Tres raons per marxar d’Espanya
January 26th, 2007Gràcies a en Roger Colom m’ha arribat la petició d’escriure tres raons que farien que, si tingués la més minima oportunitat de marxar, ho fes.
De fet, n’hi ha unes quantes, però aquí van les tres principals, que intentaré escriure el més suament possible:
1- En aquest país, es prefereix fotre enlaire la vida de la gent a millorar la pròpia: tant a la feina com al carrer, guanya la desqualificació, el sabotatge directe, el tallar la gespa sota els peus, la rumorología cutre i salvatge destinada a enfonsar a aquell que ens ha mirat malament, o al que destaca una mica. Ja sigui a l’escola, on t’assenyalen amb el dit si fas “massa bé” els treballs, o a la feina, on s’aplica la rumorología cafre: que aquest/a es tira a nosequí, que si té enchufe, etc… En comptes de pendre’s com un repte per a millorar el que algú passi a davant o se li donguin incentius merescuts, la gent es dedica a destruïr el que l’altra persona ha fet per tal de poder dir “veus com jo ho faig millor…”
Usease: demostrar inteligencia i/o fer la feina, provoca problemes.
2- Espanya és un país de sectaris i amiguistes que viuen anclats al passat: ja sigui en temes com la Guerra Civil (per cert, com que ja feia més de més i mig sense coleccionables, han tret el dels diaris…), el debat sobre la qual (que ja dura més de 60 anys) impedeix que s’avanci (si sempre mirem enrere, mai podrem avançar), com en política, on al mateix congrés es deixen anar perles com “si los terroristas ponen bombas, és culpa del gobierno, y si no las ponen también” (i a sobres hi ha qui aplaudeix!!) sense deixar lloc a res més que culpar al govern actual fins i tot dels pets que es tiren els veïns, mentre que el govern insisteix que la culpa dels pets que es tiren els veïns la té l’oposició.
I qui intenti dir alguna cosa diferent, és un terrorista o vol trencar el país o vaya usté a saber…
Per altra banda, Espanya és un païs on el concepte “resistencia al canvi” arriba tan lluny, PERO TANT LLUNY com per a arribar a oposar-se a canviar una impressora del lloc actual a un diferent a tres metres de distancia “per que no hi ha cap necessitat i així ja estem bé”.
Usease: una cosa és el “si funciona no ho toquis” de Murphy, pero aquí triomfa el “si no funciona, no hauré de treballar, per tant, cal assegurar-se que no funcioni, i si s’arregla, trencar-ho de nou”.
3- Espanya és un país poc seriós (aka “España, pais de la patraña”) ón la gent refusa acceptar les conseqüències als seus propis actes (ni molt menys als dels altres!! aka “no me comeré un marrón que no sea mio (y los mios ya se los colaré a alguien…)”): durant l’experiència del dia a dia, i durant el passat cap d’any, veig que en aquest país no hi ha ganes de treballar. La qual cosa és normal. A ningú l’entusiasma haver d’aixecar-se d’hora. Però a menys que puguis viure de l’aire, treballar és una cosa necessària per a mantenir un sostre i menjar. Tot i això, hi ha gent que s’inventa les mil i una històries increïbles o que passa directament, com una persona que porta de baixa injustificada no apareix per enlloc durant més de 4 mesos (tots 4 cobrant de l’estat), se li dóna l’alta al quart mes per incompareixença i et posa una reclamació queixant-se que el sistema de seguretat social es una merda, o signes un contracte pel qual una empresa es compromet a netejar uns lavabos portàtils durant quatre dies, només apareix el primer i et reclama que li paguis el contracte íntegre.
Usease: portes tota la vida colant-te a tot arreu i, a sobre, et queixes que el servei no és correcte, i si t’agafen i et fan fora, encara et queixes perque t’han fet marxar.
Coses com aquestes, i com la queixa contínua de tot i per tot sense fer absolutament res (o i dinamitant els esforços dels altres) per canviar-ho, la premsa, la tele, la gent… i moltes altres més que he intentat posar en un to correcte, pero m’ha resultat impossible, i que es podria resumir tot en les paraules del mestre…
A la mierda!!!
I ja per acabar, vull donar l’oportunitat d’engegar a la merda aquest país a Gema, Katuu, Francisco Polo… i de moment no se m’acut a ningú més…
Graças a em Roger Pombo m’chegou a petição d’escrever três razões que fariam que, se tivesse a mais minima oportunidade de marchar, o fizesse.
De fato, n’há umas quantas, mas aqui vão as três principais, que tentarei escrever o mais suament possível:
1- Neste país, prefere-se fotre enlaire a vida da gente a melhorar a própria: tanto ao trabalho como a rua, ganha a desqualificació, o sabotatge directo, o cortar a grama sob os pés, a rumorología cutre e selvagem destinada a afundar àquele que nos olhou mal, ou ao que destaca um pouco. Já seja a l’escola, onde t’assinalam com o dedo se fazes “demasiado bem” os trabalhos, ou ao trabalho, onde s’aplica a rumorología cafre: que este/a se joga a nosequí, que se tem enchufe, etc… Em vez de pendre’s como um repto para melhorar o que alguém passe a diante ou se lhe donguin incentivos merecidos, a gente se dedica a destruïr o que l’outro pessoa fez por tal de poder dizer “vozes como eu o faço melhor…”
Usease: demonstrar inteligencia e/ou fazer o trabalho, provoca problemas.
2- Espanha é um país de sectaris e amiguistes que vivem anclats ao passado: já seja em temas como a Guerra Civil (por certo, como que já fazia mais a mais e médio sem coleccionables, sacaram o dos jornais…), o debate sobre a qual (que já dura mais de 60 anos) impede que s’adiante (se sempre olhamos atrás, nunca poderemos adiantar), como em política, onde ao mesmo congresso se soltam pérolas como “se los terroristas põem bombas, é culpa do gobierno, y se não las põem también” (e a sobras há quem aplaude!!) sem deixar lugar a nada mais que culpar à governação actual inclusive dos pets que se jogam os vizinhos, enquanto que a governação insiste que a culpa dos pets que se jogam os vizinhos a tem l’oposição.
E quem tente dizer algo diferente, é um terrorista ou quer romper o país ou vaya usté a saber…
Por outra banda, Espanha é um païs onde o conceito “resistencia à mudança” chega tão longe, PERO TANTO LONGE como para chegar a se opor a mudar uma impressora do lugar actual a um diferente a três metros de distancia “por que não há chefe precisado e assim já estamos bem”.
Usease: uma coisa é o “se funciona não o toques” de Murphy, pero aqui triunfa o “se não funciona, não terei de trabalhar, portanto, faz falta se assegurar que não funcione, e se s’arranja, o romper de novo”.
3- Espanha é um país pouco sério (aka “España, pais da patraña”) ón a gente refusa aceitar as consequências aos seus próprios actos (nem muito menos aos dos outros!! aka “não me comeré um marrón que não sea mio (y los mios ya se los colarei a alguien…)”): durante l’experiência do dia a dia, e durante o passado cabe’d ano, vejo que neste país não há vontades de trabalhar. A qual coisa é normal. A ninguém l’entusiasma ter’d se levantar d’hora. Mas a menos que possas viver de l’ar, trabalhar é uma coisa necessária para manter um teto e comer. Mesmo assim, há gente que s’inventa as mil e uma histórias incríveis ou que passa directamente, como uma pessoa que traz de baixa injustificada não aparece por enlloc durante mais de 4 meses (todos 4 cobrando de l’sido), se lhe dá’l alto ao quarto mês por incompareixença e te põe uma reclamação queixant-se que o sistema de segurança social se uma merda, ou signos um contrato pelo qual uma empresa se compromete a limpar uns lavabos portàtils durante quatro dias, só aparece o primeiro e te reclama que lhe pagues o contrato íntegre.
Usease: trazes toda a vida te colando a todo por todos os lados e, em cima, te queixes que o serviço não é correcto, e se t’pegam e te fazem fora, ainda te queixes perque t’fizeram marchar.
Coisas como estas, e como a queixa contínua de todo e por todo sem fazer absolutamente nada (ou e dinamitant os esforços dos outros) para o mudar, a imprensa, a tv, a gente… e muitas outras mais que tentei pôr num tom correcto, pero m’resultou impossível, e que poder-se-ia resumir todo nas palavras do maestro…
À mierda!!!
E já para acabar, quero dar’l oportunidade d’engegar à merda este país a Gema , Katuu, Francisco Polo… e por enquanto não se m’acut a ninguém mais…
Mercés a en Roger Colom m’#es # #el la peticion d’escriure tres rasons que farián que, s'aguès la mai minima oportunitat de partir, o faguèsse.
En fach, n’i a qualques, mas van aicí las tres principalas, qu'ensajarai escriure çò de mès suament possibla:
1- Dins aquel país, se preferís fotre enlairi la vida de las gents a melhorar la pròpria: tant al trabalh coma la carrièra, ganha la desqualificacion, lo sabotatge dirècte, lo talhar la tepa jols pès, la rumorología cutre e sauvatja destinada a enfonsar a aquel que nos a mal gardat, o al que destaca un pauc. Siá ja a l escor, ont t’soslinhan amb lo dit se fas “tròp plan” los trabalhs, o al trabalh, ont s’aplica la rumorología cafre: qu'aquel/a se tira a nosequí, que s'a enchufe, eca… Alloc de pendre’s coma un rèpte per melhorar çò que quauquarrés passarà a davant o se li donguin d'incentius meritats, las gents se consacra a destruïr çò que’l autra persona a fach per'mor de poder dire “de voses coma ieu o fau melhor…”
Usease: Demostrar inteligencia e/o far lo trabalh, provòca de problèmas.
2- Espanha es un país de sectaris e amiguistes que vivon anclats al passat: siá ja en tèmas coma la Guèrra Civila (per cèrt, coma que fasiá ja mai de mai e mièg sens coleccionables, an trach lo dels jornals…), lo debat que (que ja dura mai de 60 ans) empedís sus el que’s avance (se gardam totjorn enrè, poirem jamai avançar), coma en politica, ont dins lo meteis congrès se daissan anar de pèrlas coma “se los terroristas pondon bombas, es fauta del gobierno, y si que non las pondon también” (e a rechauchets i a qui aplaudís!!) Sens daissar luòc a res mai que culpar dins lo govèrn actual quitament dels pets que se tiran los vesins, del temps que lo govèrn insistís que la fauta dels pets que se tiran los vesins l'a’l oposicion.
E qui ensage dire quicòm desparièr, es un terrorista o vòl trincar lo país o vaya usté a saber…
D'autra banda, Espanha es un païs ont lo concèpte “resistencia al cambiament” arriba tan luènh, PERO TANT LUÈNH coma per arribar a s'opausar a cambiar una imprimeira del luòc actual a un desparièr a tres mètres d'aluenha “per que i a pas cap de besonh e aital ja sèm plan”.
Usease: Una causa es çò “se fonciona o tòques pas” de Murphy, pero trionfa aicí lo “se fonciona pas, me caldrà pas trabalhar, doncas, cal s'assegurar que foncione pas, e se’s repara, o trincar de nòu”.
3- Espanha es un país pauc seriós (aka “España, pais de la patraña”) ón las gents refusa acceptar las consequéncias als sieus pròpris actes (ni fòrça mens als dels autres!! aka “Pas me comeré un marrón que pas sea mio (y los mios ya se los colarai a alguien…)”): pendent l’experiéncia del jorn a jorn, e pendent lo passat cap de’d an, vesi que dins aquel país i a pas desir de trabalhar. La que causa es normala. A degun l’entosiasma aver’d se levar d’ora. Mas a mens que pòscas viure de’l aire, trabalhar es una causa necessària per manténer un tet e manjar. Totun, i a de gents que’s inventa las mila e unas istòrias incresiblas o que passa dirèctament, coma una persona que pòrta de bassa injustificada apareis pas per enlòc pendent mai de 4 meses (totes 4 en crubant de’l estada), se li dona’l nauta al quatren mes per incompareixença e te met una reclamacion en se planhent que lo sistèma de seguretat sociala s'una merda, o de signes un contracte qu'una entrepresa se compromet per el a netejar unes comuns portatiles pendent quatre jorns, apareis solament lo primièr e te reclama que li pagues lo contracte intègre.
Usease: Pòrtas tota la vida en te colant pertot e, a dessús, te planhes que lo servici es pas corrècte, e se’t prenon e te fan defòra, te plangas encara perque t’an fach partir.
Causas coma aquelas, e coma lo planh contunh de malgrat per tot sens far absoludament res (o e dinamitant los esfòrces dels autres) per o cambiar, la premsa, la tele, las gents… e fòrça autras mai qu'ai ensajat metre en un ton corrècte, pero m’a resultat impossibla, e que se poiriá resumir tot en las paraulas del mèstre…
A la mierda!!!
E ja per acabar, vòli donar’l oportunitat d’començar a la merda aquel país a Gema , Katuu, Francisco Polo… e per ara pas se m’acut a degun mai…
Gracias a en Roger Colom m’ha llegado la petición d’escribir tres razones que harían que, si tuviera la más minima oportunidad de marchar, lo hiciera.
De hecho, n’hay unas cuántas, pero aquí van las tres principales, que intentaré escribir el más suament posible:
1- En este país, se prefiere joder enlaire la vida de la gente a mejorar la propia: tanto al trabajo como a la calle, gana la descalificación, el sabotatge directo, el cortar el césped bajo los pies, la rumorología cutre y salvaje destinada a hundir a aquel que nos ha mirado mal, o al que destaca un poco. Ya sea a l’escuela, donde t’señalan con el dedo si haces “demasiado bien” los trabajos, o al trabajo, donde s’aplica la rumorología cafre: que este/a se echa a nosequí, que si tiene enchufe, etc… En vez de pendre’s como un reto para mejorar el que alguien pase a delante o se le donguin incentivos merecidos, la gente se dedica a destruïr lo que l’otra persona ha hecho por tal de poder decir “voces como yo lo hago mejor…”
Usease: demostrar inteligencia y/o hacer el trabajo, provoca problemas.
2- España es un país de sectaris y amiguistes que viven anclats al pasado: ya sea en temas como la Guerra Civil (por cierto, como que ya hacía más de más y medio sin coleccionables, han sacado el de los diarios…), el debate sobre la cual (que ya dura más de 60 años) impide que s’adelante (si siempre miramos atrás, nunca podremos adelantar), como en política, donde al mismo congreso se sueltan perlas como “si los terroristas ponen bombas, es culpa del gobierno, y si no las ponen también” (y a sobras hay quién aplaude!!) sin dejar lugar a nada más que culpar al gobierno actual incluso de los pets que se echan los vecinos, mientras que el gobierno insiste que la culpa de los pets que se echan los vecinos la tiene l’oposición.
Y quien intente decir algo diferente, es un terrorista o quiere romper el país o vaya usté a saber…
Por otro lado, España es un païs donde el concepto “resistencia al cambio” llega tan lejos, PERO TANTO LEJOS como para llegar a oponerse a cambiar una impresora del lugar actual a un diferente a tres metros de distancia “por que no hay ninguna necesidad y así ya estamos bien”.
Usease: una cosa es lo “si funciona no lo toques” de Murphy, pero aquí triunfa el “si no funciona, no tendré que trabajar, por lo tanto, hace falta asegurarse que no funcione, y si’s arregla, romperlo de nuevo”.
3- España es un país poco serio (aka “España, pais de la patraña”) ón la gente refusa aceptar las consecuencias a sus propios actos (ni mucho menos a los de los otros!! aka “no me comeré un marrón que no sea mio (y los mios ya se los colaré a alguien…)”): durante l’experiencia del día a día, y durante el pasado ninguna’d año, veo que en este país no hay ganas de trabajar. Lo cual es normal. A nadie l’entusiasma haber’d levantarse d’hora. Pero a menos que puedas vivir de l’aire, trabajar es una cosa necesaria para mantener un techo y comer. Aún así, hay gente que s’inventa las mil y una historias increíbles o que pasa directamente, como una persona que trae de baja injustificada no aparece por enlloc durante más de 4 meses (todos 4 cobrando de l’sido), se le da l’alta al cuarto mes por incompareixença y te pone una reclamación quejándose que el sistema de seguridad social se una mierda, o signos un contrato por el cual una empresa se compromete a limpiar unos lavabos portátiles durante cuatro días, sólo aparece el primero y te reclama que le pagues el contrato íntegro.
Usease: puertas toda la vida colándote en todas partes y, encima, te quejas que el servicio no es correcto, y si t’cogen y te hacen fuera, todavía te quejes perque t’han hecho marchar.
Cosas como estas, y como la queja continua de todo y por todo sin hacer absolutamente nada (o y dinamitant los esfuerzos de los otros) para cambiarlo, la prensa, la tele, la gente… y otras muchas más que he intentado poner en un tono correcto, pero m’ha resultado imposible, y que se podría resumir todo en las palabras del maestro…
A la mierda!!!
Y ya para acabar, quiero dar l’oportunidad d’engegar a la mierda este país a Gema , Katuu, Francisco Polo… y de momento no se m’acut a nadie más…
Gràcies a en Roger Colom m’ha arribat la petició d’escriure tres raons que farien que, si tingués la més minima oportunitat de marxar, ho fes.
De fet, n’hi ha unes quantes, però aquí van les tres principals, que intentaré escriure el més suament possible:
1- En aquest país, es prefereix fotre enlaire la vida de la gent a millorar la pròpia: tant a la feina com al carrer, guanya la desqualificació, el sabotatge directe, el tallar la gespa sota els peus, la rumorología cutre i salvatge destinada a enfonsar a aquell que ens ha mirat malament, o al que destaca una mica. Ja sigui a l’escola, on t’assenyalen amb el dit si fas “massa bé” els treballs, o a la feina, on s’aplica la rumorología cafre: que aquest/a es tira a nosequí, que si té enchufe, etc… En comptes de pendre’s com un repte per a millorar el que algú passi a davant o se li donguin incentius merescuts, la gent es dedica a destruïr el que l’altra persona ha fet per tal de poder dir “veus com jo ho faig millor…”
Usease: demostrar inteligencia i/o fer la feina, provoca problemes.
2- Espanya és un país de sectaris i amiguistes que viuen anclats al passat: ja sigui en temes com la Guerra Civil (per cert, com que ja feia més de més i mig sense coleccionables, han tret el dels diaris…), el debat sobre la qual (que ja dura més de 60 anys) impedeix que s’avanci (si sempre mirem enrere, mai podrem avançar), com en política, on al mateix congrés es deixen anar perles com “si los terroristas ponen bombas, és culpa del gobierno, y si no las ponen también” (i a sobres hi ha qui aplaudeix!!) sense deixar lloc a res més que culpar al govern actual fins i tot dels pets que es tiren els veïns, mentre que el govern insisteix que la culpa dels pets que es tiren els veïns la té l’oposició.
I qui intenti dir alguna cosa diferent, és un terrorista o vol trencar el país o vaya usté a saber…
Per altra banda, Espanya és un païs on el concepte “resistencia al canvi” arriba tan lluny, PERO TANT LLUNY com per a arribar a oposar-se a canviar una impressora del lloc actual a un diferent a tres metres de distancia “per que no hi ha cap necessitat i així ja estem bé”.
Usease: una cosa és el “si funciona no ho toquis” de Murphy, pero aquí triomfa el “si no funciona, no hauré de treballar, per tant, cal assegurar-se que no funcioni, i si s’arregla, trencar-ho de nou”.
3- Espanya és un país poc seriós (aka “España, pais de la patraña”) ón la gent refusa acceptar les conseqüències als seus propis actes (ni molt menys als dels altres!! aka “no me comeré un marrón que no sea mio (y los mios ya se los colaré a alguien…)”): durant l’experiència del dia a dia, i durant el passat cap d’any, veig que en aquest país no hi ha ganes de treballar. La qual cosa és normal. A ningú l’entusiasma haver d’aixecar-se d’hora. Però a menys que puguis viure de l’aire, treballar és una cosa necessària per a mantenir un sostre i menjar. Tot i això, hi ha gent que s’inventa les mil i una històries increïbles o que passa directament, com una persona que porta de baixa injustificada no apareix per enlloc durant més de 4 mesos (tots 4 cobrant de l’estat), se li dóna l’alta al quart mes per incompareixença i et posa una reclamació queixant-se que el sistema de seguretat social es una merda, o signes un contracte pel qual una empresa es compromet a netejar uns lavabos portàtils durant quatre dies, només apareix el primer i et reclama que li paguis el contracte íntegre.
Usease: portes tota la vida colant-te a tot arreu i, a sobre, et queixes que el servei no és correcte, i si t’agafen i et fan fora, encara et queixes perque t’han fet marxar.
Coses com aquestes, i com la queixa contínua de tot i per tot sense fer absolutament res (o i dinamitant els esforços dels altres) per canviar-ho, la premsa, la tele, la gent… i moltes altres més que he intentat posar en un to correcte, pero m’ha resultat impossible, i que es podria resumir tot en les paraules del mestre…
A la mierda!!!
I ja per acabar, vull donar l’oportunitat d’engegar a la merda aquest país a Gema, Katuu, Francisco Polo… i de moment no se m’acut a ningú més…






January 28th, 2007 at 13:28
[...] Me está resultando demoledora la lectura de los 3 motivos para el exilio de Jorge Benedet, Carmen Castro, Roger Colom, Alberto Navarro, Alfredo Ferreiro, Arnau Fuentes y (sobre todo) María. Lo impresionante es la coherencia espontánea entre los que se han sumado a la cadena. Todos apuntan a un ambiente, a un espíritu común cada día más asfixiante en España que une lo macro a lo micro en la coherencia de una gran chapuza cínica y delirante que viene a sonar igual sea contada en gallego, catalán o español. [...]
January 31st, 2007 at 00:21
[...] Me toca. Después de que David iniciara esta cadena de posts en blogs, me ha llegado desde el gran Arnau la deseada oportunidad de decir cuáles son las tres razones que me animarían a largarme de España definitivamente. Y tendré que escoger con dificultad entre la gran cantidad de motivos que me se me ocurren todos los días. Tras meditar durante un rato he decidido anotar estos tres en mi lista particular: [...]
February 9th, 2007 at 15:53
[...] porta a pensar moltes coses, a part de donar un sac més de raons per fugir volant. Realment necessitem catedratics visionaris com Tamames que “prediguin” el que altres [...]
February 14th, 2007 at 12:01
[...] primer és l’evolució de les tres raons per abandonar la pell de brau que va iniciar en David aviat fara un mes. L’he trobat a un dels nous blocs que segueixo, De [...]
March 12th, 2007 at 17:58
[...] Tres raons per marxar d’Espanya (II) March 12th, 2007 by Arnauh | [es] [...]