Jo també sòc català, però se’m cau la cara de vergonya i de ràbia quan algú m’utilitza en favor seu i/o m’intenta vendre una moto feta de fum.
Jo també cometo faltes d’ortografia i faig servir castellanismes. S’acaba el món? No! Però per a alguns si. Els mateixos que racionalitzen, intelectualitzen i s’apropien del presumpte sentiment del que parles. Si en comptes de dir “quelcom” dius “algo” et miren per sobre l’esatlla. Et sembla correcte?
Són aquests a qui assenyalo. Als qui s’apropien del resultat de la lluita de tanta gent, exiliats que van mantenir la llengua a fora, i no exiliats que la van mantenir aquí, arriscant-se a ser afusellats.

I sobre la pèrdua de la llengua, pur catastrofisme i victimisme instrumentalitzat per tots dos bàndols. Tan els qui diuen falsament que s’imposa en detriment de l’espanyol, com els qui avisen de la fi inevitable i immediata del català. A mi m’han arribat a preguntar, amb una sorpresa enorme per part meva, “Ah, ¿pero entiendes el español?”, i no ha sigut en els darrers anys, si no a la meva primera visita a Madrid, ja en farà uns 10 o 12…però ningú deia res en aquell temps…curiós, oi?

I més encara sobre la llengua, saps perfectament que qualsevol imposició genera rebuig. I les llengües són una cosa impossible de controlar. Qui vulgui controlar una llengua per a “defensar-la”, segurament acabarà matant-la a causa de les restriccions per a la busqueda d’una puresa que mai existirà.

I no, l’actitud d’aprendre coses allà on es va, NO ÉS patrimoni exclusiu dels catalans, per molt que algú s’esforci (gastant inclús diner públic) en intentar convèncer al món que si. Com tampoc la repressió franquista es va centrar exclusivament i només a Catalunya, etc, etc, etc.

Aquestes són les actituds que no m’agraden i que sempre que pugui denunciaré, assumint que després em tractin de botifler, traïdor a la pàtria o heretje, o que em diguin que l’auto-odi és intens en mí. En aquest cas, volen viure contents i enganyats, perfecte. Amb mi que no hi comptin.

Ami hem decepcionen i mavergonyeixen els politics que dirigeixen el meu pais, tant els que governen com els que no.. Hi han molts matisos adins d’un “petit pais”. Ni magrada el rock català, ni la maria del Mar Bonet, pero soc catalana i crec que a vegades s’oblida del perill real de perdua de llengua e identitat que existeix. Repeteixo, REAL. No crec en les imposicions pero si les justifico com a mesura extrema. Qui ha estudiat a catalunya sap que el català, pel contrari del que es diu a Madrid, no “s’imposa” al 100% de les escoles. Jo he anat a moltes desde petita i nomes a una delles vam apendre en català totes les materies. De fet teniem una professora chilena que ens feia una clase en castellà. Si fos una nena de peru que arriva aqui, que a com la majoria de nens ens importa poc el que ens ensenyin, ens agovia anar a l’escola, i que m’ensenyesin en castella per facilitarme les coses. Creieu que seria tan “madura” de pensar: “oh, el català que mensenyen a lescola, aquesta llengua que es la de aquest troç despanya on he anat a parar, l´he de parlar afora. Amb les 2hores a la setmana que m’ensenyen en ting prou”? No ens enganyem, hiha moltisima gent , catalans de segona i tercera generacio com vosaltres dieu, que parla castella ja no a casa seva (on cadascu fa el que vol) sino que amb el simple fet de anar a comprar i demanar directament en castella, ensenyar a parlar als seus fills en castella, negarse a parlar català tot i tenint la llengua al seu voltant fan que mica a mica vagi morint el català. El obligar a apendrel a les escoles es nomes una mesura desesperada que s’ha de portar a terme. Una altre cosa es negarse a respondre en castella a algu que no sap parlar català quan ens pregunta algo. A mi no sem cau cap anell quan parlo castella amb gent que no es d’aqui, es normal. Crec que teniu una visió inversa a la real. A mi semfa tant extrany que m’atenguin en català que inconscientment avegades ja demano en castella.. aixo mentristeix molt. Ahir al anar a comprar l’esmorzar al forn de pa del costat de casa hem van respondre en català!!! va ser algo anecdotic per a mi… Us adoneu? I encara parleu de que s’exagera??? Que pasaria si…

Sempre poso l’exemple del meu avi, sempre ho ting present. No era un intelectual, de fet no se si va anar a l’escola, pero quan va arrivar a frança a on hi havia una llengua diferenta a la seva, va comrpar la prensa, va escoltar la radio per apendre.. Molts españols i catalans que tambe van anar cap alla no van creure necesari fer-ho per trovar feina, no feia falta parlar per treballar al camp.. Pero el meu avi va creure que havia dapendre per comunicar-se al seu nou pais, li agradava coneixer, i respectava el que ja hi era avans que ell hi anes a viure. Pq aquesta actitut nomes es posible a catalunya (majoritariament) en la gent de certes inquietuts intelectuals? Es molt facil compadirse dels inmigrants, se que es dificil comensar de nou, pero crec que el meu avi encara ho tenia mes magre i sen va sortir. Els inmigrants que venen a qui tenen la sort de no haverse de buscar la vida per apendre com va fer el meu avi. I encara critiqueu la “imposició” del català? Jo crec que es una sort per ells. El saber català per X o per B es una marca que pot ser decisiva per buscar feina, es pura especulació social.. pero no serveix de res asenyalar amb la ma.. aixo ja ho tenim, siguem mes realistes… De “intelectuals martirs” i gent que s’aprofita sempre nhi ha hagut i sempre nhi haura.. Deixeuvos de parides i mireu mes enlla.. Serveix de poc criticar a la gent que no es pot canviar. Us oblideu a la gent com jo.

PD: Ja marxo, vaig a mirar l’ultim episodi de Heidi, si, ja se que la clara al final camina… pero prefereixo pensar en que hi ha esperança encara que tot al meu voltant m’asenyali que no…

PD2: Merda, acaven de dir 1er episodio, aixo vol dir que hem vaig perdre lultim… enfin..

Més que tractar de definir un “esser català” universal e impossar-ho -com fan els nacionalismes “de debó”- els nacionalistes catalans sempre son a la recerca de la paraula mès antiga, la fonética mès normativa, la “tradició” més auténtica, la amanida mès… es a dir, son a la cerca del que fa la diferència. No tenen un model nacional per a impossar, cerquen distincions de classe. No volen que tots siguin com ells, volen mostrar quan diferents -i autentics- son ells de la resta.