A les 11:36 del matí aterravem a Barajas després de 10 dies de “gira” per Amèrica del Sud. La vista per la finestreta no podia ser més… terrible… un paisatge groc i sec.

De camí a Las Indias per no passar 5 hores tancat a l’aeroport, tot era irreal. Un cop allà, hem retrobat en Marcelo, Alex i Mercedes, un oasi fresquet amb caipirinhas de kiwi en mig de la calor assassina de l’estiu. Passar de Nadal a Sant Joan en 14 hores es tot un shock.

Un cop a Barajas de nou, ja de tornada a Esplugues, al paisatge groc s’hi han sumat les converses de fons. Grogues i seques com el paisatge, buides, sense cap sentit possible, absurdes i avorrides… com si dormissis plàcidament i de cop et tiressin dins un barril d’aigua calenta… i després et fessin passar un control de seguretat…

Si lleva ordenador tiene que sacarlo y po… - Que si, que si, lo se perfectamente. Llevo 20 horas pasando controles.

Ja a Barcelona, l’irrealitat de la tornada s’ha fet més irreal encara. Tot és com una pelicula en 3D, en la que no hi pintes res, pero hi ets vulguis o no. La gent et parla, però diries que ho fan a algú que es troba just 1 metre darrere teu…

Trobo a faltar els cotxes tronats, les “18 cuadras”, la calidesa de la gent al fred de l’hivern, fumar un cigarret a la porta del Mercado de la Abundancia i la misteriosa colita de cuadril…

Sé que necessito dormir, pero aquesta ressaca no es passa ni dormint 24 hores seguides… ta?
Definitivament, em quedo amb l’altra banda del mirall.

This entry was posted on Friday, June 27th, 2008 at 23:42 You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.