Simposium Europeu sobre eGovern (segón dia, VIII i última)
February 3rd, 2007(post en diferit des de l’aeroport)
Les dues darreres conferencies han sigut la nit i el dia. En primer lloc, la nit, ha estat la presentació del WSMO-PA, una mena de model genèric que analitza els serveis públics. Quin és el servei, què aporta, què es necessita, els agents que intervenen… i que podria servir per a documentar els serveis de l’administració, tenir una millor comprensió dels propis serveis, crear una representació visual dels serveis i per a construïr-ne d’altres, però tot explicat d’una manera molt teòrica i farragosa. Cosa que sumada a que s’ha fet just després de dinar i abans del cafè, alguns dels assistens ens miressim i preguntessim “t’has enterat d’alguna cosa?”
L’última, però, ha estat una de les més divertides. Antonio Campos, director d’ I+D de la Fundación CTIC ens ha parlat sobre eines semantiques per als ciutadans.
Ha començat preguntant què és eGovern i en quines direccions pot funcionar: govern-govern (transaccions entre diferents administracions), govern-empreses (els proveeixen de serveis electrònics i abarateixen costos) i govern-cuitadans (accés fàcil a l’informació i comunicació directa).
Recomana buscar global e-government readiness index a Google…
De les tres vies de funcionament, comenta alguns aspectes rellevants, com per exemple, i parlant de la via entre diferents administracions, que hauria de permetre l’intercanvi fluid de dades i estadístiques, d’una manera segura i a ser possible, creant un marc comú a tota la Unió Europea. Emfatitza en que les estructures, processos i les organitzacions solen ser similars (sobretot en gestio de personal i documents).
Respecte a la línia govern-empreses, comenta que les administracions públiques proveeixen serveis com, sol.licitud de permisos, registres, pagament d’impostos, etc. a part de proporcionar accés a informació pública. Per altra banda, les administracios públiques també consumeixen productes i serveis.
Per acabar, parla de la línia govern-ciutadans, que hauria de proporcionar accés universal a informació pública…independentment del dispositiu, independentment del lloc on es trobés l’usuari i que aquesta informació hauria (és) de ser diversa: lleis, subvencions, anuncis, etc.
Campos enumera els objectius que hauria d’acomplir l’eGovern:
- assegurar la qualitat dels serveis publics
- millorar l’experiència dels ciutadans
- millorar la transparència
S’ha d’aconseguir que els sistemes siguin el més interoperables i autònoms possible, donar serveis innovadors i fomentar la participació.
Com? Doncs amb… The semantic web way to egov! que consisteix en identificar les coses, descriure-les, organitzar-les i crear eines per a explotar-ho.
A la vida real ja existexen aquestes identificacions: dni, numeros administratius, codis postals…, però a la xarxa s’hauria de crear una identitat unica, compartible i confiable. I proposa una manera de fer-ho: afegint meta dades i aprofitar standards existents.
Posa uns exemples:
SEEMP: permet que una sola persona, en un sol pais de la UE, posi el seu CV a un sol lloc, i totes les agencies de la UE conectades el puguin veure.
BOPA: busqueda semantica del Boletin Oficial del Principado de Asturias. Els ciutadanso no coneixem la jerga administrativa i, per tant, a vegades pot passar que no trobem l’informació que necessitem. Per això, el BOPA re-escriu les preguntes del ciutadà en llengua admnistrativa i comeplementa la cerca sintàctica amb la semantica, mitjançant ontologies, thesaurus…
Seguidament, podem veure una demostració del cercador BOPA experimental, que després d’un petit i divertit error amb la xarxa, ha resultat molt interessant.
La part sintactica ja esta implementada, pero la semantica encara es experimental. Tot i això, funciona prou bé i els resultats de les cerque bastant correctes i conseqüents amb el que es buscava.
