Tornada a la… ¿¿realitat??
June 27th, 2008A les 11:36 del matí aterravem a Barajas després de 10 dies de “gira” per Amèrica del Sud. La vista per la finestreta no podia ser més… terrible… un paisatge groc i sec.
De camí a Las Indias per no passar 5 hores tancat a l’aeroport, tot era irreal. Un cop allà, hem retrobat en Marcelo, Alex i Mercedes, un oasi fresquet amb caipirinhas de kiwi en mig de la calor assassina de l’estiu. Passar de Nadal a Sant Joan en 14 hores es tot un shock.
Un cop a Barajas de nou, ja de tornada a Esplugues, al paisatge groc s’hi han sumat les converses de fons. Grogues i seques com el paisatge, buides, sense cap sentit possible, absurdes i avorrides… com si dormissis plàcidament i de cop et tiressin dins un barril d’aigua calenta… i després et fessin passar un control de seguretat…
Si lleva ordenador tiene que sacarlo y po… - Que si, que si, lo se perfectamente. Llevo 20 horas pasando controles.
Ja a Barcelona, l’irrealitat de la tornada s’ha fet més irreal encara. Tot és com una pelicula en 3D, en la que no hi pintes res, pero hi ets vulguis o no. La gent et parla, però diries que ho fan a algú que es troba just 1 metre darrere teu…
Trobo a faltar els cotxes tronats, les “18 cuadras”, la calidesa de la gent al fred de l’hivern, fumar un cigarret a la porta del Mercado de la Abundancia i la misteriosa colita de cuadril…
Sé que necessito dormir, pero aquesta ressaca no es passa ni dormint 24 hores seguides… ta?
Definitivament, em quedo amb l’altra banda del mirall.
Às 11:36 da manhã aterravem a Barajas depois de 10 dias de gira “” por América do Sul. A vista pela janela não podia ser mais… terrível… uma paisagem amarela e seco.
De caminho a Las Indias por não passar 5 horas fechado a l’aeroporto, todo era irreal. Um golpe lá, temos retrobat em Marcelo , Alex e Mercedes, um oasi fresquet com caipirinhas de kiwi em médio do calor assassina de l’verão. Passar de Nadal a Santo Joan em 14 horas se todo um shock.
Um golpe a Barajas de novo, já de volta a Esplugues, à paisagem amarela s’# somaram as conversações de fundos. Amarelas e secas como a paisagem, esvazias, sem chefe sentido possível, absurdas e avorrides… como se dormisses plàcidament e de repente te jogassem dentro um barril d’água quente… e depois te fizessem passar um controle de segurança…
Se tira ordenador tiene que sacarlo y po… - Que se, que se, lo se perfectamente. Tiro 20 horas pasando controlas.
Já em Barcelona, l’irrealitat do voltado s’fez mais irreal ainda. Todo é como uma pelicula em 3D, na que não # pintas nada, pero # és queiras ou não. A gente fala-te, mas dirias que o fazem a alguém que se encontra justo 1 metro detrás teu…
Sinto falta os carros tronats, as “18 cuadras”, a calidesa da gente ao frio de l’inverno, fumar um cigarro a trá-la do Mercado da Abundancia e a misteriosa colita de cuadril…
Sei que preciso dormir, pero esta ressaca não se passa nem dormindo 24 horas seguidas… ta?
Definitivamente, combino-me com l’outro banda do espelho.
A las 11:36 del matin aterravem a Barajas après 10 jorns de “virada” per America del Sud. La vista per la fenestreta # # #el pas èsser mai… terribla… un païsatge jaune e shut.
De camin a Las Indias per pas passar 5 oras barradas a l’aeropòrt, tot èra irreal. Un còp ailà, avèm retrobat en Marcelo, Alex e Mercedes, un oasi fresquet amb caipirinhas de kiwi en mièg de la calor assassina de’l estiu. Passar de Nadal a Sant Joan dins 14 oras se tot un shock.
Un còp a Barajas de nòu, ja de retorn a Esplugues, al païsatge jaune s’i an somat las convèrsas de fons. Jaunas e shutas coma lo païsatge, vuèjas, sens cap de sens possible, absurdas e aborridas… cossí se dormèsses plàcidament e de còp te tirèsson dins un barril d’aiga cauda… e te faguèsson après passar un contraròtle de seguretat…
Se lèva ordenador tiene que sacarlo y po… - Que se, que se, lo se perfectamente. Lèvi 20 horas pasando contròtlas.
Ja a Barcelona, l’irrealitat de la tornada s’a fach mai irreala encara. Tot es coma una pelicula en 3D, en la que i pintaràs pas res, pero i ès vòlgas o pas. Las gents te parla, mas diriás qu'o fan a quauquarrés que se tròba just 1 mètre darrièr tieu…
Tròbi de manca las veituras tronats, las “18 cuadras”, la calidesa de las gents al fred de’l ivèrn, fumar un cigarret a la pòrta del Mercado de la Abundancia e la misteriosa colita de cuadril…
Sabi qu'ai de besonh dormir, pero aquela ressaca s'arriba pas ni en dormint 24 oras seguidas… ta?
Definitivament, me demòri amb l’autra banda del miralh.
A las 11:36 de la mañana aterravem a Barajas después de 10 días de gira “” por América del Sur. La vista por la ventanilla no podía ser más… terrible… un paisaje amarillo y seco.
De camino a Las Indias por no pasar 5 horas cerrado a l’aeropuerto, todo era irreal. Un golpe allá, hemos reencontrado en Marcelo, Alex y Mercedes , un oasi fresquet con caipirinhas de kiwi en medio del calor asesina de l’verano. Pasar de Navidad a Santo Joan en 14 horas se todo un shock.
Un golpe a Barajas de nuevo, ya de retorno en Esplugues, al paisaje amarillo s’ han sumado las conversas de fondos. Amarillas y secas como el paisaje, vacías, sin ningún sentido posible, absurdas y aburridas… cómo si durmieras plàcidament y de golpe te echaran dentro un barril d’agua caliente… y después te hicieran pasar un control de seguridad…
Si quita ordenador tiene que sacarlo y po… - Que si, que si, lo se perfectamente. Quito 20 horas pasando controlas.
Ya en Barcelona, l’irrealitat de la vuelta s’ha hecho más irreal todavía. Todo es como una pelicula en 3D, en la que no pintas nada, pero eres quieras o no. La gente te habla, pero dirías que lo hacen a alguien que se encuentra justo 1 metro detrás tuyo…
Echo de menos los coches tronats, las “18 cuadras”, la calidez de la gente al frío de l’invierno, fumar un cigarrillo a la puerta del Mercado de la Abundancia y la misteriosa colita de cuadril…
Sé que necesito dormir, pero esta resaca no se pasa ni durmiendo 24 horas seguidas… ta?
Definitivamente, me quedo con ’l otra banda del espejo.
A les 11:36 del matí aterravem a Barajas després de 10 dies de “gira” per Amèrica del Sud. La vista per la finestreta no podia ser més… terrible… un paisatge groc i sec.
De camí a Las Indias per no passar 5 hores tancat a l’aeroport, tot era irreal. Un cop allà, hem retrobat en Marcelo, Alex i Mercedes, un oasi fresquet amb caipirinhas de kiwi en mig de la calor assassina de l’estiu. Passar de Nadal a Sant Joan en 14 hores es tot un shock.
Un cop a Barajas de nou, ja de tornada a Esplugues, al paisatge groc s’hi han sumat les converses de fons. Grogues i seques com el paisatge, buides, sense cap sentit possible, absurdes i avorrides… com si dormissis plàcidament i de cop et tiressin dins un barril d’aigua calenta… i després et fessin passar un control de seguretat…
Si lleva ordenador tiene que sacarlo y po… - Que si, que si, lo se perfectamente. Llevo 20 horas pasando controles.
Ja a Barcelona, l’irrealitat de la tornada s’ha fet més irreal encara. Tot és com una pelicula en 3D, en la que no hi pintes res, pero hi ets vulguis o no. La gent et parla, però diries que ho fan a algú que es troba just 1 metre darrere teu…
Trobo a faltar els cotxes tronats, les “18 cuadras”, la calidesa de la gent al fred de l’hivern, fumar un cigarret a la porta del Mercado de la Abundancia i la misteriosa colita de cuadril…
Sé que necessito dormir, pero aquesta ressaca no es passa ni dormint 24 hores seguides… ta?
Definitivament, em quedo amb l’altra banda del mirall.






June 30th, 2008 at 04:19
[...] aclaració. No es que fos una canço “durant” el viatge, si no que expressa perfectament els sentiments de la tornada, davant dels quals només hi ha una sortida possible, millor fugir corrents i el més lluny [...]