Tecnologia per al tercer món: Simputer
December 19th, 2005
Avui dimarts continúa la sèrie Tecnologia per al tercer món. Tenia pensat parlar d’un projecte semblant al arxiconegut ordinador de 100$ del MIT, però mentre anava llegint, m’he emportat una bona sorpresa. Avui parlaré en passat.
India. Un dels països amb més contrastos. Des de Boliwood i l’emergent indústria lligada a les noves tecnologies fins a les vidues que vaguen pels carrers de Kashi esperant la mort. Un país on una quarta part de la població (uns 200 milions de persones) viuen per sota del llindar de pobresa.
És en aquest país on es va crear un dels avantpassats de l’ordinador de 100 dòlars. El Simputer(TM).
El projecte Simputer neix l’any 1998 dins el seminari internacional “Bangalore IT.com” sobre tecnologies de la informació a països en vies de desenvolupament.
L’artefacte en sí és un ordinador amb l’aspecte d’una PDA. Té una pantalla tàctil de 320×240, amb el corresponent llàpis, 32 MB de RAM, admet tarjes Smart Card, un connector USB i un RJ-11, , funciona amb tres píles AAA i sota GNU/Linux. El preu: 9000 Rúpies (uns $200 al canvi actual). Però encara n’hi ha més. És un projecte de maquinari lliure!
Hom pot descarregar les especificacions tècniques i posar-se a fabricar Simputers, però hi ha una llicència: qui vulgui construïr aquests ordinadors en un país en desenvolupament ha de pagar 25.000 dòlars. Si es vol fer en un “western country”, 250.000.
A la pàgina de Simputer només apareix una empresa que el fabriqui: Amida. L’últim model es de l’Octubre passat i és capaç de navegar per la www i d’enviar i rebre correu electrònic. Una altra empresa, Encore Software, comercialitza una altra versió de Simputer als Estats Units.
Si voleu saber més sobre l’artefacte, podeu llegir la seva entrada a la Wikipedia, un article a Wired, un a BBC news, etc…
Malauradament, del projecte original en queda ben poc. Només es van aconseguir vendre 4000 unitats de les 50000 previstes, i la majoria han anat a parar a llocs bastant diferents a les zones rurals de l’India, a més d’haver quedat com una ’simple’ PDA amb GNU/Linux dissenyada a l’ India. És un presagi del que pot passar amb el projecte del MIT o amb Ndiyo?
