Cap al Sionisme Digital I: reflexions prèvies
August 9th, 2007(En español)
Dilluns passat, tot anant cap a l’aeroport, escoltava la ràdio. La consellera Montserrat Tura, mentre escoltaven cançons significatives per a ella, anava comentant-les. Des de “Pais petit” de Lluís Llach fins al “Boig de la ciutat” de Sopa de Cabra, passant per Mª del Mar Bonet i una versió de “La Gavina”, original de Marina Rossell (resulta curiosa l’elecció d’una canço bandera de la seva època, però versionada, ja que l’autora original crec recordar que va caure en desgràcia…).
No em van sorprendre les continues referències a la mediterraneitat i la barreja de cultures que diuen que representa, ni les alusions a les illes balears. Com tampoc em va sorprendre que en sonar una versió de “Mediterraneo” per Niña Pastori, de cop i volta es parles de gent que vé del sud…
Curiosa elecció. Si es vé de Grècia, Itàlia, Malta o fins i tot Marroc (però només artistes i cantants), ens uneix la nostra condició de mediterranis, pero si es vé d’ Algeciras o Almeria… ets un que vé del sud…
Una nit de conversa i mojitos amb Paco Polo i David, en Paco comentava que un castellà (de Castella, no un espanyol), quan s’aixeca i mira, veu els campos de Castilla. Pel contrari, quan un català s’aixeca i mira, veu el mar.
I de fet, si mirem la màxima expansió de la història de Catalunya, amb Jaume I al capdavant, va ser pel mediterrani.
Les paraules, ja no només de Tura si no en general, sobre la mediterraneitat com a catalitzadora de fusions culturals em fan esgarrifar. Més que res per ser el discurs típic, tant de la progressía com de la burgesia catalanes, que considera un habitant de l’Alguer o Mykonos com a un germà, mentre que un algecireny sempre serà un inmigrant… com a mínim fins a la quarta generació.
El fet que jo mateix sigui un d’aquests immigrants de tercera generació, fa que la meva catalanitat sigui un tant peculiar i que, tot i que m’atregui més el mediterrani, no combregui ni de conya amb la visió d’aquest país petit.
El fet de veure pintades que em diuen que per la meva condició de xarnego no sóc benvingut, em fa plantejar d’on i què em considero.
Per què haver de ser d’un lloc en el qual pots haver nascut però que pot no agradar-te? Per què si algú difereix de la forma correcta de sentiment i pertanyença, se l’assenyala com a traïdor? No es suposava que el mediterrani facilitava la fusió cultural? De què, donç, aquesta pretesa puresa? Per què “si no ets dels nostres ets l’enemic”?
Aquestes preguntes fan que cada cop tingui més clar quin no és el meu “sentiment nacional”.
August 9th, 2007 at 19:09
Cada vegada em sembla mès que el nacionalisme català no es ni tan sols un nacionalisme, mès aviat es un vestit “nacional” per a les pretensions de diferència -a dins de Catalunya i amb altres catalans- de certa petita burgesia.
Més que tractar de definir un “esser català” universal e impossar-ho -com fan els nacionalismes “de debó”- els nacionalistes catalans sempre son a la recerca de la paraula mès antiga, la fonética mès normativa, la “tradició” més auténtica, la amanida mès… es a dir, son a la cerca del que fa la diferència. No tenen un model nacional per a impossar, cerquen distincions de classe. No volen que tots siguin com ells, volen mostrar quan diferents -i autentics- son ells de la resta.
August 9th, 2007 at 19:50
Exacte. En comptes de “nacionalisme”, hauria de dir-se “fet-diferencialisme”.
August 13th, 2007 at 11:08
No teniu ni puta idea de res, de fet, la racionalització e intelectualització dun sentiment no es posible, i es el patró que feu servir per analitzar-ho. Jo soc catalana i estic molt orgullosa de ser-ho, no soc burgesa, cometo faltes d’ortografía, i utilitzo castellanismes, en soc conscient pq se que es normal la influencia de l’español. No podeu asenyalar amb el dit a TOTS els que creiem en catalunya com a nació, que creiem en el fet de lluitar per conservar el que a tanta gent li ha costat la vida defensar, i posar-nos a tots al mateix sac. Aixo nomes demostra que sou el que critiqueu.
Ami hem decepcionen i mavergonyeixen els politics que dirigeixen el meu pais, tant els que governen com els que no.. Hi han molts matisos adins d’un “petit pais”. Ni magrada el rock català, ni la maria del Mar Bonet, pero soc catalana i crec que a vegades s’oblida del perill real de perdua de llengua e identitat que existeix. Repeteixo, REAL. No crec en les imposicions pero si les justifico com a mesura extrema. Qui ha estudiat a catalunya sap que el català, pel contrari del que es diu a Madrid, no “s’imposa” al 100% de les escoles. Jo he anat a moltes desde petita i nomes a una delles vam apendre en català totes les materies. De fet teniem una professora chilena que ens feia una clase en castellà. Si fos una nena de peru que arriva aqui, que a com la majoria de nens ens importa poc el que ens ensenyin, ens agovia anar a l’escola, i que m’ensenyesin en castella per facilitarme les coses. Creieu que seria tan “madura” de pensar: “oh, el català que mensenyen a lescola, aquesta llengua que es la de aquest troç despanya on he anat a parar, l´he de parlar afora. Amb les 2hores a la setmana que m’ensenyen en ting prou”? No ens enganyem, hiha moltisima gent , catalans de segona i tercera generacio com vosaltres dieu, que parla castella ja no a casa seva (on cadascu fa el que vol) sino que amb el simple fet de anar a comprar i demanar directament en castella, ensenyar a parlar als seus fills en castella, negarse a parlar català tot i tenint la llengua al seu voltant fan que mica a mica vagi morint el català. El obligar a apendrel a les escoles es nomes una mesura desesperada que s’ha de portar a terme. Una altre cosa es negarse a respondre en castella a algu que no sap parlar català quan ens pregunta algo. A mi no sem cau cap anell quan parlo castella amb gent que no es d’aqui, es normal. Crec que teniu una visió inversa a la real. A mi semfa tant extrany que m’atenguin en català que inconscientment avegades ja demano en castella.. aixo mentristeix molt. Ahir al anar a comprar l’esmorzar al forn de pa del costat de casa hem van respondre en català!!! va ser algo anecdotic per a mi… Us adoneu? I encara parleu de que s’exagera??? Que pasaria si…
Sempre poso l’exemple del meu avi, sempre ho ting present. No era un intelectual, de fet no se si va anar a l’escola, pero quan va arrivar a frança a on hi havia una llengua diferenta a la seva, va comrpar la prensa, va escoltar la radio per apendre.. Molts españols i catalans que tambe van anar cap alla no van creure necesari fer-ho per trovar feina, no feia falta parlar per treballar al camp.. Pero el meu avi va creure que havia dapendre per comunicar-se al seu nou pais, li agradava coneixer, i respectava el que ja hi era avans que ell hi anes a viure. Pq aquesta actitut nomes es posible a catalunya (majoritariament) en la gent de certes inquietuts intelectuals? Es molt facil compadirse dels inmigrants, se que es dificil comensar de nou, pero crec que el meu avi encara ho tenia mes magre i sen va sortir. Els inmigrants que venen a qui tenen la sort de no haverse de buscar la vida per apendre com va fer el meu avi. I encara critiqueu la “imposició” del català? Jo crec que es una sort per ells. El saber català per X o per B es una marca que pot ser decisiva per buscar feina, es pura especulació social.. pero no serveix de res asenyalar amb la ma.. aixo ja ho tenim, siguem mes realistes… De “intelectuals martirs” i gent que s’aprofita sempre nhi ha hagut i sempre nhi haura.. Deixeuvos de parides i mireu mes enlla.. Serveix de poc criticar a la gent que no es pot canviar. Us oblideu a la gent com jo.
PD: Ja marxo, vaig a mirar l’ultim episodi de Heidi, si, ja se que la clara al final camina… pero prefereixo pensar en que hi ha esperança encara que tot al meu voltant m’asenyali que no…
PD2: Merda, acaven de dir 1er episodio, aixo vol dir que hem vaig perdre lultim… enfin..
August 13th, 2007 at 13:42
La racionalització i l’intelectualizació d’aquest sentiment es el que s’esta fent per part del “nacionalisme” català. Buscant sempre la paraula més enrevessada, etc.
Jo també sòc català, però se’m cau la cara de vergonya i de ràbia quan algú m’utilitza en favor seu i/o m’intenta vendre una moto feta de fum.
Jo també cometo faltes d’ortografia i faig servir castellanismes. S’acaba el món? No! Però per a alguns si. Els mateixos que racionalitzen, intelectualitzen i s’apropien del presumpte sentiment del que parles. Si en comptes de dir “quelcom” dius “algo” et miren per sobre l’esatlla. Et sembla correcte?
Són aquests a qui assenyalo. Als qui s’apropien del resultat de la lluita de tanta gent, exiliats que van mantenir la llengua a fora, i no exiliats que la van mantenir aquí, arriscant-se a ser afusellats.
I sobre la pèrdua de la llengua, pur catastrofisme i victimisme instrumentalitzat per tots dos bàndols. Tan els qui diuen falsament que s’imposa en detriment de l’espanyol, com els qui avisen de la fi inevitable i immediata del català. A mi m’han arribat a preguntar, amb una sorpresa enorme per part meva, “Ah, ¿pero entiendes el español?”, i no ha sigut en els darrers anys, si no a la meva primera visita a Madrid, ja en farà uns 10 o 12…però ningú deia res en aquell temps…curiós, oi?
I més encara sobre la llengua, saps perfectament que qualsevol imposició genera rebuig. I les llengües són una cosa impossible de controlar. Qui vulgui controlar una llengua per a “defensar-la”, segurament acabarà matant-la a causa de les restriccions per a la busqueda d’una puresa que mai existirà.
I no, l’actitud d’aprendre coses allà on es va, NO ÉS patrimoni exclusiu dels catalans, per molt que algú s’esforci (gastant inclús diner públic) en intentar convèncer al món que si. Com tampoc la repressió franquista es va centrar exclusivament i només a Catalunya, etc, etc, etc.
Aquestes són les actituds que no m’agraden i que sempre que pugui denunciaré, assumint que després em tractin de botifler, traïdor a la pàtria o heretje, o que em diguin que l’auto-odi és intens en mí. En aquest cas, volen viure contents i enganyats, perfecte. Amb mi que no hi comptin.
August 13th, 2007 at 13:46
Respon a una senzilla pregunta el mes sincerament que puguis:
Si un dia el teu fill@, com a resultat de estar envoltat d’un 90% de parla española nomes diu una o dues paraules en catala com et sentiras?
August 13th, 2007 at 13:59
No em sentiré de cap manera, ja que la llengua s’ensenya a casa i el 90% de l’entorn dels meus fills seria en català. Sobre aquests temes, en Pere ha escrit moltes coses i molt millor que jo.
August 27th, 2007 at 15:18
[…] originat converses sobre les noves identitats que han generat propostes, contrapropostes i idees i […]