Tot veient un anunci de via digital, m’ha vingut un nou flaix sobre els nous temps. Es tractava d’una pelicula sobre Modigliani que es titula “los noseque de Montparnasse”.

Inmediatament m’han vingut al cap els inicis del segle passat. L’avantguarda artística a París… En aquell temps, tot aquell qui volgués formar part d’aquesta avantguarda, s’havia de desplaçar allà, cosa difícil i costosa a l’època. Un cop al rovell de l’ou, podies anar passejant per Monmartre, entrar a un cafè i potser et trobaves algú com en Picasso. Pero havies de ser allà físicament.

Avui dia, hom pot anar al rovell de l’ou simplement amb un parell de clicks. L’avantguarda del S.XXI es troba dins una maranya de cables i silici.

Fa cent anys, les revolucions i els grans canvis de la història es feien en cafès. Es feien manifests entre uns quants amics.

Avui es fan des de casa i davant d’un teclat. Una persona monta un wiki des de Helsinki i una altra persona des del Japó la modifica 5 minuts després, i després una altra des de Nova York…
Ja no cal estar físicament al lloc, ni ser un bohemi. Pots portar traje i corbata, pantalons de campana o militars plens de butxaques. Pots portar la clenxa al mig, a la dreta, a l’esquerra, una cresta fucsia, rastes o anar rapat. Ningú fà preguntes. Ningú mira diferent a ningú (coses del text-mode). Tots formem part del mateix. Tots estem a dins. No fa falta mantenir una pose, ni donar explicacions de per què això o allò altre. Simplement es fà, i si la idea és bona, la resta vindrà sola.

I per acabar, un fragment d’una cançó d’ X-Dream:

cyborg informatics…

recrafting bodies

artificial intelligence

multiple databases

breath engine

indestructible heart

we are the first of cyber-evolution
we are the first to program your future
we are the first of cyber-evolution
we are the first…we are the last…

Bon cap de setmana!