Una nit de nadal completely different II
December 24th, 2007
Tothom assegura que per festes, el consumisme capitalista i la globalització imperen impunement… No deu ser pas aquí.
En un dels dies més “assenyalats”, la compra de qualsevol producte, ja siguin regals de darrera hora o un simple paquet de tabac o un tetrabrick de llet, es fa quasibé impossible, ja que resulta que absolutament totes les botigues, comerços i grans centres comercials tanquen a les 8 en punt de la nit, perque tothom pugui anar als sopars de nadal respectius.
Per tant, després de rebre la notícia que a partir d’ara un funcionari del registre és lliure d’interpretar la llei com li sembli (suposem que comptarà amb autorització d’un jutge), hem marxat a fer teràpia consumista… i ens hem quedat amb les mans gairebé buides. Per sort, hem trobat una petita botiga de regals just quan tancava i ens ha deixat entrar… a les 20:25.
Amb alegría i humor, hem fet un passeig mentre tornàvem a casa, trobant un parell d’ambulàncies treballant amb el resultat d’una colisió d’automòvil, un Ferrari aparcat al carrer i, finalment, ens hem trobat amb les úniques persones amb un dit de front de tot Esplugues: els amos del comerç indo-paquistaní del barri.
Obviament, hem entrat en tromba a la tenda per comprar coses de primer necessitat, recordem que els dies 25 i 26 és festa, com llet, un Aquarius de taronja, dues patates i dues cebes, i comentar amb el treballador això que no hi hagi un sol comerç obert. La resposta del senyor ha estat realment iluminadora:
Obrim de 10 del matí a 11 de la nit, de dilluns a diumenge… el millor servei d’Esplugues!!
Long live to Apu!!
Definitivament, aquest és un país que s’amaga darrera d’una pretesa modernització, que simplement es manifesta de cara a la galeria per guanyar punts a Europa, ja que encara manté les mateixes estructures burocràtiques inútils i alentidores de fa massa anys. L’únic que interessa és fer allò que és característic: treballar el menys possible. Això si, amb paga extra, lot i un mes de vacances, a part de les inacabables baixes laborals durant l’any i les reivindicacions de millores salarials i laborals.
Pel contrari, als qui si que volen treballar, sel’s posen trabes en forma de burocràcia, senyors registradors, ordenances cíviques i lleis d’horaris comercials.
Per sort, tenim els bitllets per marxar el dia 1 de febrer. Per desgràcia… tornem al maig…
