Els Estats Units d’Amèrica sempre m’han fascinat. Llegint la seva història un no pot més que experimentar un sentiment extrany.

La part més emocionant és tot el procés d’independència. El procés d’unes persones que es sentien absolutament lleials al seu país i al seu rei, que els van girar l’esquena i els consideraven ciutadans de segona divisió, que van protestar repetidament per l’imposició d’impostos arbitraris, sense el seu consentiment, i que no els garantitzaven cap mena de representació al parlament de Londres.

Només cal llegir la Declaració d’Independència, escrita per Thomas Jefferson. El segón paràgraf comença així:

We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.

La vida, la llibertat i la cerca de la felicitat. Els tres drets per als quals els primers colons van haver de fugir d’Anglaterra al 1620.
Al 1787, 4 anys després d’acabada la guerra d’independència, es redactava la Constitució Americana, la primera constitució democràtica en un món de reis absolutistes, però una constitució destinada a crear un govern federal fort.
Al 1789, New Jersey es va convertir en el primer estat que signava la constitució. Altres estats, en especial Massachussets i Rhode Island, van condicionar la signatura de la Constitució (i per tant la seva entrada en vigor) a afegir esmenes a la constitució que garantissin les llibertats inalienables. Aquestes esmenes, les 10 primeres, es van aprovar al 1791 i actualment es coneixen com the Bill of Rights

Segurament tots hem sentit a parlar de “la cinquena” a les pelicules. El text de la cinquena esmena diu:

No person shall be held to answer for a capital, or otherwise infamous crime, unless on a presentment or indictment of a Grand Jury, except in cases arising in the land or naval forces, or in the Militia, when in actual service in time of War or public danger; nor shall any person be subject for the same offense to be twice put in jeopardy of life or limb; nor shall be compelled in any criminal case to be a witness against himself, nor be deprived of life, liberty, or property, without due process of law; nor shall private property be taken for public use, without just compensation.

Es a dir, allò tan famós de no haver de declarar en contra d’un mateix, no jutjar a ningú dos vegades pel mateix delicte, no ser privat de la vida, la llibertat o la propietat si no és per causa d’un procés judicial i el dret a no ser privat de la propietat per ús públic sense compensació.

Per altra banda, la quarta esmena deixa clar el dret de les persones a viure segures a casa seva i potegeix el dret a la intimitat, especialment en tema de documents i efectes personals, que no podran ser violats ni confiscats a menys que existeixi “causa probable” i un jutge dicti una ordre que descrigui exactament què es busca, ón es busca i a la persona a qui s’ha d’investigar:

The right of the people to be secure in their persons, houses, papers, and effects, against unreasonable searches and seizures, shall not be violated, and no Warrants shall issue, but upon probable cause, supported by Oath or affirmation, and particularly describing the place to be searched, and the persons or things to be seized.

Potser a algú li pot semblar molt bé tot això… però per què aquest post?
Donç perque de fa un temps, les autoritats nord-americanes poden registrar i confiscar lliurement qualsevol dispositiu electrònic, com ordinadors portàtils, PDA i reproductors d’MP3, quan s’entra als Estats Units. En cas de disposar d’un sistema com True Crypt o usar sistemes de xifrat com GPG, les autoritats poden exigir als ciutadans l’entrega de les contrassenyes.
Però no s’acaba aquí. Fa menys d’un mes, aquestes autoritats s’han atorgat el dret de poder fer el mateix quan algú surt del pais.

Fa 217 anys, més d’un dels nous estats independenditzats de Gran Bretanya, per aconseguir la llibertat i la felicitat, van estar a punt de fer fracassar el nou govern demanant una carta que garantís les llibertats individuals i colectives dels ciutadans. Ara, amb l’excusa de la guerra contra el terror el mateix govern creat al 1789 està anulant aquests drets.

Algun lector pensa que no es el nostre problema? Error. Els Estats Units s’han erigit en la referència, i com a “referència” han exportat moltes coses al món. Des del Rock n’ Roll fins la Guerra contra el Terror i l’inclusió de mesures absurdes i arbitràries per a evitar atacs terroristes als avions, per finalment permetre’s el luxe de dir que aquella persona que vulgui viatjar als EEUU, necessitarà un permís del Govern Federal dels EEUU per a poder sortir del seu país d’origen, permís de sortida que no garantitza en cap cas que, un cop a la frontera, es denegui l’entrada i hom acabi deportat.

Si algú pensa que aquesta mena de mesures no s’aplicaràn mai a la Unió Europea, o a d’altres paísos del món, va completament errat. De fet, en aquell país paradisíac de la progressía d’esquerres, Espanya, s’aplica una mesura molt semblant que consisteix en que per a que una persona, especialment llatinoamericana, pugui entrar al pais, necessita una carta d’invitació. I no caldria comentar gaire més de la directiva de la vergonya que més d’un defensa com a avenç necessari.

La restricció de les llibertats aconseguides amb esforç, i molta sang val a dir i cal recordar, és un fet que es dona a tots aquells països que es vanaglorien de ser referència de progrés i llibertat. Tant als Estats Units com a Europa, que es permeten exigir a tercers paisos que garanteixin les llibertats que ells mateixos estan retallant.

Benjamin Franklin va dir que qualsevol societat que renuncia a la seva llibertat per a aconseguir una petita dosi de seguretat temporal, no mereix ni llibertat ni seguretat i acabarà perdent ambdues coses.

Si aixequés el cap i veiés en què s’ha convertit, i què és el que exporta al món aquell país que va ajudar a crear, es tornaria a morir, però aquest cop de pena i tristor.

Os Estados Unidos d’América sempre m’têm fascinat. Lendo a sua história um não pode mais que experimentar um sentimento extrany.

A parte mais emocionando é todo o processo d’independência. O processo d’umas pessoas que se sentiam absolutamente lleials ao seu país e ao seu rei, que os giraram l’costas e os consideravam cidadãos de segunda divisão, que protestaram repetidamente por l’imposició d’impostos arbitraris, sem o seu consentimento, e que não os garantitzaven cabe tipo de representação ao parlamento de Londres.

Só faz falta ler a Declaração d’Independência, escrita por Thomas Jefferson. O segón parágrafo começa assim:

We hold these truths tom bê self-evidente, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.

A vida, a liberdade e procura-a da felicidade. Os três direitos para os quals os primeiros colonos tiveram de fugir d’Inglaterra ao 1620.
Ao 1787, 4 anos depois’d acabado a guerra d’independência, redigia-se a Constituição Americana, a primeira constituição democrática num mundo de reis absolutistes, mas uma constituição destinada a criar uma governação federal forte.
Ao 1789, New Jersey converteu-se no primeiro estado que assinava a constituição. Outros estados, em especial Massachussets e Rhode Island, vão condicionar a assinatura da Constituição (e portanto a sua entrada em vigor) a acrescentar emendas à constituição que garantissem as liberdades inalienables. Estas emendas, as 10 primeiras, aprovaram-se ao 1791 e actualmente conhecem-se como the Bill of Rights

Seguramente todos sentimos a falar da “quinta” às pelicules. O texto da quinta emenda diz:

Não person shall cordeiro held tom answer for a capital, ouro otherwise infamous crime, unless onde a presentment ouro indictment of a Grand Jury, except in casas arising in the land ouro naval forças, ouro in the Militia, when in actual service in time of War ouro public danger; nor shall ano person cordeiro subject for the same offense tom bê twice put in jeopardy of life ouro limb; nor shall bê compelled in ano criminoso caso tom bê a witness against himself, nor bê deprived of life, liberty, ouro property, without due process of law; nor shall private property cordeiro taken for public uso, without justo compensation.

Se a dizer, aquilo tão famoso de não ter de declarar na contramão d’um mesmo, não julgar a ninguém dois vezes pelo mesmo delito, não ser privado da vida, a liberdade ou a propriedade se não é por causa d’um processo judicial e o direito a não ser privado da propriedade por uso público sem compensação.

Por outra banda, a quarta emenda deixa claro o direito das pessoas a viver seguras a casa sua e potegeix o direito à intimitat, especialmente em tema de documentos e efeitos pessoais, que não poderão ser violados nem confiscados a menos que exista “causa provável” e um juiz dite uma ordem que descreva exactamente que se procura, ón se procura e à pessoa a quem s’tem’d pesquisar:

The right of the people tom bê secure in their persons, houses, papéis, and effects, against unreasonable searches and seizures, shall not bê violated, and não Warrants shall issue, but upon provável causo, supported by Oath ouro affirmation, and particularly describing the place tom bê searched, and the persons ouro things tom bê seized.

Quiçá a alguém lhe pode parecer muito bem todo isto… mas por que este tabela?
Donç perque de faz um tempo, as autoridades norte-americanas podem registar e confiscar livremente qualquer dispositivo electrónico, como computadores portàtils, PDA e reproductors d’MP3, quando s’entra aos Estados Unidos. Em caso de dispor d’um sistema como True Crypt ou usar sistemas de xifrat como GPG, as autoridades podem exigir aos cidadãos l’entrega das contrassenyes.
Mas não s’acaba aqui. Faz menos d’num mês, estas autoridades s’outorgaram o direito de poder fazer o mesmo quando alguém sai do pais.

Há 217 anos, mais d’um dos novos estados independenditzats de Grã-Bretanha, para conseguir a liberdade e a felicidade, estiveram a ponto de fazer fracassar a nova governação pedindo uma carta que garantisse as liberdades individuais e colectives dos cidadãos. Agora, com l’desculpa da guerra contra o terror a mesma governação criada ao 1789 está anulant estes direitos.

Algum leitor pensa que não se o nosso problema? Erro. Os Estados Unidos s’têm erigit na referência, e como “referência” exportaram muitas coisas ao mundo. Desde o Rock n’ Roll até a Guerra contra o Terror e l’inclusió de medidas absurdas e arbitràries para evitar ataques terroristas aos aviões, por finalmente permitir’s o luxo de dizer que aquela pessoa que queira viajar aos EEUU, precisará uma permissão da Governação Federal dos EEUU para poder sair do seu país d’origem, permissão de saída que não garantitza # cabe caso que, um golpe à fronteira, se denegui l’entrado e se acabe deportado.

Se alguém pensa que este tipo de medidas não s’aplicaràn nunca à União Européia, ou a d’outros paísos do mundo, vai completamente errado. De fato, naquele país paradisíac da progressía d’esquerdos, Espanha, s’aplica uma medida muito semelhante que consiste em que para que uma pessoa, especialmente latinoamericana, possa entrar ao pais, precisa uma carta d’convite. E não faria falta comentar muito mais da directora da vergonha que mais d’um defesa como progresso necessário.

A restrição das liberdades conseguidas com esforço, e muito sangue vale a dizer e faz falta recordar, é um fato que se mulher a todos aqueles países que se vanaglorien de ser referência de progresso e liberdade. Tanto aos Estados Unidos como Europa, que se permitem exigir a terceiros paisos que garantam as liberdades que eles mesmos estão a recortar.

Benjamin Franklin disse que qualquer sociedade que renuncia à sua liberdade para conseguir uma pequena dose de segurança temporária, não merece nem liberdade nem segurança e acabará perdendo ambas coisas.

Se levantasse o chefe e visse em que s’converteu, e que é o que exporta ao mundo aquele país que ajudou a criar, voltar-se-ia a morrer, mas desta vez de pena e tristor.

Los Estats Units’d America totjorn m’#an # #el. En legint la siá istòria un pòt pas mai qu'experimentar un sentiment extrany.

La part mai esmoventa es tot lo procès d’independéncia. Lo procès d’unas personas que se sentián absoludament leialas dins lo sieu país e a lo sieu rei, que los virèron l’esquina e los consideravan de ciutadans de segonda division, que protestèron repetidament per l’imposicion d’impòstes arbitraris, sens lo sieu consentiment, e que pas los garantitzaven cap de sòrta de representacion dins lo parlament de Londres.

Cal solament legir la Declaracion d’Independéncia, escricha per Thomas Jefferson. Lo segón paragraf comença aital:

We hold these truths Ton be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.

La vida, la libertat e la cèrca de la felicitat. Los tres dreches que los primièrs colons lor calguèt per el fugir d’Anglatèrra al 1620.
Al 1787, 4 ans après’d acabada la guèrra d’independéncia, se redigissiá la Constitucion Americana, la primièra constitucion democratica dins un mond de reis absolutistes, mas una constitucion destinada a crear un govèrn federal fòrt.
Al 1789, New Jersey se convertiguèt dins lo primièr estat que signava la constitucion. Autres estats, en especial Massachussets e Rhode Island, condicionèron la signatura de la Constitucion (e doncas la siá intrada en vigor) a apondre d'esmenas a la constitucion que garantiguèsson las libertats inalienables. Aquelas esmenas, las 10 primièras, s'aprovèron al 1791 e se coneisson a l'ora d'ara coma the Bill of Rights

Segurament totes avèm sentit a parlar de la “cinquena” a las pelicules. Lo tèxt de la cinquena esmena ditz:

Pas person shall be held ton answer for dins capital, aur otherwise infamous crime, unless ont a presentment aur indictment of a Grand Jury, except in ostals arising in the land aur naval fòrças, aur in the Militia, when in actual service in time of War aur public danger; nor shall an person be subject for the same offense ton be twice put in jeopardy of life aur limb; nor shall be compelled in an criminal maridi ton be a witness against himself, nor be deprived of life, liberty, aur property, without due process of law; nor shall private property be taken for public usi, without just compensation.

Se a dire, aquò tan famós de pas aver de declarar en contra d’un meteis, pas jutjar a degun dos còps pel meteis delicte, pas èsser privat de la vida, la libertat o la proprietat s'es pas per causa d’un procès judicial e lo drech a pas èsser privat de la proprietat per usatge public sens compensacion.

D'autra banda, la quatrena esmena bota en evidéncia lo drech de las personas a viure seguras en cò sieu e potegeix lo drech a l'intimitat, mai que mai en tèma de documents e efièches personals, que poiràn pas èsser violats ni confiscats a mens qu'existisca “causa probabla” e un jutge dicte una òrdre que descriga exactament qué se cerca, ón se cerca e a la persona a qui s’a’d metre en examen:

The right of the people Ton be secure in their persons, houses, papièrs, and effects, against unreasonable searches and seizures, shall not be violated, and pas Warrants shall issue, but upon probable causi, supported by Oath aur affirmation, and particularly describing the place ton be searched, and the persons aur things ton be seized.

Benlèu a quauquarrés li pòt semblar fòrça ben tot aquò… mas perqué aquel post?
Donç perque De fa un temps, las autoritats nòrd-americanas pòdon enregistrar e confiscar liurament quin dispositiu electronic que siá, coma ordenadors portatiles, PDA e reproductritz d’MP3, quand s’dintra als Estats Units. Dins lo cas de dispausar d’un sistèma coma True Crypt o usar de sistèmas de numerotat coma GPG, las autoritats pòdon exigir als ciutadans l’autreja de las contrassenyes.
Mas pas’s acaba aicí. Fa mens d’un mes, aquelas autoritats s’an autrejat lo drech de poder far lo meteis quand quauquarrés sòrt del pais.

Fa 217 ans, mai d’un dels nòus estats independenditzats de Grand Bretanha, per aténher la libertat e la felicitat, foguèron prèste de far fracassar lo nòu govèrn en demandant una letra que garantiguèsse las libertats individualas e colectives dels ciutadans. Ara, amb l’desencusa de la guèrra contra la terror lo meteis govèrn creat al 1789 es anulant aqueles dreches.

Qualque lector pensa que pas se lo nòstre problèma? Error. Los Estats Units s’an erigit en la referéncia, e coma “referéncia” an exportat fòrça causas dins lo mond. Dempuèi lo Ròck n’ Roll fins la Guèrra contra la Terror e l’inclusion de mesuras absurdas e arbitràrias per evitar d'atacs terroristas als avions, per fin finala permetre’s lo luxe de dire qu'aquela persona que vòlga viatjar als EEUU, aurà de besonh un permís del Govèrn Federal dels EEUU per poder sortir de lo sieu país d’origina, permís de sortida que pas garantitza en cap de cas que, un còp dins la frontièra, se denegue l’dintrada e òm acabe deportat.

Se quauquarrés pensa qu'aquela sòrta de mesuras pas’s aplicaràn jamai a l'Union Europèa, o a d’autra paísos del mond, va entièrament errat. En fach, dins aquel país paradisíac de la progressía d’esquèrra, Espanha, s’aplica una mesura fòrça semblable que consistís en que per qu'una persona, mai que mai llatinoamericana, pòsca dintrar al pais, a de besonh una letra d’invitacion. E caldriá pas comentar gaire mai de la directiva de la vergonha que mai d’una defensa coma avançada necessària.

La restriccion de las libertats atengudas amb esfòrç, e fòrça sang val a dire e cal remembrar, es un fach que se femna dins totes aqueles païses que se vanaglorien d'èsser referéncia de progrès e libertat. Tant als Estats Units coma Euròpa, que se permeton exigir a tresens paisos que garantiscan las libertats qu'eles meteisses retalhan.

Benjamin Franklin diguèt que quina societat que siá que renóncia a la siá libertat per aténher una pichona dòsi de seguretat temporala, merita pas ni libertat ni seguretat e acabarà en perdent ambedoas causas.

Se levès lo cap e vegèsse que’s a convertit, e qué es çò qu'expòrta dins lo mond aquel país qu'ajudèt a crear, se tornariá morir, mas aquel còp de pena e tristor.

Los Estados Unidos d’América siempre m’han fascinado. Leyendo su historia uno no puede más que experimentar un sentimiento extrany.

La parte más emocionante es todo el proceso d’independencia. El proceso d’unas personas que se sentían absolutamente lleials a su país y a su rey, que les giraron l’espalda y les consideraban ciudadanos de segunda división, que protestaron repetidamente por’l imposición d’impuestos arbitraris, sin su consentimiento, y que no les garantitzaven ningún tipo de representación al parlamento de Londres.

Sólo hace falta leer la Declaración d’Independencia, escrita por Thomas Jefferson. El segón párrafo empieza así:

We hold these truths tono be self-evidente, that ajo men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.

La vida, la libertad y la busca de la felicidad. Los tres derechos para los cuals los primeros colonos tuvieron que huir d’Inglaterra al 1620.
Al 1787, 4 años después d’acabada la guerra d’independencia, se redactaba la Constitución Americana, la primera constitución democrática en un mundo de reyes absolutistes, pero una constitución destinada a crear un gobierno federal fuerte.
Al 1789, New Jersey se convirtió en el primer estado que firmaba la constitución. Otros estados, en especial Massachussets y Rhode Island, condicionaron la firma de la Constitución (y por lo tanto su entrada en vigor) a añadir enmiendas a la constitución que garantizaran las libertades inalienables. Estas enmiendas, las 10 primeras, se aprobaron al 1791 y actualmente se conocen como the Bill of Rights

Seguramente todos hemos sentido a hablar de la “quinta” a las pelicules. El texto de la quinta enmienda dice:

No person shall cordero held tono answer for a capital, oro otherwise infamous crime, unless donde a presentment oro indictment of a Grand Jury, except in casas arising in the land oro naval fuerzas, oro in the Militia, when in actual service in time of War oro public danger; nor shall año person cordero subject for the same offense tono be twice put in jeopardy of life oro limb; nor shall cordero compelled in año criminal caso tono be a witness against himself, nor cordero deprived of life, liberty, oro property, without due process of law; nor shall private property cordero taken for public uso, without justo compensation.

Se a decir, aquello tan famoso de no tener que declarar en contra d’un mismo, no juzgar a nadie dos veces por el mismo delito, no ser privado de la vida, la libertad o la propiedad si no es por causa d’un proceso judicial y el derecho a no ser privado de la propiedad por uso público sin compensación.

Por otro lado, la cuarta enmienda deja claro el derecho de las personas a vivir seguras a casa suya y potegeix el derecho a la intimidad, especialmente en tema de documentos y efectos personales, que no podrán ser violados ni confiscados a menos que exista “causa probable” y un juez dicte una orden que describa exactamente qué se busca, ón se busca y a la persona a quien s’ha’d investigar:

The right of the people tono be secure in their persons, houses, papeles, and effects, against unreasonable searches and seizures, shall not cordero violated, and no Warrants shall issue, but upon probable causo, supported by Oath oro affirmation, and particularly describing the place tono be searched, and the persons oro things tono be seized.

Quizás a alguien le puede parecer muy bien todo esto… pero por qué este tabla?
Donç perque de fa un tiempo, las autoridades norteamericanas pueden registrar y confiscar libremente cualquier dispositivo electrónico, como ordenadores portátiles, PDA y reproductores d’MP3, cuando s’entra a los Estados Unidos. En caso de disponer d’un sistema como True Crypt o usar sistemas de cifrado como GPG, las autoridades pueden exigir a los ciudadanos l’entrega de las contrassenyes.
Pero no’s acaba aquí. Hace menos d’un mes, estas autoridades s’han otorgado el derecho de poder hacer el mismo cuando alguien sale del pais.

Hace 217 años, más d’uno de los nuevos estados independenditzats de Gran Bretaña, para conseguir la libertad y la felicidad, estuvieron a punto de hacer fracasar el nuevo gobierno pidiendo una carta que garantizara las libertades individuales y colectives de los ciudadanos. Ahora, con ’l excusa de la guerra contra el terror el mismo gobierno creado al 1789 está anulant estos derechos.

Algún lector piensa que no se nuestro problema? Error. Los Estados Unidos s’han erigido en la referencia, y como “referencia” han exportado muchas cosas al mundo. Desde el Rock n’ Roll hasta la Guerra contra el Terror y l’inclusión de medidas absurdas y arbitràries para evitar ataques terroristas a los aviones, por finalmente permitir’s el lujo de decir que aquella persona que quiera viajar a los EEUU, necesitará un permiso del Gobierno Federal de los EEUU para poder salir de su país d’origen, permiso de salida que no garantitza en ningún caso que, un golpe a la frontera, se deniegue l’entrada y se acabe deportado.

Si alguien piensa que este tipo de medidas no’s aplicaràn nunca a la Unión Europea, o a d’otras paísos del mundo, va completamente errado. De hecho, en aquel país paradisíac de la progressía d’izquierdas, España, s’aplica una medida muy parecida que consiste en que para que una persona, especialmente latinoamericana, pueda entrar al pais, necesita una carta d’invitación. Y no haría falta comentar muy más de la directiva de la vergüenza que más d’un defensa como adelanto necesario.

La restricción de las libertades conseguidas con esfuerzo, y mucha sangre justo es decir y hace falta recordar, es un hecho que se mujer a todos aquellos países que se vanaglorien de ser referencia de progreso y libertad. Tanto a los Estados Unidos como Europa, que se permiten exigir a terceros paisos que garanticen las libertades que ellos mismos están recortando.

Benjamin Franklin dijo que cualquier sociedad que renuncia a su libertad para conseguir una pequeña dosis de seguridad temporal, no merece ni libertad ni seguridad y acabará perdiendo ambas cosas.

Si levantara la cabeza y viera en que s’ha convertido, y qué es lo que exporta al mundo aquel país que ayudó a crear, se volvería a morir, pero este golpe de pena y tristor.