Si dissabte comentava el descobriment de Kiva, avui, amb aquest post comentant un altre projecte, s’obre la sèrie “Tecnología per al tercer món” i em marco l’objectiu de trobar i comentar cada dimarts un projecte destinat al desevolupament tecnològic de l’anomenat tercer món.

L’últim descobriment, altre cop a partir del blog recentment descobert de n’Alvaro Ramírez (Ojo al Texto), és Ndiyo!, que en Swahili vol dir “sí”. Aquest projecte segueix amb la tendència d’adoptar paraules provinents d’idiomes nadius de parts del planeta poc desenvolupades o de comunitats indígenes, com ara Ubuntu (”humanitat per als demés”) o Koha (”regal” en Maorí).

Però anem a veure què és Ndiyo!. De tots és conegut el projecte de Negroponte de l’ordinador portàtil per menys de 100 dòlars. Ndiyo fa un passet més.

Ndiyo! is a project set up to foster an approach to networked computing that is simple, affordable, open, less environmentally damaging and less dependent on intensive technical support than current networking technology.

Avui per avui, les xarxes d’ordinadors estan formades per un servidor i diversos ordinadors complets com a clients. Això significa que, en una xarxa de 5 clients i un servidor, s’han d’adquirir 6 ordinadors complerts (CPU+Monitor). Amb Ndiyo caldrien un servidor, que funciona amb una Ubuntu, i 5 mini-clients (amb els corresponents monitors, teclats i ratolins). Els “ultra-thin client” són unes caixetes de 12×8x2 cms que contenen un xip amb el driver Nivo, un conector Ethernet a 100Mbps, conectors per a teclat, ratolí i monitor i un conector per a endollar l’aparell a la corrent elèctrica (en futures versions volen implementar una mena de “power on ethernet”).

Els clients ultra-prims costen ara per ara menys de 100 Lliures (serien uns $177) que resulten bastant més barats que una CPU i es guanya moltíssim en escalabilitat: només cal fer canvis al servidor (i no es pot donar el cas que s’espatlli el disc dur de qualsevol client i s’hagi de canviar)

Com veieu, és una cosa bastant diferent del “un usuàri, un ordinador”. De moment tenen tres aplicacions pràctiques per al projecte: cibercafès, classes d’escola i petits negocis, i una presentació en PDF bastant ilustrativa.

This entry was posted on Monday, December 12th, 2005 at 21:09 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.