, per exemple dimitint del carrec de diputat el més aviat possible.
Com a persona que li paga el sou, els ponts aeris, els AVES i els dinars, no admeto una persona sectaria i que no respecta la llibertat de premsa i d’informació com vostè com a dipositari d’un càrrec públic important com el seu.





