Vollendam, Edam… i Feevy
February 12th, 2007
Com que ahir ja ens vam patejar tota la ciutat i els seus canals, avui tocava anar cap a fora. Així que cap a les afores.
Primer hem anat a Vollendam, un poble de pescadors a uns 20 kms d’Amsterdam. Casetes fusta de la Señorita Pepis i aigua. Molta aigua. I a part d’aigua, xiringuitos on et pots fer fotografies amb el vestit tradicional de fallera holandesa.
És molt divertit veure les fotos de la gent, inclús dos nois, disfressats amb el gorret blanc i tot… fins i tot m’he sentit temptat per uns quants milisegons…
Tot passejant pels voltants del port, esquivant un grup de xinesos, quasi ens atropella un autocar… provinent de Badajoz… així que hem corregut a refugiar-nos a un local, aprofitant per dinar i ser envaïts per una família argentina.
Per cert, Amsterdam esta farcit de restaurants argentins! … a part dels “Casa Pepe” o “Restaurant Joselito” o del “Tapas-Bar Catala” amb accent obert, que al blog no funciona, i la carta en catala que inclou mandonguilles i pa amb tomaquet. Pero no tot esta perdut: hem descobert el que deu ser l’únic restaurant de la República Oriental del Uruguay a la ciutat!
En fí, que hem tornat cap al bus i hem anat a parar a Edam, que no només és una varietat de formatge molt bo, si no que és el poble que li dona nom. Més cases de la Srta. Pepis i més aigua, a part de formatges.
I després de visitar la formatgeria de rigor, cap a la ciutat altre cop, a trucar un taxi que ens ha de recollir a les 4:30 (vivan los horarios de Iberia!) i cap a casa, on descobreixo que, per fí, Feevy ja és online!!
Podeu consultar el seu blog en espanyol, i si teniu ganes de practicar la llengua de l’imperi, la versió anglesa. De moment ja tinc el meu usuari i el meu blogroll fets i, a la barra de navegació a la dreta, hi podeu veure el resultat.
Esta posat tal i com surt amb l’estil “liquid”, ja que l’estil classic en negre surt una mica dels marges.
Tot i aixo, quan arribi a casa ho posaré tot ben maco.
I vosaltres? A que espereu a crear un usuari?
Update (22:30): acabem de coneixer als veïns de pis… Déu existeix, i em té mania… ejpañolito que vienes…
Como que ontem já nos vamos patejar toda a cidade e os seus canais, hoje tocava ir para fora. Assim que para as afores.
Primeiro fomos a Vollendam, um povo de pescadores a uns 20 kms d’Amsterdã. Casetes madeira da Señorita Pepis e água. Muita água. E aparte d’água, xiringuitos onde te podes fazer fotografas com o vestido tradicional de fallera holandesa.
É muito divertido ver as fotos da gente, inclús dois #moço, disfarçados com o gorret branco e todo… inclusive m’senti tentado por uns quantos milisegons…
Todo passejant pelos voltants do porto, esquivant um grupo de chineses, quase nos atropella um autocarro… proveniente de Badajoz… assim que corremos a nos refugiar a um local, aproveitando para comer e ser invadidos por uma família argentina.
Por certo, Amsterdã esta farcit de restaurantes argentinos! … aparte dos “Casa Pepe” ou “Restaurando Joselito” ou do “Tapas-Bar Catala” com acento aberto, que ao blog não funciona, e a carta em catala que inclui mandonguilles e pão com tomaquet. Pero não todo esta perdido: descobrimos o que deve ser l’único restaurante da República Oriental do Uruguay à cidade!
Em fí, que voltámos para o bus e fomos a parar a Edam, que não só é uma varietat de queijo muito bom, se não que é o povo que lhe mulher nome. Mais casas da Srta. Pepis e mais água, aparte de queijos.
E depois de visitar a formatgeria de rigor, para a cidade outro golpe, a trucar um táxi que nos tem de recolher às 4:30 (vivan los horarios de Iberia!) e para casa, onde descubro que, por fí, Feevy já é online!!
Podeis consultar o seu blog em espanhol, e se tendes vontade de praticar a língua de l’império, a versão inglesa. Por enquanto já tenho o meu utente e o meu blogroll fatos e, à barra de navegação à direita, # podeis ver o resultado.
Esta posto tal e como sai com l’estilo “liquid”, já que l’estilo classic em negro sai um pouco das margens.
Todo e aixo, quando chegue a casa #pôr todo bem maco.
E vocês? A que esperais a criar um utente?
Update (22:30): acabamos de coneixer aos vizinhos de andar… Deus existe, e tem-me mania… ejpañolito que vienes…
Cossí qu'ièr ja nos # # #el patejar tota la vila e los sieus canals, tocava uèi anar cap a defòra. Aital que cap als entorns.
Primièr sèm anats a Vollendam, un pòble de pescadors a unes 20 kms d’Amsterdam. Casetas fusta de la Señorita Pepis e d'aiga. Fòrça aiga. E a despart d’aiga, xiringuitos ont te pòdes far de fotografias amb lo vestit tradicional de fallera olandesa.
Es fòrça divertit veire las fòtos de las gents, inclús dos gojats, disfressats amb lo gorret blanc e tot… quitament m’ai sentit temptat per qualques milisegons…
Tot en passejant pels environs del pòrt, en esquivant un grop de chineses, gaireben nos atropella un autocar… provenent de Badajoz… aital qu'avèm corregut a nos refugiar a un local, en aprofechant per dinnar e èsser ocupats per una familha argentina.
Per cèrt, Amsterdam aquela farcit de restaurants argentines! … A despart de l'Ostal “Pepe” o “Restaurant Joselito” o del “Tapas-Bar Catala” amb accent dubèrt, qu'al blog fonciona pas, e la letra en catala que compren mandonguilles e de pan amb tomaquet. Pero Pas tot aquela perdut: avèm descobèrt çò que deu èsser l’sola restaurant de la Republica Orientala del Uruguay dins la vila!
En fí, qu'avèm tornat cap a l'autobús e avèm acabat a Edam, qu'es non solament una varietat de formatge fòrça bon, si que non qu'es lo pòble que li femna nom. Mai d'ostals de la Srta. Pepis E mai d'aiga, a despart de formatges.
E après visitar la formatgeria de rigor, cap a la vila autra còp, a trucar un taxi que nos li cal reculhir a las 4:30 (vivan los horarios d'Iberia!) E cap a ostal, ont descobrissi que, per fí, Feevy es ja online!!
Podètz consultar lo sieu blog per espanhòl, e s'avètz enveja de practicar la lenga de’l empèri, la version anglesa. Per ara ja ai lo mieu usatgièr e lo mieu blogroll faches e, a la barra de navegacion a la drecha, i podètz veire lo resultat.
Aquel mes tal e coma sòrt amb l’estil “liquid”, doncas que’l estil classic en negre sòrt un pauc dels marges.
Malgrat aixo, quand arribarà o metrai a l'ostal tot plan maco.
E vosautres? A qu'esperatz a crear un usatgièr?
Update (22:30): acabam de coneixer als vesins d'estança… Dieu existís, e m'a mania… ejpañolito que vienes…
Cómo que ayer ya nos vamos patejar toda la ciudad y sus canales, hoy tocaba ir hacia fuera. Así que hacia las afueras.
Primero hemos ido a Vollendam, un pueblo de pescadores a unos 20 kms d’Amsterdam. Casetes madera de la Señorita Pepis y agua. Mucha agua. Y aparte d’agua, xiringuitos donde te puedes hacer fotografías con el vestido tradicional de fallera holandesa.
Es muy divertido ver las fotos de la gente, inclús dos chicos, disfrazados con el gorret blanco y todo… incluso m’he sentido tentado por unos cuántos milisegons…
Todo paseando por los alrededores del puerto, esquivando un grupo de chinos, casi nos atropella un autocar… proveniente de Badajoz… así que hemos corrido a refugiarnos a un local, aprovechando para comer y ser invadidos por una familia argentina.
Por cierto, Amsterdam esta farcit de restaurantes argentinos! … aparte de los “Casa Pepe” o Restaurando “Joselito” o del “Tapas-Bar Catala” con acento abierto, que al blog no funciona, y la carta en catala que incluye albóndigas y pan con tomaquet. Pero no todo esta perdido: hemos descubierto lo que debe de ser l’único restaurante de la República Oriental del Uruguay a la ciudad!
En fí, que hemos vuelto hacia el buzo y hemos ido a parar a Edam, que no sólo es una variedad de queso muy bueno, si no que es el pueblo que le mujer nombre. Más casas de la Srta. Pepis y más agua, aparte de quesos.
Y después de visitar la formatgeria de rigor, hacia la ciudad otro golpe, a trucar un taxi que nos tiene que recoger a las 4:30 (vivan los horarios de Iberia!) y hacia casa, donde descubro que, por fí, Feevy ya es online!!
Podéis consultar su blog en español, y si tenéis ganas de practicar la lengua de l’impere, la versión inglesa. De momento ya tengo mi usuario y mi blogroll hechos y, a la barra de navegación a la derecha, podéis ver el resultado.
Esta ademán tal y cómo sale con’l estilo “liquid”, puesto que l’estilo classic en negro sale un poco de los márgenes.
Todo y aixo, cuando llegue a casa lo pondré todo bien guapo.
Y vosotros? A que esperáis a crear un usuario?
Update (22:30): acabamos de coneixer a los vecinos de piso… Dios existe, y me tiene manía… ejpañolito que vienes…
Com que ahir ja ens vam patejar tota la ciutat i els seus canals, avui tocava anar cap a fora. Així que cap a les afores.
Primer hem anat a Vollendam, un poble de pescadors a uns 20 kms d’Amsterdam. Casetes fusta de la Señorita Pepis i aigua. Molta aigua. I a part d’aigua, xiringuitos on et pots fer fotografies amb el vestit tradicional de fallera holandesa.
És molt divertit veure les fotos de la gent, inclús dos nois, disfressats amb el gorret blanc i tot… fins i tot m’he sentit temptat per uns quants milisegons…
Tot passejant pels voltants del port, esquivant un grup de xinesos, quasi ens atropella un autocar… provinent de Badajoz… així que hem corregut a refugiar-nos a un local, aprofitant per dinar i ser envaïts per una família argentina.
Per cert, Amsterdam esta farcit de restaurants argentins! … a part dels “Casa Pepe” o “Restaurant Joselito” o del “Tapas-Bar Catala” amb accent obert, que al blog no funciona, i la carta en catala que inclou mandonguilles i pa amb tomaquet. Pero no tot esta perdut: hem descobert el que deu ser l’únic restaurant de la República Oriental del Uruguay a la ciutat!
En fí, que hem tornat cap al bus i hem anat a parar a Edam, que no només és una varietat de formatge molt bo, si no que és el poble que li dona nom. Més cases de la Srta. Pepis i més aigua, a part de formatges.
I després de visitar la formatgeria de rigor, cap a la ciutat altre cop, a trucar un taxi que ens ha de recollir a les 4:30 (vivan los horarios de Iberia!) i cap a casa, on descobreixo que, per fí, Feevy ja és online!!
Podeu consultar el seu blog en espanyol, i si teniu ganes de practicar la llengua de l’imperi, la versió anglesa. De moment ja tinc el meu usuari i el meu blogroll fets i, a la barra de navegació a la dreta, hi podeu veure el resultat.
Esta posat tal i com surt amb l’estil “liquid”, ja que l’estil classic en negre surt una mica dels marges.
Tot i aixo, quan arribi a casa ho posaré tot ben maco.
I vosaltres? A que espereu a crear un usuari?
Update (22:30): acabem de coneixer als veïns de pis… Déu existeix, i em té mania… ejpañolito que vienes…






February 13th, 2007 at 13:26
Anda que… nos descuidamos unos días y os vais del país y no contentos con eso, cuando me entero resulta que ya has vuelto! Grrr
;D
February 13th, 2007 at 13:53
Ejjeejeee… a caballo regalao… ni corriendo ni parao!
;)