Si fas servir aplicacions criptogràfiques, ets un terrorista

November 11th, 2008
Versiones Latoc

És personal. Es privat. I no li importa a ningú més que a tu.

Així comença la secció “Per què vaig escriure PGP” a la Guía de l’Usuari de PGP.

La criptografía és la ciència encarregada de protegir dades, de forma que només el receptor legítim d’ aquestes dades hi pugui accedir i llegir-les.
Des de fa milers d’anys s’han anat desenvolupant diferents sistemes criptogràfics. Des de canviar les lletres d’un missatge seguint un patró fins la criptografía de clau assimètrica inventada per Whitfield Diffie i Marty Hellman a principis dels anys 70 del segle XX.

Mentre que els sistemes criptogràfics tradicionals requeríen que tant l’emissor com el receptor del missatge coneguessin la clau del xifrat (en el cas de Juli Cèsar i els seus generals, tant l’un com l’altre havien de saber que els missatges es xifraven afegint +3 a cada lletra i es desxifraven restant 3, A+3=D i D-3=A), la criptografía de clau assimètrica funciona amb parells de claus pública/privada, en el que ni l’emissor ni el receptor coneixen res més que la seva pròpia clau privada, i només han d’aconseguir la clau pública del receptor.
D’aquesta manera, qualsevol persona pot comunicar-se de forma segura amb qualsevol altra persona del món sense conèixer-la prèviament i acordar un sistema de xifrat.

A principis dels anys 90 del segle passat, el govern dels EEUU volia aprovar una llei per la qual qualsevol fabricant de sistemes de comunicació segurs havía d’instalar sistemes d’accés per a que el govern hi pogués accedir i monitoritzar les comunicacions.

En aquella època Phil Zimmerman, un activista anti-nuclear, i uns quants colaboradors estaven desenvolupant un d’aquests sistemes de comunicació, anomenat Pretty Good Privacy (PGP), gratuït i destinat als moviments en favor dels drets civils, humans i activisme. Una forma segura per a que la comunitat llibertària es pugués comunicar.

Amb el temps, PGP es va convertir en un standard de facto, acceptat per la inmensa majoría d’usuaris: dissidents de règims totalitaris, llibertaris, activistes en favor de les comunicacions lliures, cypherpunks i usuaris normals i corrents que no volien que ningú llegís els seus missatges.

Tot això pot semblar una d’aquelles paranoies yankis, però no ho és. Segur que més d’un lector ha escrit alguna carta en paper algún cop. I segur que per a enviar-la l’haurà posat dins un sobre, confiant en que ningú, excepte el destinatari, l’obrís.
Doncs això és exactament el que permetía PGP primer, i les variants que van sorgir, com GPG, la versió en programari lliure, després.

Que qualsevol persona vulgui que les seves cartes i textos les llegeixi només i exclusivament el destinatari no extranya, o no hauría d’extranyar, a ningú. És més, les diferents constitucions dels paísos anomenats “democràtics” tenen en compte el “secret de comunicacions” entre les persones.
Però si llegim l’article 52 de la llei espanyola, veiem que allò que es volía aprovar als Estats Units, i que fa dos anys va aixecar una inmensa polseguera a Amèrica, a Espanya es va aprovar al 1998, per un govern “progressista”.

Ara bé, què passa quan algú fa servir la tecnología per a alguna cosa diferent?

Això és el que ha passat amb PGP i la banda terrorista ETA, que resulta que ha estat utilitzant el sistema de criptografía dissenyat per Zimmerman.

Al diari El Comercio de Gijón en parlen molt, i molt malament, i només cal veure el titular: La muerte se escribe en PGP

A l’article, el periodista demostra la seva poca, i dolenta, documentació. O això, o una instrumentalització brutal de l’història:

Es paradójico que, a la hora de defender sus bondades, Zimmerman lo promociona aún como una medida capaz de garantizar los derechos y las libertades. En su página ‘web’ incluye presuntos testimonios de personas que han sido perseguidas por regímenes totalitarios en Europa central o en países del Este y que se han servido de ese manual para luchar contra la opresión. Sin embargo, no menciona los grupos terroristas que lo emplean para poder asegurarse una mayor clandestinidad a la hora de cometer sus acciones, como es el caso de ETA.

Ves per ón, Zimmerman és responsable de qui fa servir PGP, més de 20 anys després de la seva creació.

Em pregunto si el periodista d’ El Comercio Digital haurà investigat si ETA o qualsevol organització terrorista del món havía enviat algún missatge dins un sobre, o trucat per telèfon mòbil. El que no veig és un linxament de l’inventor del sobre, ni de cap fabricant ni prestador de serveis de telefonía mòbil.

Ah si, no és un linxament, però actualment, per a comprar un telèfon mòbil de tarjeta, s’ha de presentar el DNI. L’excusa? La lluita contra el terrorisme, que després dels atemptats de l’11-M a Madrid i el 7-J a Londres, va aconseguir aprovar una directiva europea per a registrar a tots els usuaris de telèfons mòbils.

El resultat? La detenció, després de l’atemptat d’ETA a Navarra, d’una persona que comprava tarjetes pre-pagament per a revendre-les després.

Si ara resulta que una banda terrorista fa servir sistemes criptogràfics digitals, vista la legislació de l’Espanya “progressista” i la resposta Europea amb la telefonía mòbil, no em sorprendria gens, com tampoc em sorprèn que el terrorisme es comuniqui mitjançant cartes dins un sobre, que d’aqui poc aparegui una directiva europea reservant l’ús d’eines criptogràfiques als serveis d’inteligència, exèrcits i als estats. Els usuaris de carrer que vulguin enviar un correu electrònic protegit, seràn considerats terroristes.

Com diu Phil Zimmerman, i com ha obviat El Comercio,

Si la privacidad está fuera de la ley, sólo los que están fuera de la ley tendrán privacidad. Las agencias de inteligencia tienen acceso a una buena tecnología criptográfica. Así como los grandes traficantes de armas y de drogas. También los contratistas de defensa, las compañías petrolíferas y otras corporaciones gigantes. Pero la mayoría de la gente corriente, y de las organizaciones políticas de la oposición no tenían acceso a tecnología criptográfica militar de clave pública. Hasta ahora.

I es que a sota de qualsevol arquitectura informacional, s’hi amaga una estructura de poder.

One Response to “Si fas servir aplicacions criptogràfiques, ets un terrorista”

  1. ¿Quién vigila al vigilante? » La criptografía y el terrorismo, la velocidad y el tocino Says:

    [...] Arnau Fuentes publica un excelente post en el cual explica, con pelos y señales, por qué no hay que confundir la velocidad con el tocino, y para ello nada mejor que acudir a las fuentes-fuentes, por ejemplo al legado escrito del señor Zimmermann, co-inventor de PGP. Os copio un extracto (cita de Zimmermann) que va al meollo del asunto, pero os recomiendo que si tenéis cinco minutos libres en todo el día, no leáis las chorradas que publique yo hoy y mejor los destinéis a leer el post de Arnau. Si la privacidad está fuera de la ley, sólo los que están fuera de la ley tendrán privacidad. Las agencias de inteligencia tienen acceso a una buena tecnología criptográfica. Así como los grandes traficantes de armas y de drogas. También los contratistas de defensa, las compañías petrolíferas y otras corporaciones gigantes. Pero la mayoría de la gente corriente, y de las organizaciones políticas de la oposición no tenían acceso a tecnología criptográfica militar de clave pública. Hasta ahora. [...]