Si dissabte comentava el descobriment de Kiva, avui, amb aquest post comentant un altre projecte, s’obre la sèrie “Tecnología per al tercer món” i em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món.

L’últim descobriment, altre cop a partir del blog recentment descobert de n’Alvaro Ramírez (Ojo al Texto), és Ndiyo!, que en Swahili vol dir “sí”. Aquest projecte segueix amb la tendència d’adoptar paraules provinents d’idiomes nadius de parts del planeta poc desenvolupades o de comunitats indígenes, com ara Ubuntu (”humanitat per als demés”) o Koha (”regal” en Maorí).

Però anem a veure què és Ndiyo!. De tots és conegut el projecte de Negroponte de l’ordinador portàtil per menys de 100 dòlars. Ndiyo fa un passet més.

Ndiyo! is a project set up to foster an approach to networked computing that is simple, affordable, open, less environmentally damaging and less dependent on intensive technical support than current networking technology.

Avui per avui, les xarxes d’ordinadors estan formades per un servidor i diversos ordinadors complets com a clients. Això significa que, en una xarxa de 5 clients i un servidor, s’han d’adquirir 6 ordinadors complerts (CPU+Monitor). Amb Ndiyo caldrien un servidor, que funciona amb una Ubuntu, i 5 mini-clients (amb els corresponents monitors, teclats i ratolins). Els “ultra-thin client” són unes caixetes de 12×8x2 cms que contenen un xip amb el driver Nivo, un conector Ethernet a 100Mbps, conectors per a teclat, ratolí i monitor i un conector per a endollar l’aparell a la corrent elèctrica (en futures versions volen implementar una mena de “power on ethernet”).

Els clients ultra-prims costen ara per ara menys de 100 Lliures (serien uns $177) que resulten bastant més barats que una CPU i es guanya moltíssim en escalabilitat: només cal fer canvis al servidor (i no es pot donar el cas que s’espatlli el disc dur de qualsevol client i s’hagi de canviar)

Com veieu, és una cosa bastant diferent del “un usuàri, un ordinador”. De moment tenen tres aplicacions pràctiques per al projecte: cibercafès, classes d’escola i petits negocis, i una presentació en PDF bastant ilustrativa.

Se sábado comentava a descoberta de Kiva, hoje, com este posto comentando outro projecto, s’faço a série “Tecnología para o terceiro mundo” e marco-me l’objectivo de encontrar e comentar a cada terça-feira um projecto destinado ao desevolupament tecnológico de l’denominado terceiro mundo.

L’último descoberta, outro golpe a partir do blog recentemente descoberto de n’Alvaro Ramírez (Ojo ao Texto), é Ndiyo!, que em Swahili quer dizer “sim”. Este projecto segue com a tendência d’adoptar palavras provenientes d’idiomas nadius de partes do planeta pouco desenvolvidas ou de comunidades indígenas, como agora Ubuntu (”humanidade para os demés”) ou Koha (”presente” em Maorí).

Mas vamos ver que é Ndiyo!. De todos é conhecido o projecto de Negroponte de l’computador portàtil por menos de 100 dólares. Ndiyo faz um passet mais.

Ndiyo! is a project sede up tom foster an approach tom networked computing that is simples, affordable, open, less environmentally damaging and less dependent onde intensive technical support than current networking technology.

Hoje por hoje, as redes d’computadores estão formadas por um servidor e vários computadores completos como clientes. Isto significa que, numa rede de 5 clientes e um servidor, s’têm’d adquirir 6 computadores cumpridos (CPU+Monitor). Com Ndiyo fariam falta um servidor, que funciona com uma Ubuntu, e 5 mini-clientes (com os correspondentes monitors, teclats e ratos). Os “ultra-thin cliente” são umas caixetes de 12×8x2 cms que contêm um chip com o driver Nivo, um conector Ethernet a 100Mbps, conectors para teclat, rato e monitor e um conector para acoplar l’aparelho à corrente eléctrica (em futuras versões querem implementar um tipo de power “onde ethernet”).

Os clientes ultra-delgados custam actualmente menos de 100 Entregues (seriam uns $177) que resultam bastante mais baratos que uma CPU e se ganha moltíssim em escalabilitat: só faz falta fazer mudanças ao servidor (e não se pode dar o caso que s’estrague o disco levar de qualquer cliente e s’tenha de mudar)

Como veis, é uma coisa bastante diferente do “um usuàri, um computador”. Por enquanto têm três aplicações práticas para o projecto: cibercafès, classes d’escola e pequenos negócios, e uma apresentação em PDF bastante ilustrativa.

Se dissabte # # #el la descobèrta de Kiva, uèi, amb aquel post en comentant un autre projècte, s’òbri la sèria “Tecnología pel tresen mond” e me marqui l’objectiu de trobar e comentar cada dimars un projècte destinat al desevolupament tecnologic de’l nomenada tresena mond.

L’darrièra descobèrta, autre còp a comptar del blog recentament descobèrt de’n Alvaro Ramírez (Ojo al Texto), es Ndiyo!, Qu'en Swahili vòl dire “òc”. Aquel projècte seguís amb la tendéncia d’adoptar de paraulas provenentas d’idiòmas nadius de parts de la planeta pauca desvolopadas o de comunitats indigènas, coma Ubuntu (”umanitat pels demés”) o Koha (”present” en Maorí).

Mas anam veire qué es Ndiyo!. De totes es conegut lo projècte de Negroponte de’l ordenador portatil per mens de 100 dolars. Ndiyo Fa un passet mai.

Ndiyo! is A project set up ton foster an approach ton networked computing that is simple, affordable, open, less environmentally damaging and less depenent ont intensive technical support than current networking technology.

Uèi per uèi, las rets d’ordenadors son formats d'un servidor e divèrses ordenadors complets coma clients. Aiçò significa que, en una ret de 5 clients e un servidor, s’an’d aquerir 6 ordenadors complits (CPU+Monitor). Amb Ndiyo caldriá un servidor, que fonciona amb una Ubuntu, e 5 mini-clients (amb los correspondents monitors, teclats e ratolins). Los “ultra-thin client” son unas caixetes de 12×8x2 cms que contenon un xip amb lo driver Nivo, un conector Ethernet a 100Mbps, conectors per teclat, ratolí e monitor e un conector per endollar l’aparelh a la correnta electrica (en futuras versions vòlon implementar una sòrta de “power ont ethernet”).

Los clients ultra-primes còstan ara per ara mens de 100 Liures (serián unes $177) que resultan fòrça mai bon mercat qu'una CPU e se ganha moltíssim en escalabilitat: cal solament far de cambiaments al servidor (e se pòt pas donar lo cas que’s espatle lo disc dur de quin client que siá e s’li calga cambiar)

Cossí vesètz, es una causa fòrça desparièra de l'un “usuàri, un ordenador”. An per ara tres aplicacions practicas pel projècte: cibercafès, de classas d’escor e de pichons negòcis, e una presentacion en PDF fòrça ilustrativa.

Si sábado comentaba el descubrimiento de Kiva, hoy, con este puesto comentando otro proyecto, s’obro la serie “Tecnología para el tercer mundo” y me marco l’objetivo de encontrar y comentar cada martes un proyecto destinado al desevolupament tecnológico de l’denominado tercero mundo.

L’último descubrimiento, otro golpe a partir del blog recientemente descubierto de n’Alvaro Ramírez (Ojo al Texto), es Ndiyo!, que en Swahili quiere decir “sí”. Este proyecto sigue con la tendencia d’adoptar palabras provenientes d’idiomas nadius de partes del planeta poco desarrolladas o de comunidades indígenas, como por ejemplo Ubuntu (”humanidad para los demés”) o Koha (”regalo” en Maorí).

Pero vamos a ver qué es Ndiyo!. De todos es conocido el proyecto de Negroponte de l’ordenador portátil por menos de 100 dólares. Ndiyo hace un passet más.

Ndiyo! is a project sed up tono foster an approach tono networked computing that is simple, affordable, open, less environmentally damaging and less dependiente donde intensive technical support than current networking technology.

Hoy por hoy, las redes d’ordenadores están formadas por un servidor y varios ordenadores completos como clientes. Esto significa que, en una red de 5 clientes y un servidor, s’han’d adquirir 6 ordenadores cumplidos (CPU+Monitor). Con Ndiyo harían falta un servidor, que funciona con una Ubuntu, y 5 mini-clientes (con los correspondientes monitores, teclados y ratones). Los “ultra-thin cliente” son unas caixetes de 12×8x2 cms que contienen un chip con el driver Nivo, un conector Ethernet a 100Mbps, conectors para teclado, ratón y monitor y un conector para enchufar l’aparato a la corriente eléctrica (en futuras versiones quieren implementar un tipo de power “donde ethernet”).

Los clientes ultra-delgados cuestan ahora por ahora menos de 100 Entregues (serien unos $177) que resultan bastante más baratos que una CPU y se gana muchísimo en escalabilitat: sólo hace falta hacer cambios al servidor (y no se puede dar el caso que s’estropee el disco llevar de cualquier cliente y s’tenga que cambiar)

Cómo veis, es una cosa bastante diferente del “un usuàri, un ordenador”. De momento tienen tres aplicaciones prácticas para el proyecto: cibercafès, clases d’escuela y pequeños negocios, y una presentación en PDF bastante ilustrativa.